dimarts, 27 de març del 2012

Contra la Reforma Laboral: el 29 de Març VAGA GENERAL


La reforma laboral que han aprovat el PP i CiU és una reforma inútil, injusta:
1/ És una reforma antilaboral. Augmentarà la destrucció de llocs de treball: acomiadar és més fàcil i més barat (20 dies per any treballat).
2/ És una reforma que abaixarà els sous. La reforma busca una rebaixa general dels salaris dels treballadors/es o dels qui busquen feina. Els empresaris podran fer-ho de forma unilateral i discrecional.
3/ És una reforma feta amb mentides, manipulació i engany. És el contrari del que el PP va prometre, abans i durant campanya electoral.
4/ És una reforma que afecta tothom: pares, mares, fills i filles. Precaritzarà encara més la contractació dels i les joves, que podran ser acomiadats sense causa ni indemnització durant un any.
5/ És una reforma que perjudica les dones.Incentiva que les dones tinguin principalment contractes a temps parcial. Es podran posar en marxa canvis en les condicions de treball (horaris, jornada) decidits unilateralment per les empreses.
6/ És una reforma que augmentarà las deslocalització del centres de treball de grans multinacionals.
7/ És una reforma que no crearà ocupació.El mateix govern del PP diu que amb la nova reforma l’atur pot arribar als 6 milions de persones.

A part de la Reforma Laboral , aquí teniu algunes Xifres per anar a la vaga:


Els uns i els altres. Ells que guanyen i nosaltres que perdem. L’1% i el 99%. Els de dalt. Les de baix. Les dades socials i econòmiques de la crisi descriuen un escenari on el frau i l’estafa del cop d’estat financer es fa més evident que mai. Són raons que sumen per a la convocatòria de vaga general del dijous 29 de març.

155.000 MILIONS D’EUROS
De 2003 a 2011, la banca espanyola ja ha acumulat uns beneficis nets que superen els 155.000 milions d’euros. Des que va començar la crisi, més de 76.000 milions d’euros. Durant 2011, va obtenir 10.197 milions en guanys.

229.114 MILIONS D’EUROS
Les empreses de l’Ibex35 –inclosos els principals bancs– han acumulat 230.000 milions d’euros en beneficis anuals nets des que va arrencar la crisi. L’any passat, van registrar guanys per valor de 33.696 milions.

202.143 MILIONS D’EUROS
Els darrers deu anys, entre 2002 i 2011, la borsa espanyola ha repartit 202.143 milions d’euros entre les accionistes. El rècord de distribució de dividends d’aquesta etapa es va produir l’any 2009 quan es van repartir 32.115 milions d’euros entre les accionistes.

240.000 MILIONS D’EUROS
És l’estimació més aproximada del frau fiscal a l’Estat espanyol, que suposa que cada any es deixen d’ingressar 90.000 milions. A Catalunya, supera els 16.000 milions d’euros, sis cops més el volum de les retallades socials aplicades per CiU.

2.705.113 POBRES
La pobresa –menys de 460 euros mensuals– afecta a Catalunya, hi ha 1.300.000 persones afectades (21%)


641.948 PERSONES ATURADES
L’atur registrat aquest març als Països Catalans ja afectava 641.948 persones (161.000 sense cap cobertura) a Catalunya;L’atur juvenil es dispara per sobre del 40%.

350.000 DESNONAMENTS
Entre 2007 i 2010, es van fer 350.000 execucions hipotecaries a l’Estat, 78.000 a casa nostra. Fins el 2010, es van fer 95.092 llançaments a l’Estat, 42.236 als Països Catalans. A Catalunya hi ha 51 execucions hipotecàries i 17 desnonaments diaris.

UN 20% AMB EL 7,9%
A Catalunya el 20% més ric accedeix al 37% de la renda i el 20% més pobre només accedeix al 7,9%. A l’Estat espanyol, el 10% més ric controla el 41% de la riquesa. A una Europa amb 84 milions de pobres, el 10% de la població controla el 50% dels actius monetaris privats. 27 bilions d’euros que suposen tres cops el volum del deute dels països europeus (8,2 bilions).


