Acte: El fracàs de la guerra contra el terror: Pakistan, Afganistan, Iraq, Palestina...

Amb Gilbert Achcar i Farooq Sulehria
dissabte 31 d’octubre de 2009 a les 19.30h
Centre Cívic Pati Llimona (a prop de Plaça Sant Jaume:).
C/ Regomir, 308002 Barcelona

Hi haurà castanyada i moscatell al final de l’acte.

Gilbert Achcar, catedràtic libanès. Professor de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS) de la Universitat de Londres. Entre els seu llibres: El Choque de Barbaries (Icaria), La Guerra de los 33 días (Icaria, amb Michel Warschawski) i Estados Peligrosos (Paidos, amb Noam Chomsky).

Farooq Sulehria, periodista pakistanès. Actualment treballa per al setmanari suec Internationalen i ha treballat als principals mitjans del seu país, com ara The News, Frontier Post i The Nation. Sovint col·labora amb diferents mitjans alternatius de tot el món com per exemple Znet, Diagonal o La Directa.

Organitza: Plataforma Aturem la Guerra http://www.aturemla guerra.org

LLibertat detingudes i detinguts al Pais basc: Adherir-se al manifest

L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona del Raval va acollir ahir nit un acte de solidaritat que sota el títol “Democràcia per a Euska Herria – Llibertat detingudes i detinguts” va portar fins a Barcelona Miren Legorburu, regidora en l’ajuntament d’Hondarribia, que va explicar la situació actual que es viu avui en el País Basc, començant per afirmar que al País Basc hi ha un conflicte polític i la solució sols podrà ser política. Afirmació compartida per Esquerra Unida i Alternativa. I també que estan treballant per aplegar i fer coincidència amb el màxim de forces que estan pel Dret a decidir del poble.

La responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA, Angels Tomás, que va assistir a l’acte, va trametre-li a la regidora d’Hondarribia, la solidaritat de la nostra organització vers les persones detingudes i el nostre posicionament clar d’antuvi en favor de la derogació de la llei de partits
S’ha endegat una campanya de recollida de signatures, que estarà activa durant tres setmanes, que conté les següents denúncies i demandes:

Les persones i organitzacions sotasignats volem expressar amb la major contundència la nostra indignació i alarma davant el gravíssim atemptat que signifiquen les darreres detencions i empresonament de dirigents de l’esquerra independentista basca.

• Que la detenció hagi estat en una seu sindical i que entre els detinguts estigui l’exsecretari general de LAB, Rafa Díez Usabiaga, ens produeix una especial preocupació.


• Denunciem la política repressiva exercida per l’Estat espanyol que priva de l’exercici dels seus drets democràtics fonamentals a una part molt important de la societat basca.


• Exigim la derogació de la llei de partits, rebutgem que la repressió sigui la via per solucionar el conflicte polític basc i estem convençuts que només es pot resoldre mitjançant una via democràtica que doni la veu al poble.

Des d’aquí fem una crida a adherir-se a aquest manifest, que es pot ser tant d’organitzacions com a nivell individuals. L’enllaç és suport.euskalherria@gmail.com.

Més informació: http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1279

No a Plataforma per Catalunya a Rubi (i tota Catalunya)

Us passem aquesta reproducció de la roda de premsa que va fer EUiA per denunciar la presentació de la candidatura Plataforma x Catalunya a Rubí, del que us hem esat informant a aquest blog.

Solidaritat amb els treballadors de Saint Gobain

La plantilla del centre que el grup Saint Gobain te a Montblanc, va fer vaga els dies 21 i 22 d’octubre, en solidaritat amb els companys de Jerez que s’estan mobilitzant contra el tancament de la fàbrica en aquella ciutat andalusa. La vaga fa coincidència amb les mobilitzacions que els treballadors de Jerez estan realitzant contra el tancament del seu centre. Alhora, es vol denunciar la pèrdua de 1500 llocs de treball d’aquest grup en el que va d’any.
Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc ha aprovat, en la seva permanent de dilluns 26 d’octubre aquesta nota de suport a la lluita de la plantilla de Saint Gobain de Montblanc.

SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS DE SAINT GOBAIN.
En primer lloc volem des de Montblanc felicitar i recolzar la lluita que van protagonitzar els companys/es de la fàbrica de Saint Gobain, amb la seva aturada de 24 hores els passats dies 21 i 22 d’octubre. Des de Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc, volem oferir-los la nostra assemblea per reivindicar i recolzar la seva lluita, al mateix temps dir-los que des d’EUiA tindran tota l’ajuda que necessitin tant ells com qualsevol treballador/a, sigui de Saint Gobain com de l’empresa que sigui.
Per a EUiA de Montblanc, com a agrupació política d’esquerres, sempre hem defensat i defensarem les lluites obreres i de la classe treballadora.
Fem una crida a la participació tant al comitè com als treballadors de qualsevol empresa, que vinguin a les nostres reunions per a poder lluitar tots junts contra el capital i aquesta crisi que ens ofega. Per a combatre aquesta crisi dels capitalistes contra la classe treballadora. Tots i totes hauríem de tenir sempre present en els nostres llocs de treball aquestes frases reivindicatives: “
“JUNTS, UNITS, MAI SEREM VENÇUTS”
“VISCA LA CLASSE TREBALLADORA”
Per això des d’Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc volem dir:
Endavant companys de Saint Gobain i altres empreses de Montblanc, ni un pas enrere, i si estem junts “no passaran”

Montblanc, 26 d’octubre de 2009.
Per a prendre contacte:
Correu electrònic euia-montblanc@hotmail.com
Telèfons: 671779700 i 662572703

Ens afegim a les condemnes sindicals per l'agressió injustificada dels Mossos, dissabte a Reus

Ens afegim a aquestes condemnes i ens preguntem... fins quan haurem de seguir amb aquest3s actuacions que en una demòcracia haurien d'estar superats???

