dijous, 28 de juliol del 2011
Contra el tancament de les urgències de l'Esperança
Fa setmanes que de manera permanent hi ha la mobilització contra el tancament del servei d’urgències de l’Hospital de l’Esperança. Amb les treballadores, el comitè d’empresa, l’assemblea de drets socials, la gent de les places, els companys i companyes d’EUiA amb el nostre conseller de districte, al cap.
Així, dilluns, després de votar la presidenta del districte, cada grup va haver de presentar el seu vot. En iniciar la presentació ICV-EUiA, el conseller d'aquesta coalició i membre de Bastida, David Companyon, va estendre la pancarta reivindicativa dins la sala d’actes en mig del ple del districte de Gràcia.
Al cap d'una mica, arribaren uns pocs companys de l'assemblea d'indign@ats de la Vila. A la resta la guàrdia urbana no els varen deixar pujar al ple.
LA REIVINDICACIÓ ÉS CLARA i COMPARTIDA:
VOLEM L'ESPERANÇA + URGÈNCIES 24H.!!!!!!!!!
Fotos: El conseller de districte DAVID COMPANYON posant la pancarta
Els indign@ts de la Vila de Gràcia en el ple del districte
Properes accions:
[Xerrada contra les retallades a la sanitat]
Dijous 28, 19h.
A les portes de l'Hospital de l'Esperança, c/ St Josep de la Muntanya 12.Es tallarà la trav. de Dalt i es farà la xerrada allà mateix. Es confirmaran en breus els ponents.
[Acampada davant l'Hospital]
Dijous 28, 21h.
Durant tota la nit.Després de la xerrada ens quedarem a dormir tota la nit a les portes de l'Hospital.
[Afluència massiva a urgències]
Dilluns 1 d'agost, a partir de les 19h.
Aquest dia posa't malalt/a! Desbordem urgències de visites perquè a les 21:30 es vegin obligats a reobrir urgències de nit o fer-nos fora.
*Àngels Tomás
Entrevista amb el dirigent de l'esquerra abertzale Txelui Moreno
Moreno ha volgut agrair personalment el suport rebut en relació a la legalització de Bildu, tan a nivell personal com institucional. Ens ha explicat que existeix una certa confusió, doncs Bildu és més que l’esquerra abertzale. Bildu és l’opció electoral en la que es troben gents que son abertzales i que no. “Treballem per seguir engrandint l’espai de Bildu”, ha explicat.
En el nou escenari de no violència al País Basc, hi ha alguns temes importants sobre els que caldria donar un pas endavant per a normalitzar políticament la situació com que es resolgui la legalització de Sortu i que en la política penitenciària s’apliqui la legislació vigent (derogació de la doctrina Parot, presos malalts, preventius, macrojudicis, acostament del presos,..). Continuar la pressió. Des de Catalunya es pot ajudar.
També hem compartit valoració en relació a les properes eleccions generals i el comprimís de tornar a trobar-nos d’aquí uns mesos.
*Àngels Tomás
dimarts, 19 de juliol del 2011
Aturem les Retallades: 20J manifestacions
Us cridem a participar en les Manifestacions contra les Retallades Socials i la Llei Òmmibus que vol aprovar el govern CiU amb el suport del PP
El 20J Aturem les retallades!!
Hora dimecres, 20 / juliol • 19:00 - 22:00
________________________________________
Lloc Plaça de Catalunya,Barcelona,
________________________________________
Convoca Aturem Les Retallades
________________________________________
Més informació La marxa començarà a Plaça Catalunya a les 19h passant per la Borsa de Barcelona i l'edifici de Foment. Acabarà al Parlament de Catalunya on es realitzarà una assemblea general contra les retallades i per debatre futures mobilitzacions per a l'endemà, 21 de juliol, dia en que s'aprovaran les retallades.
dilluns, 18 de juliol del 2011
La delegació de dones contra la violència de gènere arribem a Betlem.
En arribar a l'aeroport de Tel Aviv ens han fet un petit interrogatori. Ens deuen haver considerat aptes per entrar a Israel perquè després d'una estoneta ens han dit OK i hem pogut sortir de l'aeroport.