I A SOBRE VOLEN QUE NO FEM VAGA!!!!!


EL 29 TOTHOM AL CARRER

La mobilització el dia 29-M te diferents fases: la vaga en els centres de treball i estudi, els piquets per assegurar-ho... i també les diferents manifestacions on mostrar col·lectiva i massivament el suport a la vaga general i el rebuig a la reforma laboral i les retallades socials que està aplicant PP i CiU. Aquí teniu les diferents convocatòries:

- Barcelona: 17:45h Passeig de Gràcia / Rosselló. Punt de trobada de la coalició.
- Girona: a les 19.00h a la rotonda del Rellotge de la Devesa
- Tarragona: a les 18.00h a la plaça de la Font
- Lleida: a les 18.00h a la plaça de Ricard Viñes
- Tortosa: concentració a les 12.00h a la plaça Barcelona (davant dels Mercats)
- Manresa: a les 12.00 a la plaça de l'Onze de Setembre
- Tàrrega: a les 12.30 a la plaça del Carme (el Pati)
- La Seu d'Urgell: a les 18.00 al passeig de Joan Brudieu
- El Vendrell: a les 12.00 al C. del Nord
- Reus: a les 11.30, concentració a la plaça del Mercadal

La Lucha de la Guineueta



Una de las mas ejemplares y todavía actuales luchas vecinales, en el marco de la larga y dura resistencia a los criminales recortes que en el servicio de la sanidad pública vienen aplicando, desde los primeros días de gobierno de CIU los Sres. Boi Ruiz Y Mas, en beneficio exclusivo de los especuladores de la salud en Catalunya, es sin duda alguna la que vienen manteniendo desde hace mas de dos meses los vecinos/as del distrito obrero de Nou Barris en la ciudad de Barcelona.
La batalla se centra en el retorno de las urgencias al Centro de Asistencia Primaria de la Guineueta en el ámbito de la defensa de los Centros de Urgencias de Proximidad, compatibles y complementarios con los Centros de Asistencia de Urgencia de Atención Primaria (CUAPS).

Otra de las reivindicaciones de los vecinos consiste en exigir el aprovechamiento de los
espacios públicos del CAP de la Guineueta para la instalación de los servicios, lo cual a las administraciones les saldría gratuito, en lugar de tener que pagar alrededor de 12.000 euros mensuales a las Carmelitanas por el alquiler de los edificios donde se aloja actualmente el nuevo CUAP de Horta.

Las movilizaciones de estos vecinos y vecinas que han causado la admiración y el respeto de propios y de extraños, destacan no solo por su incansable regularidad, ya que se efectúan desde hace mas de dos meses todos los Lunes Y Viernes, sino también por su solidaridad y profundo sentido del respeto a lo público como mejor garantía de la universalidad del derecho de todos los ciudadanos y ciudadanas a un servicio sanitario de calidad.

Sus manifestaciones, cortes de tráfico y ocupaciones de los espacios públicos reivindicados, han recibido la simpatía y el apoyo de los habitantes del distrito.


Como resultado de ello se ha conseguido que el Ayuntamiento de Barcelona en sonada
votación, se haya manifestado por mayoría partidario de obligar al gobierno de la Generalitat a la reapertura de las urgencias nocturnas y de fin de semana en el CAP de la Guineueta en el distrito de Nou Barris.

El consistorio tendrá que instar a la Generalitat a restablecer el servicio en el centro que hace dos meses fue absorbido por el CUAP de Horta.

Los vecinos han decidido el continuar sus movilizaciones “por si acaso”, y ahora muchos de ellos, viendo que la lucha paga, empiezan a fijarse en el hospital de la Vall d’Hebron y la restauración al 100 % de los servicios destruidos en el mismo, como el siguiente objetivo a conseguir.

divendres, 23 de març del 2012

Festa de la primavera antifeixista


La Campanya pel dret a manifestar-nos us convida a la Festa Antifeixista de Primavera, que servirà per a recollir fons.