CCOO condemna l’agressió dels Mossos d’Esquadra a un càmera de TV3 a Reus
El Sector de Mitjans de Comunicació de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO a Catalunya vol expressar la seva més enèrgica protesta davant l’agressió dels Mossos d’Esquadra a un càmera de TV3, durant les protestes dels pagesos dissabte passat a Reus. El Sector de Mitjans de Comunicació fa seva la nota que ha difós la secció sindical de CCOO a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que reproduïm tot seguit:

“CCOO de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals rebutgem l’actuació dels Mossos d’Esquadra del passat dissabte 24 d’octubre durant un acte de protesta dels pagesos a Reus.

Els mossos van agredir al càmera Albert Poll de la productora VIDEOSEQUENCIA de Tarragona que cobria per encàrrec de TV3 la tractorada convocada per la Unió de Pagesos davant la Delegació d’Agricultura de Reus.

Considerem desorbitada i injustificable l’actuació dels mossos que van intentar vulnerar el dret a informar fins arribar a l’agressió física del càmera, exigint-li que els hi lliurés les imatges que s’havien enregistrat dels disturbis i de la càrrega policial.
Exigim que es respecti la feina dels informadors i el dret a la informació i que fets com aquests no es tornin a repetir.”

L’SPC condemna l’agressió a un informador a Reus durant una manifestació

El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) condemna amb tota la vehemència l’agressió que ha sofert un càmera que cobria la informació per a TV3 per part dels Mossos d’Esquadra durant la manifestació de pagesos que ha tingut lloc aquest matí a Reus.
L’SPC lamenta que els Mossos d’Esquadra hagin agredit, novament, representants dels mitjans de comunicació quan desenvolupaven la seva tasca informativa, i duien a l'espatlla una càmera de televisió ben visible.
En una democràcia és totalment intolerable que un professional de la informació hagi resultat ferit al coll com a conseqüència de l’acció policial, i inacceptable que se li hagi reclamat posteriorment les imatges gravades com si hagués comès un acte il•legal.
Aquesta reclamació, a la qual s'ha negat el company, agreuja la gravetat de l'agressió, perquè demostra que el que molestava els agents és que hi hagués imatges de la seva càrrega.
Aquestes actuacions no justificades i desmesurades en un estat de dret constitueixen un atemptat contra el dret de la informació que té la ciutadania i s’espera que sigui el darrer protagonitzat pel cos dels Mossos d'Esquadra.
Tarragona, 24 d’octubre de 2009

Brigades Internacionals: Diferents temps, mateixa lluita.

Imatge del acte d'homanatge de dissabte a Barcelona al Batalló Mackenzie Papineau format per canadencs.

Hen volgut possar les imatges tambè, d'aquests lluitadors antifeixistes i la seva senyera com a reconeixement al seu exemple.

Ni ahir , ni Avui: NO PASSARAN!!!!

Homenatge a les Brigades Internacionals al Carmel

IX Jornades de la memòria Voluntaris per la llibertat (Brigadistes Internacionals)

dissabte, 24. octubre 2009, 11:00 - 13:00
Lloc: Escultura David i Goliat Homenatge a les Brigades Internacionals
Adreça: Rbla Carmel, 46

11. h Ofrena floral al monument a les Brigades Internacionals situat a la boca nord del túnel de la Rovira, a la Rambla del Carmel, en commemoració del 71è aniversari del seu comiat a Barcelona. Amb l'actuació de l'orquestra de Trinxera.Quan acabi l´acte hi haurà transport entre el monument de les Brigades Internacionals i Les Escales dels Canadencs per a tothom que ho hagi reservat prèviament al telèfon 93 219 67 21 o al correu electrònic

12.30 h Descoberta de la placa amb el nom de 'Escales dels Canadencs', en record d´aquesta brigada internacional, a les escales que hi ha al carrer d´Arenys a l´alçada del número 75 (al costat del Centre Cívic Teixonera).

Xerrada-Col.loqui sobre el Poble Miskitu (Nicaragua)

Dissabte 24 d’octubre de 2009, a les 12 del migdia

Xerrada - Col•loqui sobre LA ALFABETIZACIÓN DEL RÍO WANGKI-COCO, CORAZÓN DEL PUEBLO MÍSKITU DE NICARAGUA i presentació de la campanya 30 ANIVERSARI DE LA CRUZADA NACIONAL DE ALFABETIZACIÓN, amb ORLANDO PINEDA

Lloc: Ateneu de Cartellà de GIRONA (trencant a la dreta a la carretera de Girona a Sant Gregori).

Després de la xerrada, s’ha quedat per anar a dinar i continuar amb la sobretaula.
Hi haurà l'amanida, el pa amb tomata, la beguda i els coberts; qui vulgui venir ha de portar alguna cosa més pel dinar...

Organitza: amigues de l'ALBA, amb la col·laboració de l'Ateneu de la Vall del Llémena i l'AEPCFA-Girona

Cas Millet : Control social contra la corrupció

Dijous 22 d’octubre, a les 19 hores.

Acte públic sota el títol ‘Cas Millet : Control social contra la corrupció.

Amb les intervencions de:

• Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció


• Maria Mas, presidenta de l´AVV del Casc Antic,


• David Fernàndez, de l´Ateneu La Torna,


• Albert Recio, vicepresident de la FAVB.

La FAVB es persona com a acusació popular en el cas Fèlix Millet. Podeu llegir el manifest http://favb.cat/node/509

Convoquen : Federació d´Associacions de Veïns de Barcelona, Centre de Treball i Documentació, Observatori Desc i CCOO del Barcelonès. http://favb.cat/node/508

LLoc : Sala d´actes de CCOO (Via Laietana, 16) Barcelona

Acte sobre la violencia contra les dones a Salt (Girona)

El 25 de novembre de 1960 les germanes Mirabal, activistes contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana, van morir assassinades a cops de pal. Aquestes dones ("papallones" les anomenaven els seus companys i companyes) són el símbol del moviment per la no violència contra les dones.

