dilluns, 1 d’agost del 2011

Cronica d'una setmana a Palestina: Dones contra la violència de gènere

Ja hem tornat de Palestina la delegació de dones contra la violència de gènere AMAL (Esperança). D'aquesta delegació catalana-madrilenya que viatjàrem el passat 16 de juliol fins a aquesta meravellosa terra, s'han quedat tres companyes (Salam, Dania i Esther) que passaran allà bona part del mes d'agost i el ramadà.

En aquest viatge, organitzat per Pau Araisempre amb l'assessorament d'Hèlia, com féssim en 2010, hem realitzat visites a associacions de dones, centres d'acollida, entrevistes a diferents dones activistes pels drets de la dona a Palestina, dones amb responsabilitats polítiques, ....

Hem estat a Betlem, Ramalla, Nablus, Jerusalem, Natzarè i Tel-Aviv. El bon resultat i la possibilitat de lligar alguns projectes a partir de les necessitats i demandes de les dones i joves han estat possibles, en part, per la base del treball de l’any passat realitzat per la delegació Marhaba.

Important destacar que des del punt de vista de l'ocupació, aquesta contínua. Potser l'exèrcit israelià a Cisjordània no està tan agressiu com el passat estiu, però el mur contínua, els assentaments també i l'ofec econòmic a la societat palestina, el mateix. Mentrestant, Israel ha estat llançant increïbles campanyes turístiques, presentant-se com un paradís i pressiona els operadors turístics perquè concertin amb agències israelians en lloc de amb palestines. El que està passant a Cisjordània i en tot Palestina hem de continuar explicant-t’ho i fent sensibilització.
Pel que fa a les dones, destacar que el gener passat l'Autoritat Nacional Palestina ha aprovat un Pla Estratègic per combatre la violència contra la dona, en els territoris ocupats.

A totes les dones amb les que ens hem entrevistat, els hem demanat l'opinió sobre el esmentat Pla. La resposta ha estat força positiva. Han estat consultades, per a la seva elaboració, les diferents i innombrables associacions de dones.

Sobre les activitats. Hem tornat al centre d'acollida de Menwar a Beit Sahur (Betlem) on ara hi ha 20 dones i nou nens, i també hem visitat el de Nablus que porta en funcionament poc temps, però a diferència del de Menwar, està gestionat per l'Associació de dones Family Defence Society, que treballen en el suport a les dones des de 1994 i que atenen 12 casos de mitjana, a part dels nens. http://www.fds-pal.org/.

Codi d'honor. Aquesta cosa ‘màgica’ justifica no poques agressions a les dones àrabs. Algunes de les que necessiten atenció en els centres d'acollida han estat víctimes de la seva aplicació per algun dels homes de la seva família. Amb el Pla Estratègic aprovat a Palestina es pretén posar fre i / o actuar judicialment davant les conseqüències de l'aplicació del codi. A Israel, on ens van explicar que els drets de la dona estan més protegits, quan una dona àrab israeliana va a denunciar una agressió del marit, la policia acostuma a inhibir-se del tema, adduint que no poden fer res perquè el codi d'honor forma part de les seves normes i costums.

Ramallah. Ens varem entrevistar amb representants de la Union of Palestinian Women's Commitees. Es recordaven de nosaltres. El Pla els sembla bé però veuen que falten mitjans. Van ser consultades. Van participar. Vigilaran la seva aplicació. Seran grup de pressió. http://www.ongporpalestina.org/spip.php?article88.

També ens vam entrevistar amb Abla Rimawi, representant de l'Associació de Familiars de Presos Polítics. Activista fundadora de l'associació de dones i esposa del secretari general del Front Popular d'Alliberament de Palestina, Ahmad Sa'adat. Ens va explicar la situació de la dona des del punt de vista de la repressió i la seva experiència personal. El que és una detenció administrativa, .... En l'actualitat hi ha 6500 presos polítics (molt poques són dones). Des de 1967 hi ha hagut 65.000 presos. Al 75% dels presos no els està permès rebre visites. Més del 70% de la població palestina ha patit detenció alguna vegada en la seva vida. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=74937

A Al-Minia, no gaire lluny de Betlem, la visita va ser a una escola del mateix nom, amb la qual la Comunitat Palestina de Catalunya té el projecte d'un laboratori. Ens van ensenyar els ordinadors amb els que les i els joves poden aprendre i comunicar-se amb l'exterior. El laboratori comparteix el seu espai amb la biblioteca i el magatzem. L'escola està a la zona C, és a dir zona sota control israelià. Pot ser enderrocada en qualsevol moment. L'escola se'ls ha quedat petita. Han demanat poder aixecar un pis més i l'hi han denegat 2 vegades. Han desistit. Al-Minia, és un poble de 1500 persones que compta amb 300 alumnes.

Fins al centre d'acollida de Nablus es va acostar Majida Al-Masri, la ministra d'Afers Socials de Palestina, que juntament amb la dels assumptes de la dona han impulsat el Pla Estratègic contra la violència de gènere. Ens va explicar com es va gestar i s'ha elaborat el pla estratègic a partir d'un treball en xarxa i que se sustenta sobre la prevenció, informació i noves lleis que castiguin els violadors. És el primer país àrab en el món que compta amb una llei d'aquest tipus. Ens va informar que a Jericó hi ha un altre centre d'acollida per a dones, d'urgència. Els tres centres (Betlem, Nablus, Jericó) estan connectats.