Festa de la primavera antifeixista

Divendres 23 de març a partir de les 23h

A l'ATV de Sarrià de Ter (als baixos de l'Escola Montserrat http://g.co/maps/dprwd)

Concert amb LA TOSCA BRAVA i DJ GRADIX

Entrada solidària: 4 euros
Us hi esperem!

diumenge, 18 de març del 2012

Informació sobre el procès de la VI ASSEMBLEA d'EUiA I VALORACIÓ DES DE BASTIDA





Trobada de Bastida d’EUiA – 15 de març de 2012

Els punts:
- procés de preparació de la 6a assemblea
- veure els punts més significatius a debatre a l’assemblea

Per a preparar la discussió s’havia preparat un breu resum (1 pàgina) sobre cada una de les quatre comissions de treball del document (que es reprodueixen a baix).

Valoració del procés.

- Força bo que hi hagi procés participatiu.
- Una eina potser habitual en d’altres indrets, però molt innovadora i trencadora, pel que fa a EUiA.
- Implicació de més d’un centenar de persones, en aquesta fase prèvia, ja sigui presencial o informàticament.
- La participació ha estat força positiva, encara que el procés no ha aconseguit encara l'empoderament de les assemblees de base. Aquesta és la part que toca fer fins final de maig.
- l’empoderament de l’afiliació i dels segments afins és un compromís per a tothom; la tendència a actuar com un partit electoralista l’hem de contrarestar amb l’organització d’un procés participatiu generalitzat on sigui important l’acció col·lectiva i les propostes de l’actuació quotidiana social.- La suma dels treballs de les 4 comissions generà un document de més de 100 pàgines. La coordinació de comissions va decidir que calia concentrar i comprimir-lo en no més de 50. Sinó, no se’l llegiria una majoria.
- Potser els retalls en els documents haurien d’haver estat via devolució a les comissions o haver-se acordat d’entrada la dimensió màxima de cada aportació.
- Els treballs d’elaboració inicial estaran tots penjats al web d’EUiA i seran consultables
- Ha permès parlar de política
- Han estat uns espais còmodes de treball. Ha rebaixat la desconfiança inicial existent entre diferents sectors d’EUiA.
- La comunicació és fonamental. Moltes mancances en aquest terreny encara, tant en el intern i en l’extern
- Avui alguns dels valors / idees força que varem defensar des de Bastida i ARPA son força presents.


Elements polítics

- discutir del detall fa perdre el conjunt
- en el document, espai destacat per lo social i laboral, en relació a les vagues generals.
- també salut
- som una nació, nosaltres decidim. La independència ha de ser una opció. Com el federalisme que ha de comptar amb l’opció d’estat federal i la federació d’estats.
- què representa el moviment de la indignació?
- democratització de la ciutadania
- avançar amb les eines 2.0. digitalització d’EUiA
- que entenem per consens?
- no amagar debats sinó pactar quan i com es porten
- sorpresa en saber que, en el marc organitzatiu, alguna opinió no era favorable a la idea ‘una persona, un vot’.
- En algun moment hauria d’haver un balanç dels anys a govern de la coalició. També s’ha de poder senyalar el que es va fer be.
- que la 6a assemblea canalitzi el conflicte social


Que fem en el proper Consell Nacional?

- Podem presentar una esmena a la totalitat
- O tot el que es consideri que es fonamental, i no apareix en el document es pot presentar com aportació en el Consell Nacional.
- Defensem que el document s’adopti pel debat a les assemblees, i en el debat ampli aportar les esmenes que calgui

Propostes i elements de treball. Resum a centrant-se al debat de les assemblees

- Social, laboral y serveis públics; resposta política a la crisi i polítiques d’austeritat com a continuïtat de la mobilització unitària de vaga general.

- ”Som una nació”, “Nosaltres decidim”; llibertat de Catalunya amb el dret de decidir i la consulta i referèndum vinculant.

- Resposta al “No ens representen”; democratització participativa com a exigit el 15 M per la ciutadania.

