Aquest mati m’ha arribat l’article del company –i com diria l’acudit, malgrat això amic- Albert Claret i he pensat que no podia passar de llarg sense comentar-ho. Ja avenço que per mi el tema amb majúscules és només un: han fet bé els nostres diputats de votar si al decret Montilla?. L’article de l’amic Claret insisteix en qüestions que per mi son evidents com que EUiA ens hem manifestat en contra de la retallada del govern de Zapatero, o que els nostres diputats no son, en general, la força decisiva al Parlament, i en d’altres (per exemple com gestionar les diferencies internes al sí d’EUiA) que deixaré de banda per intentar anar al gra:
1.- “L’imperatiu legal”. Comencem per les obvietats: si els nostres diputats haguessin votat en contra no haurien incomplert cap llei. Una altre cosa és si amb el seu refús podien haver impedit l’aplicació de les retallades als treballadors públics i la congelació de les pensions. Tot l’anàlisi de l’Albert gravita sobre la hipòtesis de que si els nostres diputats hi haguessin dit no Montilla hagués tret endavant el seu decretazo amb el suport de CiU. És possible, però no evident; no cal que polemitzem sobre l’oportunisme dels convergents, més quan totes les enquestes els hi donen unes expectatives electorals que farien completament prescindible la socio-vergencia. En qualsevol cas si així hagués passat, pel que fa als empleats públics i als pensionistes, ningú no hauria assumit un decret substancialment pitjor del de Zapatero a sis mesos de les eleccions, quan podien perfectament esperar al dia següent. Si, en canvi, la oposició dels diputats d’ICV-EUiA i dels de la dreta hagués impedit l’aprovació del decret ens trobarien en la millor circumstancia possible per desenvolupar una lluita política, social i (subsidiàriament) jurídica per dificultar l’aplicació de la retallada a Catalunya.
2.- “La nostra intervenció ha millorat significativament el contingut del decret”.
Evidentment és qüestió d’opinions. En l’haver de ICV-EUiA figura que s’han apujat algunes taxes (que, per cert, no estan subjectes a cap tipus de progressivitat en funció de la renda o el patrimoni dels causants), s’ha reduït l’impacte sobre les persones dependents i s’ha plantejat el manteniment de l’ajut de 400 € per naixement en funció de la renda dels pares. Fora bo, tanmateix, que no continuem amagant alguns fets que hauríem d’acceptar tots encara que sigui nomes per higiene mental.
a) En qüestions importants pels treballadors el decret Montilla és PITJOR que el del Zapatero, bàsicament ( però no únicament) per que amplia els col•lectius que sofreixen retallades salarials. Ho podeu llegir a l’informe del CERES de CCOO
http://www.ccoo.cat/ceres/documents/informes/0000001071.pdfencara que l’Albert i jo ho van viure en directe als piquets de la UAB el 8 de juny, quan la RENFE no estava en vaga i el Ferrocarrils de la Generalitat si per que segons deia la secció sindical de CCOO Ens sentim totalment agredits per ser l'única empresa pública de transports en tot l'Estat que patirà la retallada salarial gràcies al Govern tripartit. El mateix podem dir de TV3 versus RTVE, etc.
b) El decret no recull cap increment de l’IRPF per a les rendes altes. Hi ha un compromís de que així serà, però no es recull al decret. Si finalment no ho compleixen espero que no haguem de llegir a l’Albert explicant-nos per que hem de continuar mantenint a aquest govern. El que és segur és que, en aquell moment, estarem en pitjor situació per a fer valdre la força dels nostres diputats.
c) Pel que fa al compromís de revisar les retallades salarials “si la situació econòmica ho permet” us reproduïm el paràgraf de l’informe del CERES Aquesta genèrica i imprecisa previsió legal és innecessària i desconeixedora de l’ existència de l’Acord entre Govern Central i els Sindicats a l’ àmbit de la funció pública, signat el 25 de setembre de 2009 en el marc del diàleg social, que continua vigent en la mesura que només s’ ha suspès en allò que sigui contrari al repetit Reial Decret Llei de l’ Estat. En conseqüència, la recuperació d’ allò que es deixi de cobrar ja està prevista a partir de gener de l’ any 2013. El que es segur és que l’aplicació d’aquesta previsió estarà a càrrec del govern de la generalitat d’aquell moment i aquí comencen a entrar en la clau del tema.
3.- “La funció dels nostres diputats es influir per que les retallades no siguin tan dures”. Per mi la funció fonamental dels diputats de la esquerra transformadora és donar sortida política i suport institucional a les mobilitzacions dels treballadors contra les retallades. El partit de l’Albert, i dels dos diputats d’EUiA, el PCC, publicava, amb motiu de la vaga del 8 de juny, a la seva pagina web que
crida a la mobilització dels treballadors i treballadores del sector públic contra les mesures anunciades pel Govern central i ara l’autonòmic, que suposen una injusta retallada del seu salari així com un atac als drets socials.http://www.pcc.cat/noticiesampliar.php?id=1393Si la retallada del govern autonòmic és injusta i un atac als drets socials i els treballadors s’hi han de mobilitzar en contra, com és possible que els nostres diputats facin bé votant a favor?. Tal i com ho explica l’Albert sembla que dir això és ser un electoralista de la pitjor espècie i votar a favor de totes aquestes retallades és ser un poc menys que “un home d’estat”. Per mi, que estic a EUiA des de la seva fundació i tinc responsabilitats sindicals al sector públic des de fa uns pocs anys, la retallada de Zapatero era una oportunitat per explicar a tothom que amb el sindicat no hi ha prou, que cal la política per impedir que ens arrabassin els nostres drets, que hi ha una esquerrà de debò que sempre esta al costat dels treballadors... Ara els hi hauré d’explicar que els 80.000 treballadors catalans que ens van manifestar el 8 de maig no ens podem reconèixer en cap dels 135 diputats del Parlament, per que els que van votar en contra son la dreta i tots els que es denominen d’esquerres van votar a favor de que a tots nosaltres ens abaixessin el sou.
4.- “No es podia fer cap altre cosa”.
Segons l’Albert qualsevol decisió més enllà de intentar millorar la traducció al català del decretazo del Zapatero ens situa en l’ultra-esquerranisme marginal. Sembla que hi ha força gent a EUiA que no ho veiem així, i, sembla, que a Izquierda Unida, afortunadament son la majoria
MOCIÓN SOBRE EL AJUSTE PARA LOS AYUNTAMIENTOS 18-05-2010. http://izquierda-unida.es/sites/default/files/doc/MOCI%C3%93N%20SOBRE%20EL%20AJUSTE%20PARA%20LOS%20AYUNTAMIENTOS%2018-05-2010.pdf
Us recomano especialment que us fixeu en el punt 6 La corporación local tomará cuantas medidas sean precisas para evitar la aplicación a los empleados públicos de este Ayuntamiento de las medidas de recorte y ajuste anunciadas por el Gobierno. (Deu meu, on esta l’imperatiu legal, ens estem convertint en grupuscles anti-sistema…) i el parágraf final En relación con el debate de estas mociones, es necesario mantener por nuestra parte todos sus contenidos y dejar al resto de las fuerzas ante sus responsabilidades. Se trata, si es posible, de ganar la aprobación de esas mociones, pero sobre todo de dar a conocer nuestra posición a los sectores afectados. (Això és propagandisme-esteril-esquerranos, on anirem a parar…).
A aquesta proposta de moció no es fa cap diferencia entre els ajuntaments on estem a la oposició, on governen com a força majoritària, o on ho fem com a força minoritària de govern. Per si voleu buscar un element de comparació amb la situació de Catalunya us deixo un enllaç amb la informació de la postura de Izquierda Unida d’Asturies, on som el soci minoritari del govern que presideix el PSOE.
http://noticias.terra.es/2010/local/0603/actualidad/iu-no-votara-en-la-junta-general-el-recorte-a-los-funcionarios-si-no-se-grava-el-irpf-a-rentas-superiores-a-60000-euros.aspxPodeu veure les diferencies amb la postura dels nostres diputats i el cobriment de cor que li agafa al company davant de la possibilitat de que no surti aprovada la retallada:
Y en este sentido, se mostró franco: si IU no lo vota, eso no sale, en referencia al proyecto de ley autonómica que deberá someterse a votación este mes en la Junta General para hacer efectivo el plan de recortes anunciado por el gobierno central.
No realizó ninguna previsión de los que pasaría en caso de no salir aprobada una medida que llega por mandato estatal. 'Habría un serio problema político, económico y social', se limitó a afirmar, a la vez que una 'interesante cuestión jurídica’.
5.- Una crisi de govern podria afavorir a la dreta de cara a les properes eleccions autonòmiques. Doncs si, podria fer-ho tant aquí com a Asturies. Per mi és evident que un govern com el tripartit o el d’Asturies és millor que un govern del PP o de CiU. I és encara més evident que el millor que podem fer per barrar el pas a la dreta és aconseguir molt vots per a ICV-EUiA. La pregunta, per a mi, és: el vot dels nostres diputat a favor del decret Montilla, la corresponsabilitat absoluta que es deriva en l’aplicació de les seves mesures, el que per primer cop en la historia d’EUiA i de qualsevol dels seus components ( i fins i tot d’ICV) haguem votat a favor d’una norma que contava amb la oposició militant de tots els sindicats, el fet d’haver deixat orfes de referent electoral visible als afectats per la retallada, ens farà més fàcil o més difícil aconseguir el vot dels treballadors?. Jo crec que ens ho fa molt més difícil i que la força que puguem treure dels treballadors es l’únic que ens donarà capacitat d’influència i farà que els altres partits ens respectin.
A partir d’ara l’Albert i jo, i tota EUiA ens dedicarem a preparar la vaga general del 29 de setembre, una vaga que haurem de fer també, no ens enganyem, contra el partit del Montilla i contra el govern que, per exemple, dictarà els serveis mínims a Catalunya i farà tot tipus de declaracions per explicar que la vaga es perjudicial pel país i tot el que ja sabem. Fa un mes hauria posat la mà al foc per la posició d’EUiA. Ara només en queda confiar en que aquest cop els nostres diputats vulguin fer electoralisme.
Juanjo Bravo
Companys:
La denúncia, la lluita per la igualtat i la sensibilització mitjançant les concentracions mensuals a la Plaça Sant Jaume, les organitza la Plataforma contra les violències de gènere, des de fa més de dos anys.