Hem enfilat cap a Betlem, i per fer-ho calia arribar a Jerusalem que ho hem fet en transport públic, Ha estat una experiència. Un hora de peu, en un bus de línia, rodejades de militars -homes i dones- carregats amb les seves bosses i els seus fusells.
Les companyes joves que per primer cop han vigunt a aquestes terres, han quedat al•lucinades de la presència militar a Israel. No s'ho imaginaven pas.
En ser diumenge, ha estat quasi obligat dedicar la tarde a fer turisme per aquesta ciutat santa per a tres religions (catòlica, ortodoxa i musulmana). I ha estat en la passejada que hem pogut observar un cosa brutal... La part històrica de Betlem, on va el turisme a visitar els llocs sagrats estava pràcticament buida. Amb més establiments tancats que l'any anterior i amb quatre turistes mal contats. Hotels buits, carrers buits,...
...i no es casualitat. Ens han explicat que això és conseqüència de la pressió que, també en aquest camp, està exercint Israel, mig obligant als grups turístics a contractar amb els operadors israelians en lloc de amb les agències palestines.
L'estat d'Israel està ofegant de tota forma i manera els territoris i el poble palestí. També en lo econòmic.
Avui tornant del centre històric, per uns carrers buits, tot comentant que potser una manera d'ajudar a la causa palestina és promocionant i animant a la gent a venir fins a qui a visitar, Si, perquè no, a fer turisme..... Per ajudar a dinamitzar recursos i negocis en els territoris palestins.
Acabem el dia preparant les entrevistes i visites que farem demà a diferents grups de dones.
Acaba el dia i ja tenim nom: Delegació AMAL (Esperança) i pengem el nostre primer post del 2011, al bloc MUJERES POR LA PAZ EN PALESTINA, perquè aquest projecte és continuació del que varem iniciar l'any passar amb la delegació Marhaba.
* Àngels Tomás
diumenge, 10 de juliol del 2011
Acció de la gent Indignada a favor de la gratuitat als Transport Publics de la gent Aturada i gent de rendes baixes
Fer acte reivindicatiu i informatiu
Dimarts dia 12 de juliol a les 10:00 davant l’OTG-VERNEDA i parada de metro Bac de Roda (línia 2), a Rambla Guipuscoà, 33 de Barcelona.
De nou a les 17:30 a la parada de metro Sant Martí ( Línia 2), concentrant-nos a la pça. Ram del Aigua.
Es demana als receptors feu extensiva la convocatòria demanant la màxima participació i suport.
Eduard Milan i García
En nom de l’Assemblea Verneda-Sant Martí
dimarts, 5 de juliol del 2011
Aturem les retallades!!!!
El passat dia 15 de juny es van començar a debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat per a l’any 2011 i 2012. Un cop més, han triat les retallades socials. Els Pressupostos que vol aprovar aquest mes de juny CiU i el vistiplau del PP suposen una retallada general del 10% sobre la despesa pública. Retallades absolutament antisocials que, a més de limitar els recursos bàsics, provoquen un greu descens de llocs de treball i l’empitjorament de les actuals condicions laborals.
- El Departament de Salut tindrà el 2011 uns 900 milions d’euros menys per gastar que l’any passat, la qual cosa suposa una retallada del 10%.
- En Educació la retallada general serà d’un 7%.
- En els serveis socials la retallada serà més dràstica: la Secretaria de Família patirà una davallada del 74% en el seu pressupost. En obres públiques, el 55% de retallada destruirà 17.280 llocs de treball de forma directa.
Nosaltres no som responsables d’aquesta crisi, i no estem disposats a pagar-ne el seus costos.
El dies 20 i 21 de juliol retallaran els teus drets.
http://acampadadebarcelona.org/aturemlesretallades/
dilluns, 4 de juliol del 2011
Mobilització davant el judici a Bateragune a Barcelona
El manifest i la relació de signatures íntegra, que trobareu més a baix, compta entre d’altres amb el suport del coordinador de EUiA, Jordi Miralles i les signatures de persones amigues com l'actriu Carme Sansa, el dibuixant Arnal Ballester, l'activista per l'alfabetització a Nicaragua, Sebas Parra o la del company Francesc Matas,...