- Comunicació, 2.0, transparència interactivitat, obertura i innovació. Ser capaços de motivar la gent afavorint l'empoderament de l'afiliació i les assemblees de base.

- Compromís ecològic amb la natura i el medi ambient.

- Una coordinació paritària, home – dona.


Finalment, també es va informar breument de les assemblees on es present Bastida d’EUiA.

(1) Entre d’altres, Alfons ha fet aportacions al resum, de les quals algunes han estat recollides. Les altres, citades aquí, van separadament perquè o corresponen a temes no debatuts en la reunió, o son explicacions que desenvolupen temes, quan no és l’objecte del resum:

- lluitar per la unitat de sindicats, partits d'esquerra i indignats, contra els retalls i unitat de la dreta.
- EUiA ha de ser al ANC
- un balanç ponderat només pot ser positiu i enriquidor ja que ens prepara per superar els errors. hem de preparar un govern d'esquerres plural però sense politiques econòmiques i democràtiques neoliberals, sinó socials i de democràcia real participativa.
- oferir-nos per debats temàtics si les assemblees ho volen.


Àngels Tomás i Toni Campos


Informes-resums sobre les comissions:



Informe sobre Comissió nº 1. Context, balanç i actualització de la proposta política i programàtica d’EUiA (democràcia, serveis públics, drets socials, dret a decidir, treball…):



a) Contingut de fons del debat realitzat.
Les propostes programàtiques que EUiA planteja sobre diferents temes: Mesures de Regeneració democràtica, Model productiu i Economia; Economia Social, Sistema nacional públic de salut, Dret a l’habitatge, Educació pública , Universitat, Drets socials, Transport públic, Territori i sostenibilitat, Polítiques mediambientals, Polítiques d’emancipació juvenil, Accés a la informació i la comunicació, Accés a la cultura i expressió de la diversitat cultural, Convivència intercultural, Lluita per la pau i exercici de la solidaritat, municipalisme, Administració pública i Diversitat afectiva, sexual i de gènere
b) Centre de gravetat amb les propostes fonamentals (millor si no passen de tres).
A part del diagnòstic i les propostes, quines coses farà EUiA i amb qui..
c) Posicions de consens i les diferenciades.
1.- Es va consensuar que l’esquema a cada temàtica constaria d’un diagnòstic de la situació en aquella matèria, quines mesures proposa EUiA (sense entrar en massa detall , perquè no es tractava de fer un programa electoral) , quines coses es compromet a fer EUiA per aconseguir-les i amb qui es farien.
2.- Es consensua fer una introducció general, ja que hi ha casuístiques comuns en totes les temàtiques..
3.- Es consensua que la gent escrigui d’aquella temàtica que en sap o en vol, i no entrar a esmenar en general, allò que es diu a totes les temàtiques. Així en la redacció de cada temàtica la gent s’autoorganitza per grups per cada temàtica i són aquest micro-grups (que van des de les formades per una sola persona redactora, fins les que son fruit d’un comissió de moltes persones ) qui pren la decisió d’allò que figura en cada temàtica.
4.- El consens és la nota gaire be dominant de la comissió , tret de la inclusió com a temàtica diferenciada de l’Economia Social, la inclusió diferenciada com temàtica o fer la transversal a totes les àrees de la Política per joves i alguns aspectes de redacció sobre el “Dret a decidir”. La majoria de esmenes son per enriquir el text, no per modificar-lo.
d) Participació. 5 sessions., amb una participació que el primer dia va ser de més de 25 persones, que desprès va baixar en les tres sessions a 15 persones i el darrer dia erem 7 persones. Hi va haver aportacions via webs, email i via googlegloups. Ajuntant tots els canals hi ha hagut una gran participació, ja que algunes de les aportacions eren col.lectives (salut, Ensenyament, Medi Ambient...) de les Àrees d’EUiA.. La "coordinació": Lourdes, Gregor Belmonte, david Companyon i Nuria Lozano.
e) nombre de pàgines del document. 31 pàgines + 6 de introducció.
Com ja he dit una Comissió amb molt consens, per que tothom podia aportar on volia.


