dijous, 25 de març del 2010

Es comença a preparar la II Marxa contra l'atur a Catalunya


El pasado día 19 se convoco la primera reunión para valorar la posibilidad de convocar una marcha contra el paro en Catalunya al estilo de la primera que tuvo lugar en 1996 en la que se movilizo con gran éxito a toda una serie de pueblos y ciudades ya que por aquel entonces había mas 3 millones de parados. Al acto asistieron unas 20 personas en representación de diferentes entidades de Barcelona y área –sigue acta más abajo-.

Todos coincidimos en la necesidad de volver a emprender una acción dada la precaria situación por la que atraviesan miles de trabajadores y trabajadoras en paro y sus familias. Se valoró como fecha mas adecuada para el próximo mes de Junio ya que coincidía con la cumbre europea que tendrá lugar en Barcelona para esas fechas, al mismo tiempo que climatológicamente también serian las mejores fechas para una acción de tal envergadura.

Se propuso volver a vernos el próximo viernes con el fin de invitar a otras entidades como la misma CONFVAC y preparar las comisiones que lleven a cabo esta iniciativa. Seguiremos informando...
Manel N.



Pròxima Convocatòria preparació II Marxa contra l’atur a Catalunya:
Divendres 26 de març a les 19 hores en el local de la CONFAVC, carrer Doctor Aiguader nº 18 baixos


II MARXA CONTRA L'ATUR, LA PRECARIETAT I PELS DRETS SOCIALS EN CATALUNYA


ACTA REUNIÓ 19 DE MARÇ 2010

A les 19 hores del divendres 19 de març es reuneixen en el local de la CONFAVC representants de CGT, CONC, IAC, Joves de la CONC, de EUiA, Associació Socialisme XXI, Endavant, FARGA; “Mesa Cívica pels drets socials de Catalunya”, activistes de la “Xarxa contra la precarietat i tancament d’empreses”, i delegacions de l'Assemblea de treballadors en atur de Barcelona, Plataforma “Els dilluns al Sol” i Plataforma parats de Cerdanyola, així com veterans de la I Marxa en 1996, per a tractar de l'objectiu d'aquesta primera convocatòria: l'organització de la II Marxa contra l'atur, la precarietat i pels drets socials a Catalunya.

Després d'explicar l'origen i contingut d'aquesta convocatòria (en el marc de les activitats del FSCAT 2010), s'obre una ronda d'intervencions on es constata l'excepcional dimensió de la crisi econòmica, de les seves greus conseqüències socials en un context de gran precarietat laboral, atur massiu durador, desnonaments d'habitatge, marginació i exclusió, i després de valorar-se positivament la proposta d'organitzar la II Marxa contra l'atur s'arriben a els següents

ACORDS:

1.- Iniciar el procés de preparació de la II Marxa contra l'atur, la precarietat i pels drets socials a Catalunya a realitzar preferentment durant la primera setmana de juny 2010

. 2.- Estendre la convocatòria per a preparar la Marxa al major nombre de col•lectius de desocupats, organitzacions socials, culturals, polítiques, veïnals, etc.

3.- Enviar sengles cartes a la CONFAVC i a la FAVB explicant-los la iniciativa de la II Marxa i convidant-les a participar en la seva preparació, i a difondre-la entre les Associacions de veïns en els seus respectius àmbits.

4.- Constituir una comissió per a elaborar una primera proposta d'organització de la Marxa, comissions de treball, etc., a presentar per a la seva consideració i debat en la pròxima Assemblea. Aquesta Comissió es reunirà el 26 de març a les 17 hores, en “el Bar restaurant TAPES”, Carrer Doctor Aiguader nº 6-8

5.- Convocar la pròxima reunió preparatòria de la II Marxa per a divendres que ve 26 de març a les 19 hores en el local de la CONFAVC, carrer Doctor Ayguadé nº 18 baixos.

Barcelona, 20 de Març

dimecres, 24 de març del 2010

Notes sobre la trobada de coordinació de Bastida.



En un quadre de crisi, on les solucions de dretes no li funcionen ni a la dreta. Hi ha propostes des de l’esquerra que son bones, però no arriben més enllà de la propaganda. Hi ha algunes mobilitzacions sindicals però no es guanya, encara. S’està en un pols permanent amb la patronal i el govern.

En la ronda s’informà de la trobada de gent del mon del treball, amb posada en comú d’experiències diverses. EUiA dona força importància a entrar la política als centres de treball. Es constata la dificultat en la intervenció política. Un equip dinamitzador i un acte del mon del treball son alguns dels acords presos.


Municipal. Rubí, treballen en la política d’aliances, amb debat i estudi de l’enquesta publicada fa poc als mitjans. Salt, després de l’esclat del conflicte sobre la immigració, es treballa a partir de la mesa per la convivència impulsada per les associacions i l’ajuntament. Montblanc, s’està fent extensió comarcal de les propostes d’EUiA, en especial les alternatives a l’ampliació de l’edat de jubilació....


Nevades. Cal combatre les polítiques de dretes, les privatitzacions.... cal plantejar la nacionalització d’Enher i el control de les elèctriques, amb totes les aproximacions convenients.


Contra la violència de gènere i la lluita de les dones pels seus drets, s’informa de la participació en la trobada sobre Beijing + 15 a la ONU, per part de la Montserrat, formant part de la delegació catalana. Continuen les presentacions als barris de la plataforma contra la violència de gènere, la darrera a Las Torres. Informen també que des de les entitats de dones s’està fent un estret seguiment del servei municipal d’atenció a las dones maltractades que des de novembre està pràcticament paralitzat. Aquest greu problema ha arribat, fins i tot, al ple municipal.


La solidaritat amb el poble palestí amb jornada completa a Rubí, preparada entre l’espai okupat La FabriK-A, Rubí x Palestina i Pau Ara isempre i la col·laboració de la comunitat palestina i la demanda de la retirada de les tropes de l’Afganistan a Barcelona son algunes de les activitats integrades en el important àmbit de la pau i la solidaritat.


