Amb HONDURES, un poble en resistència

La lluita del poble hondureny és la nostra lluita.

Divendres 2 d’octubre de 2009, a les 19 hores.

Casa Elizalde – València 302. Barcelona

Podrem escoltar a Erasto Reyes, sindicalista hondureny,

membre del Frente Nacional de Resistencia contra el Golpe de Estado

El sector de la neteja d’oficines i locals en lluita pel conveni

Per a la negociació d'un conveni digne de neteja d'edificis i locals de Catalunya.

UN MATEIX TEXT I UNA MATEIXA APLICACIÓ, PER A TOTA CATALUNYA.

UN MATEIX SALARI PER A TOTA CATALUNYA.

Perquè volem netejar del sector els salaris baixos i reivindicar una pujada salarial de 3 euros diaris (día natural). COM A MÍNIM ENS MEREIXEM SER MILEURISTES...

i també per garantir per conveni, que en cas d'acomiadament improcedent d'un treballador, sigui aquest qui decideixi si acceptar l'acomiadament o incorporar-se al seu lloc de treball. JA N'HI HA PROU D'ACOMIADAMENTS A LA CARTA.

... i també reducció de la jornada de treball.

Enviat per Francesc Ortega.

Festa EUiA 2009

Des d'aquí animen tothom a participar en les diverses activitats organitzades en el marc de la festa anual d'EUiA, així com al sopar que serà la cloenda de la jornada.

Com podeu veure en el cartell, hi haurà la II Cursa Lluís Companys, amb dues modalitat, cursa i caminada (5 Kms). Més informació: http://www.cursacompanys.cat/

I Torneig d'escacs. Tota la informació la trobareu a: http://euia.cat/joves/noticia.php?id=81

II Mercat Solidari. Hi haurà materials i informació solidària relacionada amb els pobles palestí, sahrauí, cubà, amb la lluita del Moviment Sem Terra de Brasil, ... també la Plataforma unitària contra les violències de gènere.... i més.

Taula-rodona: El model sanitari de Catalunya a debat. Entre les intervinents, la consellera Marina Geli i l'economista i activista de Dempeus per la salut pública, Angels Martínez Castells.

Finalment SOPAR amb Lliurament dels premis l'Alternativa 09.

Encara sou a temps d'apuntar-vos a totes les activitats i també al sopar!!!!!!
Podeu reservar el vostre tiquet trucant al 616554967 (àngels).

Crònica del quart dia de la Marxa per la Igualtat

Domingo 27, 4º día de Marcha. A dormir al Polideportivo

Este 4º día fue sin duda prolijo en emociones y experiencias.

Salimos de Collbató a las 10 de la mañana en pleno auge del mercadillo de los domingos. Collbató está a las faldas del Montserrat y su mercadillo tiene merecida fama por los productos típicos de la tierra: miel, quesos, embutidos. Es un batiburrillo de gente que esta mañana contempló la Marcha de los inmigrantes y pudo conocer de primera mano sus reivindicaciones.

Los más de 500 dípticos que elaboramos cada día se quedaron francamente cortos por el interés que despertamos. Los marchantes fueron también presos del natural entusiasmo no solo por la cantidad de gente que se agolpaba a su paso sino por la cercanía de la montaña mágica. Y como siempre los de Nepal a la cabeza marcando el paso, así llegamos a Madrid en un santiamén.

El recorrido de hoy era accidentado. Había que atravesar el coll del Bruc y se planteaba el dilema de si trepar a la montaña o atravesar un túnel de más de mil metros en la nueva A-2. Los Mossos estaban preocupados por nuestra seguridad, pero nosotros estábamos seguros de nuestra responsabilidad y deseosos de ahorrarnos una escalada inútil por una carretera que nadie pasa y solo podrían oírnos los conejos. Como dijo un compañero somos inmigrantes y trabajadores y sabemos cuidar de nosotros mismos.

Al final, en fila india y por el arcén, atravesamos el túnbel. Los coches que pasaban, al vernos hacían sonar sus bocinas y el túnel se convertía por unos minutos en un alborozado griterío contra la Ley de Extranjería. Cansarnos nos cansaremos pero desde luego no nos aburriremos.

Tras el túnel fuimos a comer a Castelloli, al parque junto a su Iglesia. Y la comida de este día fue diferente. Se notó el cambio ahora que cocinaban los sudamericanos, con las ollas de los cubanos, las especies de los colombianos y alguna que otra mano de los bolivianos, nos comimos un sancocho para chuparse los dedos. Y de postre vino en nuestro auxilio un vecino que nos donó varias cajas de uvas de su reciente vendimia. El también compartió nuestro cocido que le ofrecimos, no era para menos.

A eso de las 6 de la tarde estábamos entrando en Igualada. Atravesamos el pueblo como siempre entregando propaganda e informando de nuestros motivos. No solamente marchamos en castellano sino en árabe, en urdú, hasta en quechua. Y claro los marroquíes de Igualada y algunos pakistaníes se agolpaban para vernos y escuchar en su idioma natal las preocupaciones mutuas.

