dimarts, 31 de març del 2009

Una trobada de gent agredida i suports

Conclusions de la reunió de les persones agredides i altres, feta el 27 de març a la seu d’EUiA, promoguda per agredits/des del corrent Bastida del Consell Nacional i amics (Maria Vilà, Jordi Matas, Andreu de cabo, Francesc Matas Salla), just el vespre abans del Consell Nacional que va prendre els acords de donar suport a la gent agredida que vulgui posar denúncia

  • No volem govern de CiU ni de la socialvergència.

  • Presentar denúncies aplegats com a subcol·lectiu de gent agredida d’EUiA pels Mossos el 18 M, amb l’assessorament de l’advocat Andreu Van den Eynde, i afegint-se així a la macrodenúncia de més de cent quaranta persones que està preparant l’advocat Jaume Asens.

  • Obrir un compte corrent per recaptar fons per la denúncia.

  • Proposar al Consell Nacional d’EUiA (del dia següent) que estàvem d’acord amb un punt (sigui diversos o altre), però obert a torn de paraules, sense restricció de dues paraules, i on s’acordi la posició oficial.

  • Quedi clar que el Consell i el coordinador “empara” a la seva gent, és a dir que dóna suport moral, polític, judicial i logístic a les denúncies de la gent agredida.

  • Participar a la reunió general de gent agredida d’EUiA amb el coordinador general, convocada pel proper dijous 2 A.

  • Considerem que la coalició ICV-EUiA ha d’anar-se’n d’Interior, a més de la depuració del Departament, sense entrar en el “tempo”. La imatge de la repressió dels Mossos no ha de formar part de l’esquerra “de debò”.

Consell Nacional d'EUIA del 28 de Març

Dissabte 28 dee Març va haver reunió del Consell Nacional d’EUiA.

L’ordre del dia consistia en un punt únic: Eleccions europees. I una proposta de tractar, en el punt de diversos, amb dues úniques paraules, l’actuació dels Mossos i el suport de la nostra organització, EUiA, als i les membres que varen patir agressions el dia 18-M. Francesc Matas, en nom de Bastida, va proposar que aquest punt tingués un torn obert de paraules. Es va acceptar.

Eleccions europees: Joan Jose Nuet, presentà l’ acord entre ICV-EUiA per a concórrer en coalició a les properes eleccions al Parlament Europeu, juntament amb Izquierda Unida. És tracta d’un acord que millora l’anterior. Situa les dues organitzacions catalanes més en pla d’igualtat.

A més del ponent varen prendre la paraula dinou persones. Algunes varen plantejar que hagués estat bé poder contar també amb els eixos programàtics que proposem treballar i defensar en el marc europeu. També es va posar sobre la taula la conveniència que EUiA fes la seva pròpia campanya i remarcar el perfil propi de la nostra organització per no afavorir la confusió que ens situa al costat de la Conselleria d’Interior de la Generalitat.

El responsable d’internacional va recordar que el Partit de l’Esquerra Europea, del que n’és membre EUiA, te preparat el programa, en el qual hem col·laborat, que te com a eixos la defensa de la salut, de l’ensenyament públic versus pla Bolonia, dels drets dels treballadors davant la crisi, la desmilitarització, el medi ambient, el drets nacionals, de les dones...).

El ponent, JJ Nuet, va acceptar afegir als objectius de “per portar a Europa una proposta social, sostenible, respectuosa amb el pobles i la seva cultura, de pau, solidària i democràtica” també els de seguretat i drets per a les persones, enfront de la repressió policíaca. (Bé, la redacció exacta no se com quedarà).
Varem demanar votació separada dels dos documents que es presentaven (Acord electoral polític i Acord sobre la campanya), amb el següent resultat:

Acord polític: Favor 69, Contra 0, Abstencions 8

Acord campanya: Favor 52, Contra 0, Abstencions 21. Quatre persones no van votar.

En el punt sobre l’actuació dels Mossos i les mesures a prendre, van intervenir deu persones. Primer va prendre la paraula el coordinador Jordi Miralles i, en segon lloc, Francesc Matas, en nom de Bastida –tal com havíem acordat la tarda anterior, a més de com persona agredida pels Mossos. FMS va demanar que el Consell Nacional donés empara i suport a les persones agredides d’EUiA en les accions legals que hagin d’interposar contra les agressions del 18-M, tal com s’havia acordat en la citada reunió de persones agredides i que els donen suport convocada per Bastida. En acabar la intervenció va fer palesa la necessitat que la coalició surti de la Conselleria d’Interior.

Jordi Miralles, que va concloure la reunió, va manifestar que EUiA donarà el seu suport a les persones agredides si consideren que han d’iniciar mesures legals. Ens alegrem d’aquesta manifestació pública del coordinador. No és tot el que inicialment s’havia plantejat però és un pas endavant respecte a la fórmula d’estudiar quina és la millor manera de fer-los acompanyament legal a les persones d’EUiA agredides, que és el que s’havia acordat a la darrera permanent.

diumenge, 29 de març del 2009

Gent agredida d'EUIA del 18-M i compromis del Coordinador General d'EUIA a proposta de BASTIDA


Divendres 27 de Març a la seu d'EUIA es va celebrar la primera reunió de gent agredida, convocada per iniciativa d'alguns d'ells, membres del Consell Nacional d'EUIA i de la corrent BASTIDA. Es va acordar proposar l'empar i el recolçament a les denuncies per les agressions dels Mossos, al Consell Nacional d'EUIA del dia següent.

Així es va fer , tenint com a resultat que el Coordinador General d'EUIA, Jordi Miralles, asumis amb solemnitat aquest compromis proposat per BASTIDA a la discussió especifica dins del Consell Nacional d'EUIA del dissabte 28 de Març.

Cròniques de L' Alfons Bech a DETROIT: "Antes y Después de AIG"

Probablemente el escandalo del pago de bonus a los ejecutivos de AIG marcara un antes y un despues en la crisis del sistema en Estados Unidos. La indignacion de los ciudadanos es tal que hasta los periodicos mas importantes se tienen que hacer eco. El New York Times del 21 de marzo habla por ejemplo de mensajes de correo que envian a la compania AIG. Uno de ellos les dice: “mi mayor satisfaccion seria que todos los ejecutivos y sus familias fueran ejecutados al fuego lento”. Otro sugiere que se publique una lista de los ejecutivos “Yankies” para que “algunos chicos del Sur se hagan cargo de ellos”. Mas importante que los e-mails: hay manifestaciones. El pasado martes una de ellas en Manhattan, ante la sede de AIG, con multitud de pancartas que decian “!BASTA!”.

AIG muestra los limites del propio sistema capitalista. “Demasiado grande para caer” pero a la vez demasiado grande como para dejar en manos privadas. Continuar dando dinero para salvar uno de los pilares del sistema financiero USA pero sin controlar su gestion ni cambiar su equipo dirigente se ha convertido en uno de los dilemas mas fuertes de Obama.
En efecto la politica de Obama se basa mas bien en “corregir los excesos” del sistema, pero sin tocar la esencia del mismo. En diciembre del ano pasado Obama intentaba ya definir los limites de su accion economica para evitar problemas ulteriores: “No queremos gestionar las companias”. En una entrevista a la NBC clarificaba su posicion: “En general los gobiernos historicamente no lo han hecho muy bien (la gestion de la economia)”. Pero esa politica choca con la realidad. Y el gobierno ha tenido que tomar decisiones como poner un impuesto del 90% sobre los bonus (o paga de beneficios) de aquellos ejecutivos que cobren mas de 250.000 dolares al ano. Es una decision impensable hace apenas unos dias, que demuestra la presion publica. Pero ni aun asi se ha calmado el debate.