A Catalunya, la mobilització de suport està convocada per al proper dimarts 5 de juliol, a les 20h. a la Plaça Sant Jaume, una concentració solidària, sota el lema “No als judicis polítics. Autodeterminació.
Àngels Tomás.
------------------------------
Declaració i mobilització davant el judici a Bateragune.
El passat 27 de juny va arrancar a l’Audiència Nacional un judici la sentència del qual pot establir un precedent referencial de transcendència cabdal per al País Basc. En un doble sentit: jurídic, en relació amb els casos de presumpta il·legalització pendents de resoldre; i polític, en definitiva, per la gran repercussió que pugui tenir en l’actual procés de configuració de l’escenari polític basc.
Ens referim al cas ‘Bateragune’, on es troben encausades vuit persones, dues d’elles de particular significació com són Arnaldo Otegi, empresonat des de la seva detenció el 13 de octubre de 2009 i Rafa Díez Usabiaga, en llibertat provisional sota fiança rere sis mesos de presó. La resta de persones processades són Arkaitz Rodriguez, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta, empresonades des de la data referida, així com Txelui Moreno, Amaia Esnal i José Manuel Serra, en llibertat provisional sota fiança.
Com amb en tots els processos vinculats a la il·legalització d’organitzacions i partits polítics, entenem que suposa una flagrant violació dels Drets Humans, com ara els de la llibertat d’expressió o d’associació, factor que li confereix una extrema gravetat des del el punt de vista democràtic. Aquest és es el motiu que ens impulsa, als sotasignants del present manifest, a adoptar la present iniciativa.
No és, d’altra banda, un procés que freturi de paradoxes cridaneres. En sentit oposat a les instàncies judicials espanyoles, la generalitat del país concedeix credibilitat al fet de que les persones processades es trobaven en el moment de la detenció plenament implicades en un projecte de gran abast, la finalitat evident del qual és un escenari democràtic definitiu per a Euskal Herria, sense violència política en general, sense violència d’ETA en particular.
Aquest projecte, on els processats han desenvolupat un particular protagonisme, es troba en l’origen d’esdeveniments com la declaració d’Altsasu o la ponència que va donar peu al document Zutik Euskal Herria, així com a pronunciaments i compromisos tan significatius como la declaració del Palau Euskalduna del 7 de febrer passat, i fins i tot d’una una alternativa electoral com Bildu, legalitzada a instàncies del Tribunal Constitucional.
Tampoc no deixa d’ésser un contrasentit flagrant que, esperant encara la sentència del Tribunal Constitucional relativa a la legalització de Sortu, l’Audiència Nacional pretengui prendre davantera accelerant la vista oral d’aquest judici.
Es necessari alliberar el present, i sobretot el futur, de les cadenes del passat. Els sumaris heretats de situacions anteriors s’haurien de resoldre en la direcció dels nous temps, sense donar espai a que nostàlgics de l’ahir assetgin des de l’àmbit judicial l’actual esperança de tot un país, de tota una societat.
És necessari posar fi als judicis que obstaculitzen la nostra esperança i substituir-los per iniciatives de resolució que facilitin la canalització definitiva del conflicte polític en termes exclusivament democràtics.
Des d’aquesta convicció, aquelles i aquelles que firmem aquest document ens sumem a la crida a la ciutadania basca per que es manifesti sota el lema ‘No als judicis polítics’, que el proper 2 de juliol recorrerà Donosti.
La transcendència d’allò que ens juguem és massa gran. La consciència crítica del conjunt de la societat basca al respecte ha d’arribar de manera nítida a les instàncies polítiques i judicials de l’Estat espanyol. Situar-se a l’alçada dels esdeveniments exigeix donar un pas endavant. És el moment del protagonisme actiu. Heus aquí una bona oportunitat per a que, també des de la societat catalana, ens afegim a la denúncia d’un procés contra aquells dirigents polítics que, responsablement, estan rere el nou escenari d’esperança que es viu al País Basc. Escenari que en bona mesura va ser avalat, de forma clara, el passat 22M a les eleccions municipals.