Resum Comissió 2 per la 6a Assemblea d'EUiA. Quina EUiA volem? Model organitzatiu i estatuts. Una EUiA moviment i amb més activisme social.



A la comissió 2 s'ha organitzat el debat en tres parts: 1/ Quina EUiA que volem?, 2/ Com la volem organitzar internament i 3/ Quin funcionament ha de tenir aquesta organització.

1/ es va estar molt d'acord amb que s'ha de treballar en la direcció de construir un moviment polític i social, després ja hi havia més diferències en com relacionar-se amb els altres moviments ja existents i com incorporàvem les seves demandes de manera natural i sense instrumentalismes. És un debat que segueix obert sense receptes màgiques sobre la taula.

No es va veure incloure un balanç organitzatiu.

Tot i que en forces intervencions es va comentar i insistir en la permeabilitat i contacte amb els altres moviments socials i sindicals no hem aconseguit transmetre aquest intenció a l'organització interna i al funcionament d'una manera clara o directe.

2/ Es manté el model organitzatiu base amb algunes modificacions. Hi ha un debat obert sobre quines limitacions haurien de tenir les assemblees sectorials, aquelles que no són ni territorials ni del món del treball. Hi ha opinions que diuen que han de desaparèixer i altres proposen mantenir-les.

A les àrees se li dóna molta més importància la capacitat de generar acció, a més a més d'anàlisi i proposta política.

S'afegeixen els grups de treball per a qüestions temporals o concretes per les que no es vegi convenient constituir una àrea. Aquests poden treballar dins de les assemblees o dins de les àrees.

El debat sobre la direcció compartida no ha calat entre les persones membres de la comissió.

El que si que s'ha debatut és la importància de la direcció compartida, i tot i que al final el text no sé si queda del tot clar, tothom estava d'acord en que havia de ser menys personalista i més compartida. El que s'ha d'acabar de veure és fins a quin nivell de compartida arribem.

El Consell Nacional ha ocupat un altre part de la discussió, sortint una proposta que intenta potenciar els territoris, i alguns criteris per assegurar una bona representació de gènere, edats, sensibilitats, moviments i càrrecs públics.

A més a més Alternativa Jove proposa tenir una quota de representació al CN. El debat és obert en aquest tema. Tothom vol que el joves hi siguin però costa arribar a un concens de com assegurar-ho.
3/ El tercer bloc, que hi ha hagut molt poc temps per debatre, és el del funcionament. Hi ha una carta de finançament i un codi ètics proposats que no es va veure com incloure el seu debat a l'assemblea i la proposta que es va fer va ser d'una conferència del màxim nivell de participació acordada per la mateixa assemblea per tal d'adoptar-les. També es va quedar d'acordar un funcionament pel CN.




Informe sobre Comissió 3 Una nova força catalana de l’espai de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional (balanç i perspectives de la coalició ICV-EUiA). .