Un articulo de The Wall Street Journal del 20 de marzo analizaba y situaba asi las alternativas: “Lo ideal seria tener bajo control el conjunto de la situacion. Los gobiernos no estan preparados para hacer negocios, y los hombres de negocios no estan preparados para operar en medio de las complicadas sensibilidades politicas. Los gobiernos dirigen a traves del consenso y las companias a traves de grandes decisiones tomadas desde arriba.” “...a pesar de las especulaciones, la administracion no quiere nacionalizar ningun banco ni tomar bajo su control el sector del automovil. La nacionalizacion distorsiona los mercados, crea injustas ventajas e introduce otras consideraciones o sospechas politicas en las decisiones comerciales. He aqui de hecho la gran diferencia entre que el gobierno inyecte capital solamente o tome un lugar minoritario en los negocios. Entre un proyecto de devolver el dinero de los contribuyentes pero sin confusion sobre quien continua dirigiendo la compania o, del otro lado, nacionalizar la firma o ser el socio mayoritario. Esta es la linea que el gobierno ha elegido no cruzar. AIG es la excepcion. Porque el desastre de AIG ha hecho que el gobierno invierta tanto dinero que ahora tiene casi el 80% de la compania. Los contribuyentes son los mayores propietarios.” Este interesante articulo del periodico que mas defiende los intereses de Wall Street terminaba asi: “Por tanto, por mas que el gobierno intenta permanecer fuera de las decisiones de la direccion de los negocios, los acontecimientos demuestran que a veces esto es inevitable. De hecho, en muchos sectores, esto es un probado mecanismo para controlar precisamente esta situacion”.

Es decir, la situacion esta llegando a tal descontrol que el gobierno de Estados Unidos probablemente necesitara meterse a dirigir los negocios, las empresas, los bancos. Los excesos de la burguesia de ese sector del capital, su avidez de dinero sin valorar las terribles consecuencias sociales que comportaban sus decisiones, quizas obliguen a Obama a hacer lo que no queria hacer. Por supuesto esto no significa que dejen de ser negocios capitalistas.
Si se da esta situacion abre la puerta para luchar en mejores condiciones por un control democratico de la economia. Y, como una parte esencial de ese control democratico, se puede poner encima de la mesa la necesidad de que sean los sindicatos los que vigilen concretamente las operaciones diarias de los bancos, los que controlen que tipo de produccion es conveniente y como se realiza, que cambios podrian introducirse en el sector del automovil, uno de los que debera cambiar mas en el futuro. Pero esto es otra situacion que necesita una mayor movilizacion de la sociedad americana.

El motor de todos los cambios economicos y, por tanto, politicos, son las agudas contradicciones del propio sistema capitalista, no la conciencia. En Detroit estas contradicciones son visibles solo con salir a la calle. Una historia industrial, democratica y humana de las mas interesantes entre todos los Estados de la Union. Y a la vez una situacion de decadencia que pide a gritos cambios radicales.

Enviat per l'Alfons Bech des de DETROIT (Estats Units)

dissabte, 28 de març del 2009

Imatges de la mani del 26-M a Barcelona contra el Pla Bolonya i la repressio de la setmana passada

Us adjuntem imtages del videos que pupulen per la xarxa sobre la mani del dijous, per recordar moments a la gent Bastidera (i no Bastidera) que hi erem o fer-se un idea de l'acció qui malauradament no va poder anar.



Video de l'Agencia Catalana de Noticies



Video de Xavi Faja que recull molt bé de la mani, tot i que el final (una mica d'autor) tenia poc a veure amb la mani... Bon document

divendres, 27 de març del 2009

CELEBRACIÓ DEL XXX ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ POPULAR SANDINISTA

El col·lectiu amigues de l’ALBA està preparant la seva activitat mensual, pel dissabte 28 de març a l’Hotel d’Entitats del municipi d’Arbúcies, amb el doble objectiu de celebrar el 30è aniversari de la Revolució Popular Sandinista i l’anunciada declaració de Nicaragua Territori Lliure d’Analfabetisme. És per aquest motiu que s’ha volgut emmarcar aquesta activitat en la celebració de l’inici, el 23 de març de 1980, de la gran Cruzada Nacional de Alfabetización que va obrir el camí de tres dècades de lluita per l’eradicació de l’analfabetisme en aquell país germà que aviat culminaran amb una primera gran victòria (a http://aepcfagirona.blogspot.com/ trobareu àmplia informació gràfica i escrita dels actes a Nicaragua). En aquesta ocasió, col·laboren també amb amigues de l’ALBA l’AEPCFA –Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador-, l’Ajuntament d' Arbúcies, l’Ateneu Popular L'arboç d’Arbúcies, la Casa de Nicaragua de Catalunya, la PNLA –Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme- i, molt especialment, SOARPAL –Solidaritat Arbúcies/Palacagüína-.

Els organismes participants han volgut organitzar un programa ric en continguts i memòria que portaran a terme prop d’una trentena de persones de diverses entitats d’arreu de Catalunya. Breument:


- a 2/4 de 2, es començarà amb un dinar popular (amanida verda, fideuà de la Casa, postre, aigua, vi i cafè) a preus populars (no caldrà demanar cap hipoteca a la banca que ara, pobre, com es sabut, passa per mals moments...). Cal fer reserva de tiquets a soarpal@hotmail.com o jcolome2@xtec.cat o trucant als telèfons 972 162 626 o 628 299605 (Quico)


- a 2/4 de 5, allà mateix, iniciarem l’activitat que integrarà cinc apartats:

1. Presentació: Cronologia bàsica de la Revolució (treball de Pep Caballé, amb la col·laboració de Sebas Parra -guió- i Natàlia Zaro -veu-)

2. Lectura de textos: Eduardo Galeano cuenta la historia de la Revolución Sandinista(treball de la gent del teatre, d’Arbúcies)

3. Música de la Revolució (Beto, cantarà 5-6 temes representatius)

4. Lectura d’imatges: 15 x 15 (15 persones trien i comenten 1 imatge: Mª Antònia Benavent. Margarita Pelegrí, Jaume Soler i Gemma Castanyer de SOARPAL, Marta Navarro i Genís Otalora de l’AEPCFA-Barcelona, Joan Colomer, Pep Caballé I Sebas Parra de l’AEPCFA-Girona, Josep Cullell de l’Agermanament Vic-Somoto, Ramon Carbonell i Jordi Gascón d’Amics de Puerto de Vilafranca del penedés, Enric Font i Carolina Aguado de la Casa de Nicaragua de Catalunya i Mª Rosa terradellas de la Universitat de Girona)

5. Expo: Nicaragua: llegir per a viure(treball de Juli i Dolors d’IperS sobre el mètode d’alfabetització Yo, si puedo a Nicaragua)