Per recordar-les, l'Assemblea local de Salt d'Esquerra Unida i Alternativa, us convida el 23 d'octubre a les 20'30h, a la xerrada "És o no és violència?.Parlem-ne!".

Lloc: Biblioteca Pública de Salt, carrer Sant.Antoni nº1, Salt.(Girona)

No només tractarem la reivindicació, sinò també l'evolució de la lluita contra la violència de gènere i de cóm la podem treballar amb els més joves (mitjançant la detecció, la prevenció i l'educació).Per més informació us podeu adreçar al nostre correu electrònic. salt@euia.cat

Homes contra la Violencia Masclista

Dimecres 21 a les 20 H.

Plaça Sant Jaume de Barcelona

Tothom contra la violencia masclista!!!!!!!!

Vermut contra L'hotel del Palau de la Música

Se sap de les moltes delinqüències del Sr. Millet però el projecte de convertir en hotel els tres edificis de St. Pere més Alt 13 bis, 15 i 17 segueix vigent i ni l'Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat, ni la nova direcció del Palau de la Música ha demanat revocar el canvi fet en el Pla General Metropolità que ha reaqualificat aquestes 3 solars a fi de treure-li la seva qualificació de sol d’equipament docent per a sol on sigui legal la construcció d’un hotel. Quina vergonya que les institucions no tinguin cap mandra en moure el PGM que ens treu equipaments al barri i els hi falti temps per controlar Fundacions on hi aboquen els nostres calers!

Per aturar l’hotel et preguem que assisteixis al VERMUT que farem aquest DIUMENGE dia 18 a les 12.00 davant del Palau de la Música.

T’hi esperem, VDBV i AAVV Casc Antic.

1º Jornada DEMPEUS

CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA A RUBÍ

Dimecres 14 d’octubre, a les 17:30 hores.
Plaça del Casino (Plaça de Catalunya) de Rubí.

La passada setmana una cinquantena de persones, la majoria joves, varem boicotejar a Rubí la presentació del partit racista/xenòfob Plataforma x Catalunya. EUiA, a la que varen demanar ajut els joves antifeixistes, va participar entre d’altres col·lectius, amb el seu regidor al cap.

De nou, aquest niu de feixistes camuflats, intentarà fer l’acte i de nou els joves antifeixistes convoquen, per segona vegada, CONCENTRACIÓ, demà dimecres 14 d’octubre, a les 17:30 hores, a la Plaça del Casino (Plaça Catalunya) de Rubí.

Les pancartes dels joves, la setmana passada, eren ven clares, com es pot veure en la fotografia: Ni en las urnas, ni en las calles. Nazis No. Por ti, por mi, por Carlos. Plataforma per Catalunya, apesta!.

Salutacions antifeixistes.

Autobusos TMB: Si a un bon conveni, No a les imposicions!

El passat dimecres 7 d’octubre els treballadors i treballadores d’autobusos de TMB amb la massiva participació en l’assemblea que varen realitzar a Cotxeres de Sants van deixar força clar a la direcció de TMB que estan disposats/des a aconseguir un bon conveni i que no acceptaran imposicions de cap mena en relació a les condicions laborals.

La vaga, convocada entre les 10.30 i les 16.30 hores per CGT i ACTUB i a la que es va sumar també CCOO, tenia tot el sentit si es volia que pugues participar el màxim número de treballadors/es. Que no hi hagués cap impediment per exercir el dret democràtic a participar, debatre i votar com seguir amb la negociació del conveni.

Les amenaces de la direcció de TMB continuen, aquest cop, va ser amb la presentació d’una denúncia als jutjats per considerar injustificada la vaga. Quan li interessa apel·len a la ciutadania. Podrien recordar-se’n de la mateixa accelerant la negociació del conveni, per exemple.

Com ens comentà Saturnino Mercader, president del Comitè d’empresa, dimecres va quedar demostrat un cop més que els treballadors/es quan ens unim en llibertat perdem la por i sense por es quan hi ha moltes més possibilitats de poder aconseguir els objectius.

A rel de l’aturada i l’assemblea la direcció de TMB ja ha convocat la mesa negociadora del conveni, pel proper dilluns 19 d’octubre, però abans, dimecres 14, s’hauran de veure les cares, doncs s’ha de veure la denúncia presentada per la representació dels treballadors contra la imposició de l’article 41.

L’assemblea va acordar que si no hi ha avenços en la negociació del conveni hi haurà convocatòria de vaga, que podria convertir-se en indefinida.

Endavant amb la lluita!

http://comitedescansos.blogspot.com/2009/10/7-doctubre-aturada-i-assemblea-massiva.html

Vídeo de l’assemblea http://comitedescansos.blogspot.com/2009/10/video-de-lassemblea-7-doctubre-de-2009.html

NO ALS ACOMIADAMENTS A REPROGRAFIA de la UAB

Les Seccions Sindicals de CCOO, CAU, CGT i UGT us volem animar a participar a la concentració pels acomiadaments de les treballadores de reprografia, aquesta tindrà lloc el proper dimarts 13 d'octubre a les 13.30 a la plaça cívica de la UAB. A continuació us adjuntem el comunicat de les treballadores de fotocòpies que compta amb el nostre suport.