Estaba previsto que pasásemos la noche en un local de la CNT de Igualada. Desde luego estos anarquistas están dando el do de pecho y han sido hasta ahora los que han ido garantizando el sitio para dormir. Pero parece que se han picado los Ayuntamientos y, sorpresa, nos vino a buscar la policía municipal para conducirnos al Polideportivo de Igualada.

Aquello era una maravilla. Había duchas de agua caliente para todos y todas. La Cruz Roja montó más de 50 camas, si camas con su somier y su manta, no colchonetas. Un equipo médico nos revisó a casi todos y dio buenos masajes a muchas piernas cansadas. Bueno, como decían ellos, nada anormal, así debería ser en todas partes, las cosas publicas son para el público, para el pueblo y no para que se apolillen o solo las usen algunos.

Ahora parece que los Ayuntamientos han reflexionado y entre las gestiones de algunos compañeros y la colaboración de la Cruz Roja tendremos la cama y la ducha asegurada al menos hasta Lleida. Falta nos hace pues nos quedan casi 600 kilómetros . A ver si los pueblos de Aragón y Castilla siguen el ejemplo de estos paisanos catalanes que están dando buenas muestras de solidaridad.

Comisión Técnica en la Marcha por la Igualdad

Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament

Plaça Sant Jaume (Barcelona)

dilluns 28 de setembre a les 19H

Trenquem els lligams que ens oprimeixen...
Dret a decidir,09

Cap retall dels nostres drets

Cap lligam amb fonamentalismes!

Ni bisbes, ni jutges, ni metges, ni l’Estat.

Les dones decidim!!

Avortament lliure i gratuït!!!

Hondures resisteix

Mobilització d'urgència per Hondures

Divendres 25, 19h Font de Canaletes (Barcelona)

Convoca: Assemblea de Solidaritat amb el Poble Hondurenc

No a l'ocupació de l'Afganistan! No a l'enviament de més tropes!

Aquest onze de setembre, el govern espanyol ha anunciat l'enviament de 220
soldats més a l'Afganistan.

La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar.

No s'està reconstruint l'Afganistan. No s'ha alliberat les dones afganeses.
No s'ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents
eleccions. L'ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població
afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran
la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.

Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l'Iraq l'any 2004
s'apliquen avui al cas afganès.

La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar
més diners a fins socials.

Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per
demanar la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan, i per
expressar el nostre rebuig a l'enviament de més soldats.


dilluns, 28 de setembre, 20h · Plaça de Sant Jaume, Barcelona

Més informació:
http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/198

No a la reforma de la Llei d’Estrangeria

Està sobre la taula una nova reforma de la Llei d’Estrangeria. En un moment en el que el govern de Rodríguez Zapatero hauria pogut presentar una reforma que donés igualtat de drets laborals, polítics i jurídics a les persones immigrades, presenten una reforma on la tendència és a unes lleis sobre immigració més restrictives. En desembre del 2008 el govern de l’estat va donar-li el tret de sortida a aquesta nova reforma. En els més de quaranta articles que es reescriuran hi ha de tot. Alguns dels temes s’han de retocar:

- Perquè venen marcats per haver dictaminat, el Tribunal Constitucional en l’any 2008, inconstitucionals vuit articles de la modificació de la llei aprovada pel PP en 2001;

- Altres modificacions tenen el seu origen en el fet que el govern central, en 2006, havia d’haver transposat la directiva europea sobre lliure circulació i de treball per als residents extracomunitaris;

- En tercer lloc, pel fet que l’any passat el Parlament Europeu va aprovar –amb els vots de CiU, PP i dels eurodiputats socialistes espanyols- la Directiva de Retorn, també coneguda com Directiva de la vergonya, que contempla, entre d’altres aspectes, incrementar el temps de detenció fins a 18 mesos en el centres d’internament.

La lluita pels drets de les persones immigrades no s’atura.

Fa uns mesos, a Catalunya, un bon nombre d’associacions i entitats d’immigrants i/o vinculades a la defensa dels drets de les persones immigrades varen mobilitzar-se, lliurant a la Delegació del Govern un document on aquestes entitats, entre les que hi havia des de CCOO, SOS Racisme, ATIMCA, l’ATP fins el Col·lectiu Maloka, senyalaven que la incorporació dels drets de reunió, vaga, associació, sindicació i assistència jurídica son d’obligada aplicació, en virtut de la sentència del Tribunal Constitucional. És a dir que no son un regal del govern. Com també és d’obligada aplicació els permisos de llarga durada (Directiva Europea)....

Alhora que rebutjaven les retallades en el dret de viure en família que afecta principalment a pares i mares i molt especialment l'augment del termini en què els immigrants irregulars poden estar ingressats en centres d'internament que passarà dels 40 dies actuals, a 60 més 10 dies prorrogables sota autorització judicial.

