7 anys sense Egunkaria:La llibertat de premsa i d’expressió conculcades

Amigues i amics,

Demà es compliran set anys del tancament del diari basc ‘Egunkaria’.
El gener va cloure el judici sense que la fiscalia presentés cap acusació.
Estem a l’espera d’una sentència que arribarà durant les properes setmanes.

Un any més encara, i van set, sense Egunkaria.
Suportant la insuportable llei del silenci.

No oblidem. Egunkaria lliure.

Cinc homes bons
15.12.2009
Avui, passades les deu del matí, ben bé set anys després del tancament d'Egunkaria, Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Xabier Oleaga i Txema Auzmendi seuran a la banqueta dels acusats del cau d'excepció que mai no ha deixat de ser l'Audiència Nacional espanyola. Sumaríssim contra la llibertat d'expressió i expressió sumària de la guerra il·legal conta Egunkaria, que va engegar dolors paral·lels a l'ocupació il·legal de l'Irac. Dràstica metàfora atemporal: set anys després sabem que les armes de destrucció en massa no han existit mai. Set anys després sabem, com el primer dia, que no hi ha ni una sola prova contra Egunkaria. La mateixa guerra, el mateix horror, la mateixa raó: d'estat.

Avui, doncs, passades les deu del matí i ben bé set anys després del malson, cinc homes bons seuran al Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició del segle XXI. Per provar de provar que no són culpables i no volen ser innocents, que la terra és rodona i que, sí, que és clar, que el sol encara surt cada matí i la Via Làctia existeix. Paradoxes absurdes de la lògica més cruel, el mateix estat que en va ordenar el tancament no presentarà avui cap càrrec. Ni cap prova. Valents: són uns valents. En una operació de la vasta enginyeria política espanyola, constitucionalment planificada, per a garantir que la impunitat triomfi sempre. I palesar que es pot tancar un diari i que no acabi passant res. Res, ben res, i enmig de la inèrcia induïda i el tel còmplice de silenci espès dels qui manen i miren… a l'altra banda. Que és la banda de la llei del silenci en la terrible sinèstesia que significa 'democràcia espanyola'. Alcem la veu o acotem el cap? On és la sortida? Què cal fer?

Perquè avui, un cop més i en la crònica no escrita dels dements estirabots repressius de l'últim estat d'excepció al si de la UE que és el País Basc, Egunkaria continua essent una ferida oberta. 'Del franquisme que arrossega encara l'estat espanyol' segons l'actor Sergi Lòpez. Si la 'dictocràcia' feia volar el 'Madrid', la 'demodura' tanca 'Egunkaria'. Castigant allò que fem som, disciplinant on som, no permetent allò que som. Essent així que, sense proves, sense delictes, el càstig és precisament el procés mateix, si fem cas de Kafka amb passió. Amb passió de revolta per a poder alçar un mur contra la impunitat.

Avui tanmateix, abans i després de les deu del matí (i a les 20.00 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), ressonaran encara amb força les paraules dites per l'estimat Martí i Pol, arran del tancament de l'únic diari íntegrament escrit en èuscar del món: 'No és fàcil protestar quan sistemàticament es criminalitza la protesta; tanmateix cal rebel·lar-se contra la prepotència i la injustícia.' Pedrolo al quadrat: cal protestar fins i tot quan no serveix de res. Martí i Pol i Pedrolo en digna geometria invariable que enllacen amb les paraules, mil voltes dites i, en aquest cas, mil voltes veritat, de l'Ovidi Montllor: 'Hi ha gent a qui no agrada que es pense, s'escriga o es parle en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es pense, s'escriga o es parle.' És la mateixa gent que avui jutja Egunkaria a l'Audiència Nacional espanyola. Que demana, poca broma i cap broma macabra, catorze anys de presó per al director d'un mitjà de comunicació.

Avui, abans i després de les deu del matí i malgrat tot, en restarà també, dels cops rebuts, de les ferides obertes i de l'extrema gravetat dels fets, la més fèrtil tossuderia de ferro per la llibertat. El liberticidi que encausà Egunkaria no va impedir pas que l'endemà del tancament mateix nasqués Egunero: ni un sol dia no ha deixat d'haver-hi un diari en èuscar al quiosc. I Berria té avui, exactament avui, passades les 10.00 del matí i al marge de què brami l'Audiència espanyola, 24.000 accionistes i 54.000 lectors. 22.500 accionistes més que no pas Egunkaria i el triple de lectors. Als aprenents de Torquemada, al capità de la guàrdia civil que malaltissament obsedit va pressionar pel tancament recorrent els passadissos de l'Audiència Nacional espanyola, a tots els qui callen i emparen i toleren la llei del silenci i el crim impune d'Egunkaria, caldria repetir-los: no es poden posar portes a la mar.

Avui, tot plegat i ja fa set anys: Egunkaria. Quan s'ha escrit un crim. Un crim d'estat que corre impunement immune des de fa set anys. Un crim d'un estat que tanca diaris sense proves, en maltracta i tortura els responsables, brama que és una operació 'en defensa de la cultura basca' i jutja no ja sense proves, sinó a manca de delictes. I es proclama 'democràtic'. I 'antiterrorista'. Ben normal en la casta dels intocables: cap gàngster no vol que l'incloguin en la categoria de la màfia. 'Som demòcrates', diuen. 'Excusatio non petita, accusatio manifesta.'