6. Espai final obert i participatiu: acomiadament


S’ha fet una crida a tothom i, especialment, a brigadistes i persones relacionades amb les entitats de cooperació i els agermanaments amb municipis nicaragüencs o organismes de solidaritat. No es tracta, però, d’alimentar cap mena de nostàlgia envers un fet històric segurament irrepetible i ja mig perdut en la memòria d’una època desmemoriada. Malgrat que cal reconèixer que Nicaragua fue un saber, com diria en Manuel Vázquez Montalbán, i que la Revolució Sandinista o la Cruzada Nacional de Alfabetización són noms propis en les pàgines de les històries personals d’una o dues generacions de gent catalana i d’arreu. I ho són perquè vam poder viure una experiència intensa i dolorosa, combativa i alegre, solidària i plena de tendresa, però sobretot, sobretot, plena de saber i d’esperança. De saber que un altre món, on David venç en Goliat, és possible i d’esperança que, malgrat la força de l’imperialisme, la sobirania i la revolució és possible, que tot està per fer i tot és possible... Amb la celebració d’Arbúcies més aviat es pretén, doncs, la renovació de l’esperança, l’educació continuada de l’esperança... L’ocasió mereix deixar de banda la mandra i les excuses, retrobar-nos i tornar a ser els joves que vam ser i no hauríem d’haver deixat de ser mai...


EL DISSABTE TOTHOM A ARBÚCIES!!!

La Cultura diu No a les Porres

Benvolguts companys i companyes:

Arran de la càrrega de la policia del govern de la Generalitat de Catalunya a ciutadans que s'expressaven legítimament en contra del pla Bolonya , persones alienes a la protesta , treballadors de TMB , periodistes i un nen varen saber quin tacte tenen les porres les botes i les males maneres d´uns individus pagats per tots nosaltres per què garanteixi entre altres coses les nostres llibertats de reunió i expressió.

Tanmateix això no a estat així. Ja fa temps que els mossos d´escuadra davant dels conflictes de caire reivindicatiu , demostren un comportament que no és propi d´un cos armat al servei dels ciutadans quan aquests decideixen plantejar les seves propostes al carrer enfront de decisions que prenen els òrgans de poder que no creuen satisfactòries.

El conseller Saura va qualificar d'error la intervenció dels mossos , i això és inadmissible . ¿ És un error atonyinar periodistes degudament identificats , és un error pegar un nen de 10 anys, és un error repartir cops indiscriminadament a tothom que es creués davant dels mossos ? El conseller Saura ha de depurar responsabilitats identificant als autors de la agressió contra els ciutadans i actuar amb tot el pes de la llei.

Signen : Arnal Ballester , Carme Sansa, Sebas Parra, Andreu de Cabo, Robert Barrio, Lluís Biosca


Enviat per Lluís Biosca . Cultura EUIA

dijous, 26 de març del 2009

Responent a l'església


Ahir ens varem concentrar a la Plaça de Catalunya de Barcelona, convocades per la Campanya pel Dret a l'Avortament lliure i gratuït. L'assumpte, respondre a la reaccionària campanya de l'església, i recolzada per la dreta, en contra del dret d?avortament.
Varem ser donant suport dones d'EUiA, representants de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de Dones x Dones, de Ca la Dona,.... posant novament en primer pla que cal protegir i lluitar pels drets de les dones. Per això cal continuar reivindicant : Dret d?avortament lliure i gratuït! Que l'avortament surti del codi penal! Educació sexual des de les escoles,...
L'acció va consistir en una performance paròdia de la presentació que fa uns dies varen realitzar els bisbes espanyols de defensa del linx ibèri en vies d'extinció, cridant a vulnerar els drets de les dones.

La Campanya pel dret a l?avortament va presentar un cartell on es planteja : "i la dona qui la protegeix?"

L'esglèsia catòlica és contrària a qualsevol llei de despenalització de l'avortament i per tant no es poden hipotecar els drets de les dones a un consens amb qui està en contra dels mateixos.

Estarem molt vigilants a les propostes que es facin en els propers mesos. Cap pas enrera, tampoc amb els drets de les dones!


Enviat per Angels Tomas

dimecres, 25 de març del 2009

Web en català del Parlament Europeu



Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenvieu el correu. Si la visita molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu:http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vintllengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que elcatalà (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar laversió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -sius plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!.


*Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llenguaoficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSA-HO, si us plau

Enviat per Toni Campos

COMUNICAT D'ATTAC-CATALUNYA: S'ha traspassat la línia vermella. Han trencat les regles del joc democràtic


Attac denúncia l'escalada repressiva del govern de la Generalitat contra la ciutadania que pacíficament mostra la seva oposició a les polítiques neoliberals i contra la crisi capitalista

Davant del desallotjament dels estudiants que ocupaven el rectorat de la UB, per part dels Mossos d'Esquadra, Attac manifesta la solidaritat amb la lluita dels universitaris en la defensa de la Universitat pública i contra el procés de Bolonya.

Attac considera que el desallotjament, sense previ avís ni cap tipus de diàleg, per les forces policials d'unes ocupacions pacífiques dels estudiants (UB, UAB, UPF, etc.), per demanar l'obertura d'un procés de debat sobre les directives mercantilistes i privatitzadores de la UE (Pla Bolonya), a més de vulnerar drets democràtics fonamentals, ens reporta als pitjors anys de la dictadura franquista en que les demandes dels universitaris no tenien altra resposta que la repressió policial.

Denunciem aquesta actitud dels responsables de la UB, rectorat, etc., així com del Govern de la Generalitat de Catalunya, que només saben imposar amb la violència les normatives que, segons diuen, ens venen "imposades" des de la UE. Denunciem també, la complicitat de la majoria de mitjans de comunicació per la desinformació constant, partidista, i manipuladora sobre els moviments socials en general, i l'estudiantil en particular.

Aquests fets, que per sí sols ja són d'una gravetat preocupant, s'han vist agreujats per la brutal repressió policial contra els estudiants i altres ciutadans que el mateix dia es manifestaven pel trencament inesperat i violent de la tolerància manifestada fins ara en l'ocupació anti-Bolonya. Aquesta brutal agressió va afectar a periodistes que estaven degudament acreditats i a vianants que circulaven pel lloc dels fets.

L'escalada autoritària contra els ciutadans, que no acceptem els dictats del regim capitalista neoliberal i busquem alternatives al sistema, ja s'havia notat des de feia uns anys en tots els nivells de l'Administració: "Ordenances de mesures pel civisme", menyspreu per les reivindicacions del conductors de TMB, ignorància de les queixes dels mestres contra la LEC, criminalització dels "okupes" i dels immigrants anomenats "il·legals", etc, així com la detenció i empresonament d'en Enric Duran, dissident no violent i activista, que ha gosat anar contra les normes del sistema.

Els esdeveniments d'aquest dimecres 18 de març del 2009 traspassen la línia de la convivència ciutadana i situa la classe política en el camp contrari. A partir d'ara queda palès, tal com passava durant la dictadura, que els ciutadans som tractats com enemics, i els ciutadans veiem els polítics i els que governen com unes elits autoritàries amb les quals no hi ha diàleg possible, doncs ells l'han trencat.