Cuba, està en el candelero. La UE aprova una resolució amb una clara ingerència en els assumptes interns de l’illa. També hi ha gent que fins ara l’havia defensat bé, que ara canvia d’opinió i això facilita el bombardeig dels mitjans de comunicació en contra.


Més coses. Positiva valoració de la lluita de les dones de neteja d’edificis que amb la seva acampada a la Plaça Sant Jaume durant quatre dies han fet arribar a tota la ciutadania que volen reconeixement del seu treball i volen cobrar un sou digne. Les varem visitar, acompanyant-les una estona cada dia. La lluita continua, ara en la negociació del conveni.


Conveni TV3, S’ha centrat bastant en el tema producció interna. En què i com hem de produir. És una manera de lluitar per llocs de treball.


Els temes de transports i noves tecnologies, així com la preparació del programa electoral per aquest temes, es començarà a treballar des de la comissió de medi ambient.


dimarts, 23 de març del 2010

Palestina a Rubí


El dissabte 20 de març es va celebrar a Rubí, a La Fabri-K, una jornada per Palestina. La trobada va estar molt bé: contacontes, música palestina, menjar palestí i xerrada sobre el conflicte i la brigada 2009. La veritat és que va participar molta gent, i el més important, de moltes edats diferents. Els va interessar molt la xerrada, darrere de la qual va sorgir un debat molt interessant, on ens van fer i respondre moltes preguntes. Sis persones assistents estan a data d'avui interessades en venir amb nosaltres a la brigada 2010 que tindrà lloc del 25 de juliol al 10 d'agost a Palestina. Així que la meva valoració és molt positiva. Begoña

dilluns, 22 de març del 2010

Aquesta setmana, a Barberà de la Conca


La paradeta que els companys i companyes d´EUiA de Montblanc posem setmanalment, aquest diumenge l’hem ficada a la població de Barberà de la Conca, on es feia la Fira del “trasto”.

Ha estat una jornada molt participativa i amb l’assistència del responsable de Comunicació d´EUiA.

La veritat que hem marxat contens del lloc doncs hem plegat la paradeta amb 8 amics nous per EUiA. Però hem fet més coses. Ens varem posar en contacte amb les companyes de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, perquè pensem que a la nostra comarca hi ha violència de gènere i volem sensibilitzar sobre això. Ens van facilitar material que també hem difós avui i en acabar la paradeta, hem fet una enganxada de cartells contra la violència de gènere a Montblanc.

Volem enfortir Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc i de tota la comarca de la Conca de Barberà. Diumenge passar varem difondre materials al poble veí de L’Espluga de Francolí.

David Flor
Coordinador local EUiA de Montblanc

L'Assemblea local d' EUiA de Rubí pren posició





RESOLUCION SOBRE LAS CONSULTAS POR EL DERECHO A DECIDIR

Conocedores y conocedoras de la campaña sobre la consultas, en torno al derecho a decidir, en el ámbito nacional de Catalunya.


Conocedores y conocedoras , en ese sentido, de la consulta que se prepara en nuestra localidad , habiéndose realizado hasta la fecha diferentes reuniones , en un marco unitario, con presencia de más de treinta entidades de Rubí, en la Plataforma “Rubí decideix”


EUiA, lo ha hecho como observadora, a partir de dos compañeros de la Comisión Permanent

De forma independiente, nuestra coaligada ICV participa sobre bases parecidas.


Compartimos lo que dice, en su primer párrafo, el manifest d’adhesió a la consulta ciudadana de Rubí : En una societat democrática els ciutadans han de poder expressar la seva opinió sobre qualsevol tema.


Esquerra Unida i Alternativa e izquierda Unida defendemos, el libre y democrático derecho de los pueblos a su autodeterminación, y su libre relación federal. Como un ejercicio democrático de libertad ,para poner las bases de una sociedad más justa e igualitaria.

La clase trabajadora no será nunca libre en un sistema que niegue la libertad absoluta de los pueblos, y su libre relación. Así se podrá avanzar hacia una sociedad sin explotación y opresión: una sociedad federal y socialista.


Nos posicionamos por participar en el marco unitario de consulta en Rubí.

Lo haremos a nuestra manera, eso quiere decir, por el marco mas amplio masivo y unitario posible.

Nuestra posición a defender en la consulta será de trabajo común e integrador, de los dos sectores favorables a la consulta. Los que defendemos el derecho a la autodeterminación y los que defienden directamente el pronunciamiento por la independencia.

La pregunta debe recoger esa realidad. Si finalmente fuese independencia si ó no, la asamblea local de Rubí dejará libertad de conciencia en el voto.

ASAMBLEA LOCAL DE EUIA DE RUBI

Rubí 13 de Marzo del 2010

dijous, 18 de març del 2010

Gent Catalana de Pakistan




Bones a tots i totes,

Us volem compartir l'èxit de la entrega de certificats de català del divendres passat. Gracies a tots i totes les que vau venir i els que no vau poder, gracies per els correus enviats amb el suport mostrat.

L'acte va tindre l'assistencia d'unes 80 persones i vam gaudir d'un pica-pica pakistanés després de l'entrega de certificats als alumnes corresponents. 18 persones de bàsic 1 de català i 18 persones de bàsic 2.A l'acte vam tindre la presencia de persones representants del Consell d'Immigració, Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, ICV, CIU, SOS Racisme, Tot Raval, Consorci de Normalització Lingüística, Plataforma per la Llengua, Consulat de Pakistan i d'altres que si ens oblidem, demanem disculpes.

Pero com ja vam dir en el correu de la convocatoria ens sentim molt orgullosos d'anar avançant amb els cursos de català i de els nostres alumnes que aquest any s'han tret el certificat.

Gracies a tothom pel suport i l'apreci mostrat en aquesta tasca que realitzem amb molt d'entusiasme, esperem poder continuar molts anys mes fent aquest tipus d'actes i que ens seguiu acompanyant en aquest proces, esperem que us agradin les fotos.