Avui, un cop més i tants que en calgui, Egunkaria lliure com el vent com a sinònim de llibertat. Contra la por i l'excepció. Amb cinc homes bons a la banqueta de l'Audiència espanyola. I amb ells tots els qui creiem que la llibertat és més que una paraula sacrificable en nom de la 'santa seguretat nacional espanyola'. Allà serem, sí, tossudament asseguts, tossudament alçats, fent pinya i fent-los costat. Ben acompanyats per l'Anna Politkòvskaia, per en Ramon Barnils i fins i tot per Blas de Otero, perquè ens queda la paraula. Ben lliures tots per a etzibar-los suaument, fit a fit i sense arronsar-nos, les paraules de Goytisolo: 'Dispareu malparits; som milions i el planeta no és vostre.' I que ens comencin a comptar perquè no hi ha prou bales. No hi ha prou bales, Martxelo.

(Coratge Iñaki, Joanmari, Xabier, Txema. Zurekin. Estem amb vosaltres.)

Comença el Tribunal Russell sobre Palestina

El Tribunal Russell sobre Palestina està concebut com una iniciativa descentralitzada que es celebrarà en diverses sessions i en diferents ciutats entre el 2010 i el 2012. De moment, es preveuen sessions a Londres, Nova York i Sud-àfrica.

La primera sessió internacional del Tribunal Russell sobre Palestina es celebrarà a Barcelona els dies 1, 2 i 3 de març del 2010, a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), i analitzarà les complicitats de la Unió Europea i els seus Estats membre en les violacions de la legalitat internacional a Israel i Palestina.

EL 28 DE FEBRER CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A TORRELLES DE LLOBREGAT I ALTRES POBLACIONS

Com tots sabeu el proper 28 hi ha una altra tanda de consultes sobre la independència de Catalunya. Una d’elles es farà a Torrelles de Llobregat. Hem de senyalar el caire restrictiu en que s’està fent la campanya. Al poble altres partits de caire independentista s’han apuntat a voler aparèixer com els únics que donen suport o participen, com ERC o CiU. Però no es veritat que siguin els únics. També participem gent d’EUiA, gent de Poble i Progrés, joves independents i altres.
La carta que segueix expressa la posició d’un afiliat d’EUiA que viu al poble.

“Moltes gràcies per avisar-me d’aquest debat. Intentaré assistir. Però sincerament no puc deixar d’expressar el meu desencís sobre el seu enfocament.
A la primera assemblea auto convocada per tirar endavant la campanya de la consulta ja vaig expressar el meu desacord sobre el tipus de pregunta que es feia. Per a mi el més important no era ara fer una pregunta directa sobre la independència de Catalunya, sinó sobre el dret de Catalunya a decidir sobiranament sobre totes les coses que l’afecten. És a dir, el dret a decidir sobre formar o no un estat propi, el dret a establir relacions d’igualtat amb els altres pobles que poden ser no només la independència sinó també el federalisme o el confederalisme, el dret a decidir sobre el tipus de règim polític i econòmic (monarquia o república, capitalisme o socialisme), etc.
Vaig acceptar, com tots els presents, “pujar-me al carro d’una campanya que ja estava en marxa” i que havia començat amb la consulta d’Arenys de Munt. Per tant, vaig acceptar que la pregunta fos sobre la independència en ares al consens.
Però sí recordo que vam quedar que s’organitzarien debats. I també era de consens que interessava apropar a la població, a la ciutadania, sobre la importància de fer valer el seu dret a decidir i, per tant, participessin a la votació. Recordo que l’argument principal per fer aquests debats era el d’interessar fins i tot els que pensaven que no convenia a Catalunya la independència, o els que parlaven castellà, o fins i tot els immigrants que ni parlen gaire bé castellà. I semblava que havia consens sobre això doncs els vots negatius i en blanc donen també legitimitat a una consulta, es deia.
Malauradament l’únic debat que tindrà lloc es fa des de l’òptica potser més restrictiva possible. No es fa des del punt de vista democràtic del “dret a decidir” d’un poble, sinó des del punt de vista dels interessos d’un sector molt reduït del poble català que són els empresaris independentistes.
Si s’invita els empresaris, per què no els sindicats? Si el tema és la sostenibilitat de Catalunya, per què no també mostrar les diferents alternatives possibles de relació amb altres pobles i estats, com independència, federalisme i confederalisme? Si, finalment, els promotors de la campanya són gent d’uns partits determinats o molt propera, per què no s’obre el debat per conèixer què diuen tots els partits que actuen en el àmbit del poble de Torrelles?
No estic doncs d’acord amb el tipus de campanya i de debat. Però aniré a votar i estic fermament convençut que el poble de Catalunya conquerirà el dret a decidir el seu futur.
Alfons Bech”

LA CRISI NO TE CAP GRÀCIA

Divendres 26 de febrer, a les 19h.
Xerrada –Debat LA CRISI NO TE CAP GRÀCIA

Presenta
David Companyon – Conseller en el Districte de Gràcia
Intervenen
Albert Recio – Economista i integrant de la junta directiva de la FAVB
Núria Lozano - Responsable del Mon del Treball d’EUiA

Lloc: Centre Cívic La Sedeta – Sicília 321 – Barcelona ( Joanic)

Un 23-F Alternatiu, Reinvidicatiu i Unitari

L’assemblea de moviments socials de Catalunya en el II FSCat va acordar una declaració i tot u seguit de recolzament a campanyes, la majoria de les quals ja estan en marxa, i un calendari de mobilitzacions.