El responsable d’Immigració de Comissions Obreres de Catalunya, Gassan Saliba, ha manifestat el caràcter restrictiu del text presentat respecte a l’actual Llei d’Estrangeria. A més dels punts ja esmentats ens ha senyalat d’altres importants, com és el de l’Arrelament laboral, on fins ara poden obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen, i que demostrin l'existència de relacions laborals la durada no sigui inferior a un any. En el nou text el termini d’un any corre perill de desaparèixer. També està en perill el supòsit derivat de la col·laboració amb la Inspecció de Treball. Son temes vinculats a la Directiva Europea sobre Treball il·legal

.... I sobre el Dret a l’habitatge? Fins ara és igual per a tothom. És a dir cal els mateixos requisits tan per a immigrants com per autòctons, però en el nou text les persones amb permís temporal (fins a 5 anys) tenen dret sols a ajuts per a l’accés a un habitatge i les persones amb permís permanent necessitaran els mateixos requisits que les espanyoles. Aquesta limitació restringeix l’accés a l’habitatge d’una part de la gent immigrada. Trenca amb el principi d’igualtat.

Esmena a la totalitat.

El passat 10 de juliol el grup parlamentari en el Congrés dels Diputats format per IU, ICV i ERC va presentar una Esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei orgànica de Reforma de la Llei d’Estrangeria. Entre els motius principals hi ha que la normativa europea NO obliga a incrementar el període de retenció i passar de 40 a 60 dies d’internament. S’endureix l’article relatiu a l’hospitalitat,..... s’imposa la tendència a legislar a cop de codi penal. Si les lleis civils i mercantils son les mateixes pels estrangers i pels espanyols, perquè no han de ser també iguals en l’àmbit laboral i fins o l’humà i amb els drets polítics i de participació pública. Cal la modificació de l’Article 13.2 de la Constitució.

Els treballadors i treballadores immigrants son víctimes de la crisi, com qualsevol altre treballador o treballadora. No son màquines per usa i llençar, per això les normes i lleis sobre les quals ens regim han de ser les mateixes.

Marxa a Madrid, per la Igualtat. Per una llei Justa

Per continuar la sensibilització i la lluita en favor de la igualtat de drets, diverses associacions d’immigrants encapçalades per la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès han organitzat una Marxa per la Igualtat a Madrid, Per una Llei Justa d’Estrangeria, que parteix de Barcelona el 23 de setembre i te previst arribar a Madrid el 21 d’octubre (Torrejón de Ardoz)

Àngels Tomás i Gonzalo

Barcelona, Setembre de 2009.

Per la igualtat de drets. Contra la reforma de la Llei d’Estrangeria

Marxa Barcelona – Saragossa - Madrid

El tret de sortida de la marxa, amb la prèvia de diverses activitats a Terrassa i Sabadell, serà el proper dimecres, 23 de setembre, a les 17:30 h. a la Rambla del Raval de Barcelona.

La marxa organitzada per diverses associacions d'immigrants es farà per la N-II. Vint-i-vuit nits, amb una mitjana de 25 km. per dia. 700 km caminant.

Més informació: http://www.faiv.org/marcha-barcelona-madrid

CONCENTRACIÓ HOMENATGE A LES DONES ASSASSINADES

DILLUNS 21 DE SETEMBRE A LES 20:00 A LA PLAÇA SANT JAUME

Lectura de poemes a càrrec de la poetessa Assumpció Forcada
Organitza: Vocalia de dones de l'AVV de la Vila de Gràcia

PER DEMOSTRAR EL NOSTRE REBUIG!
TRENQUEM EL SILENCI! PROU AGRESSIONS!
Us esperem a totes i a tots!!!

Plataforma unitària contra les violències de gènere

c/ Junta de Comerç, 17 entresol 1ª08001 Barcelona

telf: 627398316

web: http://www.violenciadegenere.org/

NO VOLEM MAI MÉS REIXES EN LA NOSTRA VIDA

A rel de la polèmica aixecada en torn a la nova Plaça Dones del 36 per les reixes que han posat a la mateixa, diverses dones de la auto dissolta associació han emès un manifest dient el que en pensen de tot això.

És un manifest que, com elles mateixes ens han explicat, ha estat consensuat i fet en col·laboració amb dones de les entitats que han estat promotores de l’iniciativa d’aconseguir un espai pel reconeixement i record per a les Dones del 36, com és el cas de la Vocalia de la Dona de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia.

La plaça de les Dones del 36

Les components de l’Associació Les Dones del 36, fundada l’any 1997 i dissolta a finals de 2007: Trinidad Gallego, María Salvo, Conxa Pérez, Carme Casas, Josefina Piquet i la iniciadora de la nostra entitat Llum Ventura, manifestem el nostre desacord envers el tancament de la plaça de les Dones del 36 mitjançant aquest comunicat.

Quan fa uns quatre anys ens van comunicar que des de la Vocalia de la Dona de l’AVV Vila de Gràcia i Ràdio Gràcia, havia sorgit la iniciativa de dedicar una plaça de nova creació a la memòria de les Dones del 36, la nostra reacció va ser d’una immensa gratitud. Reconeixem i valorem tots el esforços i perseverança del Consell de Dones de Gràcia i de tots els col·lectius i persones que han fet possible la inauguració de la plaça. Aquesta iniciativa és un acte de justícia i un homenatge a totes les dones del 36 i honora al Districte de Gràcia.