Estem en contacte, molt coordialment.

Javed Ilyas Qureshi
President de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya

dilluns, 15 de març del 2010

El SEPC denuncia la selectivitat amb una vaga el 17 Març

LA POLÍTICA DEL DEPARTAMENT I LA NOVA SELECTIVITAT SÓN UN FRAU!Si algú es pensava que Ernest Maragall i el seu equip de professionals s'haurien cansat d'ensorrar l'ensenyament públic estava força equivocat. Lluny de mostrar una voluntat d'enteniment i apropar-se a les súpliques de la comunitat educativa, l'executòria del Departament d'Educació ha estat un cúmul de despropòsits amb regust de revenja per les vagues convocades l'any passat.

El govern tripartit segueix capficat en carregar tots els mals de l'ensenyament sobre professorat i estudiants, al·legant que ambdós col·lectius han perdut la cultura de l'esforç i les seves reivindicacions són pur corporativisme immobilista. Ni una sola reflexió al voltant de la responsabilitat de l'administració pública vers qüestions com la massificació de les aules, la reducció de l'oferta educativa, la manca de perspectives de renovació pedagògica en el currículum acadèmic, la segregació escolar... per contra Maragall ens deleix amb mesures bolet com el nou calendari escolar, el programa d'ensenyament ofimàtic o el nou Decret d'Autonomia de Centres. Tot sense cap mena de consens, mitjançant una política molt de moda en les administracions públiques mal anomenades progressistes: els fets consumats.


Ja fa gairebé set anys que el govern tripartit aterrà a la plaça Sant Jaume i la comunitat educativa frisava per un canvi en les polítiques d'ensenyament que havien caracteritzat la Generalitat pujolista, car els nous inquilins de Palau havien recolzat sempre les reivindicacions de professors i estudiants. Tanmateix ben aviat aquests anhels s'esvaïren ràpidament. El tripartit, primer amb el Pacte Nacional d'Educació com després amb la Llei d'Educació de Catalunya, deixà paleses que les seves intencions en matèria educativa giraven al voltant dels conceptes de concertació, segregació, jerarquització... El govern tripartit ha estat un frau des del primer dia i la gestió del Departament d'Educació n'és el cas paradigmàtic. L'arribada de les forces progressistes a la Generalitat havia estat conseqüència de la mobilització de gran part de la societat catalana, molts d'ells professionals de l'àmbit de l'ensenyament, descontents amb més de dues dècades de govern conservador. La sensació de frustració és general entre la comunitat educativa, perquè no eren pas pocs els que havien dipositat expectatives en aquest govern, i a l'hora de la veritat s'ha revelat com un executiu amb un procedir netament neoliberal amb àmplies concessions als sectors més conservadors. I això no té altre qualificatiu que el de frau.

Alhora no podem passar de llarg un tema que afectarà a desenes de milers d'estudiants catalans aquest proper més de juny: la nova selectivitat. Una reforma que s'ha presentat com a innovadora, però que en realitat només suposa un reforçament del que per nosaltres és una barrera acadèmica d'accés a la universitat, ja que la selectivitat guanya molt pes a l'hora d'establir les notes de tall. La introducció de la fase específica és presentada com a voluntària, però alhora serà determinant per garantir l'accés a l'ensenyament que es vol. A més a més aquells estudiants que havien satisfet la selectivitat en anys anteriors, ara es veuran obligats a matricular-se, és a dir pagar i realitzar, la fase específica, malgrat ja estar examinats d'aquestes matèries.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans veiem amb resignació com els diferents governs es rifen el nostre futur. Cada pocs anys tenim reformes educatives i cada cop en sortim més perjudicats. A cada nova reforma professors i estudiants hem trepitjat el carrer massivament com a resposta a la seva política de despropòsits. Ara no serà una excepció, perquè davant un panorama polític que mostra un rotund consens en matèria educativa, el que ens queda és la mobilització. La força que ens dóna la unitat d'acció a les aules ha de ser la nostra principal arma, perquè sense professors i estudiants no hi haurà reforma capaç de quallar. Davant del frau que suposa la política del Departament d'Educació i la nova selectivitat, el SEPC fem una crida a tots els estudiants a aturar les classes el proper dia 17 de març i prendre el carrer i demostrar que el combat estudiantil és ben viu.


Sindicat d'Estudiants dels Països CatalansPaïsos Catalans, març de 2010

Declaració de Barcelona. Salut- BCN.Salut !!

A Barcelona i convocats per La Fundació l’Alternativa, Esquerra Unida i Alternativa, el Partit de l’Esquerra Europea i la col.laboració de DEMPEUS per la Salut Pública, ens hem reunit per tal de tractar al llarg d’una jornada de treball el tema de “SALUT I DETERMINANTS SOCIALS A EUROPA”. I fer-ho de forma col·lectiva, sumadora i atenent les diverses experiències aportades. Amb la voluntat d’homogeneïtzar el llenguatge i d’arribar a unes propostes comunes i pensades per i des de l’Europa real i social de la que nosaltres en fem part.
El present text és el producte, en forma breu i concisa, de l’elaboració d’un treball més ampli (el document base de la Declaració de Barcelona) que permet oferir a l’esperança d’assolir a Europa una millor salut i una major equitat, una fonamentació acadèmica i científica. científic annexat que ens permet donar a l’esperança d’una Europa millor en salut, fonamentació científica. Aquest porta el títol ‘La Salut Pública i l’equitat en salut a Europa’ i constitueix la base rigorosa i en profunditat que fonamenta les reivindicacions polítiques que en aquesta declaració s’expressen.
Les conclusions del debat realitzat són el fonament argumentals per a la present DECLARACIÓ:

a) Hem pogut avaluar, amb una gran coincidència d’aportacions dels diferents territoris geogràfics, culturals i històrics europeus, la present situació de degradació pel que fa al dret a la salut, de pèrdua de la seva qualitat i accessibilitat i de l’increment de les desigualtats en salut. També constatem l’atac que suposa la mercantilització flagrant del sector sanitari, i la presència cada cop més agressiva dels interessos corporatius i amb afany de lucre amb la conseqüent pèrdua de qualitat i equitat pel que fa als serveis públics.