Barcelona, 20 de març 2009

Trobada de gent agredida pels Mossos dimecres 18 i/o la que doni suport

Trobada de gent agredida pels Mossos dimecres 18 i/o la que doni suport]Divendres 27, a les 19h. trobada de la gent agredida i/o la que vulgui donar suport, per veure com tirem endavant la denúncia. Lloc: seu d'EUiA - Doctor Aiguader 10-12 (BCN).


Són temps de fer front al Poder de l'estat, representat per la repressió dels Mossos.

El divendres convé una representació de cada assemblea d'EUiA on treballem amb la gent amiga.

Les persones que hi participin seran les que acordaran el què fer, l'abast de la denúncia i del judici polític, com ho proposarem al Consell Nacional d'EUiA del dissabte, com ho relacionarem amb la campanya unitària.

Mesurarem les nostres possibilitats en funció de les persones participants i de les seves posicions, haurem d'obrir un compte corrent, hi ha propostes del gironès de la campanya de signatures individuals.

Tindrem com a conductors d'honor de l'acte la gent agredida com Andreu de Cabo (una de les dues persones que els hi van obrir un bon trau al cap), la Maria Vilà, en Jordi Matas, i probablemente altres. Hem convidat a la gent afectada de tots eles corrents d'EUiA i d'Alternativa Jove.

Ens informaran de les passes a fer els advocats Andreu Van den Eynde (jove advocat que va guanyar el judici als Poder pel cas del jove assassinat a Gràcia), i Albert Toledo (advocat de la Fundació Andreu Nin, Fundació Socialisme sense fronteres, POR).

Us hi esperem,

Francesc MS

Maternitat lliure i desitjada

Us convidem al Cine Fòrum que fem demà dijous 26 de març a les 19 hores, sobre la Maternitat lliure i desitjada.
Espai 210
C/ Padilla, 210
Metro Sagrada Família.


Vocalia de la dona de l'AVV Sagrada Família

dilluns, 23 de març del 2009

Propostes "Bastideres" alternatives a la Campanya dels Bisbes

Per qué després diguin des de jeràrquia de l'Eglesia que no fem alternatives constructives...














Imatges tretes de la pàgina web de Las LINCES

diumenge, 22 de març del 2009

Referèndum a SEAT.

El dimecres 18 de març la plantilla de SEAT va participar en el referèndum realitzat a l'empresa per veure si s'aprovava la proposta d'UGT (que és la que compta amb el beneplàcit de la direcció de l'empresa) de congelació salarial. La congelació, és la condició, segons ha dit la multinacional, perquè la planta de Martorell pugui fabricar el model Audi Q3. CCOO i CGT s'han posicionat en contra d'aquesta proposta.

Les dades agrupades dels tres centres on s'ha votat (Martorell, Zona Franca i Recanvis), són les següents: Participació 63,2%. Abstenció 36,7% SI: 5499 (65,1%) NO: 2641 (31,3%) Blancs: 216 (2,5%) Nuls: 82 (0,9%) La proposta de la UGT ha guanyat en tots els centres. El no ha guanyat al taller 9 de Martorell i va estar a punt de guanyar a la línia 2 del taller 8, taller on el resultat va ser quasi igualat entre el SI i el NO.

Era vident que això passaria. Enmig d'una crisi com aquesta, un xantatge indecent, amb el suport dels mitjans de comunicació, només podia aturar-la una plantilla combativa, amb experiències de lluita i confiança en els sindicats anomenats de classe.

Res de tot això ha existit, no s'ha donat en el treball sindical, tampoc en el de CCOO, i malauradament, tampoc ho ha treballat el seu anomenat sector crític. S'ha anat generant un descrèdit sindical i abonant un terreny de desmobilització on la por és qui guia les conductes i les derrotes. El triomf de la UGT ha estat aclaparador. Més enllà del joc brut que els és consubstancial, han jugat magistralment les seves cartes, incloent l'aval democràtic d'un referèndum vinculant que UGT ha vingut rebutjant en els darrers quinze anys.

La plantilla ha votat amb por i amb resignació. La majoria de la gent accepta que aquesta congelació podria no ser una assegurança contra l'acomiadament el 2011, però prefereixen assegurar-se el treball dels propers dos anys (amb el risc real de perdre la clàusula de revisió en la negociació del conveni que s'iniciarà a els propers mesos), vist el que està passant fora i les perspectives d'empitjorament de la situació. Justament és fora on més es notaran les conseqüències negatives dels resultats en SEAT. La recent proposta patronal d'augmentar només l'1% dels salaris en la revisió dels més de 3000 convenis que s'han de negociar aquest any, s'ha quedat antiquada. Assistirem a una demanda generalitzada de congelacions que faran recaure encara més sobre les espatlles dels treballadors i treballadores, les conseqüències de la crisi.

Un treballador del taller 8.

Un amic d’EUiA amb errors dels Mossos


Qui es conformarà amb les excuses i disculpes ?

Andreu! tu et conformes? (veure foto)

Els set punts no són set errors.
A darrera hi ha:
a) un model repressiu agressiu i violent de seguretat (Ordre públic) que conculca els drets democràtics i fins i tot la legalitat vigent;
b) un ensenyament i entrenament prou planificat;
c) Hi ha qui elabora un pla “operatiu” de repressió;
d) Hi ha qui Hi ha qui escull entre diversos plans a concretar al moment;
e) Hi ha qui va decidint sobre el terreny;
f) el cap de la furgona que atia a agredir o no;
g) Hi ha finalment el Mosso-armari que agredeix amb brutalitat.

Això ensorra tot intent de seguretat d’esquerres i menys “de debò”. Estomacada de Dreta “de debò”!

En Romeva ja es pot anar planyent. El jovent, com el podrà votar si va de la ma del líder d’Interior que mana als Mossos? O potser no els mana?
On queden els bons propòsits d’esquerres (transformadores)? I l’ètica?
L’esquerra que s’anomena “de debò” s’està quedant en esquerra “jesuítica”. Què l’aferra a Interior?
Sabem que els socialistes del PSOE de Felipe González –In memorian- van descobrir les essències benefactores de la Benemèrita (i odiada) Guàrdia Civil... però què han descobert els nostres pro-homs en els Mossos d’Esquadra?

Distància

És temps de distanciar-se. Hi ha fets i moments polítics que ens imposen certes obligacions. Per respecte a la gent que som. Per coherència a la nostra política. Per imatge de credibilitat. Per immersió amb la gent que volem representar i la que correspon a la base social treballadora. Per un jovent com cal. Ens convé distanciant-se dels Mossos d’Esquadra, és a dir de les pràctiques agressives i violentes contra els joves d’un model policíac que prové i beu de les fonts de l’estil Valdecasas. De la dreta pura i dura repressiva.
Les càrregues agressives, violentes, indiscriminades, i planificades dels Mossos d’Esquadra del 19 M no poden ja ser una més.
No son tolerables. Són intolerables. Per tant fins aquí hem arribat. EUiA ens hem de plantar. Hem de prendre distància pública i notòria d’aquesta onerosa conselleria d’Interior. Un cost sobretot polític, encara que a voltes també físic, i crematístic. Fer a més de dir.
Podem començar per un bon judici de denúncia política a la repressió i als plans dels Mossos (i caps), amb la nostra gent jove agredida. Així començarien a fer fets, que estan ben a l’abast de la nostra mà, d’EUiA.