a) Contingut de fons del debat realitzat.
La necessitat d'una nova etapa pel projecte de moviment que impulsa EUiA i per la coalició entre ICV i EUiA.
b) Centre de gravetat amb les propostes fonamentals (millor si no passen de tres).
1/ Un nou espai català de l'esquerra transformadora, ecologista i nacional. 2/ Per un procés constituent d'un Nou Espai Social i Polític d’Esquerres a Catalunya. 3/ Un espai Transformador, Pel Dret a Decidir, Ecologista, Feminista, Pacifista, Federalista i fortament compromès amb els valors laics i republicans.
c) Posicions de consens i les diferenciades.
1.- Sobre si el fet de considerar EUiA com força nacional catalana implicava lluitar per la llibertat de Catalunya o això ja estava implícit. Desacord de Clemente del PSUCviu en posar: llibertat de Catalunya, alliberament nacional, Nació oprimida; Acord en Drets de Catalunya, Dret a l'autodeterminació (i dret a decidir).
2.- Sobre si el nou espai es referia i restringia a l'aspecte coalició electoral o era més àmpli. Ha prevalgut de moment aquesta concepció àmplia.
3.- Acord en no trencar la coalició, en desenvolupar-la i ampliar-la. Desacord per part d'Isabel Ribas i Tere Ortega, en posar que la coalició estava obsoleta, en el document només es posava "petita". Al final s'ha quedat en "petita i superada". S'ha explicat algunes experiències com la de 9 Barris de treball conjunt assembleari com coalició (també s'està fent a Mollet).
4.- Necessitat o no de concretar amb quines formes s'encetava el procés constituent. S'ha argumentat que decidir obrir-lo per part de la 6a Assemblea ja significava posar-se en una nova situació en que el nou equip de direcció ho tindria com a tasca. He cedit sobre concrecions perquè la cosa amenaçava en una possible retirada de la proposta d'obrir un procés constituent.
5.- A. Clemente en desacord en que al nou espai es plantegi que "cada persona un vot", per considerar que la realitat d'EUiA ha de tenir en compte persones i grups (partits, corrents, etc.). Es manté el text "cada persona un vot", fent constar el desacord.
6.- Sobre si es tractava d'una nova força o espai, s'ha polemitzat sobre si mantenir "força" (I. Ribas) o de cap manera (A. Clemente). S'ha tret "força" però queda pendent de consens.
d) Participació. 4 sessions. Una inhàbil (5 p), dues plenàries (unes 12 p), la quarta amb poca gent (5 a 7 p). 3 persones han fet esmenes i aportat per escrit, les altres a la comissió oral. La "coordinació": JJ Nuet, Marisol Martínez, I.Ribas, A.Clemente, FMS.
e) nombre de pàgines del document. 5 pàgines.
Els debats han estat en diàleg, raonaments constructius i bon tarannà ver el consens. Ha moderat JJ Nuet, Marisol M les actes, document base Nuet, Retalls i consens final encomanat a Nuet i FMS amb una sessió de treball d'ambdós per enllestir-ho.




Resum Comissió 4. Aliances polítiques i socials. Majories de progrés a Catalunya, Espanya, i Europa (balanç de l’experiència del Govern d’Entesa, compromís amb IU i altres forces d’esquerres de l’Estat espanyol, el PEE i la política europea…)”.

Aquesta comissió s’ha reunit en 3 ocasions. Amb la participació inicial de 22 persones, i 9 persones la darrera. En dos ocasions s’ha vist el seu grup coordinador (Asun Garcia, Toni Salado, Mireia Rovira i Àngels Tomás).

Aquesta comissió ha treballat sobre la idea de “Aliances polítiques i socials. Majories de progrés a Catalunya, Espanya, i Europa (balanç de l’experiència del Govern d’Entesa, compromís amb IU i altres forces d’esquerres de l’Estat espanyol, el PEE i la política europea…)”.

Dins de la comissió es va treballar el document per trossos (introducció, Catalunya, Estat espanyol, Europa).

Aspectes que es van debatre:

a) Desmitificar la idea que en parlar d’aliances, estàvem parlant exclusivament d’aliances per a arribar a constituir governs. Calgué situar les aliances socials absolutament necessàries per avançar en propostes polítiques i socials més enllà de la frontera de la nostra organització política i/o cercle d’influència mes proper.

b) Abordar la inclusió d’un balanç dels governs d’esquerres (entesa i progrés) a Catalunya sobre el que sabem que no hi ha consens en el si de EUiA. Es va fer una feina d’adició de les diferents posicions aparegudes en la comissió en relació a aquest tema, sent conscients que eren clarament contradictòries unes amb d’altres. Va haver la consideració de no avortar d’inici un debat que ha de ser de l’assemblea, en tot cas.