b) Ens manifestem, en l’acord i el seguiment de la legislació i les normatives internacionals i europees que promouen el caràcter públic, universal i de qualitat de la promoció, la protecció i les atencions a la salut i a tots els seus determinants: la Carta de Drets Humans de Nacions Unides, la Declaració d’Alma-Ata, Carta d’Ottawa, la Carta Social europea o les darreres recomanacions de la pròpia OMS denunciant aquesta mercantilització mitjançant la Comissió de Determinants Socials de la Salut (2008). O la mateixa Carta de Barcelona sobre ‘Precarietat i Salut’ que vam confeccionar i editar en aquesta ciutat el juny de 2007.

c) La salut ve determinada per elements de caràcter econòmic, cultural i polític. L’enfocament en salut ha de ser intersectorial i interdisciplinar, seguint el consell de la Comissió de Determinants Socials en Salut de la OMS.

Dit això com a marc i posició col·lectiva, reivindiquem la justícia, la necessitat i la viabilitat de reivindicar els següents punts:
1.- La Salut tal com la defineix l’OMS, és un DRET social i no una mercaderia. Quan es confronten interessos o interpretacions del binomi “Salut dret- Salut mercat” la primacia de l’exercici del dret ha de prevaldre legítimament i en tots els casos.

2.- Estem doncs, tractant la salut com un dret, un valor, un objectiu social primordial i exigible que aporti la major protecció, promoció, garantia i cura per a totes les persones. I això és particularment cert i vàlid per Europa i, en definitiva, per la UE que volem construir.

3.- Hem constatat una manca objectiva de sistemes d’informació i l’ avaluació de polítiques en matèria de salut i dels seus determinants a nivell del territori europeu. Avui no disposem d’una veritable eina de treball imprescindible per a una “diagnosis” contrastada i complerta que permeti plantejar en la forma més adient una posterior acció a escala UE. Màxim si considerem la complexitat afegida per la heterogeneïtat nacional. És una necessitat bàsica el dotar-nos d’un Sistema u Observatori europeu que ofereixi la garantia i rigor necessaris, que faciliti un alt nivell d’informació sobre els factors més rellevants i que es realitzi amb ple control públic i democràtic. Des d’una instància instrumental d’aquest tipus SÍ es podrà estudiar i avaluar l’ evident “Impacte en la Salut i l’equitat” de totes les accions i les polítiques desenvolupades en l’àmbit europeu, un impacte que s’haurà inexcusablement d’annexar en totes les propostes, directives i regulacions europees, siguin de l’àmbit que siguin.

4.-Reivindiquem també la garantia a la protecció de la salut i l’accés universal als serveis sanitaris a tots i cadascun dels països i territoris de la UE. Això permetrà una atenció i assistència digna a tota persona que la necessiti. Aquesta prestació ha de venir avalada i protagonitzada pel Sistema Nacional i Públic de salut a cada país –l’única forma que així ho garanteix- , i ha de ser integral, i de qualitat.
Especial atenció mereixen actualment les patologies més prevalents, les malalties emergents, així com les malalties infreqüents o insuficientment conegudes i tractades. En aquests casos caldrà abordar-les amb més mitjans públics, inclosa l’assistència, la formació, la informació i la recerca, sostingudes i garantides des de les Administracions públiques.

5.- El finançament s’ha de generar necessàriament des de les diverses fonts del sistema fiscal de cada país, i de la UE. Neguem que el sector públic de salut no sigui sostenible. Com a dret de ciutadania ha de rebre, també, finançament de manera especial de la tributació de les rendes del capital financer insuficientment gravat i especialment protagonista i impulsor de la globalització neoliberal.

6.- Rebutgem frontalment totes les formes de mercantilització de l’atenció sanitària sota paranys mitjançant “CO- pagaments” i complementarietats, que no són altra cosa que “RE- pagaments”.

7.- Dins la concepció més ampla i valuosa de la salut,aquella que la defineix com una forma de viure que és autònoma, solidaria i joiosa, i en harmonia amb l’ entorn social i mediambiental, ens pronunciem per les intervencions necessàries i pertinents en tots i cadascun dels seus determinants, sense oblidar els factors socials i que són a la fi la causa fonamental de l’estat de salut i equitat d’una societat. L’ocupació, el treball, el gènere, el medi ambient, la etnia, la nacionalitat, la discapacitat, la cultura, la protecció social, la classe social, l’urbanisme o l’habitatge, son els veritables definidors de la salut pública i això suposa la necessitat ineludible de tractar tots aquests temes des de la transversalitat, la intersectorialitat i la major amplitud participativa i transdisciplinària. En aquest sentit es manifesta la OMS quan demana i proposa l’objectiu d’ “acabar les desigualtats en salut en una generació” arreu, i també a Europa. Considerem les inequitats en salut com un indicador clau de desigualtat social, una xacra que cal i que podem superar.

8.- Per desenvolupar aquests objectius és imprescindible la participació social. Ens referim a una forma nova i activa de participar, des del poder popular i la democràcia directa, la coresponsabilització, el respecte democràtic a les diferències, el compromís de transparència, amb el seguiment i participació de la ciutadania. Els ciutadans i les ciutadanes d’Europa, actuant en la salut i els seus determinants son l’agent imprescindible, l’ agent socio-sanitari i de salut fonamental, però són encara més, un agent clau d’ identitat en la construcció dinàmica de l’Europa social que nosaltres volem i estem construint.

9.- La salut no té fronteres, com no les tenen tampoc les malalties i les agressions ecològiques i econòmiques de les polítiques neoliberals. És tot el planeta, globalment, el que se’n sortirà o sucumbirà en l’empresa. Igualment en el camp de la salut reclamem que es realitzin les anàlisis i pràctiques que assumeixin aquestes situacions a escala internacional i ho facin amb la prioritat de la justícia, l’ equitat i la solidaritat entre territoris, però també entre pobles i a la fi entre persones.