Tot sota el paraigües de la crisi. Però no sols. Amb convocatòria d’una propera assemblea per a continuar treballant el 13 de febrer.

Passo la declaració aprovada per al seu coneixement.

El passat 13 de febrer ens varem trobar a La Torna una trentena d’activistes amb diversos temes (preparació de la eurocimera que es realitzarà a Barcelona a primers de juny, en el marc de la presidència espanyola de la UE), la participació activa en les activitats derivades de la trobada de caps d’estat de la UE i d’Amèrica Llatina a Madrid, a mitjans d’abril, les activitats i mobilitzacions contra la guerra i la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, la solidaritat amb Palestina –crida a subscriure la Declaració de El Caire,boicot, Tribunal Russell- i també va haver un punt en relació a les manifestacions convocades per CCOO i UGT contra l’augment de d’edat de jubilació.

Dos apunts. Es va aprovar de manera molt majoritària de fer una campanya en torn a la eurocimera de juny de tipus molt obert, on tothom pugui sentir-se còmode, on el paraigües és la declaració aprovada fa un cert temps i no les interpretacions de se’n fa d’un o d’altre col·lectiu. És la manera d’afavorir una mobilització unitària i no excloent.

També, es va informar que diversos col·lectius, amb convocatòria i seguici propi, participaran en la mobilització del 23 –F sobre l’edat de jubilació. Ells mateixos senyalaren que encara que en altres ocasions no han convocat o ho han fet en indrets diferents.... avui davant la gran agressió a la que estem avocats, la gent no ho entendria....

Esperem i treballem perquè aquestes convocatòries siguin massives. Depèn de tots i totes nosaltres.

* Àngels Tomas

Acte sobre Palestina a Rubi

DISSABTE , 20 de Gener - 19 HORES
Lloc: Espai Obert d'EUIA
C/ Justicia 11 (Rubi)

Amb les intervencions de
- Begoña Martínez, brigadista de Rubí a Cisjordania
- Marta Malet, integrant de la Marxa per la llibertat a Gaza

EUiA REBUTJA L’ALLARGAMENT DE L’EDAT DE JUBILACIÓ A 67 ANYS

Ja deveu saber que el proper dimarts, 23 de febrer, els dindicats han convocat mobilitzacions en contra de la proposta del govern d'allargar l'edat de jubilació fins els 67 anys. EUiA hi participarem en el marc de la coalició ICV-EUiA.

En aquesta ocasió, les manifestacions són descentralitzades en el territori. Els punts de convocatòria són els següents:

Barcelona (18'00h a la Plaça Urquinaona. Punt de trobada d'ICV-EUiA Pg. de Gràcia/Ronda St. Pere)
Lleida (18'30h a l'Avinguda Catalunya, 2 -seu de CCOO-)

Girona (18'00h, Plaça de la Independència)

Tarragona (19'00h a la Rambla Nova -estàtua dels Despullats-)

Tortosa (19'30h, CAP del Temple)

EUiA REBUTJA L’ALLARGAMENT DE L’EDAT DE JUBILACIÓ A 67 ANYS
El sistema públic de pensions no està en crisi. El que hi ha darrera d’un debat del futur de les pensions, lligat a suposats problemes de sostenibilitat de futur, és afavorir els plans privats de pensions.
La proposta que més s’ha donat a conèixer: la jubilació als 67 anys, una mesura injusta, innecessària i insolidària.
És injusta perquè si no s’atura recaurà de nou sobre les espatlles dels treballadors i les treballadores, que no són els responsables de la crisi.
És innecessària, ja què el 2009 el fons públic de la Seguretat Social ha tingut un superàvit de 8.000 milions d’euros, i ja compta amb 60.000 milions d’euros.
És insolidària amb la gent jove i les persones aturades, doncs s’està destruint ocupació i l’atur va en augment. En moments de crisi i destrucció d’ocupació, les mesures no passen per allargar la vida laboral, sinó per crear ocupació i repartir-ne l’existent. És a dir, reduir la jornada per a treballar tothom. A l’Estat espanyol se superen els 4 milions de persones en atur, queda clar, doncs, que el problema no són les pensions, sinó com modificar la política econòmica i laboral per a crear llocs de treball estables i de qualitat.
Creiem que és incorrecta l’afirmació de què el sistema públic de pensions està en perill. És cert que la població està envellint, però també ho és que el progrés tècnic permet un increment de la productivitat que pot ser utilitzat per reduir la jornada laboral, avançar l’edat de jubilació i repartir amb més equitat la riquesa.
EUiA també rebutja aquesta mesura per les conseqüències sobre la salut dels treballadors i les treballadores, ja què en alguns sectors productius fins i tot treballar fins als 65 anys és excessiu.
La nostra alternativa consisteix en l’enfortiment d’un sistema de pensions que ha de ser exclusivament públic.
Cal crear ocupació i elevar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), de manera que augmenti la base mínima de cotització.
Cal reduir la jornada per a treballar tothom, i més en un context de més de 4 milions de persones en atur.
Cal una reforma fiscal progressiva i acabar amb el frau a Hisenda i a la Seguretat Social, amb l’objectiu d’enfortir les polítiques socials i de millorar les pensions.
EUiA expressa el seu suport a les posicions dels sindicats i a les mobilitzacions del pròxim 23 de febrer. Creiem necessària la unitat dels treballadors/es per a fer front a aquesta injusta mesura proposada pel govern espanyol.Salut i ens veiem el dimarts 23