c) Sobre el dret a decidir. Aquest es va dur en la coordinació. No va arribar a la comissió. Va ser en el punt sobre les aliances en l’estat espanyol. S’havia aportat la resolució aprovada en la conferència de Badalona sobre les relacions amb IU que abordava el tema federal. En el desenvolupament de la ‘tesis’ es plantejaven dues coses: (a) el nostre model federal resol els temes dels drets nacionals dels pobles de l’estat; (b) amb la defensa del dret a l’autodeterminació, hi ha prou; (c) EUiA ha de tenir una posició si arribes aquell dia. Es va confrontar la idea que entre l’afiliació d’EUiA hi ha diversitat d’opinió entre l’afiliació sobre quin camí per Catalunya un poc arribats a aquest punt, amb que sols podia haver una.

d) Tornant al terreny de les aliances necessàries en lo social, posant diferents exemples, no gaire llunyans (Prou retallades!, Contra ta la impunitat de franquisme!, Defensa de la sanitat pública, ...), però pel que fa a l’espai polític va costar entrar a situar que aliances polítiques va més enllà que les relacions fraternals i estretes que tenim amb IU en el marc de l’estat i amb el PEE o GUE a nivell europeu. Per això es van situar diferents organitzacions d’esquerres de l’estat i segments i tendències a nivell internacional que poden anar des de sectors de la socialdemocràcia a altres de l’esquerra transformadora i anticapitalista.

e) Ha hagut una certa dificultat per articular consens, sumat a la dificultat d’entendre algunes persones que EUiA es una organització amb pluralitat, entre d’altres coses identitària.











Més informació: http://www.euia.cat/6a/

L’Assemblea Nacional Catalana




L’Assemblea Nacional Catalana d’avui (10 de Març) ha obert un camí volgudament pacífic i democràtic cap a la independència. Les 7.000 persones que aplegaven el Palau Sant Jordi han mostrat la voluntat de seguir un full de ruta que acabi el procés iniciat per les consultes i per la gran manifestació del 10 de Juliol de 2010. El full de ruta acaba amb la proclamació d’un estat català independent el 2014, després d’un referèndum on la població catalana s’ha de pronunciar.


Com assenyalaven Carme Sansa, Jaume Comas i els conductors i conductores de l’acte, el camí cap a la independència és ja una via normal, organitzada des de la societat civil, però que va guanyant partidaris dins dels partits polítics. Diferents intervencions i salutacions de personalitats i membres de entitats, han subratllat que l’ independentisme “no necessita d’un partit, sinó que s’ha d’expressar transversalment a cada partit”. Una posició interclassista i democràtica que vol canviar el sentit majoritari fins ara que era la via de desenvolupar un estatut d’autonomia. El desencís del procés de reforma del darrer estatut ha provocat aquest canvi. La presencia del secretari de l’UGT, Josep Maria Álvarez, donava també la pauta de normalitat de les organitzacions socials obreres.


Però no ens hem d’enganyar: hi ha una pugna entre la dreta i l’esquerra política. Les referències al que diu ara Jordi Pujol ambiguament, mostren com la burgesia i, concretament, CiU, intenten de nou arrabassar la bandera de Catalunya. I què van fer durant 23 anys de govern? De la part treballadora han participat sindicalistes i alguns representants polítics, però no s’ha arribat a proposar, per exemple, la defensa de la vaga general del dia 29 front a la greu contrareforma laboral que han pactat CiU i PP. Per que les correctes i justes paraules que ha recitat Sergi López afirmant una “Catalunya més justa socialment i solidària” siguin realitat en un estat independent cal que la bandera de la llibertat de Catalunya la portin les classes treballadores.


Per això, més que mai davant aquesta estafa de crisi, i davant la ofensiva salvatge de la patronal i els seus partits, cal que les esquerres plurals de Catalunya trobin ràpid el camí per fer-hi un front comú, una aliança que doni unes perspectives de progrés i de igualació a Europa per la banda alta. Es hora de que el camí cap a la independència entri en normalitat dins de les esquerres i prenguem d’una vegada la iniciativa a una burgesia botiflera que traeix el benestar de la gent de Catalunya i desvia l’atenció cap un pactisme sota el paraigua de la burgesia espanyola.
El que ara pot unir la gent treballadora i totes les esquerres és la lluita per fer efectiu el dret a decidir de Catalunya el 2014.


*Alfons Bech