La lluita del poble hondureny és la nostra lluita.
Divendres 2 d’octubre de
Casa Elizalde – València 302. Barcelona
Podrem escoltar a Erasto Reyes, sindicalista hondureny,
membre del Frente Nacional de Resistencia contra el Golpe de Estado
Domingo 27, 4º día de Marcha. A dormir al Polideportivo
Este 4º día fue sin duda prolijo en emociones y experiencias.
Salimos de Collbató a las 10 de la mañana en pleno auge del mercadillo de los domingos. Collbató está a las faldas del Montserrat y su mercadillo tiene merecida fama por los productos típicos de la tierra: miel, quesos, embutidos. Es un batiburrillo de gente que esta mañana contempló la Marcha de los inmigrantes y pudo conocer de primera mano sus reivindicaciones.
Los más de 500 dípticos que elaboramos cada día se quedaron francamente cortos por el interés que despertamos. Los marchantes fueron también presos del natural entusiasmo no solo por la cantidad de gente que se agolpaba a su paso sino por la cercanía de la montaña mágica. Y como siempre los de Nepal a la cabeza marcando el paso, así llegamos a Madrid en un santiamén.
El recorrido de hoy era accidentado. Había que atravesar el coll del Bruc y se planteaba el dilema de si trepar a la montaña o atravesar un túnel de más de mil metros en la nueva A-2. Los Mossos estaban preocupados por nuestra seguridad, pero nosotros estábamos seguros de nuestra responsabilidad y deseosos de ahorrarnos una escalada inútil por una carretera que nadie pasa y solo podrían oírnos los conejos. Como dijo un compañero somos inmigrantes y trabajadores y sabemos cuidar de nosotros mismos.
Al final, en fila india y por el arcén, atravesamos el túnbel. Los coches que pasaban, al vernos hacían sonar sus bocinas y el túnel se convertía por unos minutos en un alborozado griterío contra la Ley de Extranjería. Cansarnos nos cansaremos pero desde luego no nos aburriremos.
Tras el túnel fuimos a comer a Castelloli, al parque junto a su Iglesia. Y la comida de este día fue diferente. Se notó el cambio ahora que cocinaban los sudamericanos, con las ollas de los cubanos, las especies de los colombianos y alguna que otra mano de los bolivianos, nos comimos un sancocho para chuparse los dedos. Y de postre vino en nuestro auxilio un vecino que nos donó varias cajas de uvas de su reciente vendimia. El también compartió nuestro cocido que le ofrecimos, no era para menos.
A eso de las 6 de la tarde estábamos entrando en Igualada. Atravesamos el pueblo como siempre entregando propaganda e informando de nuestros motivos. No solamente marchamos en castellano sino en árabe, en urdú, hasta en quechua. Y claro los marroquíes de Igualada y algunos pakistaníes se agolpaban para vernos y escuchar en su idioma natal las preocupaciones mutuas.
Estaba previsto que pasásemos la noche en un local de la CNT de Igualada. Desde luego estos anarquistas están dando el do de pecho y han sido hasta ahora los que han ido garantizando el sitio para dormir. Pero parece que se han picado los Ayuntamientos y, sorpresa, nos vino a buscar la policía municipal para conducirnos al Polideportivo de Igualada.
Aquello era una maravilla. Había duchas de agua caliente para todos y todas. La Cruz Roja montó más de 50 camas, si camas con su somier y su manta, no colchonetas. Un equipo médico nos revisó a casi todos y dio buenos masajes a muchas piernas cansadas. Bueno, como decían ellos, nada anormal, así debería ser en todas partes, las cosas publicas son para el público, para el pueblo y no para que se apolillen o solo las usen algunos.
Ahora parece que los Ayuntamientos han reflexionado y entre las gestiones de algunos compañeros y la colaboración de la Cruz Roja tendremos la cama y la ducha asegurada al menos hasta Lleida. Falta nos hace pues nos quedan casi 600 kilómetros . A ver si los pueblos de Aragón y Castilla siguen el ejemplo de estos paisanos catalanes que están dando buenas muestras de solidaridad.
Comisión Técnica en la Marcha por la Igualdad
- Perquè venen marcats per haver dictaminat, el Tribunal Constitucional en l’any 2008, inconstitucionals vuit articles de la modificació de la llei aprovada pel PP en 2001;
- Altres modificacions tenen el seu origen en el fet que el govern central, en 2006, havia d’haver transposat la directiva europea sobre lliure circulació i de treball per als residents extracomunitaris;
- En tercer lloc, pel fet que l’any passat el Parlament Europeu va aprovar –amb els vots de CiU, PP i dels eurodiputats socialistes espanyols- la Directiva de Retorn, també coneguda com Directiva de la vergonya, que contempla, entre d’altres aspectes, incrementar el temps de detenció fins a 18 mesos en el centres d’internament.
La lluita pels drets de les persones immigrades no s’atura.