Debat sobre l'avortament

“AVORTAMENT I EL DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS”

Sandra Campañon de la Campanya per l’avortament lliure i gratuït
Montserrat Vilà de la Vocalia de la Dona de l’AVV Sagrada Família

Dins les Jornades Feministes a l’Ateneu Popular de l’Eixample
Passatge Conradí, 3 (cantonada Sicilia/Rosselló)

DIVENDRES 19 de Febrer a les 20:00 h

Amb la Fabri-k de Rubí

Comunicat davant de l’ordre de desalotjament del Centre de lleure, lúdic, cultural i d’oci de gent jove de Rubí. A tenir en compte que no hi ha espais per a joves, el mateix Ateneu ha quedat asfixiat. L’Ajuntament de Rubí, majoria PSC recolzada per ERC, no promou espais per a joves. El debat està al carrer. El desalotjament de la Fabri-k condemna al jovent i el foragita de l’acció institucional i repressiva de les dites esquerres.

AMENAÇA DE DESALLOTJAMENT DE LA FABRI-K
Després d’un any just d’activitats, treball, il.lusió, projectes, cabarets, festes, xerrades...ens ha arribat un ordre de desallotjament. L’espai, com ja hem explicat altres vegades, estava completament abandonat, no només en el sentit de desocupat sinó totalment ignorat pels seus propietaris, que havien deixat que robessin, que trenquessin els vidres, que venguessin fins l’última tuberia, ferro...no hi havia ni portes, ni finestres; impossible vendre’l ja.

Nosaltres vam decidir aprofitar un espai enorme en desús per generar un espai d’oci alternatiu, on qui vulgui pugui tocar amb els seus grups, expressar-se artísticament o simplement reunir-se i xerrar sense l’imperatiu d’haver de consumir pel sol fet de trobar-se.

La Fabri-k és un Centre Social Okupat autogestionat per les persones que hi anem habitualment. Som gent amb inquietuds diferents les unes de les altres (socials, artístiques...) però totes encaminades a la voluntat de canviar la perspectiva actual de veure les coses. Volem proporcionar una alternativa al sistema imperant, que premia l’estrès, la competitivitat, el capital i la contaminació. Intentem construir entre totes i tots una societat més justa, més humana, més solidaria, ecològica; on els diners no guiïn les nostres vides.

El que està clar és que un desallotjament no ens atura. Som un col.lectiu, no homogeni, sino variat i divers, però unit en la voluntat de tirar endevant un projecte, defensar uns principis i reclamar el que ja hauriem de tenir com a ciutadanes i ciutadans: espais no privats on tant joves com adults puguin creixer, construir, opinar i autogestionar el seu oci i les seves vides.
En un any hem fet més activitats que les que ha fet l’Ajuntament amb molts anys (i sense subvenció), això mostra que si no es fa, es perquè no es vol fer.

Si has vingut, si t’agrada, si estas d’acord amb nosaltres, uneix-te i reivindica-ho!!

NO AL DESALLOTJAMENT DEL CSO LA FABRI-K!!
SI A LA GENERACIÓ D’ESPAIS AUTOGESTIONATS!!!!

El Clima no està en venda

CAMPANYA EL CLIMA NO ESTÀ EN VENDA

Assemblea General

DIMARTS 16 DE FEBRER

Lloc: Sala de Juntes de la Federació Catalana d'ONGs (FCONGD)

C/Tàpies, 1-3, Barri del Raval, Metro L· Paral·lel)

Hora: 19h

La crisi climática, i totes les seves repercussions, està en boca de tothom, des de la gent del carrer a l’agenda dels més poderosos. A Catalunya molts col·lectius socials agrupats a la Campanya El Clima no està en Venda treballem per a divulgar la gravetat de la situació actual, desvetllar els responsables de la crisi climàtica i plantejar solucions, del nivell global al local, de l'àmbit comunitari a l'individual. El fracàs de Copenhague ens dóna motius per seguir lluitant a nivell local i internacional. Un problema d'abast global que condicionarà la supervivència de la humanitat requereix una campanya permanent, per un seguiment crític de l’actualitat climàtica, amb la màxima integració dels moviments socials. És per això que convoquem a totes les persones, organitzacions i moviments socials per a encarar aquesta problemàtica i treballar conjuntament de manera amplia i unitaria.
Després de les mobilitzacions per les cimeres ens reunirem en assemblea per tal de orientar la campanya, discutir les linies d’acció principals i tasques inmediates.

Ens trobarem el proper dimarts dia 16 de febrer a les 19h a FCONGD (C/Tàpies,1-3) L3 Paral·lel
Més informació: http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com/

SI ESTÀS INTERESSAT,
VINE I DIGUES LA TEVA!!!