Per tot això PROPOSEM traslladar i usar com eina, com instrument concret, aquest text declaratiu:

A) A escala europea, possibilitant la tramitació i la gestió escaient a les instàncies pertinents, i en particular al Parlament Europeu on disposem del suport manifestat pels eurodiputats presents del GUE/EVN que la podrà utilitzar per a la interpel·lació a la resta de Grups de la Cambra per a un anivellament a l’alça de les conquestes assolides en tots i cadascun dels territoris europeus.

B) Difusió a tots els nivells d’ estaments, institucions i organitzacions competents en matèria de salut. Ja siguin professionals, acadèmiques, o Governs locals, regionals, estatals i europeus.


C) Estendre aquesta Declaració (BCN-Salut) a tota la base social. Fer-ne difusió, en les diverses llengües de la UE a tota la ciutadania per al seu coneixement, pronunciament i suport si ho consideren. Recuperant una forma activa de fer societat “Dempeus” des de l’empoderament autònom i l’exigència democràtica, explorant la perspectiva de mobilitzacions a tots els nivells possibles, estudiant la viabilitat de promoció d’Iniciatives Legislatives també des de la població, reprenent aquelles pràctiques d’implicació de l’“Europa partisana”, tancant files en la defensa del caràcter públic de la salut i protegint-la de les noves onades parasitàries, privatitzadores i mercantilistes de l’actual Europa neoliberal i capitalista

¡ Podem ! ¡ És clar que podem, i és, a més, el nostre deure .
Barcelona, a 27 de febrer de 2010

dissabte, 13 de març del 2010

Reunió mensual de Bastida-17 Març

Recordatori trobada Bastida CN/EUiA tercer dimecres març,
dia 17 març, a les 18 h, a la seu EUiA,
Dr. Aiguader, 10 (Barcelona)


Temes a tractar:

Ronda coordinació experiències.

Contribució a les Àrees o Comissions o secretaries del Consell Nacional, entre elles les que impulsa i ha proposat gent de Bastida, i altres que es considerin d’especial rellevància (propostes per part d’Àngels Tomàs, Toni Campos, David Companyon), com es pot dinamitzar l’Àrea de Medi ambient.

Elements tipus Fòrums, Taules, Enteses o altres de Reorganització o refundació social i política de l’esquerra a les localitats. Propostes i participació a la Trobada (Encuentro) estatal de Redes del dia 10 d’abril per la tarda a Madrid (seu d’IU).

També us convidem a assistir al Judici de la Mireia Espert, el dilluns dia 15, a les 9,50 h, al Jutjat de lo social nº 13 de Ronda Sant Pere, 41 de Barcelona.

dijous, 11 de març del 2010

Servei d’Informació i Atenció a les dones de Rubí

La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere de Rubi, a la qual estem adherits com a Euia va fer públic les darreres setmanes la falta de psicòloga des de el passat mes de novembre al servei de la dona de Rubí. La psicòloga anterior va ser acomiadada alegant la regidora Maria Mas que va deixar de prestar ella els serveis de manera sobtada. Les companyes i companys de la Plataforma s'han pronunciat sobre el tema de la manca de servei ja que, les dones des de novembre estan sent apuntades a una llista. com a coalició ICV-EUIA van fer la pregunta al passat ple municipal sobre l'acomiadament i la denúncia que la professional ha fet cap a l'Ajuntament demanant que es reconegui la relació laboral que ells neguen. la psicòloga, Mireia Espert és companya d'EUIA i una de les fundadores de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere de Barcelona. el judici serà el proper dilluns 15 a barcelona. Hem fet com a coalició un full que us hem adjuntat. nostra companya necessitaria el màxim suport al judici, des de Rubí anirà un petit grup, si algú es vol afegir que ens ho comuniqui via aquest email.Gràcies i salut!


A LA DONA TREBALLADORA!


A LES USUARIES DEL SERVEI D’INFORMACIÓ
I ATENCIÓ A LES DONES DE RUBI


El proper dia 15 de Març a la Magistratura de Barcelona es celebrarà el judici per l’acomiadament de la Mireia Espert que fins el 18 de Desembre era la psicòloga que atenia a les dones víctimes de violència de gènere, al Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament. Servei depenent de la Regidoria de la Dona, la Regidora de la qual és la Sra. Maria Mas.
Aquesta treballadora ha prestat els seus serveis durant quatre anys, des de Març de 2006, en una àrea on ha atès, treballant conjuntament amb altres serveis –serveis socials, mossos d’esquadra, etc- centenars de casos de dones necessitades d’assistència, especialment a causa de la violència de gènere patida.
Tant ella, com la psicòloga anterior, van ser contractades de forma il.legal i abusiva, essent-ho amb un contracte de treballadores autònomes. La regidora, i la seva tècnica, sabien perfectament que un lloc de treball on s’utilitzen eines, espais i estructura jeràrquica del propi Ajuntament, correspon una relació laboral o de funcionària interina.
Sobre aquest tema existeix bastant jurisprudència, com bastants són les mentides difoses aquests dies des de la Regidoria de la Dona de Rubí.
És en aquesta línia d’irregularitats en la contractació per part de l’Ajuntament, per on van les denúncies per diversos casos més, fetes pel Comité d’Empresa, que seran presentades a Inspecció de Treball.
A partir de la reclamació de reconeixement de relació laboral, presentada a l’Ajuntament el Juliol de 2009, comença una veritable “caça de bruixes”, que deriva en una situació d’assetjament i moobing contra la psicòloga.
Aquesta situació de pressió, aïllament i assetjament intolerable, deriva en un procés personal d’ansietat i trastorn depressiu, que comporta una baixa laboral.
Lluny de substituir-se aquesta baixa, com seria obligació de l’Ajuntament, s’acomiada a la Mireia i es deixa el Servei sense atenció a dones maltractades, des de Novembre. I, a sobre, se la responsabilitza a ella d’aquesta desatenció.
Aquesta jove treballadora, afiliada a CC.OO i a Esquerra Unida i Alternativa, és membre i fundadora de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, de Catalunya.
L’assetjament primer, i les difamacions posteriors d’aquests dies contra la seva persona, demostren el tarannà insensible, de qui es presenten des de l’àrea municipal, com defensores dels drets de les dones de Rubí. I a la pràctica, en aquest cas, posen en pràctica el maltracta cap a una dona jove, compromesa en la defensa i atenció de les dones de Rubí i Catalunya, que pateixen la violència masclista; i deixant el Servei d’Assessorament Psicològic desatès.
Esquerra Unida de Rubí i........ fan una crida a les dones treballadores de Rubí i a les dones usuàries del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament, a acudir el dia 15 de Març al Judici a Barcelona. Serà a les 9.50, al Jutjat de lo Social nº13. Ronda de Sant Pere 41
Esquella Unida i Alternativa i Iniciativa Verds de Rubí demanen responsabilitats polítiques a l’equip de Govern municipal per aquests gravíssims fets discriminatoris.

ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA I INICIATIVA VERDS
Rubí 8 de Març del 2010

Apagades

Som uns veïns de Llagostera que al cap de 3 dies sencers sense electricitat hem decidit marxar del poble. Nosaltres ho podem fer perquè som dels afortunats que tenim família en un municipi que ara ja no està afectat per l’apagada. N’hi ha molts d’altres que sense tenir aquesta sort, i davant la impotència i indignació que genera una situació tan greu com aquesta, han decidit buscar-se la vida per ells mateixos, fins i tot anant a Barcelona a comprar generadors elèctrics. La gent està farta de falses promeses, o diguem-ho més clarament, de mentides, per part de tothom implicat, des de les administracions fins als veritables responsables directes: Fecsa- Endesa.
¿És possible que veient el desastre de línies i torres esteses per terra, doblegades com si fossin de plastilina, triguin més de 3 dies en portar grups electrògens als municipis afectats? ¿Per què no es van mobilitzar a partir del minut zero, quan ja se sabia que les reparacions havien de durar dies, o fins i tot setmanes, com ara diuen?
Sembla que ahir el president Montilla en el Parlament deia que amb la MAT tot aquest desastre hagués sigut mol menor. ¿Ignora el senyor Montilla (i tota la dreta que dóna suport a la MAT) que les principals afectacions no vénen de torres caigudes d’alta tensió sinó de les de mitja i baixa tensió? Com que de tota manera ens haurem de menjar la MAT sí o sí, tal vegada convindria que la soterressin perquè no caiguin les torres una altra vegada.
I es que en un país d’especuladors i de pirates, els que en realitat mouen els fils de tot plegat són els grans magnats, les grans empreses i les grans fortunes, i tant se val si el govern de torn és 100% de dretes o si s’autoanomena d’esquerres.
Aquestes grans corporacions que maximitzen el benefici en comptes d’optimitzar-lo (un dels principis del capitalisme), són les mateixes que per aquesta maximització de guanys s’obliden o deixen de banda el manteniment de les línies, per posar el cas concret que ens ocupa. I això sí, després reinverteixen bona part dels seus beneficis, no en el manteniment, no!, sinó en les famoses SICAV, aquestes deplorables societats d’inversió ideades per no pagar impostos legalment.
Si Fecsa-Endesa, empresa privatitzada pel PP, i a la qual se li van regalar 2 bilions de pessetes dels nostres impostos pels suposats perjudicis derivats de la liberalització del mercat elèctric, si aquesta companyia no compleix amb la seva funció de garantir el subministrament elèctric, aleshores caldria nacionalitzar-la. Perquè la multa que li imposin no significarà res per als seus guanys milionaris, ni per a nosaltres si no se soluciona d’una vegada per totes el mal funcionament de les empreses dels sectors estratègics que van ser privatitzades.
Contràriament al que pensen els teòrics del liberalisme, la privatització d’aquests sectors no ha comportat, en absolut, una millora del servei, i no ho podrà fer perquè la seva prioritat és maximitzar els beneficis.
Però això sí, en aquest país els pirates de sempre tindran les seves butxaques igual o una miqueta més plenes.

* David Parron (EUiA de Llagostera)

dimecres, 10 de març del 2010

8 de març 2010 amb neu, a Barcelona




En la foto: Angels Tomás, Lynn Strother i Montse Vilà





Neu i neu i més neu... Aquest Dia Internacional de la Dona Treballadora serà recordat, segurament, com aquells en que més de mitja Catalunya estava bloquejada i la gent –i les dones en particular- no varen poder arribar a la majoria de les activitats programades per aquest dia.

Més enllà de la idea–consigna “Cada dia es 8 de març”, finalment ahir tarda, va haver manifestació a Barcelona. .... Planejaven els dubtes de si es podria fer per un tema de ‘força major’, però a les 7 de la tarda a la Plaça Universitat van anar arribant dones, la majoria joves, totes demanaven el mateix, si es faria la mani .... i in situ es varen reunir les que hi eren de la Comissió 8 de Març i acordaren arrencar. Sota la mirada, entre sorpresa i divertida dels municipals que també havien estat demanant si es feia, aquesta començà a caminar.

Una estona abans des dels sindicats fins als partits polítics institucionals -entre ells EUiA- havien anat desconvocant. Nevava a molts indrets, però afortunadament el metro funcionava, i ho va fer durant tota la nit.

8 de març sols hi ha un al calendari. Penso que va ser un error polític desconvocar. És de sentit comú que qui no podia arribar no aniria. Avui dia, a ningú se li demanen heroïcitats... Sempre ens podíem guarir a l’Estudiantil si cali.... però no va caldre. No nevava i de pluja, quatre gotes.
A destacar la àmplia participació de les companyes de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, que van ser les primeres en arribar i en desplegar la pancarta.

Malgrat les desconvocatòries, i sense representació institucional, companys i companyes d’ EUiA, sí varem participar i manifestar.

* Àngels Tomás



diumenge, 7 de març del 2010

Atenció a la dona

L'aplicació de la Llei per l'eradicació de la violència masclista de la Generalitat de Catalunya tripartita, ha comportat un allau de procediments i serveis d'atenció a la dona maltractada per violència de gènere. L'iceberg dels colpidors assassinats de dones genera l'aflorament d'una situació i unes necessitats i recursos creixents.

A l'ONU estant fent el seguiment del Protocol de Beijing+15 sobre els dotze punts dels drets de les dones, i en concret sobre la mateixa definició de violència de gènere.
Aquí, a més de lloar que les esquerres tripartites hagin aconseguit la llei esmentada, l'esquerra convé ens concentrem en l'atenció real a la dona.

Cada tercer dilluns de mes la concentració de la plataforma unitària contra les violències de gènere, recorda les necessitat d'implementar els recursos i finances suficients perquè l'esperit i la lletra de la lli sigui viable, i no és quedi en un desig legislatiu.

El govern va més que coix en l'aspecte de gestió vers les dones. Cal més Jutjats per les dones, formació de gènere per Jutjes/ses, Forenses, periodistes, professorat i a la Universitat, renumeració adient i estabilitat professional als Centres d'atenció a la dona; fons pels Ajuntaments i supra-municipals per les polítiques d'igualtat, i un reguitzell més. Colpeix que allà on s'ha efectuat una formació, com és el cas dels protocols dels Mossos en detectar la violència de gènere, els informes són tan impecables, que aleshores són els forenses i jutges qui es dediquen a obstruir-los, per no atiborrar els Jutjats.

El cas de l'acomiadament de la psicòloga Mireia Espert per part de l'Ajuntament de Rubí és alliçonador. Per evitar fer una contractació en forma legal i crear el lloc de treball d'atenció a la dona que les dones de Rubí necessiten, fent trampa amb la legalitat i els acords sindicals, se la manté dos anys precaritzada (contracta autònom que ratlla el frau), se l'acomiada quan la cosa ja no s'aguanta més, i es deixa durant mesos el servei a les dones desatès. Què se'ls hi ha dit a les dones? S'ha difamat a la Mireia com si no fora matusseria municipal.

La plataforma de Rubí ha pres aquesta agressió a les dones de Rubí, al servei d'atenció i a la Mireia, com a cosa de totes les dones. Trameto la seva comunicació:

Amb motiu del 8 de març la Plataforma Unitària contra les violències de Gènere de Rubí farem la presentació al barri de les Torres. Aprofitem l'ocasió per explicar-vos que (després) de denunciar la falta d'atenció psicològica que patim al servei de la dona de Rubí des del 13 de novembre de 2009, la regidora de la dona Maria Mas ha fet unes declaracions que considerem molt fortes de rebuig, crítica i d'acusació cap a nosaltres. La regidora diu que ja tenim psicòloga i posa excuses de perquè no s'ha trobat fins ara, però el que no diu a totes les dones de Rubí i a la resta de ciutadania es que aquesta nova contractació serà de 15h setmanals quan l'anterior psicòloga hi era a 35h i no donava abast, tampoc diu que baixarà la qualitat del servei, tampoc diu que l'anterior psicòloga va rebre des de el primer moment pressió i censura per ser membre d'aquesta plataforma a nivell de Barcelona, i moltes altres aspectes que com a plataforma hem de fer públic. La nostra funció és la de fer un seguiment i control en els temes, recursos i actuacions de l'equip de govern envers l'àmbit de la dona i de la violència de gènere, a més creiem que el servei d'atenció a la Dona és imprescindible de la mateixa manera que l'atenció primària i que quan falta una metgessa de capçalera es posa un altre a l'endemà, aquí s'ha deixat passar gairebé 4 mesos permetent que les dones que anaven arribant s'anessin apuntant a una llista.

* Francesc Matas Salla

divendres, 5 de març del 2010

Acampada del sector de la neteja d’edificis de Catalunya

Divendres 5 de març, a partir de les 17 hores, sota el lema 1000 euros ja!

La Federació d’Activitats Diverses de CCOO ha convocat una acampada de treballadors i treballadores del per reclamar la millora de les condicions laborals en el sector i el desbloqueig en les negociacions del conveni. Els convocants són conscients de les dificultats que comporta fer aquesta acampada, però encara i així mantenen la convocatòria, a la qual de moment hi ha confirmades un centenar de persones. La intenció és que l'acampada es mantingui fins al dilluns 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora.

Cinc són els principals punts reivindicats: un mateix text del conveni i una mateixa aplicació per a tot Catalunya, sobretot es vol que s'apliqui un mateix salari. Equiparació salarial de Lleida amb la resta de províncies. L'augment salarial que reclama CCOO és de tres euros per dia natural per arribar als mil euros. Reducció de la jornada laboral i que el conveni garanteixi que en cas d'acomiadament improcedent d'un treballador sigui aquest qui decideixi si l'accepta o bé si prefereix incorporar-se al seu lloc de treball.

Es una acció dura, convocada fins el 8 de març, és per això es demana que tothom que pugui es passi a donar-les suport.

Lloc: Plaça de Sant Jaume de Barcelona

Més informació: http://www.ccoo.cat/aspnet/noticia.aspx?id=120673

dijous, 4 de març del 2010

Manifest EUiA Salt

Amb motiu dels fets del dilluns 22 de febrer que obliguen l’alcaldessa a suspendre el Ple de la corporació municipal i dels diferents esdeveniments produïts durant els dies següents, l’Assemblea Local de Salt d’Esquerra Unida i Alternativa vol fer públiques aquests consideracions:

1. Les tensions i esdeveniments de violència produïts al nostre poble es podien preveure, ja que, venen donats per la convergència de diferents elements:

  1. Un augment important, en quantitat, diversitat i velocitat, de les migracions internacionals, expressió demogràfica de la globalització capitalista que promou una reserva de mà d’obra barata i sense drets. Hem de recordar, una vegada més, que la venda de la força de treball de les persones treballadores immigrades ha incorporat un important guany econòmic a les butxaques dels empresaris i a la caixa de la seguretat social.