NO ALS ACOMIADAMENTS A REPROGRAFIA

A finals de juny les treballadores de reprografia ens vam trobar amb 6 acomiadaments i 2 contractes temporals no renovats. Malgrat les concentracions de protesta de treballadors i estudiants de la UAB, aquesta no va fer res per pressionar l’empresa concessionària (Océ España), tot i que podia fins i tot rescindir el seu contracte.Océ tampoc ha donat senyals a inici de curs de replantejar-se els acomiadaments i ens trobem en una situació de menys personal per atendre la mateixa quantitat de treball. Com a conseqüència, tenim cues més llargues, més temps d’espera, i treballadores que han d’estar fins a 4 centres de treball diferents en una mateixa jornada.Com a resultat de tot això, els usuaris tenen un pitjor servei i al final 8 treballadores més han passat a incrementar les files de l’atur. Algunes de les treballadores acomiadades tenien més de 20 anys d’antiguitat; la que menys, en tenia 12. Ara es troben sense feina i sense que la UAB hagi fet res per elles.Les treballadores d’Océ veiem amb preocupació la nostra situació laboral davant la desprotecció manifesta en la que ens trobem.

Necessitem del vostre suport i us fem una crida a participar a la concentració del properdimarts 13 a les 13.30 h. a la plaça Cívica de la UAB

Protesta a la Inauguració del Curs Universitari 2009-2010

Companys i companyes universitàries:
L’ Estatut de la nostra Universitat incideix en el seu caràcter d’universitat pública, que té com a objectius fonamentals la creació, transmissió i difusió de la cultura i dels coneixements, el foment del pensament crític, de la cultura de la llibertat i el pluralisme, l’enriquiment del patrimoni intel·lectual, cultural i científic de Catalunya, i la difusió del coneixement i fan seus els principis fonamentals de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat.

Però en aquests moments complicats que vivim ens preguntem, amb preocupació, si els
nostres gestors politics estan apostant de debò per enfortir la Universitat pública catalana mantenint els principis que li donen raó de ser, o contràriament estem assistint als intents de demolició del sistema universitari públic per convertir aquestes universitats en unes institucions sotmeses als criteris d’una concepció de l’economia que hores d’ara està demostrant la seva cara més brutal. Potser estem assistint als inicis de la destrucció de l’autonomia universitària per convertir les universitats públiques al servei de la societat en universitats publiques gestionades com a privades i al servei del món empresarial.

Des de les Seccions Sindicals de CCOO i UGT manifestem la nostra preocupació i crítica envers l’orientació mercantilista i neoliberal que se li vol donar a la Universitat pública catalana. Es clar que la situació econòmica general requereix ajustaments pressupostaris i mesures extraordinàries, però tal i com estem veien, aquestes mesures les pateixen, com sempre els més vulnerables. Mentre es dilapiden fons públics en accions irrellevants (com llegim diàriament a la premsa) se’ns demana als treballadors i treballadores que suportem amb estoïcisme les continues agressions als nostres drets adquirits després de molts anys de lluita, i fins i tot, que hem d’estar agraïts per mantenir una feina estable amb els temps que corren. Una feina estable, una situació que desitgen els més del 32,7% de les treballadores i treballadors que formen part de la plantilla temporal i interina de la nostra universitat, molts d’ells amb unes antiguitats escandaloses. I que ara veuen amb molta preocupació com una RLT paralitzada i descapitalitzada (un compromís traït pels nostres gestors polítics), ja no els garanteix la possibilitat d’aconseguir una plaça de nova creació, i encara més, ni tan sols la possibilitat de mantenir la seva feina.

Es cert, la UB presenta un dèficit endèmic que, any rere any, contamina el dia a dia de tothom que treballa en aquesta casa. L’equip rectoral del Dr. Rubiralta va encarregar dos informes (informe Costas i informe Bosch) per tal de cercar mesures que permetessin trobar vies de solució no traumàtiques al problema. Aquests informes van fer una anàlisi econòmic-financer i van proposar actuacions per controlar i reduir el dèficit existent.

El Consell Social no va acceptar aquests treballs i, amb el suport financer del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, va encarregar a l’auditora KPMG un “Pla d’estabilització pressupostària” per la UB. No es tractava tant d’un desacord amb la part més objectiva: l’anàlisi econòmic, com d’un desacord amb les mesures proposades. Calia ser més dur. Volem pensar que aquest informe no és full de ruta oficial de l’equip rectorat actual, però veient per on van els esdeveniments no podem dir el mateix de quins han promogut i finançat l’esmentat informe. O potser és un informe banal més?. Malauradament no ho creiem. La paralització de temes importantíssims per la plantilla de la UB, com la RLT, l’estabilització del personal temporal, la no equiparació entre funcionaris i laborals... tot sembla estar inspirat, si no en el malaurat informe, si en un objectiu ben clar: congelar i reduir la plantilla de la UB.

Davant d’aquestes actituds d’asfíxia econòmica, per l’insuficient finançament de la UB, d’atac a la seva autonomia, per la injustícia que suposen les retallades realitzades al pressupost del 2009, l’equip de govern de la UB no pot romandre impassible. No és de cap manera acceptable la resignació. Després de tants anys de greuges comparatius, manca de reconeixement professional, precarietat laboral, en definitiva del menyspreu al PAS de la UB, no acceptarem aquest nou atac.
L’equip de govern de la UB ha de fer propostes alternatives i reclamar a la Generalitat les dotacions econòmiques que són necessàries i, si cal, haurem d’anar tot el personal a la Plaça Sant Jaume, però en cap cas romandrem aturats.

És clar que en el moment històric que ens toca viure una via de solució passa per incrementar l’eficàcia de la UB i per reduir costos, però, quan això es planteja aplicant únicament criteris de rendibilitat empresarial a la Universitat i als serveis que presta, ens preguntem si aquesta visió que tracta a la Universitat de Barcelona com si fos un mercat on no existeixen criteris de servei públic és la més encertada. Ara bé, pot ser és la més còmoda perquè en cap cas depura responsabilitats per gestions desencertades, que suposem que alguna hi haurà.