Amb el dany públic a la credibilitat que s’ha fet, les declaracions i les excuses estant bé. Són necessàries però alhora completament insuficients. No es tracta d’errors. Ojalà fora així. El que hi ha són pràctiques polítiques de dretes de sempre, que les esquerres no poden gestionar sense presentar una imatge de dretes.


La millor manera que el govern de l’estat espanyol, el PSOE, el PP, CiU, i el propi PSC, no ensorrin el govern actual tripartit i obrin de bat a bat les portes a CiU (amb socialvergència o sense), és prendre la iniciativa en dos terrenys: en la renovació del pacte de govern (5 mesos negociant! El què?), i que la coalició, o si més no EUiA, recuperem la coherència per aconseguir de nou credibilitat d’allò d’esquerres de debò, o del nostre sempre a l’esquerra.


Francesc Matas Salla

dissabte, 21 de març del 2009

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona també es posiciona sobre el fets del 18-M

S' adjunta manifest de conjunt de La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’ Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’ Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH) denunciant l'actuació del Mossos d'Esquadra a la Universitat. Fotos i videos de la carrega policial

Acció Ciutadana Orientada cap a la Democratització de la Economía Mundial (ACORDEM)

Denúncia per l'actuació del Mossos d'Esquadra a la Universitat:

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’ Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’ Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denuncia per l’actuació dels mossos en relació als següents

FETS:A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la contundència de l’actuació policial.
S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Cal destacar que entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.

Per tot això, CONSIDEREM QUE:
Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:
Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.

Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:
Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.
Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.
Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.
Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.
Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .
En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.
Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.
Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.
Que s’ apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.
Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.
Barcelona, 19 de març del 2009

Videos
http://e.static.blip.tv/cache/1891138/
http://blip.tv/file/1891860

Protesta per l’agressió a periodistes



Avui s'ha fet una concentració de mitjans de comunicació a Plaça Sant Jaume, convocada per SPC, Col·legi de Periodistes, UPIFC (Unió de Fotògrafs de Premsa de Catalunya) i CC.OO. del sector, amb el suport d'alguns comitès d'empresa (TV3, Catalunya Ràdio)... i de l'assemblea de mitjans de comunicació d'EUiA.
Enviat per Jordi López Santín

divendres, 20 de març del 2009

L’espectre de Valdecasas resucita en els Mossos

L’espectre de Valdecasas resucita en els Mossos:
Agressió a la gent pacífica, desarmada i indefensa. Avui aquest vespre els Mossos de la Gene m'han tirat i arrastrat per terra, trepitjat, han ferit al meu fill, i contusionat a la meva neboda.

Qui ha donat l'ordre de les càrregues i agressions continuades?

Se'l cessarà?

No te interès els violents aprenents de botxins, importen els seus caps operatius (violència militarista) i els caps polítics!
Enviat pel Francesc Matas

Proposta de posició d’EUiA sobre les responsabilitats de les càrregues policíaques agressives i violentes a les manifestacions d’estudiants

Proposta de posició d’EUiA sobre les responsabilitats de les càrregues policíaques agressives i violentes a les manifestacions d’estudiants



(Aquesta proposta presentada per Francesc Matas Salla, MEMBRE DE BASTIDA, no ha estat acceptada per la permanent d’EUiA, que ha adoptat un altra mot semblant, els punts cabdals de la discrepància són els # 1, 2, 7 i el 8).

Davant dels fets succeïts ahir, la Comissió Permanent d´EUiA, reunida de manera extraordinària, fa pública la següent declaració: EUiA...
1 Som en contra de l’aplicació del Pla Bolonya, i considerem que cal la dimissió del rector de la Universitat de Barcelona.

2 Rebutja i denúncia les càrregues violentes agressores i indiscrimades dels Mossos d’Esquadra, el matí d’ahir 18 davant la Universitat, i al vespre a la Via Laietana.

3 Ens solidaritzem i posem a la disposició de tota la gent agredida i contusionada. Expressem la nostra solidaritat amb els estudiants, professionals dels mitjans de comunicació i membres d’EUiA que van patir les conseqüències d’unes càrregues policials indiscriminades.

4 La direcció d’EUiA empara directament a les persones agredides, entre elles dos membres joves del Consell Nacional, així com un membre de la pròpia Comissió Permanent.

5 La permanent acorda que EUiA, amb les seves persones diputades, senador, i coordinador, acompanyin i personin a la declaració de denuncia de la gent afiliada agredida.

6 El Govern ha de demanar excuses als estudiants, professionals de premsa i ciutadania, que van patir les càrregues policials.

7 Les responsabilitats operatives i polítiques son inexcusables i inajornables.

8 Considera que la coalició ICV-EUiA no pot seguir a la conselleria d’Interior. Ho fa inviable aquestes condicions de pràctiques d’ordre públic, agressives, violentes, i la imatge deplorable entre el jovent i la ciutadania treballadora. Per tant així ho traslladarà a la direcció de la Coalició, i al govern de la Generalitat.

9 Felicita a tota la seva afiliació i gent amiga d’EUiA, que va participar pacífica i cívicament a les manifestacions.

Barcelona, a 19 de març de 2009




Finalment ha esta aprovada com EUIA la següent resolució alternativa :


Davant dels fets succeïts ahir la Permanent d’EUiA, reunida de manera extraordinària, fa pública la següent declaració:

1.- Expressem la nostra solidaritat amb els estudiants, professionals dels mitjans de comunicació i membres d’EUiA que van patir les conseqüències d’unes carregues policials indiscriminades. Vol destacar, també, l’actitud constructiva i pacífica dels homes i dones d’EUiA, presents a les manifestacions, i que estem al costat dels que van patir les càrregues policials.

2.- Fem nostre el comunitat d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA (AJ-Joves d’EUiA) d’ahir, on es criticava al Rectorat de la UB per demanar la presència policial a la universitat i on es demanava l’aclariment de la intervenció policial, dins i fora de la Universitat.

3.- L’actuació policial d’ahir al migdia i, especialment, al vespre i a la nit als carrers de Barcelona s’ha de qualificar de desproporcionada. Les actuacions policials que es van viure, per les informacions de que disposem, són greus i inacceptables.

4.- És necessària una investigació ràpida que aclareixi tots els fets. Les situacions viscudes han de tenir transparència, i és necessari passar de les explicacions públiques a depurar responsabilitats i cessaments perquè situacions com aquestes no es tornin a repetir.

5.- El Govern ha de demanar excuses als estudiants, professionals de premsa i ciutadania, que van patir les càrregues policials.

6.- El Govern d’Entesa està sustentat per una base social i electoral popular. Actuacions policials, com aquestes, generen perplexitat, desconcert i rebuig de sectors juvenils, socials i d’esquerres, que han de fer reflexionar al Govern i a la Coalició




L’Assemblea de Mitjans de Comunicació d’EUiA condemna la repressió dels Mossos d’Esquadra contra la manifestació d’estudiants

L’Assemblea del sector de Mitjans de Comunicació d’EUiA condemna l’actuació dels Mossos d’Esquadra en les càrregues violentes indiscriminades contra els estudiants de la Universitat de Barcelona durant la jornada del 18 de març.