Barcelona, a 1 de juliol de 2011
[Grup impulsor]
Gemma Calvet, advocada
Josep-Lluís Carod Rovira, ex vicepresident de la Generalitat de Catalunya
August Gil Matamala, jurista
Jaume Asens, advocat, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats
Josep Maria Terricabras, filòsof
Vicent Partal, periodista
Jordi Muñoz, mestre i membre del moviment antimilitarista
Humbert Roma, periodista
Jordi Miralles, diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA
Marc Sanglas, diputat al Parlament de Catalunya per ERC
Anna Simó, diputada al Parlament de Catalunya per ERC
Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya per ERC
Antoni Strubell, diputat al Parlament de Catalunya per SI
Adam Majó, regidor de la CUP a Manresa i membre del Secretariat Nacional
Albert Botran, regidor de la CUP a Molins de Rei i membre del seu Secretariat
Gabriela Serra, membre del moviment pacifista
David Fernandez, periodista
Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
Intersindical CSC, Intersindical Alternativa de Catalunya i CATAC
[Primeres adhesions rebudes]
Joan Puigcercós, secretari general d’ERC i diputat al Parlament
Joan Tardà, diputat per ERC al Congrès
Sixte Garganté, advocat gabinet juridic CCOO.
Xavier Badia, ex-Director de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.
Dolors Camats, diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA
Xavier Bohigas, Professor de física a la UPC Marta Clapès, advocada Joan Boada i Masoliver, diputat del Parlament de Catalunya pel Grup ICV-EUiA
Maria Ferrer, Associació Memòria Contra la Tortura
Ramon Piqué, Associació Memòria Contra la Tortura
Josep Ma Navarro, president de Sodepau
Xavier Giró, professor de periodisme, UAB
Carme Sansa i Albert, actriu.
Carles Riera, President CIEMEN
Pere Ortega, President de la Federació d'ONG per la Pau
Xavier Masllorens, president de la Fundació per la Pau
Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau
Antoni Segura, historiador
Ricard Vilaregut, doctor en ciències polítiques UAB
Lluïsa Domingo i Hernando, advocada
Oleguer Preses, futbolista
Xavier Muntanya, periodista i escriptor
Jordi Muñoz, politòleg
Gemma Ubasart, politòloga
Matthew Tree, escriptor
Pere Martí, periodista
Maria Folch Moldes, periodista
Miquel Sellarès i Perelló, periodista
Joan Serra Guixà, periodista
Feliu Ventura, cantautor
Xavier Sarrià, músic i escriptor (Obrint Pas)
Oriol Cortacans, periodista
Luis Blanco, sindicalista de la IAC
Sergi Beberide, Sec. Gral. de CATAC-IAC
Edu Lucas, sindicalista de la IAC
Gemma Garcia Fàbrega, periodista
Laura Riera, expresa política
Shaudin Melgar-Foraster, Professora i escriptora Toronto (Canadà)
Sebas Parra. - Nucli Paulo Freire de la FEP-Universitat de Girona
Angels Tomas i Gonzalo - sindicalista CCOO / responsable Solidaritat EUiA
Quim Arrufat, regidor CUP Vilanova i la Geltrú
Xavier Navarro i Domènec, regidor de la CUP a Vilafranca del Penedès
Llorenç Casanova, regidor de la CUP a Vilafranca del Penedès.
Eva Fernàndez Lamelas, antropòloga i activista veïnal.
Pepe Beunza Vazquez
Francesc Matas, POR
Elisabet Puiggròs, mestra.
Mariona Baraldés Cabarrocas, CUP- Ripoll
Rolando d'Alessandro, intèrpret
Guido Ramellini, AltraItalia
Irina Tasias i Compte
Bel Zaballa, periodista
Albert Garcia Catalan, periodista
Arnal Ballester, dibuixant
Alejandro Forero. Universitat de Barcelona-Facultat de Dret
Jordi Panyella Carbonell, periodista
Rafael Calderón, advocat
David Prats i Fornés, membre de la Mesa Nacional d'Endavant OSAN). Pedreguer.
Albert Puig i Hernàndez (Coordinadora Obrera Sindical)
Jordi Salvia Cuadras, membre del Secretariat Nacional de la CUP
Sergi Picazo Guillamot, periodista
Teresa de Fortuny, físic
Tomàs Gisbert, economista i membre del Centre d'Estudis per la Pau JM Delás.
Consol Casals, moviment feminista
Josep Maria Hosta, moviment de solidaritat