Bé, avui iniciem oficialment el nou curs acadèmic 2009-2010. El curs on la convergència europea s’inicia de forma plena i de la que el PAS també ens sentim orgullosos i implicats. No voldríem que aquest curs fos el de la fractura i el divorci entre el personal d’administració i serveis de les universitat públiques catalanes i els seus gestors. Desitgem que no sigui així, però senyors, hem defensat el diàleg permanent i hem lluitat per mantenir una pau social que hores d’ara i davant de les mesures traumàtiques que es perfilen en un horitzó molt proper no podrem garantir de cap de les maneres.

El que està en joc és el model d’Universitat que tindrem durant les properes dècades, el model d’Universitat en el que estudiarem i treballarem. Està en joc com s’aconsegueix que la Universitat continuí sent lliure, democràtica, justa, igualitària i solidària. I per sobre de tot, una universitat que continuí sent pública de veritat, una universitat que tingui alumnes i no productes. Treballem per una societat que és molt més que un client, és l’espai abstracte on interactuem els uns amb els altres a tots els nivells, per això volem una universitat que formi essers humans integrals i no únicament professionals qualificats destinats a un mercat sotmès, únicament, a l’interès del benefici.

Senyors: la Universitat de Barcelona no és una empresa. És molt més que això. I seva és
la responsabilitat de no oblidar-ho. La nostra responsabilitat és recordar-ho i defensarho.
I així ho fem i ho farem.

SECCIÓ SINDICAL CCOO
SECCIÓ SINDICAL UGT

Informació sobre el darrer Consell nacional d'EUIA i la nostra posició dins del Consell

Encara amb la ressaca de la bona Festa anual d'EUiA, dilluns ens varem veure el consell nacional d'EUiA. Es tracta del primer consell del nou curs polític.

En el ordre del dia teníem el informe del coordinador, amb una proposta organitzativa de responsabilitats, la ratificació del candidat cap de llista a eleccions autonòmiques i un document sobre el tributs..

Va estar bé el debat sobre l'informe, un document preparat amb sugerències diverses amb esperit positiu de consens, amb quasi vint paraules sobre el mateix, i el fet que el coordinador recollís la majoria de propostes que es van fer. En Jordi López -els eixos de la seva intervenció els reprodueixo a baix- i en Martin Pretel, varen situar temes com que cal ser més autocrítics amb les polítiques del govern que no es fan be i que EUiA ha de donar una perspectiva social i també política de futur, a l?esquerra i social, encara que avui no estigui en l'horitzó.

El PSUC viu va proposar fer la votació per separat del document, la proposta organitzativa i la ratificació del candidat, cosa que es va acceptar. Va manifestar que calia haver fet primàries encara que fora amb un candidat únic, com farà Iniciativa.

La gent de Bastida varem votar favorablement els dos primers punts (Informe i responsabilitats) i ens varem abstenir en la ratificació del candidat (52 a favor i 17 abstencions, i altres 3 persones que no varen votar) perquè s?havien arribat a uns acords polítics i organitzatius, que per la nostra part hem complert (no varem presentar candidat a primàries) però l'altra part, de moment encara no.

El document sobre els tributs, bastant treballat col·lectivament després de debatre es va aprovar per unanimitat.

Finalment es va informar sobre el concert contra la violència de gènere que es varà el dimecres 14 d'octubre de Luz de Gas, per recollir fons per a programes de prevenció ("Trenquem el silenci") a les escoles.

Els eixos de la intervenció d'en Jordi López son aquests,

Notes sobre l'informe al Consell Nacional

En l'apartat de la crisi: Sembla una resposta massa defensiva. D'acord que la posició que s'ha imposat majoritàriament és acceptar/esperar una sortida "capitalista" de la crisi (és a dir, que "l'economia" millori, que les empreses i els bancs tornin a tenir beneficis perquè així no collin tant als treballadors), però, carai!, som un moviment d'esquerres i anticapitalista.... Encara que aquesta posició, avui, sigui minoritària entre els treballadors, cal dir que les crisis capitalistes només es ressolen en favor dels treballadors si s'avança cap al canvi de sistema, cap al socialisme.. Si no és així, a la sortida de la crisi caurem en una derrota dels treballadors, amb el resultat d'atur, pobresa i violència per a tota una generació, mentre els capitalistes renoven la seva capacitat d'explotació i guanys màxims. No oblidar aquí que els bancs a Espanya no han tingut encara pèrdues malgrat la crisi, sinó beneficis més baixos.

Sobre els impostos, no m'estenc perquè ja ho vam parlar l'altre dia.

Sobre el punt de les eleccions, cal afegir un punt de crítica/autocrítica. No podem deixar d'assenyalar els punts negatius del govern d'Entesa. Com a mínim, distanciar-nos de les mancances i errades que no han estat responsabilitat d'EUiA i reconèixer alguns errors propis o de la coalició, com l'assumpció de la conselleria d'Interior. Si no ho fem, com afrontarem les crítiques legítimes que ens faran els treballadors i la gent d'esquerres durant la campanya. (Per exemple, a BCN-Ciutat Vella, els veïns saben que no ens vam oposar a l'hotel del Palau de la Música per "compromisos polítics". Cal explicar-ho i rectificar, encara hi som a temps).

En el punt 8, sobre el cas Millet, estic d'acord amb el què es diu, però caldria precisar que aquest afer mostra l'entranya profundament corrupta de la burgesia catalana. L'escàndol recorre tot l'espectre de la dreta catalana, des de les FAES-PP fins a les fundacions afins a CDC i les seves maniobres per combatre l'aliança de sectors catalanistes amb l'esquerra. Els diners bruts del Palau no han anat a organitzacions de treballadors ni populars, sinó de les dretes, els banquers i els poderosos de Catalunya.