En les càrregues repressives policials a les portes d’un centre d’ensenyament, la Universitat, i en la posterior manifestació han resultat ferits diversos manifestants i també vianants, fotògrafs, operadors de càmera i periodistes que exercien la seva feina d’informadors.

EUiA defensa la llibertat d’expressió, en primer lloc, dels manifestants per fer sentir la seva veu i també la dels treballadors dels mitjans de comunicació per fer la seva feina de servei públic al ciutadà.

L’assamblea de mitjans de comunicació s’ofereix per ajudar a tots els professionals de la comunicació perjudicats per l’actuació de les forces de seguretat. Exigim responsabilitats polítiques per aquestes accions del tot incompatibles amb el respecte als drets cívics i constitucionals de manifestació i informació. Les disculpes i promeses de canvi dels protocols d’actuació dels mossos arriben tard. La credibilitat de les promeses dependrà si els responsables n’assumeixen la responsabilitat dels errors.


Un govern d'esquerres ha d'afavorir l'extensió i l'ampliació dels drets socials, econòmics i polítcs. Aquesta és l’acció de govern que ens diferencia de la dreta política i econòmica



Barcelona, 19 de març de 2009

dimecres, 18 de març del 2009

Repressió i "estopa"a la Universitat (video "educatiu")

Aquest matí a les 5.30 h els mossos d'esquadra han desallotjat el rectorat okupat de la Universitat UB a Pl. Universitat, mentre els estudiants dormien. És el quart cop des del mes de març que els mossos entren a la universitat!
Els estudiants fan una crida a la concentració davant del rectorat de la UB. S'ha tallat la Gran Via.
Cal recuperar aquest espai dels estudiants i dels moviments socials!

No a Bolonya, no a la repressió
Bones gent, com integrar els estudiants al sistema?





Si el video us ha recordat altres temps, concentració avui a les 20:00 a Plaça Universitat (avui día 18 de Març)

QUE CORRI!

Soc una Linx

Sóc una linx

Perquè estic a favor:

  • de la despenalització de l'avortament de que l'avortament sigui lliure i gratuït. És a dir, que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i s'inclogui com una prestació sanitària normalitzada
  • de la regulació de l’ objecció de consciència i la formació de professionals en la sanitat pública
  • que l'educació sexual i afectiva s'inclogui en l'ensenyament obligatori
  • que els anticonceptius siguin accessibles
Perquè estic en contra:
  • de campanyes enganyoses que utilitzen com reclam animals en perill d'extinció i bebès que ja gategen (em sembla que hi ha una legalització referent a això...)
  • de declaracions altisonants de bisbes que consideren que la seva és l'única veritat que existeix
  • de les últimes declaracions del papa de Roma a Àfrica
  • Uneix-te a la campanya de Les Linxs : perquè els bisbes se n’assebentin Las Linces :

Campanya pel Dret a l'Avortament, dretalpropicos@gmail.com telèfon 934127161

dimarts, 17 de març del 2009

Tots els sindicats convoquen Vaga General de l'ensenyament públic català el 19 de març



USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT donen un no rotund a la política educativa del departament d'educació i del seu conseller Maragall

dilluns, 16 de març del 2009

Mani 14-M: Rostres de la crisi i de la lluita







Dissabte la manifestació convocada pels sindicats CCOO i UGT i 120 entitats ciutadanes sota el títol ‘PLANTEM CARA A LA CRISI’ va aplegar milers de treballadors i treballadores. Per començar a ‘escalfar motors’ no està malament.

Com era d’esperar diverses empreses amb conflicte varen participar, exposant la seva situació i exigint solucions a la crisi. Aquesta galeria n’és una breu mostra.
Esquerra Unida i Alternativa amb un seguici molt nombrós, va participar en coalició amb ICV. Alternativa Jove i els incansables joves d’Anim·acció varen fer-ho dins de la plataforma juvenil ‘Actua’


Els i les participants de la plantilla de FICOSA, en la manifestació d’aquest dissabte ‘PLANTEM CARA A LA CRISI”, denunciant la situació que estan vivint.

La multinacional catalana FICOSA està acomiadant treballadors i treballadores, i alhora la Generalitat li dona 50 milions d’euros. Qui aprova aquest ajut a la patronal i al capital? Qui mira cap a l’altra cantó sobre el que Ficosa fa contra la seva plantilla, inclosos els representants sindicals i els comitès? Què farà el govern perquè la seva política defensi i beneficiï als treballadors afectats pels ERO? Mentre, a Rubí les empreses en crisi o amb conflicte es comencen a organitzar. Representants de FICOSA, de Pich Aguilera, de Ruffini ,.. van participar dijous passat setmana en una reunió d’empreses en crisi (expedientes de regulació, acomiadaments, externalitzacions,...) per coordinar i organitzar la mobilització i per prepara la participació en la manifestació del 14-M




Fotos i crònica: Àngels Tomás

Can Ricart (Poblenou-Barcelona)


















El progressiu deteriorament del recinte fabril de can Ricart, al barri de Poblenou de Barcelona (declarat fa més d'un any be cultural d'interès nacional) ha arribat al nivell esperpèntic que les últimes fotos publicades en el blog de l'AAVV de can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com/ demostren clarament.

Perquè la informació és imprescindible per a exigir responsabilitats, no deixis de comentar-ho amb les teves amistats.

Enviat per joan marca

Signatures pel boicot a Israel

Baixeu l'arxiu adjunt, imprimiu-lo i recolliu signatures.


A la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de (la vostra població):
A principis d’aquest any, Israel ha massacrat unes 1.300 persones —més de 400 d’elles infants— amb el bombardeig a Gaza. Ha deixat més de 50.000 persones sense casa. Això és només l’últim exemple d’una sèrie de crims contra el poble palestí. Israel incompleix sistemàticament la legalitat internacional i les resolucions de l’ONU.


El poble palestí viu sota condicions d’apartheid als territoris ocupats per Israel. La campanya internacional de boicot va contribuir a acabar amb l’apartheid i a aconseguir la democràcia a Sud-àfrica. Avui, els moviments socials palestins demanen una campanya semblant de boicot anti-apartheid contra l’Estat d’Israel, als àmbits comercial, polític, cultural, esportiu…


Els i les sotasignats:
  • Expressem el nostre suport per aquesta crida dels moviments palestins;

  • Exigim a la Generalitat i a l’ajuntament que trenquin relacions institucionals, comercials i de qualsevol altra mena amb l’Estat d’Israel;

  • Demanem que aquestes institucions exigeixin al Govern espanyol que deixi de vendre armes a Israel;

  • Demanem a totes les institucions públiques que facin arribar ajuda humanitària a Gaza, sense condicions;

  • Demanem la fi del bloqueig imposat al govern escollit pel poble palestí, i que pateix el conjunt dels i de les habitants de Gaza.
http://www.aturemlaguerra.org/arxius/Justícia_per_Palestina_Full_de_signatures.doc

Enviat per
Campanya Catalana de Solidaritat amb Palestina
Plataforma Aturem la Guerra

dissabte, 14 de març del 2009

PLANTEM CARA A LA CRISI!

AVUI dissabte dia 14 de març està convocada una manifestació unitària, per CCOO i UGT a la que també dona surt la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, sota el lema PLANTEM CARA A LA CRISI!!!!