Nova majoria més a l'esquerra

Mobilització, acció i proposta és la tasca que es planteja EUiA en el Consell Nacional del cap de setmana.
La sortida a la crisis no pot ser liderada i favorable a la dreta que l'ha provocat, com està passant fins ara. Situació agreujada amb les propostes del govern PSOE de Zapatero, sobre el sistema públic de Pensions, la jubilació, la reforma laboral, la gran retallada a les inversions públiques.
Ens cal repartir les hores de treball (35 H!), una Fiscalitat que gravi sobre els Bancs, grans empreses i fortunes. Estendre els drets i serveis públics en comptes de les privatitzacions i els ajuts al capital.
El repte per EUiA és contribuir a la mobilització amb la unitat sindical, per obligar a canviar les polítiques governamentals.
Treballar a fons a les fàbriques, als barris, a les escoles i universitats, per arrelar propostes d'esquerres o forjar moviment treballador. Implicació en les cimeres alternatives de denúncia de la UE, aprofitant la presidència semestral de Zapatero.
L'experiència ens mostra que si el govern Zapatero es separa de la seva base social, si el govern tripartit de Montilla desencisa a la gent, una alternativa de govern espanyol de nou amb el PP, o català amb CiU, serà de ben segur molt pitjor.
Vol dir això que ens hem de quedar paralitzats com hostatges d'aquests governs actuals? Hem de dir que ho fan tot bé? Hem de frenar moviment per temor a que remoure el carrer els faci caure? No hem de denunciar les polítiques econòmiques, institucionals estatals o d'immigració que apliquen que no són d'esquerres? No és necessari deixar el miratge i copsar que també les polítiques dels governs són les que enutgen i aparten a la gent?
De cap de les maneres. Hem d'assenyalar les diferències entre uns governs PP o CiU i uns de les esquerres temorenques poc d'esquerres. El que es faci bé, doncs molt bé. Com esquerres hem de ser estrictes i coherents en el què és cabdal. Les polítiques econòmiques fonamentals actuals segueixen els interessos de les dretes, i les imposicions de la conservadora Unió Europea. Són mal que mata. No són pas d'esquerres!
Al cor dels conflictes
La mobilització general i unitària ens ha de comportar un canvi profund cap a l'esquerra en la consciència política treballadora i popular.
Per EUiA es tracta d'aconseguir una nova majoria de les esquerres més a l'esquerra. És enguany creïble aquesta proposta? EUiA, des del Consell Nacional, defensa de nou un govern tripartit. Un govern que barri el pas a CiU. Un govern que el seu centre de gravetat, és a dir les seves polítiques troncals, gravitin vers la seva esquerra. És prou alliçonador del què no ens satisfà l'actual govern.
Estem tothom ben d'acord amb una nova majoria parlamentària més a l'esquerra. EUiA i la Coalició ICV-EUiA ha de créixer. I aconseguir acords amb molts dels moviments populars de la ciutadania, amb la gent promotora d'altres candidatures com l'esquerra anticapitalista, o la internacionalista. Per un tomb a l'esquerra es necessita de totes les tendències i candidatures, per tant també de les que representen a la gent treballadora votant socialista.
En la reflexió sobre el balanç del govern tripartit (el de'n Pascual Maragall, i de'n José Montilla), el coordinador d'EUiA Rubí, Martín Pretel, senyalà que "se nos ha visto demasiado pegados al gobierno" ... "una parte de gente joven y trabajadora nos ve bastante como cómplices", "tenemos que diferenciarnos con mucha claridad en los hechos".
El coordinador y diputat Jordi Miralles, també va esmentar que "sinó anem més enllà és perquè no hem pogut o no n'hem sabut prou".
El senador Joan Josep Nuet, recent escollit líder del PCC, va posar èmfasis en "fem les coses diferents. Ara. Abans mateix que les campanyes electorals" "Hem d'estar al cor dels conflictes, amb la mobilització i la proposta".
Per una part de gent d'EUiA entre les que n'hi compte, és palesa que les polítiques tripartites, essent determinades pel PSC, no estan beneficiant a la classe treballadora.
Una nova majoria més a l'esquerra ha d'obligar a unes polítiques molt diferents de les pactistes i dels acords nacionals amb la dreta. Perquè pugui créixer aquesta esquerra més a l'esquerra, per obtenir credibilitat, serà més clar per a tothom que la pressió, la mobilització i la proposta, es faci des dels sindicats, des del carrer, també des del Parlament; sense el compromís que representa formar part d'un govern amb polítiques poc d'esquerres.

*Francesc Salas

Concentración de trabajadores del sector audiovisual frente al Senado (9 de febrero de 2010)

Este martes, 9 de febrero, trabajadores de medios de comunicación audiovisual de todo el estado nos hemos manifestado en Madrid frente al Senado en protesta por el actual proyecto de Ley General Audiovisual, redactado al dictado de la patronal de las productoras privadas UTECA. Exigimos su reforma en defensa del sector público audiovisual, el freno a las privatizaciones y la precarización del empleo en las radios y televisiones.

La convocatoria ha contado con la participación activa de CC.OO., CGT, la Unión de Radios Comunitarias, los Comités de Empresa de RTVE, RTVM-Telemadrid, Televisió de Catalunya-CCMA, Radiotelevisión Andaluza-Canal Sur y secciones sindicales de CC.OO. y CGT de las empresas citadas, de Radiotelevisió Valenciana-Canal Nou, IB3 (Illes Balears) y otros.