El punt 9, la llei d'estrangeria la deixo pel Martín Pretel, suposo que cal expressar una posició política més rotunda en aquest tema com en el de l'avortament. Potser ja es preveu fer-ho i el que tenim és només un guió...

Més solidaritat des de Catalunya

El proper cap de setmana més solidaritat partirà de Catalunya cap a la Marxa per la Igualtat. D’una banda, els companys de l’Associació de Treballadors Pakistanesos (ATP) duran una segona tanda d’aliments i material als marxaires. La primera la varen lliurar quan la Marxa passà per Montserrat.

També informar que en el document aprovat el passat dilluns pel Consell Nacional, EUiA recorda que sobre la Llei d’estrangeria s’oposa al seu enduriment legal i defensa una llei de ciutadania en igualtat de drets i deures per a tothom. Alhora que es recolza la Marxa per la Igualtat de Catalunya a Madrid, que està marxant aquests dies.

I en aquest sentit, EUiA Sabadell ha manifestat tanmateix el seu suport a les reivindicacions del treballadors immigrants del Vallès i a la Marxa –iniciativa que partí d’aquesta localitat- i està organitzant la recollida d’aliments i material que duran aquest cap de setmana a Saragossa.

http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1197

Afganistán: hace falta una campaña estatal por la retirada de las tropas españolas

Es cada vez más evidente que Afganistán vive bajo condiciones de ocupación militar y guerra. No se está reconstruyendo el país. No se ha llevado la democracia a Afganistán. No se ha liberado a las mujeres afganas. La ocupación sólo trae más muertos, tanto entre la población afgana como entre las tropas ocupantes. Los mismos motivos que existían para retirar las tropas de Irak en 2004 se aplican al caso afgano hoy.

Pero lejos de retirarse de Afganistán, el gobierno español participa cada vez más en la ocupación. El envío de 220 soldados más y el hecho de asumir el mando del aeropuerto de Kabul son sólo los ejemplos más recientes de esta deriva. La ministra de defensa, Carme Chacón, intenta en todo momento presentar al ejército español como a una ONG, y disfrazar la ocupación de misión humanitaria. En esto recibe la ayuda de la prensa que, a diferencia de en 2003, está casi unánimemente a favor de la guerra y la ocupación.

A pesar de esta campaña, la mayoría de la opinión pública en el Estado español sigue oponiéndose a la actual presencia militar en Afganistán. Sólo el 3% de la población (y sólo el 1% de las mujeres) apoya la política del gobierno para enviar más tropas. Un 41% defiende la retirada (subiendo a un 47% entre las mujeres), y otro 19% favorece una reducción del contingente. (Datos del Barómetro del Real Instituto Elcano - Resultados de Junio de 2009). El problema es que esta opinión es invisible e ignorada.

La Plataforma Aturem la Guerra propone a los grupos anti guerra de las diferentes partes del Estado que nos coordinemos en una campaña para exigir la retirada de las tropas. Así podremos maximizar la efectividad de nuestras acciones de protesta y de nuestras actividades de difusión.
Ya hemos dado un pequeño paso en este sentido al realizar una declaración conjunta con el Foro Social de Sevilla, en la que planteamos los argumentos para la retirada, de forma más extensa que en este texto (ver Afganistán: ahora como siempre, ¡No a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación!). La declaración está abierta a nuevas adhesiones y/o comentarios.

Hace falta mucho más, así que enviamos este mensaje como una especie de consulta informal a todos los grupos que se movilizan contra la guerra, acerca de dos propuestas concretas:
1. ¿Estáis de acuerdo en la necesidad de crear una campaña o red estatal para trabajar por la retirada de las tropas españolas de Afganistán?
2. ¿Estáis de acuerdo con empezar con una jornada de acción a favor de esta demanda? Sugerimos el sábado, 28 de noviembre. Las acciones podrían ser: una lectura de los nombres de los muertos en Afganistán o bien de poesía; una performance; una concentración; una manifestación?

Os pedimos que nos contestéis lo más rápido posible, a http://correo6.telefonica.net/cp/ps/Mail/IMsgDetailsShort?d=telefonica.net&u=933073100&t=d56d1#. También pedimos que hagáis difusión de esta propuesta. La actual inexistencia de una red de este tipo complica la tarea de hacer llegar el mensaje a los grupos que podrían tener interés en él.
Esperamos noticias vuestras.



Ahora como siempre, ¡no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! ¡Regreso inmediato de las tropas españolas!¡Dinero para servicios sociales y la gente en paro, no para la guerra ni los bancos!¡No a las guerras por el petróleo, no a la destrucción del planeta! Reconvirtamos la industria armamentística en una de producción de energías renovablesPor la paz, el trabajo y un mundo sostenible
Plataforma Aturem la Guerra, 6 de octubre de 2009

Diumenge 11, 4 de la tarda, a la pl. del Barco concentració solidària amb el poble d'Hondures

La iniciativa està promoguda per diverses entitats hondurenyes, pel col·lectiu Amigues de l'Alba i compta amb el suport de la Coordinadora d'ONG Solidàries. La concentració vol mostrar el seu rebuig al cop d'estat a Hondures que va tenir lloc el passat 28 de juny, alhora que té com a objectiu mostrar la solidaritat cap a un col·lectiu molt nombrós a les comarques gironines, que pateix diverses problemàtiques derivades del tancament de la seva ambaixada a Espanya.


Des de Santa Eugènia de Ter i Girona, Amigues de l'ALBA condemna el cop d'estat contra el president constitucional de la República d'Hondures, Manuel Zelaya, i rebutja qualsevol atac en contra de la dignitat dels homes i dones, ciutadans i ciutadanes de la nació hondurenya. Ens solidaritzem amb l'esperit democràtic del poble germà centreamericà, tot reiterant el nostre compromís amb la lliure determinació dels pobles i exigint respecte a les institucions legítimament constituïdes.