És una convocatòria MOLT IMPORTANT, necessària, per a poder mostrar i expressar la situació en que s’està trobant la classe treballadora, LA PRINCIPAL PAGADORA, fins ara de la crisi i exigir propostes perquè aquesta situació la pagui qui més té, els més rics.

Cal que sigui una GRAN MANIFESTACIÓ. La iniciativa ha estat dels principals sindicats, però cal que el 14-M es converteixi en una MANIFESTACIÓ CIUTADANA, amb la classe treballadora com a protagonista però que sobrepassi les fronteres sindicals, perquè fer front a la crisi no és sols que no s’aprovin ERO, és també que no baixi la despesa en prestacions socials, en serveis públics, que no acomiadin sense justificació persones amb contractes precaris,.... La patronal i el govern comença a llençar la idea de que caldrà treballar més, cobrant menys... per això diem i calen propostes perquè LA CRISI LA PAGUIN ELS MÉS RICS!

Cal ser molts i moltes AVUI, per expressar a la patronal i el Govern que no estem disposats a pagar els plats trencats del desgavell que altres han generat. No és sols cosa dels delegats i delegades sindicals, en tot cas han de ser els dinamitzadors en les seves empreses i sectors. Però és un tema polític, on cal respostes polítiques a problemes molt greus, és un tema de tots i totes. Cal també que les empreses en crisi es facin sentir amb la resta de la classe treballadora. I s’està organitzant. Per això s’ha convocat en dissabte perquè pugui participar més gent....


Aquesta moguda ha de ser molt gran.


Tothom!!!


14 M - Manifestació 'Plantem cara a la Crisi'
a les 17 hores. Via Laietana de Barcelona (davant de Foment del Treball)


divendres, 13 de març del 2009

Sangoneres

La crisis es profunda, desbocada, i no ha tocat pas fons; encara es profunditzarà.

Demà 14 M, volem la manifestació “Plantar cara a la crisi” com una posada de llarg. Cal escalfar motors i lubrificar tots els engranatges per una mobilització sostinguda, generalitzada, unitària i potent. Sinó els Senyors de la crisi la faran pagar, i ben cara, fins l’última gota de sang, a la gent treballadora. A aquestes sangoneres de la crisi no els afecta els planys del president Montilla pidolant finançament, sinó la mobilització treballadora.

Les demandes sindicals són clares. Ara, ens cal posar èmfasi en que la crisi la pagui qui l’ha provocat, qui ha fet beneficis extraordinaris durant les últimes dècades, i si mes no qui te els diners, és a dir les grans empreses multinacionals i les primeres fortunes d’arreu.

Es participa de la il·lusió de sostenir el capital d’empreses i bancs per assegurar els llocs de treball. I els 3,5 milions i mig de persones aturades? És inacceptable. Planeja el miratge de que la crisis passarà i aviat tot tornarà a ser com abans. Els governs alimenten amb diners les sangoneres, aproven els EROs, compleixen lleis sensibles als poders econòmics, abaixen la fiscalitat, i incompleixen les que afavoreixen un xic els aspectes socials (Dependència, Educació, Universitats, Finançament, Infraestructures, Salut, Recerca, Contractes precaris, Contra la violència masclista, etc.).

Mentre la gent treballadora no s’arrenqui les sangoneres que l’escolen, seguiran xuclant i exhaurint els fruits del treball.

Hem de començar a plantar cara, a les empreses, al carrer, i també posant distància amb pactes, polítiques i governs que fan cas i beneficien les sangoneres.

Francesc Matas Salla

Declaració Publica de L'Assemblea d'Entitats d'Inmigrants de Catalunya

La Asamblea de Entidades de Inmigrantes de Catalunya ASENICAT y sus entidades reunidas en la Asociación de Rumanos de Catalunya ASOCROM, el día 23 de febrero de 2009, por consenso aprueban el siguiente texto:

1º. Denunciamos la política persecutoria contra la población de origen extranjero por parte de los cuerpos policiales, basada en la detención de cupos de inmigrantes.

2º. Denunciamos la limitación al derecho de asistencia sanitaria de la población inmigrada. El Instituto Catalán de la Salud y algunos Centros de Atención Primaria exigen a los extranjeros un certificado consular para poder acceder al servicio de salud y a obtención o renovación de la tarjeta sanitaria.

3º. No se debe culpabilizar a la inmigración de la crisis económica actual. Debe generarse una ampliación del estado de bienestar que beneficie a toda la población y preserve la cohesión social.
4º. Demandamos a las autoridades de la administración pública la flexibilización de los requisitos de la renovación de la tarjeta de residencia y trabajo porque de no ser así se condenaría a la irregularidad a muchos miles de personas.

ASENICAT Barcelona, 23 de febrero de 2009

Se acuerda por consenso apoyar el Manifiesto Davant la crisi, plantem cara y llamar a participar en la manifestación convocada por CCOO y UGT, el día sábado 14 de marzo a las 17 horas, instando a que lleven sus banderas en signo de adhesión y lucha, como parte de la clase trabajadora.

ASENICAT Barcelona, 4 de marzo de 2009

“We lowe Palestine”

Estamos creando una tienda on line para ayudar a las mujeres palestinas de los campos de refugiados, a las mujeres que se encuentran en una situación de mayor precariedad económica, o bien que están solas, o deben atender a su hogar y familiares, a la educación de sus hijos e hijas, a mayores, a dependientes,… abogamos por la ayuda directa a los grupos más desfavorecidos.
Con las declaraciones de las Naciones Unidas suscribimos que "no puede hallarse una solución duradera a los problemas sociales, económicos y políticos más acuciantes de la sociedad sin la cabal participación y plena habilitación de las mujeres del mundo."Palestina no puede faltar a la cita, consideramos su presencia grata y necesaria. Para nosotras Palestina existe, y existe en nuestro corazón: We lowe Palestine.

Con esa convicción y esperanza en el buen hacer, escogimos inaugurar ésta, vuestra tienda http://www.ilovepalestine.net/ , el 8/3, Día Internacional de la Mujer 2009. A través de esta página web, las mujeres palestinas están dispuestas a participar, a aportar su contribución en el mundo de la moda.

Contamos con la colaboración de la ONG Paz Ahora, www.pazahora.org, de Pau Ara Cataluña. ONGs cuyo objetivo es denunciar cualquier atentado a los derechos fundamentales en el mundo, y es muy activa y comprometida en las reivindicaciones a favor de un Estado palestino, una ONG conocedora del terreno y muy consciente de la crítica situación que debe soportar el pueblo palestino oprimido por la ocupación israelí. Una sociedad no imposible, pero si difícil de entender, que precisa del apoyo internacional.

Siguiendo con este pequeño gran proyecto, entre todas y todos podemos hacerlo realidad. La tienda promete ser dinámica, vamos a explotar nuestra creatividad, somos respetuosas con el ambiente y sus recursos, nosotras pretendemos seguir un juego lícito, no vamos más allá. Apuntamos por la promoción de los bordados palestinos, los tradicionales Kuffiya de algodón negro o rojo, internacionalmente y/o localmente, la industria textil y la confección de ropa en tierras palestinas es tradicional, el Kuffiya el pañuelo palestino ha sido copiado lo indecible, y archi conocido por el tocado de cabeza de Yasser Arafat, que en el cielo está, el nuestro, es también el original palestino –made in Palestine-, trabajamos con nuestros diseños y tejidos naturales de algodón.
Os invitamos a sumaros al proyecto, tendamos una mano a Palestina, a las mujeres que con su trabajo y esfuerzo luchan por procurar bienestar, vida, belleza, abrigo, todos los sueños que puedan crear.