Nosaltres, les components de l’Associació Les Dones del 36 - no confondre amb el nom genèric de la plaça - també formem part d’aquest col·lectiu de milers i milers de dones compromeses en la lluita per obtenir uns drets que fins a la proclamació de la Segona República, el 14 abril 1931, ens estaven negats. Després, en esclatar la guerra, ens convertiríem en les dones abnegades que vàrem estar al front i a la reraguarda i que, mentre els nostres companys eren al camp de batalla, teníem cura de la família i els suplírem als tallers, fàbriques, hospitals, escoles, menjadors populars, etc.....Dones que, a partir de 1939 i amb la frustració d’una causa perduda, patírem la dictadura, persecucions, exili, presons, afusellaments, etc...

Si la plaça i la inscripció de la placa són un reconeixement a la lluita de les dones del 36 per a la justícia i la llibertat, per què l’Ajuntament de Gràcia -que des de l’inici de la construcció de la plaça ens va silenciar el seu tancament– ha decidit posar-hi reixes? Que algú ens ho expliqui. Arguments, n’hi ha molts, però per a nosaltres, les signants d’aquest comunicat, raons que justifiquin les reixes, cap ni una.

Opinem que és una contradicció perquè la placa i les reixes són incompatibles. Creiem que es una decisió injusta i una falta de coherència i de respecte a la memòria de les dones del 36 i ho sentim com una ofensa als nostres anhels per a defensar els valors de la llibertat. Les reixes ens recorden les presons franquistes i ens fan mal, molt de mal. Sabíeu que de les tretze components de l’Associació Les Dones del 36, vuit van estar empresonades injustament i torturades durant la dictadura? Us imagineu que diria Isabel Vicente, gracienca, si pogués veure les reixes de la plaça? Pregunteu a Trinidad Gallego, empresonada set anys amb la seva mare i la seva àvia de vuitanta i set anys i a Maria Salvo, també gracienca, que va estar entre reixes setze anys...

Avui, unes altres reixes ens obliguen a expressar els nostres sentiments i a fer públic aquest comunicat. Demanem que la nostra plaça sigui pública, sense reixes i lliure per a tothom. Com a dones protagonistes dels fets de 1931, 1934 i 1936, ja hem complert. Ara us toca a vosaltres, les nostres hereves, continuar la lluita pels drets de la dona i reivindicar el lloc que ens pertany en la història. Nosaltres som grans, molt grans, però mentre ens quedi un bri de veu, tenim encara prou forces per demanar justícia i llibertat.

NO VOLEM MAI MÉS REIXES EN LA NOSTRA VIDA

Més informació amb el posicionament de l’assemblea de Gràcia d’EUiA podeu trobar-lo a

http://bastidaeuia.blogspot.com/2009/08/euia-de-gracia-defensa-lus-public-i.html

Campanya d'EUiA a Montblanc: ATENCIÓ ! AIXÓ MOLESTA!!!

PERILL GREU D’ACCIDENT PER A LA CIUTADANIA

Carta del coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc a l’alcalde de la Vila Ducal

Al Senyor Pep Andreu, Alcalde de Montblanc

Senyor alcalde, després d´ intentar diversos cops reunir-nos amb vostè sense cap resposta per la seva part, hem decidit passar a l’acció penjant cartells on hi pot haver un perill per la salut de la ciutadania, com poden ser clots, voreres en mal estat o arbres tallats. No es una campanya contra l’ajuntament ni contra el equip de govern que vostè presideix, només es un treball informatiu per evitar accidents a la ciutadania.

Li adjunto cartell.

Que pasi un bon dia!!!

David Flor - Ccoordinador local EUiA de Montblanc

i en nom de la permanent local d´EUiA de Montblanc

Montblanc 17 de setembre del 2009

Consulta a Arenys de Munt

Va ser un dia festiu, reivindicatiu i eufòric. Per la carretera que ve d'Arenys de Mar pujaven moltíssims cotxes i moltes persones a peu. A banda i banda de la riera i la carretera, ja des de força abans de començar el poble, abans fins i tot dela zona industrial, hi havia cotxes aparcats.

El poble és petit i havien tallat la riera (que és el carrer principal) als cotxes. Tothom passejava amunt i avall i semblava molt content, saludant-se i cantant "Els segadors" i crits d:INDEPENDÈNCIA! Plantada davant la botiga d'una amiga, veient passar la gent, vaig sentir moltes vegades la frase: "Molt bé, Arenys".

En un moment concret hi havia una immensa pinya humana davant la plaça de l'església i en veure arribar un dels autocars dels feixistes es va aixecar com un bram de ràbia i van començar els crits de: FORA! FORA! FEIXISTES! Vosaltres feixistes sou els terroristes! Independència! "Els segadors"...

Jo vaig tenir la mateixa sensació que havia tingut l'11 de setembre del 76 i del 77 i molt poques vegades després, potser el 2003, quan la gran manifestació per la pau. La sensació que potser sí que podem canviar el món des de la base. En un exercici de democràcia real i radical.

La veritat és que l'únic que m'hi va faltar va ser la referència a la república.

13-S comencem a decidir.