Exigim el cessament immediat dels assassinats i de les agressions als homes i dones que protesten per aquest fet i acusem públicament als militars colpistes que fan servir les armes en contra del seu poble. També denunciem enèrgicament a les cúpules de les forces armades que serveixen als interessos de l'extrema dreta burgesa i de les transnacionals que han instigat aquest cop d'estat d'Hondures, així com el que va succeir a Venezuela i el que va poder ser evitat no fa masses dies a Bolívia; tot per mantenir la seva hegemonia i continuar robant les riqueses dels homes i de les dones de tot Llatinoamèrica, com fa 500 anys.

També denunciem a les empreses dels mitjans de comunicació que d'una manera o altre són també còmplices d'aquesta agressió quan estan desvirtuant la seva feina d'informar correctament i s'avenen als interessos hegemònics citats, desinformant l'opinió pública sobre el que està passant.

Amigues de l'ALBA adverteix la població

Sobre el paper purament transmissor dels mitjans de comunicació que no condemnen el cop, sinó que només retransmeten les dèbils expressions d'una classe política que, més enllà de paraules adequades per a l'ocasió no han proposat cap mesura concreta contra la il·legitimitat imposada a Hondures, amb l'honrosa excepció dels mandataris de l'ALBA.

Ens crida l'atenció que en les empreses de comunicació no existeixi cap referència als breus comunicats d'associacions com la Societat Interamericana de Prensa (SIP), Reporters sense Fronteres, i altres defensors de la llibertat d'expressió. On són ara els intel·lectuals com Vargas Llosa i les diverses ONG que tant critiquen a Cuba, Veneçuela, Bolívia, etc.? Queda en evidència, una vegada més, la més bruta i doble moral.

Fem una crida a tots els moviments socials i a tots els pobles a condemnar i manifestar-se en contra d'aquest cop d'estat exigint el retorn del president elegit amb el vots dels homes i de les dones d'Hondures, com també a fer la feina d'informar correctament contrastant les informacions que ens arriben directament dels molts mitjans alternatius i a rebutjar les informacions de les agències propietat de les empreses que amb la seva actitud de tergiversar la realitat i la informació amb la seva actitud, donen també suport a aquest cop d'estat.

EL PROPER DIUMENGE 11 d'octubre

Concentració solidària amb el poble d'Hondures
Plaça del Barco de Santa Eugènia de Ter
4 de la tarda

Adhesions

Amigues de l'ALBA; Coordinadora d'ONG Solidàries; Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany; SOARPAL (Arbúcies-Palacagüina); Imatges per la Solidaritat; La Reus, Cultural i Solidària per la Pau (Reus-Catalunya); ACAT (Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura); Justícia i Pau (Girona); Teixidors de Xarxes; Pro-educart (Palafrugell); Esquerra Unida i Alternativa (Salt); Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA-Girona); Candidatura d'Unitat Popular (CUP Girona); eldimoni.com (Santa Eugènia de Ter)... [si voleu adherir-vos al manifest, envieu un correu-e a comunicacio(arrova)solidaritat.org amb l'assumpte Adhesió Hondures]

Nota apareguda en la publicació El dimoni de Santa Eugènia de Ter.
http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=5063

CONCERT SOLIDARI TRENQUEM EL SILENCI

Dimecres 14 d’octubre a les 21 hores. Sala Luz de Gas, c/ Muntaner, 246 , Barcelona.

La PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE organitza un concert solidari de sensibilització ciutadana. Actuaran dones del món artístic amb compromís i suport en la lluita per l’eradicació de la violència masclista.

Cristina del Valle -
Encarna Salazar -
Monica Green -
Mone -
Más vale tarde que nunca -
Lucrecia -

Els fons recaptats aniran destinats a desplegar per diferents municipis de Catalunya el projecte Trenquem el Silenci a les Escoles.

El preu per gaudir de l’acte, és de 8 €, tot i fem un preu de suport de 10€.
També existeix l’opció de «Fila Zero» per aquelles persones que vulguin col•laborar però que no puguin assistir a l’esdeveniment.
Tolerància zero als maltractaments!
Prou d'agressions!
Trenquem el silenci!

Per prendre contacte:

Plataforma unitària contra les violències de gènere

c/ Junta de Comerç, 17 entresol 1ª

08001 Barcelona

telf: 627398316 mail: prouviolencia@pangea.org

web: www.violenciadegenere.org

Rubí: Concentració a l'empresa ICMA del Grup Ruffini

Concentració davant l'empresa ICMA del Grup Ruffini (Rubí). Aquestes fotos corresponen a la mobilització del passat dia 1 d’octubre, on es varen sumar més de 100 treballadors i treballadores per a denunciar l’actitud prepotent del grup Ruffini. Esquerra Unida i Alternativa de Rubí va prendre posició, va donar suport i va editar una declaració fent una crida a la mobilització.

Les fotografies han esta cedides per la federació local de CGT Rubí, que és el sindicat majoritari en aquesta empresa.

Salut.

EUiA-Rubí.

Jornada DEMPEUS per la salut pública

Absolució per Andreu de Cabo

Ens ha arribat un altre presa de posició, en aquesta ocasió del Consell de Catalunya del POR, en favor de l'absolució del company Andreu de Cabo, delegat del comitè d'empresa de TMB, que també us trametem.

El company Andreu de Cabo Sindín realitzava la tasca sindical de supervisar i informar dels drets i deures de cada bus en funció dels servei mínims decretats durant la vaga pels “2 DIES” de descans del personal.

A més, la direcció de TMB i dels Mossos d’Esquadra s’han contradit a l’hora de demostrar que l’esmenta’t Andreu de Cabo Sindín fora una persona que tingues un comportament que excedís a la funció sindical concreta.