Fa uns mesos, a Catalunya, un bon nombre d’associacions i entitats d’immigrants i/o vinculades a la defensa dels drets de les persones immigrades varen mobilitzar-se, lliurant a la Delegació del Govern un document on aquestes entitats, entre les que hi havia des de CCOO, SOS Racisme, ATIMCA, l’ATP fins el Col·lectiu Maloka, senyalaven que la incorporació dels drets de reunió, vaga, associació, sindicació i assistència jurídica son d’obligada aplicació, en virtut de la sentència del Tribunal Constitucional. És a dir que no son un regal del govern. Com també és d’obligada aplicació els permisos de llarga durada (Directiva Europea)....
Alhora que rebutjaven les retallades en el dret de viure en família que afecta principalment a pares i mares i molt especialment l'augment del termini en què els immigrants irregulars poden estar ingressats en centres d'internament que passarà dels 40 dies actuals, a 60 més 10 dies prorrogables sota autorització judicial.
El responsable d’Immigració de Comissions Obreres de Catalunya, Gassan Saliba, ha manifestat el caràcter restrictiu del text presentat respecte a l’actual Llei d’Estrangeria. A més dels punts ja esmentats ens ha senyalat d’altres importants, com és el de l’Arrelament laboral, on fins ara poden obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen, i que demostrin l'existència de relacions laborals la durada no sigui inferior a un any. En el nou text el termini d’un any corre perill de desaparèixer. També està en perill el supòsit derivat de la col·laboració amb la Inspecció de Treball. Son temes vinculats a
.... I sobre el Dret a l’habitatge? Fins ara és igual per a tothom. És a dir cal els mateixos requisits tan per a immigrants com per autòctons, però en el nou text les persones amb permís temporal (fins a 5 anys) tenen dret sols a ajuts per a l’accés a un habitatge i les persones amb permís permanent necessitaran els mateixos requisits que les espanyoles. Aquesta limitació restringeix l’accés a l’habitatge d’una part de la gent immigrada. Trenca amb el principi d’igualtat.
Esmena a la totalitat.
El passat 10 de juliol el grup parlamentari en el Congrés dels Diputats format per IU, ICV i ERC va presentar una Esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei orgànica de Reforma de la Llei d’Estrangeria. Entre els motius principals hi ha que la normativa europea NO obliga a incrementar el període de retenció i passar de
Els treballadors i treballadores immigrants son víctimes de la crisi, com qualsevol altre treballador o treballadora. No son màquines per usa i llençar, per això les normes i lleis sobre les quals ens regim han de ser les mateixes.
Marxa a Madrid, per
Per continuar la sensibilització i la lluita en favor de la igualtat de drets, diverses associacions d’immigrants encapçalades per la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès han organitzat una Marxa per la Igualtat a Madrid, Per una Llei Justa d’Estrangeria, que parteix de Barcelona el 23 de setembre i te previst arribar a Madrid el 21 d’octubre (Torrejón de Ardoz)
Àngels Tomás i Gonzalo
Barcelona, Setembre de 2009.
Marxa Barcelona – Saragossa - Madrid
La marxa organitzada per diverses associacions d'immigrants es farà per la N-II. Vint-i-vuit nits, amb una mitjana de 25 km. per dia. 700 km caminant.
PERILL GREU D’ACCIDENT PER A LA CIUTADANIA
Carta del coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc a l’alcalde de la Vila Ducal
Al Senyor Pep Andreu, Alcalde de Montblanc
Senyor alcalde, després d´ intentar diversos cops reunir-nos amb vostè sense cap resposta per la seva part, hem decidit passar a l’acció penjant cartells on hi pot haver un perill per la salut de la ciutadania, com poden ser clots, voreres en mal estat o arbres tallats. No es una campanya contra l’ajuntament ni contra el equip de govern que vostè presideix, només es un treball informatiu per evitar accidents a la ciutadania.
Li adjunto cartell.
Que pasi un bon dia!!!
David Flor - Ccoordinador local EUiA de Montblanc
i en nom de la permanent local d´EUiA de Montblanc
Montblanc 17 de setembre del 2009
Va ser un dia festiu, reivindicatiu i eufòric. Per la carretera que ve d'Arenys de Mar pujaven moltíssims cotxes i moltes persones a peu. A banda i banda de la riera i la carretera, ja des de força abans de començar el poble, abans fins i tot dela zona industrial, hi havia cotxes aparcats.
El poble és petit i havien tallat la riera (que és el carrer principal) als cotxes. Tothom passejava amunt i avall i semblava molt content, saludant-se i cantant "Els segadors" i crits d
En un moment concret hi havia una immensa pinya humana davant la plaça de l'església i en veure arribar un dels autocars dels feixistes es va aixecar com un bram de ràbia i van començar els crits de
Jo vaig tenir la mateixa sensació que havia tingut l'11 de setembre del 76 i del 77 i molt poques vegades després, potser el 2003, quan la gran manifestació per
La veritat és que l'únic que m'hi va faltar va ser la referència a la república.
13-S comencem a decidir.
Betty.