Carta recibida de Bassam Samour
Queridos Colegas,
En reconocimiento del día Internacional de la Mujer me gustaría resaltar la contribución de las mujeres de España a la comunidad de refugiados Palestina, especialmente niños y mujeres.
El día Internacional de la Mujer se celebra en muchos países alrededor del mundo. Es cuando las mujeres son reconocidas por sus logros, sin atender a divisiones nacionales, étnicas, lingüísticas, culturales o políticas. Es una ocasión para echar la mirada atrás hacia luchas y logros del pasado y, más importante aún, para mirar adelante hacia el potencial inexplorado y las oportunidades que aguardan a las futuras generaciones de mujeres.
Este es un día para homenajear a las mujeres y para apoyar sus logros; pasados, presentes y futuros. Me gustaría tomar esta oportunidad para reconocer a nuestras colegas mujeres y en particular, a la significativa contribución que aportan ayudando y sirviendo a las mujeres palestinas refugiadas al darles a sus familias la esperanza de una vida mejor, al ser la razón principal para permanecer firmes y ser el soporte que lo mantiene todo unido.
En este momento me gustaría felicitar a todas y cada una de nuestras colegas mujeres en España y en cualquier parte del mundo y desearles todo tipo de éxitos en el futuro.
Bassam Samour

En un email recibido el 10 de Marzo, Bassam nos comunicaba que este año celebraba en dos ocasiones el 8/3 y el 10/3 el Día Internacional de la Mujer. El 10 de marzo fue en Jerusalén, en la oficina en terreno de la UNRWA, Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo, a continuación Carta de Bassam Samour a nuestras amigas de España en nombre del Programa de Niños y Adolescentes de la UNRWA/Cisjordania, así como a los grupos de http://www.ilovepalestine.net/

Contacto: Mercè - tel: 932011559 / 605302918 - < ecumene@pangea.org >

STOP Bolonia

Recolzem les mobilitzacions d’avui en contra aquest procés de privatització de l’especialitació dels estudis superior. A manca de posició coneguda d’EUiA, trametem la d’IU.

"Ante las movilizaciones que vienen protagonizando miles de estudiantes en nuestro país y otros muchos países europeos contra el llamado proceso de Bolonia, Izquierda Unida desea hacer llegar al conjunto de la ciudadanía su apoyo a dichas movilizaciones, que responden a una legítima y justificada preocupación por la implantación de nuevos planes de estudio (en el marco del Espacio Europeo de Educación Superior), sin un debate amplio y en profundidad con participación de toda la comunidad universitaria.Asimismo queremos manifestar lo siguiente:

- Defendemos una transformación profunda de la Universidad, entendida como servicio público abierto a toda la ciudadanía, que no busque la “competitividad”, sino la calidad y la cooperación con todo el mundo. Y que no esté supeditada a los intereses del mercado, sino orientada a la formación de personas creativas y críticas con una elevada formación cultural y profesional, como mejor garantía para impulsar un desarrollo social y ecológicamente sostenible que posibilite una salida real de la crisis.

- Exigimos financiación pública suficiente no sólo para acometer realmente las transformaciones pedagógicas y curriculares necesarias, sino sobre todo para garantizar un sistema de becas-salario y ayudas al estudio que haga realidad la “dimensión social” de la educación superior, asegurando que todo estudiante pueda completar todos los estudios superiores sin obstáculos derivados de su origen socioeconómico. Para ello se requiere incrementar los fondos destinados a las universidades públicas hasta alcanzar el 2% del PIB.

- Rechazamos toda pretensión de mercantilizar la educación superior, ya sea haciendo descansar su financiación en las “aportaciones” de empresas privadas, o mediante la apropiación privada de los recursos públicos, a través de mecanismos como las “spin-off” (transferencias de la investigación con fondos públicos a la empresa privada) que tan bien conoce y alienta la Sra. Garmendia.

- Compartimos la reivindicación de distintos estamentos universitarios que piden la paralización de las reformas en marcha hasta que una verdadera discusión pública haya esclarecido su sentido general y su contenido preciso.Por todo ello, y en consonancia con el amplio trabajo político y social realizado por los y las jóvenes de IU en el seno del movimiento estudiantil, convocamos a la sociedad en general a participar activamente en las movilizaciones contra la implantación del proceso de Bolonia, y de manera especial a apoyar la huelga y manifestaciones del próximo 12 de marzo.Por una Universidad pública, gratuita y democrática al servicio del conocimiento y de las necesidades sociales.Contra toda forma de mercantilización de la educación superior.Por un debate abierto y participativo sobre la reforma universitaria."

IU Federal

dimecres, 11 de març del 2009

La Mani del 8 de Març a Barcelona

Enguany el 8 de Març ha tingut dos temes molt estrelles, la CRISI amb majúscules i la despenalització de l’avortament i la modificació de la llei.

A Barcelona pel matí, amb un dia solejat, esplèndid, varem recórrer Les Rambles fins a la Plaça Sant Jaume. Aquest any no ha estat dels anys més nombrosos en participació. L’any passat teníem molt propera la lluita contra la persecució a dones que havien avortat a Barcelona, a València,... i això es va notar.

Però no obstant això, ha estat una mani amb molt de color, diversa, plural, mixta, reivindicant la eradicació de la violència masclista, la despenalització de l’avortament, la reforma de la llei, la nacionalització de la banca, pressupostos militars per despesa social,... Comissió 8 de Març va preparar aquest manifest que va ser llegit per la cantant de blues Big Mama.

Son lluites per a dur tot l’any però es bo aprofitar el Dia Internacional de la Dona Treballadora per a posar èmfasi en alguns temes principals.

Llegir aquí El manifest integre : Crisi total al sistema patriarcal


Suport a la Long March dels advocats

Us volem invitar a la concentració que estem organitzant l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya,

DIUMENGE 15 de MARÇ,
de 17 a 19 hores
a la Rambla del Raval (cap el mig)
de Barcelona

Aquesta activitat es fa coincidir amb la Long March que es realitzarà al Pakistan dels dies 12 al 16 de març, per a reivindicar la renovació dels càrrecs judicials.

El motiu de la Long March, i de la nostra activitat de suport a Catalunya, és la denúncia de la manca de llibertats que continua vigent al Pakistan en relació als càrrecs de la judicatura, que no han estat renovats després de la caiguda de la dictadura militar de Musharaf. Amplis sectors de la judicatura varen jugar un important paper en defensa de la democràcia i del poble, en el canvis que van dur a la caiguda de la dictadura de Musharaf.

Pakistan:
SENSE JUSTÍCIA NO HI HAURÀ PAU!
Suport a la Long March dels advocats

CONCENTRACIÓ


Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya
Robador, 11 baixos – 08001 Barcelona
Telèfon de contacte:
Javed Ilyas – 654131203 - 933043646


NOTA DE PREMSA: Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya