dilluns, 28 de febrer del 2011

DECLARACIÓ DE L'ASSEMBLEA DELS MOVIMENTS SOCIALS


DECLARACIÓ DE L'ASSEMBLEA DELS MOVIMENTS SOCIALS
Fòrum Social Mundial - DAKAR (Senegal febrer 10, 2011)

Nosaltres, reunits en l'Assemblea de Moviments Socials, realitzada a Dakar durant el
Fòrum Social Mundial 2011, afirmem l'aportació fonamental d'Àfrica i dels seus pobles en la construcció de la civilització humana. Junts, els pobles de tots els continents, lliurem lluites on ens oposem amb gran energia a la dominació del capital, que s'oculta darrere del la promesa de progrés econòmic del capitalisme i de l'aparent estabilitat política. La descolonització dels pobles oprimits és un gran repte per als moviments socials del món sencer.

Afirmem el nostre suport i solidaritat activa als pobles de Tunísia i Egipte i del món àrab que es aixequen avui per reivindicar una real democràcia i construir poder popular. Amb les seves lluites, mostren el camí a un altre món, lliure de l'opressió i de l'explotació. Reafirmem amb força el nostre suport als pobles de Costa d'Ivori, d'Àfrica i de tot el món en la seva lluita per una democràcia sobirana i participativa. Defensem el dret a la autodeterminació de tots els pobles.

En el procés del FSM, l'Assemblea de Moviments Socials és l'espai on ens reunim des
la nostra diversitat per junts construir agendes i lluites comunes contra el capitalisme, el patriarcat, el racisme i tot tipus de discriminació.

A Dakar celebrem els 10 anys del primer FSM, realitzat el 2001 a Porto Alegre, Brasil. En aquest període hem construït una història i un treball comú que va permetre alguns avenços, particularment a Amèrica Llatina on vam aconseguir frenar aliances neoliberals i concretar alternatives per a un desenvolupament socialment just i respectuós amb la Mare Terra.

En aquests 10 anys vam veure també l'eclosió d'una crisi sistèmica, expressada en la crisi alimentària, ambiental, financera i econòmica, que va resultar en l'augment de les migracions i desplaçaments forçats, de l'explotació, de l'endeutament, de les desigualtats socials.

Denunciem el rol dels agents del sistema (bancs, transnacionals, conglomerats mediàtics, institucions internacionals, etc.), que, a la recerca del màxim lucre, mantenen amb diversos rostres la seva política intervencionista a través de guerres, ocupacions militars, suposada missions d'ajuda humanitària, creació de bases militars, saquejos dels recursos naturals, l'explotació dels pobles, manipulació ideològica. Denunciem també la cooptació que aquests agents exerceixen a través de finançament de sectors socials del seu interès i les seves pràctiques assistencialistes que generen dependència.

El capitalisme destrueix la vida quotidiana de la gent. Però a cada dia neixen múltiples lluites per la justícia social, per eliminar els efectes que va deixar el colonialisme i perquè tots i totes tinguem una digna qualitat de vida. Afirmem que els pobles no hem de seguir pagant per aquesta crisi sistèmica i que no hi ha sortida a la crisi dins del sistema capitalista!

Reafirmant la necessitat de construir una estratègia comuna de lluita contra el capitalisme nosaltres, moviments socials:
Lluitem contra les transnacionals perquè sostenen el sistema capitalista, privatitzen la vida, els serveis públics, i els béns comuns, com l'aigua, l'aire, la terra, les llavors, i els recursos minerals. Les transnacionals promouen les guerres a través de la contractació d'empreses militars privades i mercenaris, i de la producció d'armaments, reprodueixen pràctiques extractives insostenibles per a la vida, acaparen les nostres terres i desenvolupen aliments transgènics que ens treuen als pobles el dret a l'alimentació i eliminen la biodiversitat.
Exigim la sobirania dels pobles en la definició de la nostra forma de vida. Exigim polítiques que protegeixin les produccions locals que dignifiquin les pràctiques en el camp i conservin els valors ancestrals de la vida. Denunciem els tractats neoliberals de lliure comerç i exigim la lliure circulació d'éssers humans.

Seguim mobilitzant per la cancel•lació incondicional del deute públic, de tots els països del Sud. Denunciem igualment, als països del Nord, per la utilització del deute públic per a imposar als pobles polítiques injustes i antisocials.

Mobilitzem massivament durant les reunions del G8 i G20 per dir no a les polítiques que ens tracten com a mercaderies!! Lluitem per la justícia climàtica i la sobirania alimentària. L'escalfament global és el resultat del sistema capitalista de producció, distribució i consum. Les transnacionals, les institucions financeres internacionals i governs al seu servei no volen reduir les seves emissions de gasos d'efecte
hivernacle. Denunciem el "capitalisme verd" i rebutgem les falses solucions a la crisi climàtica com els agrocombustibles, els transgènics i els mecanismes de mercat de carboni, com el REDD, que il•lusionen a poblacions empobrides amb el progrés, mentre privatitzen i mercantilitzen els boscos i territoris on han viscut milers d'anys.

Defensem la sobirania alimentària i l'acord assolit en la Cimera dels pobles Contra el
Canvi Climàtic i pels drets de la Mare Terra, realitzada a Cochabamba, on veritables
alternatives a la crisi climàtica han estat construïdes amb moviments i organitzacions socials i populars de tot el món.

Mobilitzem totes i tots, especialment el continent Africà, durant la COP-17 a Durban,
Sud-àfrica i la Riu +20, el 2012, per reafirmar els drets dels pobles i de la Mare Terra i frenar el il•legítim acord de Cancún. Defensem l'agricultura camperola que és una solució real a la crisi alimentària i climàtica i significa també accés a la terra per la gent que la viu i la treballa. Per això cridem a una gran mobilització per frenar l'acaparament de terres i donar suport a les lluites camperoles locals. Lluitem contra la violència cap a la dona que és exercida amb regularitat en els territoris ocupats militarment, però també contra la violència que pateixen les dones quan són criminalitzades per participar activament en les lluites socials. Lluitem contra la violència domèstica i sexual que és
exercida sobre elles quan són considerades com a objectes o mercaderies, quan la sobirania sobre els seus cossos i la seva espiritualitat no és reconeguda. Lluitem contra el tràfic de dones, nenes i nens. Defensem la diversitat sexual, el dret a autodeterminació de gènere i lluitem contra la homofòbia i la violència sexista.

Mobilitzem tots i totes units en totes les parts del món contra la violència cap a la dona
Lluitem per la pau i contra la guerra, el colonialisme, les ocupacions i la militarització dels nostres territoris. Les potències imperialistes utilitzen les bases militars parell a fomentar conflictes, controlar i saquegen els recursos naturals i promoure iniciatives antidemocràtiques com van fer amb el cop d' Estat a Hondures i amb l'ocupació militar a Haití. Promouen guerres i conflictes com fan a Afganistan, Iraq, la República Democràtica del Congo i a altres països.

Intensifiquem la lluita contra la repressió dels pobles i la criminalització de la protesta i
enfortim eines de solidaritat entre els pobles com el moviment global de boicot,
desinversions i sancions cap a Israel. La nostra lluita es dirigeix també contra la OTAN i per la eliminació de totes les armes nuclears.

Cadascuna d'aquestes lluites implica una batalla d'idees, en la qual no podrem avançar sense democratitzar la comunicació. Afirmem que és possible construir una integració d'un altre tipus, a partir del poble i per als pobles i amb la participació fonamental dels joves, les dones, camperols i pobles originaris.

L'assemblea de moviments socials convoca forces i actors populars de tots els països a
desenvolupar dues accions de mobilització, coordinades a nivell mundial, per contribuir a la emancipació i autodeterminació dels nostres pobles i per reforçar la lluita contra el capitalisme.

Inspirats en les lluites del poble de Tunísia i Egipte, fem una crida a que el 20 de març sigui un dia mundial de solidaritat amb l'aixecament del poble àrab i africà que en les seves conquestes contribueixen a les lluites de tots els pobles: la resistència del poble palestí i sahrauí, les mobilitzacions europees, asiàtiques i africanes contra el deute i l'ajustament estructural i tots els processos de canvi que es construeixen a Amèrica Llatina.

Convoquem igualment a un dia d'acció global contra el capitalisme el 12 d'octubre on, de totes les maneres possibles, rebutjarem aquest sistema que destrueix tot al seu pas.
Moviments socials de tot el món, avancem cap a la unitat a nivell mundial per derrotar el sistema capitalista!!
Nosaltres vencerem!!!

divendres, 25 de febrer del 2011

Solidaritat amb la lluita dels pobles àrabs

Catalunya s’ha mostrat solidària amb les importants mobilitzacions de Tunísia i Egipte que van acabar amb els règims dictatorials de Ben Ali i de Hosni Mubarak i amb la lluita d’aquests pobles pels drets i les llibertats democràtiques. A ambdós països la gent jove i la classe treballadora ha jugat un important paper.

Les revoltes de Tunísia i d’Egipte han estat l’espurna que ha causat que una onada de protestes contra les dictadures que els estan governant arribin i recorrin altres països de l’Orient Mitjà. És el cas d’Algèria - on els manifestants són reprimits i on entre les víctimes s’hi troben també dos diputats-, de Líbia -amb protestes des de fa quatre dies, amb forts enfrontaments, centenars de morts i un crit unànime de ‘fora Gadaffi’-, de Jordània -on davant el temor al contagi de les mobilitzacions dels països veïns, fa uns dies va es va fer dimitir el govern i escollir un altre amb l’encàrrec de transitar cap a reformes-, de Bahrein -on porten més d’una setmana de mobilitzacions, amb milers de persones al carrer cridant “volem la caiguda del règim”-, del Iemen -on les manifestacions diàries son reprimides brutalment per forces militars i paramilitars-, d’Irak -on les mobilitzacions exigint llibertats estan arribant fins el Kurdistan-, i del Marroc, que va començar amb mobilitzacions diumenge i ja s’ha cobrat diversos morts al nord del país. En tots aquests països la resposta del poder a la demanda de democràcia, llibertats i justícia, està sent la repressió, amb un balanç de centenars de morts i ferits.

Els pobles àrabs s’aixequen contra les dictadures que els han estat governant i oprimint durant anys. Mentre, ni els governs europeus ni EEUU diuen res, resten muts. Per què? Perquè han estat còmplices d’aquestes dictadures, perquè el més important és el negoci, el petroli i les altres matèries primeres, com aconseguir-les. Hi havia vulneració dels drets humans, però es mirava cap un altra banda... En tot cas es tractava d’un dany col•lateral. Són països que varen patir el colonialisme, i ara l’han estat patint en la nova versió de l’època de la globalització neoliberal i les multinacionals.

És una vergonya que tot el que s’han atrevit a fer el Parlament Europeu és condemnar la morts d’alguns manifestats i considerar que s’ha fet un ús excessiu de la força per part de les autoritats.

Esquerra Unida i Alternativa ens solidaritzem amb la lluita que estan duent a terme els pobles d’aquests països, amb especial protagonisme dels joves i la classe treballadora, alhora que els animen a seguir, com estan fent milers i milers de treballadors a Egipte, que després d’haver aconseguit enderrocar el règim de Mubarak i defensar les llibertats, continuen en vaga en demanda de millores laborals i socials.

Donem suport a les reivindicacions dels ciutadans i ciutadanes dels països àrabs que lluiten per deslligar-se de l’imperialisme i per les seves aspiracions nacionals i democràtiques.

EUiA es solidaritza amb les organitzacions polítiques, sindicals i socials progressistes que estan lluitant a cadascun d’aquests països per les llibertats democràtiques, els drets humans i la transformació social, i amb els ciutadans i ciutadanes de tots aquests països que resideixen a Catalunya i que d’una o altra manera formen part d’aquest procés democràtic i transformador.

Barcelona, 23 de febrer de 2011.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Yamaha, Valeo, Derbi, Sharp, Ficosa,.... Volem treballar i viure a Catalunya!!!






Dijous per la tarda, sota una fina pluja, des de la Plaça Urquinaona a la Plaça Sant Jaume, va transcórrer la manifestació convocada per la Federació d’indústria de CCOO de Catalunya davant l’allau de deslocalització d’empreses catalanes, EROs i anuncis de tancament per part de les empreses del sector de l’automoció, i en particular el de les dues rodes.

Treballadors i treballadores d’empreses com Yamaha, Derbi-Piaggio, Ficosa, Sharp o Valeo conformaren el gruix d’aquesta manifestació. Es tracta d’empreses, com passa amb Yamaha, que va acabar l’exercici amb beneficis. O Ficosa que es deslocalitza després d’haver fet la firma catalana una operació d’especulació immobiliària en la ciutat vallesana de Rubí,...

Amb l’excusa de la crisi, les empreses fan operacions que porten, d’entrada a la liquidació de llocs de treball, directes i amb repercussió clara sobre la producció indirecta. Fins a 25000 treballadors/es podrien veure’s afectats si els plans d’aquestes multinacionals o empreses catalanes, .... hi ha de tot, executen els plans que tenen en ment.

La marxa que anava encapçalada per una moto dins d’un taüt, va ser molt sorollosa amb crits cap a la multinacional japonesa de Yamaha que vol dur la producció a Franca.

Amb consignes adreçades al conseller d’empresa i ocupació, Mena, i cap a Artur Mas, el president del govern de la Generalitat.

Volem treballar i viure a Catalunya!, Volem treball, no diners!, Sense indústria, Catalunya està morta!

La manifestació que va ser molt combativa, sembla que no interessà als mitjans de comunicació, que encara que hi havia força durant tot el recorregut, després cap va fer cap referència. Deu ser que la desaparició del de teixit industrial a Catalunya interessa poc tot i que els sindicats, s’han desganyitat des de fa anys en la defensa dels teixit industrial i demanant mesures per avançar cap a un canvi del model productiu..... Però el capital i les multinacionals pensen en altres coses.


Des d’aquí la nostra solidaritat amb totes les plantilles que estan lluitant pel manteniment dels llocs de treball, siguin del sector que siguin.

Àngels

Més informació:

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=441791

http://www.euia.cat/pagina.php?idp=3184

divendres, 11 de febrer del 2011

Crònica d’una resistència al Banc de Santander.

Hem estat donant suport a la lluita de Jose Luis Burgos. Abans d’ahir tenia en el jutjat de Manresa, per segon cop, citació pel desnonament del seu habitatge. La solidaritat, la gent que el va acompanyar i el que és més important i primer, la raó que el mou, va dur al jutge a ajornar el tema i demanar al Ban Santander diversa documentació que, fins ara, no estava disposada a facilitar. Ara amb l’exigència del jutge, canvia la cosa.

De moment, estem davant una petita victòria. Des d’aquest espai que varem demanar i donar solidaritat, passo la crònica d’aquell dia, relatada pel mateix protagonista, José Luis Burgos.

La lluita continua.

Àngels Tomás.

http://loestaspermitiendo.com/2011/02/09/cronica-de-una-resistencia-al-santander-se-le-atraganta-su-arrogancia/

dijous, 10 de febrer del 2011

Notícies des de El Caire (II)

Notícies d'última hora

Els treballadors del Mahallah en vaga

Feu clic aquí per llegir temes relacionats

Egipte , CTUWS, 10 de febrer de 2011:

Avui al matí 24.000 treballadors de Misr Tèxtil i de la companyia de Spinning a la ciutat del Mahallah han anat a la vaga, demanant a la direcció de l'empresa per augmentar els seus salaris per tal d'encaixar amb els alts preus.

Horari de matí els treballadors s'han unit als altres del torn de nit i es van reunir davant de la gestió d'edificis, anunciant la seva vaga contra els baixos salaris, els alts preus i el deteriorament de la vida persones que es trobin els treballadors egipcis, en particular, i els ciutadans egipcis en general.Cantaven "posa el teu mà amb la meva mà per derrotar la banda de lladres", en referència a les fortunes robades d'Egipte. No obstant això, l'empresa de seguretat cadena de la porta per evitar que els treballadors d'entrar o sortir.

Ahir, el temporal de treballadors a l'empresa van protestar per haver fixat els contractes de treball

Concentració en solidaritat amb els pobles d'Egipte, Tuníssia....

Dijous 10 de febrer del 2011, 19,30h
Davant l'Oficina de la Unió Europea Pg. de Gràcia amb c/ Provença
(davant de
la Pedrera)

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra i Grup d'Egipcis a Barcelona

Podeu llegir el manifest:

http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/230

També reproduim la informació que ens ha fet arribar un jove català des de El Caire.