Betty.

Onze de Setembre 2009.

Enguany la Diada Nacional de Catalunya ha vingut marcada per la crisi i pel que fa referència a l’estatut encara pendent de resolució en el TC. En un dia solejat, molta gent va sortir al carrer a passejar, a compartir, a buscar referències en les diverses fires d’entitats i, com no, a manifestar-se. A primera hora del matí ho van fer treballadors de Nissan i Roca davant el Monument de Rafel de Casanovas. Una nica més tard arribaren les reivindicacions nacionals.

GAZA. Solidaritat amb el poble palestí.

Ha estat molt present la solidaritat amb el poble palestí. De nou el rebuig al setge que pateix Gaza, després dels bombardejos de fa uns mesos..... La Plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina han respos a la ofensiva invitació a la cantant israeliana Noa, per part de les institucions catalanes, després que hagués defensat i animat els bombardejos de l'exèrcit israelià contra a la població de Gaza.

També va ser present la denúncia i demanda de solidaritat per al cas Egunkaria, va contar amb una taula, encapçalada per Martxelo OTAMENDI, director de Berria.

També l’activitat i la preparació del V Fòrum contra les Violències de Gènere varen ser presents durant tot el dia a la VIII Fira d’Entitats del Països Catalans, de la ma de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere...

Un lloc de les persones immigrades.

Els esforços per explicar què, com i de quina manera és Catalunya, que representa l'Onze de Setembre, i la lluita pels drets nacionals i socials, varen ser presents en la seu de l’Associació de Treballadors Pakistanesos, en la xerrada organitzada, en la que van intervenir Mercè Civit i David Minoves.

...... i la manifestació, per la tarda, reivindicant

+ DRETS NACIONALS, + DRETS SOCIALS

Un dia complet. La lluita continua.

PER UNA DIADA ALLUNYADA DE LA GUERRA I EL RACISME

BARCELONA: Divendres 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella

Des de la Plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina a Catalunya en arriba aquesta convocatòria amb la petició de donar-li la màxima publicitat.
El govern català no ha respòs positivament a la demanda de cancel·lació de l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.

Per això diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.

Les persones que vulguin ajudar a distribuir octavetes i mocadors palestins ens trobarem a la porta principal del parc de la Ciutadella (Pg. Pujades) a les 9:30 del matí. Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf.

Enviat per: Comunitat Palestina a Catalunya-Plataforma Aturem la Guerra

* Esquerra Unida i Alternativa ha demanat a la cantant Noa que rectifiqui les seves anteriors declaracions i que rebutgi els atacs de les tropes israelianes a Palestina. Podeu llegir en http://www.euia.cat/doc/1252486126419.pdf

Un 11 de Setembre, també solidari i per la pau

La societat catalana ha mostrat, al llarg dels anys, el seu compromís amb la pau i que és un poble solidari. L’11 de Setembre és una dia de festa nacional i reivindicatiu. La Diada és, també, un bon moment per què entitats, forces polítiques i institucions impulsin més públicament el seu compromís en el reconeixement dels drets dels pobles d’arreu del món i en favor de la pau i el diàleg, per resoldre els conflictes.
EUiA, recollint les opinions crítiques expressades per associacions i plataformes per la participació de la cantant Noa, a l’acte institucional de l’11 de Setembre, ja que la cantant israeliana va justificar els darrers bombardejos a Gaza, creu que seria un bon moment per què Noa rectifiquis i rebutges els atacs de les tropes israelianes a Palestina

*Declaració de la Comissió Nacional d'EUIA del 7 de setembre

Brigada Calatrabas Jerusalem Est, Anata 2009

Aquest estiu 5 membres d’Alternativa Jove hem participat a la brigada de reconstrucció de cases organitzada per l’ICAHD (Comitè Contra la Demolició de Cases) i Pau Ara. Vam marxar 42 persones de tot l’estat per sumar-nosencara a Palestina amb 20 internacionals més i conviure en terra Palestina amb una família d’Anata, un petit poble a les afores de Jerusalem afectatper la política del Mur i l’Apartheid israelià. Allí amb la col·laboració entre els israelians de l’ICAHD que s’oposen frontalment i de manera activa al’ocupació israeliana, i els treballadors palestins vam reconstruir dues cases per a dues famílies palestines que tot i haver comprat un terreny dins de Cisjordania, el govern israelià no els hi donava permisos per poder-hi construir. Així que vam fer de peons i garants perquè es pogués dur a terme la feina i impedir que els soldats aturessin el procés de construcció. Durant els 15 dies que vam estar allà, ens vam poder fer una idea de la situació en la que viu el poble palestí. Dins dels seus propis territoris l’exèrcit d’Israel fa i desfà a voluntat, mentre els colons es passegen i es multipliquen humiliant i fent impossible la vida als palestins, i en cas de conflicte sempre són defensats pels soldats, fins i tot quan infringeixen laseva pròpia llei. Hi ha una política sistemàtica per dividir les comunitats palestines, impossibilitar el comerç entre elles amb els controls, els impedeixen pasturar el bestiar, talen les oliveres, els roben matèries primeres comminerals i materials de construcció o aigua i els invadeixen de formasistemàtica amb els diversos tipus d’assentaments colons, ja siguin dins deles pròpies ciutats palestines com a zones estratègiques a nivell econòmiccom el Vall Jordà o d’ocupació com les afores de Jerusalem.