Una delegación de los concentrados ha entregado al registro del Senado el texto del manifiesto contra esta ley audiovisual. Los senadores de la Entesa Catalana de Progrés, en representación de ICV-EUiA, Joan Josep Nuet y Jordi Guillot, éste último miembro de la ponencia que debatirá el proyecto de ley en el Senado, han saludado a los participantes en la concentración y han recibido las propuestas de reforma del texto.

Adjunto las notas de agencia de Europa Press y Efe y algunas fotos del compañero Luis Salvador Sánchez de RTVE.

NO A ESTA LEY AUDIOVISUAL!! MENOS PRODUCTORAS, MÁS PRODUCCIÓN PROPIA!!

ZAPATERO, ESCUCHA, RADIO Y TELE EN LUCHA!!

PS: La compañera Ana Molano, de la dirección del sector de Medios Comunicación de CC.OO., aparece citada erróneamente como Molado. Su nombre correcto es Ana Molano.


LEY AUDIOVISUAL
Sindicatos: Ley Audiovisual responde a intereses de empresas de comunicación
Madrid, 9 feb (EFE).- Varios sindicatos, entre ellos CCOO y CGT, denunciaron hoy que la Ley de Comunicación Audiovisual responde "más a intereses de las grandes empresas de comunicación" en vez de desarrollar normativamente el ejercicio del derecho a la comunicación audiovisual.
Así consta en un manifiesto entregado hoy en el Registro del Senado, donde se tramita actualmente la citada ley, por representantes de Comisiones Obreras, acompañados por Jordi Guillot y Joan Josep Nuet, senadores de ICV.
Previamente un numeroso grupo de personas se concentró frente al Senado en contra de dicha ley que, en su opinión, "perjudica al sector".
Esta ley, consta en el manifiesto, también entregado a los asistentes a la concentración, "sigue el mismo camino" que las últimas medidas en materia audiovisual realizadas por el Gobierno: "retirada de la financiación" por publicidad a RTVE, o "fusión" de las televisiones privadas, entre otras.
"Se trata de leyes que se han desarrollado con prisas, sin debate, de espaldas a la ciudadanía y sin contar con los agentes sociales, solo dando respuesta a los intereses privados de la patronal UTECA", señala CC.OO..
Indican, también, que el proyecto de ley que se está tramitando en la Cámara Alta "pone en riesgo la viabilidad del sector audiovisual".
A su vez, proponen medidas para "impedir la privatización total o parcial de las radiotelevisiones autonómicas públicas", la existencia de Consejos Informativos y Estatutos de Redacción que garanticen una información "independiente y de calidad".
Por último, reclaman medidas para garantizar la pluralidad en los medios y obligaciones destinadas a los operadores privados para que cuenten con una programación "de calidad" que atienda al "interés general".
La concentración estuvo presidida por una pancarta en la que se podía leer: "Zapatero no a esta ley audiovisual". EFE

Varias decenas de personas se manifiestan frente al Senado para protestar contra la Ley Audiovisual
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
Varias decenas de personas se concentraron hoy frente al Senado, convocados por CCOO y Red de Medios Comunitarios, para pedir que el proyecto de Ley General Audiovisual se modifique a su paso por la Cámara Alta, ya que, a su juicio, "desregula el sector" y atiende exclusivamente a los intereses de las televisiones privadas.
Al grito de "no a la Ley Audiovisual" o "más empleo y menos colegueo" y portando pancartas con lemas del tipo 'Defendemos el servicio público', trabajadores de TVE, Telemadrid y la Televisión de Catalunya, entre otros, protagonizaron a mediodía una protesta simbólica frente a una de las fachadas del Senado.
Durante la protesta, Ana Molado, de la dirección de Medios de Comunicación de CCOO, se quejó de que se ha tramitado la Ley --el Congreso la aprobó por trámite de urgencia en enero-- "de espaldas a los agentes sociales" atendiendo, en su opinión, exclusivamente a "las ideas de las televisiones privadas y el partido mayoritario de la oposición".
En este sentido, Molado denunció que el Gobierno "ha utilizado" como pretexto la necesidad de transponer la directiva Europea de Servicios de Comunicación Audiovisual de 2007 para "desregular el sector" y "exonerar a las televisiones privadas" de su obligación de realizar un servicio público.
Sobre esto, la portavoz del sindicato recordó que las televisiones tienen una licencia para emitir y esa concesión les exige que cumplan unas determinadas condiciones de calidad en su programación, lo que, a su juicio, "no va a ser posible" si todos los programas se realizan en productoras "con condiciones cada vez más precarias".
En un manifiesto suscrito por los manifestantes, además se demandan medidas para el mantenimiento del empleo estable y de calidad en el sector, garantías para el futuro y la viabilidad de RTVE y de sus centros territoriales, medidas para impedir la privatización total o parcial de las radiotelevisión autonómicas, así como la existencia de Consejos informativos y estatutos de redacción, para garantizar una información independiente y de calidad y el fomento de la participación ciudadana en los medios de comunicación.
Tras su paso por el Congreso de los Diputados, en el que recibió el apoyo de PSOE, CiU y Coalición Canaria, la abstención del PP y los votos en contra de PNV y ERC-IU-ICV, el proyecto de Ley Audiovisual será estudiando ahora por el Senado, donde ya se ha abierto el plazo de enmiendas.--