Vam estar també en els camps de refugiats de Ramallah i de Nablus i els centres de dones de tots dos. En les entrevistes els hem preguntat què necessiten? Al mateix temps que els hem ofert realitzar campanyes de sensibilització conjunta contra la violència de gènere, formació en teràpies alternatives, intercanvi de joves, .... La resposta super positiva, en tots els centres, sobre les teràpies alternatives, ens ha mostrat que aquesta pot ser una bona font de cooperació i d'ajuda a les dones que han patit violència de gènere. A l’Esther, amb la seva risoteràpia, ja li han demanat realitzar tallers en bastants llocs. Segur que tindrà feina durant tot l'estiu amb la gent menuda i les dones. Quan anomenàvem la paraula risoteràpia, totes posaven ulls com plats.

Vam poder saber una mica més sobre la dona palestina al entrevistar-nos amb Vera Baboum, una magnífica dona, catedràtica de la universitat de Betlem, experta en temes de gènere que ens va dir: "la dona palestina té dos eixos en la seva lluita, l'ocupació i el gènere. És una gran contradicció ". http://www.grace-network.net/researcher_MENA-baboun.php

En Natzaret quedem amb la diputada àrab israeliana de la Knesset (parlament israelià) Hanin Zoabi. És la diputada que va formar part el passat estiu de la delegació internacional que va salpar a la flota de la llibertat a Gaza. Aquesta dona està sent represaliada, limitades les seves funcions i drets com a parlamentària en la Knesset, està pendent de judici i fins li han retirat el passaport diplomàtic. Ha rebut suport i solidaritat de càrrecs públics de diferents països europeus. http://en.wikipedia.org/wiki/Haneen_Zoabi

Hanin Zoabi vi acompanyada de l'activista Areen Hawari, responsable de la dona en el seu grup parlamentari que ens va estar explicant la situació de la dona àrab a Israel. Hi ha millors lleis però en la pràctica té menys drets que les israelianes.


Divendres vam estar a Jerusalem i aprofitem per entrevistar-nos amb les Dones de Negre, grup de dones bàsicament israelians que porten 23 anys manifestant-se cada divendres contra l'ocupació dels territoris palestins per part d'Israel. A les 13h. a la Plaça París, participem amb elles i amb desenes de turistes que, com nosaltres, estan de pas per Jerusalem. Una hora de concentració, on passen israelians que insulten a les concentrades, a més de 40 graus sota el sol, no és res amb el que han de passar cada dia els i les palestines en els territoris ocupats. http://www.wloe.org/WLOE-sp/informacion/paz/mdn/mdn1.html


Finalment i aprofitant que el nostre vol sortia a les sis del matí i que no havíem de ser a l'aeroport més que unes quatre hores abans-pel que pogués passar-, concertem una entrevista amb l'Associació de dones de la Palestina històrica, Coalition of women for peace, on vam tenir el plaer de conversar amb Aliyah Strauss, una dona de 74 anys, que ens va explicar el treball de verificació i de seguiment davant la vulneració de drets que l'exèrcit israelià realitza en els checkpoint, per exemple. http://www.coalitionofwomen.org/?lang=en


Va ser el colofó a una setmana plena d'emoció, coneixement, intercanvi i vivències milers.
Ei! També ens va quedar una mica de temps per fer una mica de turisme ... També us ho recomanem.


Només aterrar al Prat (Barcelona), ens hem posat fil a l'agulla en la preparació dels projectes. Si us ve de gust col.laborar i donar un cop de mans en aquest marc de dones contra la violència de gènere solidàries amb Palestina ... no ho dubteu, apuntar i posar-vos en contacte amb Maria Vilà, que ha estat la coordinadora de la delegació de dones contra la violència de gènere Amal i també de projecte que preparem. Com més siguem, més projectes, més sensibilització i més solidaritat podrem desenvolupar.
Fins aviat Palestina.

Per contactar: Maria Vilà. mariavmiras@gmail.com
Més informació: http://mujeresporlapazenpalestina.blogspot.com/

Contra el feixisme i el racisme, a Noruega i aquí



Ahir a la Plaça Sant Jaume una concentració va voler retre homenatge a les més de setanta víctimes de l’atemptat terrorista perpetrat a Noruega. Tan se val si és l’obra d’una sola persona o d’un col•lectiu, per les víctimes no hi ha diferència.

En el marc de les darreres convocatòries electorals hem vist o hem participat del debat sobre si era oportú, o no, focalitzar la lluita contra el feixisme a Catalunya, a partir de PxC. Com la faula.. “si son galgos o son podencos”.

Fets tan dolorosos com el de Noruega, el que posen sobre la taula és -el que les diferents persones que varen prendre ahir la paraula varen senyalar- que cal treballar i lluitar, amb la màxima unitat contra el feixisme i la xenofòbia. La islamofòbia, l’homofòbia i el rebuig a la multiculturalitat també existeixen a Catalunya. Cal explicar i difondre que el mateix ideari que ha inspirat els atemptats que s’han cobrat desenes de vides a Noruega, el defensen formacions polítiques legals que avui compten amb representació a diferents municipis catalans.

Varem guardar un minut de silenci. Abans diverses intervencions decidides en el marc de la plataforma varen acaronar l’acte (Joventut Socialista Catalunya, Unión Romaní-Unión del Pueblo Gitano, Comissions Obreres, SOS Racisme, ...) i per finalitzar es va dur la terme la lectura de la declaració de condol: http://www.unitatcontraelfeixisme.org/

Des de l’Àrea de solidaritat es va participar en aquesta mobilització i es va fer arribar a la UCRF la declaració que el passat dilluns va aprovar la permanent d’EUiA dew condemna dels atemptats feixistes.

http://www.euia.cat/pagina.php?idp=4120