Durant l’any passat ja vam fer una campanya de sensibilització a diversos instituts de Tarrassa, l’Hospitalet, Celrà,...on la causa palestina va tenir molt bona acollida entre els joves de tot Catalunya. Aquest any ens proposem ampliar la socialització de les nostres experiències amb tots vosaltres. Per tot això els qui hem estat testimonis de l’apartheid al que estàsotmès el poble palestí ens posem a la disposició de qualsevol assemblea o entitat que vulgui tractar el tema i animem a tothom aque participi a les campanyes de Boicot, Desinversió i Sanció cap al’Estat d’Israel per tal de que no puguin seguir perpetrant els crims que hem testimoniat.

*Jordi Matas

http://euia.cat/butlleti/articles/jordim_07_09_09.pdf

Noa, símbol de la destrucció de Gaza

CARTA DE PACBI:

LLAMADA A LA SOCIEDAD CIVIL CATALANA Y SUS INSTITUCIONES:
NO INVITEN EMBAJADORES CULTURALES ISRAELIES A LA DIADA

PALESTINA OCUPADA, 6 DE SEPTIEMBRE 2009

La Campaña Palestina por el Boicot Académico y Cultural a Israel (PACBI)[1] saluda a los ciudadanos catalanes, a su gobierno y a su parlamento con ocasión de la Diada, fiesta nacional catalana que se celebra el 11 de septiembre. Mientras vosotros recordáis el valor de los ciudadanos catalanes y de Aragón que resistieron a los monarquía absoluta de los Borbones y conmemoráis el asedio de 1714 sobre Barcelona, os pedimos que no invitéis a embajadores culturales de Israel que defienden y justifican el asedio criminal de la Franja de Gaza, descrito por Richard Falk, Rapporteur especial de derechos humanos en el Territorio Palestino Ocupado como un "crimen contra la humanidad" y un preludio al genocidio".

En un día tan señalado para vuestro país, os convocamos encarecidamente a cancelar la anunciada participación de la cantante israelí Noa en el concierto y acto institucional que se celebrará el próximo 11 de septiembre. Sin ningún sentido de ironía, se espera que Noa interprete "El cant dels ocells," escrito por el maravilloso músico catalán Pau Casals. Cuando la interpretó en Naciones Unidas al recibir la Medalla de la Paz en 1971 Casals dijo:

"No he tocado el chelo en público en años, pero he sentido que había llegado el momento de tocar de nuevo. Voy a tocar una melodía del folklore catalán: "El cant dels ocells". Los pájaros cantan cuando están en el cielo. Cantan "paz, paz, paz" y es una melodía que Bach, Beethoven, y todos los grandes habrán admirado y amado. Es más, ha nacido en el alma de mi pueblo, Cataluña" [2]

El espíritu de libertad y de dignidad humana que Pau Casals expresó entonces con tanta elocuencia, es la negación explícita de los crímenes de guerra que Noa y otros artistas israelíes, cómplices con ellos, defienden y justifican.

En un intercambio de cartas entre Noa y el movimiento catalán por la paz, Aturem la Guerra, Noa demostró su complicidad con la defensa de la guerra de agresión de Israel contra el millón y medio de palestinos que viven en la Franja de Gaza. [3] Noa defendió en público la masacre de Gaza mientras las fuerzas israelíes la bombardeaban, destruyendo parcial o totalmente escuelas, hospitales, ambulancias, y miles de casas de civiles, en lo que las organizaciones de derechos humanos y los expertos han definido como crímenes de guerra [4] Dirigiéndose a los palestinos de Gaza, Noa escribió:

Sólo puedo desearos que Israel termine el trabajo que todos necesitamos sea hecho, y que os libre de una vez por todas de ese cáncer, ese virus, ese monstruo llamado fanatismo, llamado Hamas. Y que esos asesinos encuentren la poca compasión que pueda quedar en sus corazones y dejen de usaros a vosotras y a vuestros niños como escudos humanos para su cobardía y sus crímenes" [5]

Cuando les pedimos que cancelen la invitación a Noa no estamos pidiendo que se boicotee a individuos porque sí. Nos referimos a "autodenominados embajadores culturales" de un régimen colonial y de apartheid. Después de que la imagen de Israel en el mundo se haya visto empañada debido a sus crímenes contra Gaza, Israel ha lanzado una campaña "marca Israelí" para lavar su imagen tras las graves violaciones del derecho internacional y promover una imagen engañosa de Israel como país progresista y liberal y no colonial y opresor. El Director general de Asuntos Culturales del Ministerio de Asuntos Exteriores israelí declaró el pasado mes de marzo "enviaremos escritores al extranjero, compañías de teatro, exposiciones. De este modo mostraremos la cara amable de Israel, de modo que no se nos identifique con un estado de guerra permanente"[6] Sean cuales sean esas intenciones, invitar a Noa a cantar en la fiesta nacional de Cataluña se equipararía con la colaboración con esta campaña de imagen israelí.