* Informació de Jordi López

Tomb

Tomb suïcida del govern PSOE de Zapatero amb la proposta de posar ma a la jubilació i a les pensions (aires privatitzadors), i amb el desbudell de les Obres públiques. L'orientació és inversa a les mesures aplicades a Bancs, grans empreses i fortunes.
A uns se'ls hi faciliten diners, se'ls hi regalen rebaixes impositives als beneficis i als capitals, se'ls hi atorga una reforma Fiscal que els hi permet pagar menys impostos que a la mitjana europea. Se'ls hi ofereix l'esquer de que podran especular amb els diners de la protecció i Seguretat Social, Salut, Sanitat. En comptes de repartir segons un criteri social, ciutadà i de benestar públic col·lectiu, si més no de la majoria de la població, les inversions, diners, hores de treball, es pretén ampliar els anys laborals i reduir les pensions. I les quatre milions tres-centes mil persones aturades?
El mite de que les pensions no són sostenibles torna a ser difós pel govern dit socialista. Amb la satisfacció dels poders econòmics i de la dreta política, del PP. Quan l'increment de la productivitat és una dada suficient per sostenir i alimentar les jubilacions, a condició de que no es saquegi i en canvi s'empri adequadament el fruit de les suors del treball de milions de persones.
Zapatero ha obert una profunda via d'aigua a la línia de flotació del govern PSOE. Està remant vers els esculls i les cascades. Va a la deriva a favor d'enfonsar-se?
Tomb sindical que reprèn l'embranzida de la mobilització del 12 D passat. Toxo (CCOO) i Méndez (UGT) han mostrat més que les dents. La crida a la mobilització és ja més que una advertència. No s'accepta una reforma laboral d'unitat govern-patronal. La sortida de la crisis no passarà en clau dretana sense lluita. El posar dempeus a les fàbriques, a la població treballadora, és la única possibilitat i garantia per una sortida a la crisis favorable a la gent treballadora. Una sortida en la que paguin els costos qui l'han provocada, els grans capitals financers i la burgesia amb el caos de la sobreproducció, i de l'especulació financera, de sol i d'aliments.
Ahir l'Auditori Marcelino Camacho a Madrid es va omplir de gom a gom amb els sindicalistes de CCOO en peu de mobilització. Ens convenen raonaments per desmuntar mites i temors. Cal mobilització per imposar mesures obreres, populars.
Diputats socialistes s'han aterrat amb les mesures dretanes. Però qui te una certa força, la capacitat de vertebrar una mobilització, són els sindicats, la unitat sindical entorn CCOO i UGT.
Es tracta d'una mobilització unitària general treballadora, amb la que aconseguir un tomb a les polítiques Fiscals, Inversions Obres Públiques i Serveis Públics, al Treball, Socials. Amb les lliçons de que el PP és pitjor, sí. Però precisament per això cal que les polítiques no siguin neoliberals segons els patrons de la Unió Europea.
La mobilització ha de reforçar a la classe treballadora. Ha d'esmicolar les perspectives d'un govern PP o de CiU. Hem de cercar unes polítiques i un govern a l'esquerra de l'actual. Això ho haurem de fer amb la base social i electoral PSC-PSOE.

*Francesc Matas Salla

Enllaç a:
http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_05_02_10.pdf

Resum de la reunió de Bastida (20-1-2010)

Informació Consejo Federal IU
S'informa sobre l’última reunió del Consejo Federal d’IU: És un “consejo” d’inflexió, es van produir diferències entorn a un debat sobre la prostitució. Es va aprovar una resolució que qualifica la prostitució com a “no legalitzable” per una pírrica diferència de 43 a 42 amb unes 20 abstencions, que dóna una imatge de divisió d’IU. En el debat sobre la refundació, va quedar palesa la divisió i la crisi de l’esquerra a tot arreu. Hi ha molts llocs de l’Estat on IU està absolutament dividida. L’informe polític va ser aprovat amb més amplitud de vots i està molt enfocat a la presidència semestral de la UE, que exerceix el govern espanyol. Sobre la qüestió del Sàhara i la vaga de fam d’Aminetu Haidar, es va atacar des d’alguns sectors l’actitud del ministeri d’AA.EE. L’informe va comptar amb els vots en contra de CUT i Redes. Es va debatre també sobre la política d’aliances, on es constaten dues vies, una contrària ala acords amb el PSOE (CUT) i una altra contrària a qualsevol acord que impliqui al PP, amb escasses oportunitats per a una via alternativa.
Presidència europea de la UE / Declaració d’El Caire sobre Palestina / Seguiment de la campanya per l’eradicació de la violència de gènere / Construcció d’una alternativa política d’esquerres a Rubí / Xenofòbia a Vic
S' informa dels 100 esdeveniments o trobades importants que tindran lloc durant aquest semestre de la presidència europea. El 27 i 28 de gener es troben a Barcelona els ministres de Treball de la UE, hi haurà mobilitzacions o cimeres alternatives i el 30 i 31 de gener té lloc el Fòrum Social Català. El maig, tindran lloc les trobades Europa-Llatinoamèrica amb assistència d’Obama i altres presidents.