  2. Una paral·lela degradació dels serveis públics essencials (escoles bressol i primària, centres de salut, serveis socials i d’atenció al benestar de les persones i les famílies, accés a un habitatge digne sense hipotecar la vida, transports públics...), ja que, no s’ha produït un augment de serveis públics proporcional a l’augment de població registrat al nostre poble. De manera que aquests nous dèficits se sumen als dèficits crònics que pateix Salt des de la recuperació de la independència municipal avui fa 27 anys. Uns dèficits que, més o menys, van orientar les propostes dels diferents programes municipals de les passades eleccions de 2007 i que, en general, prop de tres anys després, encara continuen sent simplement propostes.

  3. Un augment de l’atur, de la pobresa i de l’extrema pobresa i un deteriorament general de l’accés a una feina digna i ben remunerada fruit d’una crisi econòmica que ha colpejat en primer lloc i amb més intensitat, a les persones i famílies més febles, i entre elles les immigrades extracomunitàries. Fa temps que denunciem que a Salt hi ha gent que passa gana, que hi ha mainada que al matí arriba a l’escola sense haver esmorzat i, de vegades, sense haver sopat.

  4. Un augment de la xenofòbia i de les actituds racistes incubades en el brou d’unes polítiques d’estrangeria repressives, que estan lluny de la igualtat de drets i que es veuen reforçades pels elements anteriors (la massificació dels serveis públics essencials, l’atur i el deteriorament de les condicions materials de vida de la gent treballadora).

2. Hem estat els primers en treballar a favor de la convivència i de la cohesió social de la gent treballadora de Salt i continuarem en aquesta línia. Tenim molt clar que els conflictes en el si de la classe treballadora perjudiquen sempre els més desprotegits, fragmenten i afebleixen el conjunt. . És per això, que des d’EUiA hem dit i diem: Convivència sí!!! Igualtat de drets també!!! No podem continuar demanant la primera i mirar cap a l’altre costat a l’hora de reivindicar que totes les persones som iguals en dignitat i drets... Ara que es comencen a escalfar els motors de la propera escomesa electoral convé recordar que es continuarà negant el dret de vot a un important sector de la població saltenca.

3. Finalment, volem manifestar que les crides a la convivència no han d’ocultar la realitat i renunciar o ajornar l’acció política que la transformi positivament. A més del diàleg entre els diferents sectors de la població cal prendre algunes mesures d’esquerres. Per exemple aquestes:

· Una Directiva a nivell europeu sobre els drets dels treballadors i les treballadores migrants, partint dels principis d’igualtat de tracte i d’oportunitats.
· Una Llei espanyola de ciutadania que, definitivament, garanteixi la igualtat de drets i deures de tothom sense distinció de cap mena.
· Un gir de les polítiques econòmiques, fiscals i socials en benefici de la gent treballadora, de la igualtat i la millora de les condicions materials de vida i benestar.
· I, urgentment, a Salt, com en d’altres municipis amb característiques demogràfiques, econòmiques i socials similars, cal que la Generalitat i el l’Estat espanyol s’impliquin i financin mesures de xoc per pal·liar la situació de pobresa extrema i la manca absoluta d’expectatives de futur d’un sector de la població, especialment de la població jove. Per exemple: gratuïtat del menjador escolar, multiplicació dels bancs de roba i aliments, ajudes econòmiques i microcrèdits sense interès per poder front a les despeses més peremptòries, formació i inserció laboral...

Salt, 3 de març de 2010, Diada de la Independència municipal.

Campanya Afiliació a EUiA a Montblanc


El nostre coordinador local David Flor ha començat una campanya d´afiliacio e informacio a la ciutadania de Montblanc a traves dels centres comercials de la nostra vila, es tracte d´un moble amb estans que contenen fulls de sempre a l´esquerra, fulls d´afiliació, com fulls d´informacio local i nacional d´euia.Aquest moble a mes te dos bustias per que la gent i pogui tirar el full d´afiliació com tant mateix el d´amic/amiga d´euia de Montblanc.aquesta iniciativa sera portada a tots els comerços de la zona que ens ho deixin ficar durant un termini de temps indefinit a cada un d´ells. El nostre coordinador local creu interesant aquesta proposta i convida a totes les asambleas de base a nivell nacional que també la comparteixin a les sevas localitats.

Premsa EUiA de Montblanc0 4-3-2010

Salt i Palestina agermana amb les entitats magrebines

El passat divendres -26 de febrer- a 2/4 de 9 del vespre, els mossos d'esquadra muntaven guàrdia davant l'Ajuntament de Salt i, pels carrers dels voltants, escorcollaven i identificaven sospitosos envoltats de fotògrafs de premsa i càmeres de televisió. Mentrestant, a la Biblioteca Publica de Salt, el col·lectiu Salt x Palestina -un grup format per saltencs nascuts a tres continents-, feia la presentació del llibre Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid amb el seu autor i corresponsal d'eldimoni.com, Isidre Pallàs. Sebas Parra -d'El Dimoni i veí de la Marfà de Santa Eugènia de Ter- va presentar l'acte i, Pallàs, va repassar la sempre dura realitat dels palestins sota l'ocupació.


Al final, el cronista va ressaltar, davant d'una audiència on hi havien els responsables de la majoria d'associacions magribines de Salt, la necessitat de treballar plegats a Salt i a Catalunya per a que les provocacions racistes no generin enfrontaments entre la població. Va recordar que a Hebron -per part d'Israel- com a Salt també hi ha provocacions feixistes i que la lluita per la igualtat, la justícia i els drets humans està per sobre de diferències de llengua, cultures i creences. «La lluita és entre rics i pobres; i els treballadors som iguals a tot el món», va afirmar Pallàs a l'acabar l'acte, després d'un curt debat.

Pau Gávez és membre de Salt x Palestina