Las pautas, recientemente publicadas, de PACBI para aplicar el boicot cultural internacional así lo expresan:

La libertad de expresión de los individuos, especialmente de los artistas debe ser respetada. En este contexto, un artista puede ser boicoteado en respuesta a lo que es mayoritariamente concebido como un acto o declaración particularmente ofensivos (tales como una incitación, abierta o indirecta a la violencia, justificación -una forma indirecta de defensa- de crímenes de guerra y otras violaciones graves del derecho internacional. A este nivel, los trabajadores israelíes de la cultura no deberían estar automáticamente exentos de críticas y formas, legales, de protesta ante ellos, incluido el boicot. Deben ser tratados del mismo modo que el resto de personas que violan las normas. Ni mejor ni peor." [7]

Noa debe ser tratada del mismo modo que cualquier artista internacional que defienda crímenes de guerra. Debe ser boicoteada.

Reconociendo y apreciando profundamente la solidaridad que la sociedad civil catalana ha mostrado a lo largo de los últimos años con las legítimas aspiraciones palestinas de justicia y libertad, PACBI le pide a las personas con principios y conciencia en Cataluña que lo confirmen y se sumen a la Campaña Internacional de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra Israel para terminar con su impunidad criminal. Como ha dicho el Padre Miguel D´Escoto Brockmann, Presidente de la Asamblea General de las Naciones Unidas:

Hace veinte años jugamos un papel fundamental cuando nos sumamos a la sociedad civil y decidimos que era necesario aplicar sanciones para presionar de manera noviolenta a Sudáfrica. Hoy deberíamos seguir el ejemplo de una nueva generación de nuestra sociedad civil que está convocando a una campaña noviolenta similar de Boicot, Desinversiones y Sanciones para poner presión sobre Israel. [8]

Creemos que Cataluña puede jugar un papel importante en el desarrollo de mecanismos de presión noviolenta efectivos que fuercen a Israel a cumplir con sus obligaciones ante el derecho internacional, tal y como sucedió en su día con la Sudáfrica del Apartheid. Esperamos sinceramente que Cataluña esté a la altura de su compromiso con los derechos humanos y decida no acoger a ningún embajador cultural israelí.
-----------------

[1] www.PACBI.org
[2] http://www.paucasals.org/en/-PAU-CASALS-United-Nations-speech
[3] See: Aturem la guerra and Noa´s letter about Gaza.
[4] Amnesty international: http://www.amnesty.org/en/news-and-updates/report/impunity-war-crimes-gaza-southern-israel-recipe-further-civilian-suffering-20090702.
Human Rights watch: http://www.hrw.org/en/reports/2009/03/25/rain-fire
[5] http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3651784,00.html
[6] http://www.nytimes.com/2009/03/19/world/middleeast/19israel.html?_r=2&hp
[7] http://www.pacbi.org/etemplate.php?id=1045
[8] Statement of H.E. Father Miguel D'Escoto Brockmann, President of the United Nations General Assembly, on the International Day of Solidarity with the Palestinan people, 24 November 2008. http://bdsmovement.net/?q=node/221

Egunkaria, a Judici.

Les pitjors notícies en relació al cas Egunkaria, tot i que el darrer semestre s'havia estés la remor que ni tan sols hi hauria judici.

Ara, però, l'Audiència Nacional ha decidit tirar endavant el judici malgrat la posició de fiscal de demanar-me l'arxiu. Es per l'acusació particular de l'ultradretana Dignidad y Justicia i la Asociación Víctimas del Terrorismo, que demanen elevades penes de presó per a sis persones, entre elles Martxelo Otamendi o Joanmari Torrealdai.

El llunyà 2003, centenars d'associacions i entitats, el Col•legi de Periodistes de Catalunya i els 9 diaris que editen cada dia en català, així com el mateix Parlament de Catalunya, van denunciar aquell atac directe a la llibertat d'expressió que va implicar la clausura, amb pany i forrellat, de l'únic diari escrit íntegrament en euskera.

Davant tant males notícies, un cop més cal cridar a la solidaritat.
Per reprendre-la, el primer acte públic es realitzarà el proper 11 de setembre a les 12.00 al Passeig Lluís Companys Barcelona

Esperem poder comptar amb vosaltres.

EGUNKARIA, A JUDICI...
Davant el judici a l'Audiència Nacional
[Acte públic amb]

• Martxelo OTAMENDI, director de 'Berria'
• Vicent PARTAL, director de 'Vilaweb'
• David FERNANDEZ, periodista 'Directa'
• Jaume ASENS, Comissió de Defensa del Col•legi d'Advocats de Barcelona

Divendres 11 de setembre, 12.00 hores
Passeig Lluís Companys / Barcelona / Carpa central

Josefa (Pepita) Reimundi i Florensa, maestra y luchadora.