Tambè s'informa que durant aquesta presidència, es promourà l’adopció d’una directiva europea contra la violència de gènere. Es farà una trobada a Cadis i una internacional a Nova York on es farà la revisió dels indicadors internacionals de la política cap a les dones. Es Presenta la iniciativa del viatge de dones a Palestina.Es parla de la preparació de xerrades sobre Palestina a Torrelles i Rubí.


S' informa sobre el treball de preparació de les eleccions municipals a Rubí, de les activitats conjuntes amb la CGT i amb participació d’un candidat d’Alternativa Ciutadana en el camí de promoure un front més ampli que la coalició ICV-EUiA. Presenta la campanya d’oci a Rubí per iniciativa de la coalició


Es parla de les perspectives de les eleccions municipals a Granollers, on anteriorment es va trencar la coalició amb la davallada de les expectatives de representació i es comenta les possibilitats de promoure una candidatura àmplia d’esquerres a Cerdanyola.
Es parla de les dificultats organitzatives de les assemblees de base d’EUiA, concretades en l’assemblea de telecomunicacions i planteja la necessitat d’una nova organització d’assemblees del món del treball més àmplies i també la importància de tenir incidència “en i amb” les noves tecnologies. Es planteja la necessitat de posicionament d’EUiA respecte a la campanya contra la pujada de preus del transport públic i sobre el traspàs de rodalies de Renfe a la Generalitat.
S' afegeix a aquestes propostes una defensa del servei públic en diversos terrenys, els transports, els mitjans de comunicació i altres, com a eix polític que ha d’assumir EUiA.
Es planteja la doble possibilitat d’encaix polític de Bastida dins d’EUiA com a element de construcció d’EUiA o com a lobby de pressió. Es destaca la importància de la declaració d’El Caire sobre Palestina, i assenyala quatre punts fonamentals:

1. Lluita contra l’apartheid dels palestins a Israel i els territoris ocupats
   
2. Denúncia de la construcció dels murs
   
3. Aixecament del bloqueig sobre Gaza
   
4. Boicot i desinversió selectius en productes israelians

S' assenyalen dos punts més on ens hauríem de posicionar: Enfoc polític i social sobre les prejubilacions i la rebel·lió a Internet contra el projecte de llei d’Economia Sostenible.


Es comenta finalment la necessitat de potenciar les eines comunicatives: la llista de Redes, els blogs de Bastida i Redes i l’ampliació de la distribució del butlletí Info-bastida.

La següent reunió correspon fer-la el dia 17 de febrer, tercer dimecres del mes

Mal d’estomac per les jubilacions

Euia de Montblanc

Comencem amb mal d’estómac per la nova mesura sobre les jubilacions que a aprovat el govern de Zapatero dient que el dèficit de l’Estat esta en números vermells, per a garantir les jubilacions de la classe treballadora i que això fa que tindrem que treballar fins els 67 anys.

Des d’EUIA de Montblanc ens sembla una aberració aquesta mesura ja que no tan sols exclavitza mes a la clase obrera si no que també disminueix la possibilitats de crear nous llocs de treball per al jovent, creiem que hi han altres mesures per a garantir les pensions i els llocs de treball de la gent aturada.


Aquesta mesura nomes es pa per avui i gana per a demà si no es crea ocupació ja que si no es creen llocs de treball i s’allarguen fins a la tercera edat els que hi ha, com cobraran pensions els nostres joves el dia que per fi es jubilin si no hauran tingut temps de cotitzar els 30 anys necessaris per a poder cobrar una pensió?A més estem a una societat molt classista a l’hora de seleccionar personal per a treballar. Amb aquesta mesura es podria donar el cas que una persona es quedes a l’atur als 59 anys i no trobar feina ja que les empreses, la majoria, si en tens més de 40 ja no et donen feina, això faria que aquesta persona cobraria dos anys d’atur que el col•loquen en 61 anys i encara li quedarien sis més per poder-ne jubilar-se fent-lo viure en la mes injusta misèria.

Des d’EUIA de Montblanc ja fa temps que tenim una mesura més social i lògica del model de jubilació i que el dia 12 de juny del 2009 es va publicar a diferents mitjans de comunicació, per exemple a la Nova Conca ,a la seva pagina nº 15 en la secció de comarques:


Reproduïm el text publicat a la Nova Conca, del dia 12-de juny del 2009:


“Euia ha proposat i engegat una campanya, degut al temps de crisis que hi ha.Segons EUIA la solució seria que si s’ha de cotitzar 30 anys, no s’hagi de treballar més que els trenta de cotització. Això faria que es creés més treball i poder avançar la jubilació inclús als 50 anys.Un exemple:Si un comença a treballar als 20 anys es podria jubilar als 50, donant pas així a un nou lloc de treball en la seva corresponent cotització i garantint així les pensions.”


Som conscients que el sistema de pensions aquelles dates, ja estava fluix i que es tindrien que prendre mesures més socials.Però el que no entenem ni acceptem que el forat de les pensions es vulgui tapar amb l’esquena de la classe treballadora; per tant fem una crida a tots els sindicats i partits d’esquerra, a unir forces per a sortir al carrer rebutjant massivament aquesta postura del PSOE i recordar que el PP fa uns dos anys també deia d´ ampliar l’edat de jubilació fins els 70, recordem això per a que la gent sigui conscient d’això i no caigui en las mentides populars del partit de la dreta espanyola