El 08/02/2011 23:18, Marc Almodovar escribió:
el model sindical egipci és complexe....
hi han dos sectors laborals, en quant a sindicats es refereix si mes no.
Seré força general, pq té moltes coses especifiques que tampoc conec....

1) sectors més de mà d'obra (és una generalització pq és més complexe que això)..... aquest se segueix pel sindicalisme vertical... son ingeniers, fabriques, treballadors de a peu, vaja.... no hi ha llibertat sindical ni res, com he dit

2) sectors més, per dir-ho d'una forma, intelectuals (advocats, periodistes, diria que també els doctors estan en aquest grup) hi han eleccions sindicals, pero solen estar força controlades pel règim, sobretot quan hi ha por de perdre el control, com va ser la espectacular tupinada del sindicat de periodistes de l'any passat, pex. pero aixo, aquesta major "felixibilitat" permet que dins dels sindicats es generi força moguda politica. Tant el dels advocats, el dia 25, com el de periodistes, el 26, van ser sindicats molt actius en l'inici de la revolta.

Hi ha 3 sindicats lliures a dia d'avui. El primer sindicat lliure va ser el de recolectos d'impostos de la propietat immobiliaria, liderada per l'historic lider sindical Kama Abu Eita (una fiera). Es va constituir fa uns dos anys o aixi, ara no recordo bé, siguent el primer sindicat lliure en 52 anys. després van venir els sindicats de Ciències de la salut i un ultim que anomenen la Unió de pensionistes que, francament, no sé que coi és....
Aquests son els unics independents. La resta s'organitzen crean grups qualsevols, com ara de lectura coranica, per tenir l'excusa de trobar-se i preparar mobilitzacions (tot i que, evidentment, no és una practica excessivament estesa donada la falta de cultura)...a partir d'aquests grups, que son constantment perseguits i constantment reconstituits, es fan mobilitzacions laborals.

Ara, moltes mobilitzacions laborals surten per coses molt concretes, sense cap mena de direcció politica i amb gent sense cap mena d'experiència....llavors solen ser aprofitades aquestes lluites per posar-se en contacte amb altres lluites similars....
Ara està sorgint molta mobilització reclamant la llibertat sindical, aprofitant la cojuntura... demà, per exemple, hi ha una manifestació en aquest sentit al caire....
abans que tot esclatés els grups socialistes etsaven preparant una especie de forum social per posar en comú totes les lluites, fer una especie de xarxa de moviments laborals, aillada de les xarxes islamistes dels germans musulmanes (que evidentment també son presents) i coordinar, en definitiva la lluita.....ara, tot aixo ha quedat parat per la revolució que ja està aglutinant moltes d'aquestes lluites...

Hi ha un colectiu relativament potent socialista-trotskista. té el seu pes, ja dic que relatiu, en les mobilitzacions de tahrir. Potser el més destacable és el que s'aglutina al voltant del Centre d'Estudis Socialistes. Aquesta és al seva web: http://www.e-socialists.net/
també hi ha el colectiu tadamon (solidaritat), qoie sol posar força l'ull en les mobilitzacions laborals: http://tadamonmasr.wordpress.com/

El centre Hisham Mubarak, que per cert va ser atacat la setmana passada per la policia militar, es un centre que sol donar cobertura a molts casos laborals i sindicals: http://hmlc-egy.org/

El centre egipci per als drets socials i economics també fa una feina força similar, tot i que amb un to un pèl menys d'esquerra... http://ecesr.com/

també hi ha la organització egipcia per als drets humans, tot i que es menys laboral que no propiament drets humans i politics: http://ar.eohr.org/

la majoria dels enllaços que t'he donat crec que son en arab i tenen poca cosa en angles...és el que hi ha, em sap greu....a més també dir-te que les organitzacions, pel que m'ha semblat comprendre, solen ser força més liquides i permeables del que son les nostres....
hi ha molts més blogs i espais, com el de l'actiu blogger trotskista Hossam el hamalawy, que a mes sol escriure en angles (http://www.arabawy.org/) pero crec que aixo es força

mmmm.... no sé, segur que hi ha milers de coses més a dir, però se'm fa dificil dir-ho per correu electronic.... espero haver estat d'ajuda i si et cal cap cosa més fes-m'ho saber...