Publicamos la reseña sobre la compañera Pepita de A. Romano, de la Fundació Andreu Nin.
Dirigente del POUM lleidetá y activista de la FETE –Federación de Trabajadores de la Enseñanza- de UGT, ha fallecido el pasado día 15 de Agosto después de una vida intensa y entregada a los demás, a la edad de 92 años de edad.
La ciudad de Lleida así numerosos compañeros suyos de UGT homenajearon en un acto de notable asistencia a la maestra y activista antifranquista Josefa Reimundi.
Nació en Balaguer en 1917 y comenzó a trabajar en la escuela de esta localidad lleidetá en el curso 36/37. Así en su primera etapa formativa estudió en la Escuela Normal de la República, la escuela de magisterio de la época, en donde coincidió con la pedagoga de ideas avanzadas Pepita Uriz encuadrada políticamente en el antecesor del POUM, el BOC, Bloque Obrero y Campesino de Joaquín Maurín, así como inicia su andadura en la FETE de UGT en 1931.
Durante la guerra y la revolución de 1936 se cerraron las escuelas religiosas y a cambio, el Comité Revolucionario de Lleida y después la Generalitat abrieron otras nuevas. Josefa destacada militante del POUM, dirigió la nueva escuela de Balaguer situada en el convento viejo de Sant Doménech.
Cuando en 1938 las tropas franquistas ocupan Balaguer, Pepita es detenida y trasladada a Lleida junto a otros compañeros, encarcelada y sometida a un consejo de guerra colectivo en la que es condenada a 30 años de prisión. Conoce sucesivamente las prisiones de Lleida, Barbastro, Huesca y Saturrarán en el País Vasco.
De regreso a Lleida se le veta el acceso a la enseñanza, por lo que ha de combinar la dedicación a las clases particulares y un trabajo como contable de muebles Armengol. Se integra en el POUM de la postguerra junto a su marido el sindicalista Josep Tufet. Recientemente hemos descrito aquellos duros primeros años de resistencia frente a la dictadura en “Breve perfil biográfico de la dirección del POUM de Lleida.”. A.Romano. 2009.
Pepita pasará otro año nuevamente en prisión, antes de volver a las clases particulares. Habría de esperar 38 años para reintegrarse a su empleo de maestra al final de la dictadura. Primero en Colegio de Campos Eliseos, después en el Cervantes, más tarde en la de Sant Antoni, en la Segarra. Su amplia dedicación a la pedagogía y la educación le llevan antes de su jubilación al Instituto de Ciencias de la Educación del que llega a ser directora, impulsando entre otros proyectos la puesta en marcha de las aulas universitarias para mayores, iniciativa pionera en Catalunya.
En el obituario de Pepita Reimundi emerge la memoria de una gran revolución, la de los trabajadores de Lleida, que enfrentaron el golpe militar de 1936 con éxito e implantaron en condiciones adversas el poder obrero y sus instituciones, incluida la Escuela Pública, Mixta, Laica y Obligatoria. Con el destello del recuerdo de la trayectoria ejemplar de Pepita Reimundi nos llegan aún las luces de las antorchas de aquellas columnas obreras que se cercaron y tomaron en 1936 “la ciutat llunyana” de Lleida, nos llegan ecos de la ciudad lejana.

*Romano, miembro de la Fundación Andreu Nín. Borges Blanques (Lleida), Agosto de 2009.

En peu de pau

Els darrers mesos Llatinoamerica torna a ser noticia, no por la eradicació del analfabetisme ni por la lluita contra la ceguera portada endavant per la"operación Milagro", ni por la recuperació de fonts de treball, ni per lalluita contra la fam, no, les noticies son:

Massacra d'indígenes a Pando, Bolivia;

Massacra d'indígenes en l´Amazonia Peruana;

Intervenció militar de l'exèrcit de Colombia en territori d´Ecuador;

Cop d'estat de nou tipus a Honduras, y ara Instal·lació de set bases militars nord-americanes a Colombia.

Aquest darrer fet ha donat peu a la reunió del UNASUR on es va posar adebat entre tots els governs de Llatinoamerica aquest nou desembarcament de tropes nord-americanes a Llatinoamerica. Els grupos afins al narcotraficant Álvaro Uribe (*) amb l´ objectiu de llençar una cortina defum en relació a la greu situació creada per aquesta decisió del GovernColombia, criden a una jornada internacional el proper 4 de setembre contrael govern de Veneçuela. Les organitzacions sota signants convoquem:

Concentració davant el Consolat de Veneçuela de Barcelona

Plaça Urquinaona cantonada Roger de Lluria

divendres 4 de setembre del 2009, 19,30 h.

En defensa dels governs populars de Llatinoamerica.

No a las bases militars nord-americanes a Colombia

Contra el cop de estat a Honduras

(*) (Arxiu Federal de Seguretat dels Estats Units, 1994 : "Senador ÁlvaroUribe Vélez de ser un dels principals narcotraficants de Colombia,referenciat com l'home número 82 en un llistat on el lloc 79 l'ocupava PabloEscobar Gaviria (capo del cartel de Medellín.) es va dedicar col·laborar ambel cartel de Medellín als mes alts nivells del govern. Uribe va estarvinculat a un negoci de narcotràfic de narcòtics als Estats Units."