La TMB és una empresa de l’Ajuntament de Barcelona. La direcció de TMB depèn dels responsables polítics de l’Ajuntament i del PSC, en concret de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. El govern municipal del Consistori és una coalició del PSC i ICV-EUiA, hegemonitzada pel PSC.
El POR defensa el dret a l’actuació sindical que exercí Andreu de Cabo Sindín.

Planteja al PSC que trameti als responsables del PSC a laTMB que no donin suport a aquesta sentència contra un sindicalista.

Considera que la conselleria d’Interior de la Generalitat ha de retirar els càrrecs, fent-se ressò de les contradiccions entre els Mossos d’Esquadra.

Es solidaritza amb Andreu de Cabo Sindín, convençut de la seva honorabilitat i actitud ferma a favor de la gent treballadora del bus i de la defensa dels seus drets.

Demana a EUiA que expressi la seva preocupació per les conseqüències de presó, que plantegi el desacord amb l’actuació dels responsables del PSC a la TMB, i que demani es retirin els càrrecs i testimonis.

Considerem de justícia que en el recurs del procés es sentencií l’absolució per Andreu de Cabo Sindín.


Partit Obrer Revolucionari (POR)
Consell de Catalunya

Comunicat de la Fundació Andreu Nin sobre Andreu de Cabo Sindín

La Fundació Andreu Nin considera del tot injust, injustificable i arbitraria la condemna de dos anys de presó pel nostre associat Andreu de Cabo Sindín.

Andreu de Cabo Sindín ha resultat condemnat per coaccions als conductors d’autobús, en l’exercici de la seva tasca sindical com a delegat i membre del comitè de TMB.

La Fundació Andreu Nin lamenta profundament, com un agreujament, que la presó a un sindicalista pugui ser instada, justificada o avalada des de la direcció de TMB; empresa que depèn políticament de l’Ajuntament de Barcelona, dels seus responsables del PSC, i en particular de la regidora Assumpta Escarp.

La Fundació Andreu Nin es solidaritza amb Andreu de Cabo Sindín, convençuda de la seva honorabilitat i actitud ferma a favor de la gent treballadora del bus i de la defensa dels “2 DIES” de descans.

Fundació Andreu Nin

Jornada Mundial pel treball digne

Concentració, 7 d’octubre, 10.30h a la plaça Sant Jaume,

pel Treball Digne

La Confederació Sindical Internacional (CSI) convoca, per demà 7 d'octubre, la 2a Jornada Mundial pel Treball Digne. En un moment en què la crisi pot suposar una pèrdua de 50 milions de llocs de treball i condemnar a la pobresa 200 milions de persones a tot el món, la lluita per la universalització del treball digne passa per l'exigència de polítiques que permetin enfrontar-se a la crisi i mantenir i crear ocupació.

Omplim la plaça. Aquesta lluita s'ho mereix!!!

Marxa per la Igualtat - Nota 3a.

Aquesta crònica, de dos dies, l’envia un company que s’ha acostat fins a la Marxa, dos dies, per tal acompanyar els marxaires, compartint la seva lluita. Els queda molt encara per caminar.

2 d’octubre de 2009

Es Bel.loch d’Urgell un bon punt de trobada, amb els companys i companyes de la marxa en terres Lleidatanes, lloc on aturar-se per descansar desplegar els estris de cuina i fer un bullit d’arròs i llenties, per recuperar forces per continuar la caminada en la que cremar energies sense que afecti l’ànim dons aquest augmenta pas a pas poble a poble.

A un quart de quatre a un hora en que el sol tot just a creuat el zenit, tothom s’aixeca i pren un lloc en l’allargada comitiva amb vehicles davant i darrera uns d’oficials altres solidaris que fan la marxa mes segura i protegida i inclús mes visual.

Camí d’asfalt a tocar de cases i polígons industrials on els crits dels qui ens manifestem atrauen a qui treballen o es recullen de la tarda xafogosa, surten escolten i molta gent aplaudeix i saluda als que sense atur caminen.

A les portes de la Ibèrica Iltrida, Cartaginesa, Romana, Musulmana, Aragonesa, Catalana,...plural, es fa el traspàs d’escorta, moment que els despuntis autoritaris son diluïts per l’esperit assembleari, on es pacta un camí, camí aquest que ha de ser proper a la gent fins arribar al cort de la ciutat, privilegiada, Paera.

Recorrent carrers rambles alguns d’ells amb nom de generals incapaços d’aturar la marxa amb la senyera de la dignitat la de la igualtat, animat a la gent principalment a la immigrant a sumar a unir-se al seguici contra la llei d’estrangeria pel tancament dels centres d’internament.

Es la plaça de Sant Joan lloc de trobada amb gent solidaria d’altres contrades, lloc de concentració i de visualització de les nostres reivindicacions amb lectura de manifest.

D’ací recorrent els carrers estrets de comerços i consum el que afavoria la proximitat, amplificant els crits i missatges de la marxa fins arribar a la plaça dels Dipòsits, en la part elevada, costanera, de la ciutat en lloc i barriada popular gents de pell fosca que s’apropen que apropen les criatures per escoltar les noves que la marxa porta per entendre el que passa per preparar-se informats a enfrontar-se a la duresa d’una llei injusta.

Els marxants son convidats a prendre una dutxa i a curar les ferides que la dura caminada produeix en els cossos.

Ens esperen els fogons i la gent de la Maranya, centre social autogestionat, on relaxar-se seure en mig del carrer sense interrompre el pas de ningú, convidant a participar es barreja el cus-cus pacientment, sense preses amb acurada elaboració, amb la poesia recitada en àrab, cantada amb força en castellà, amb veïns i veïnes que miren i escolten curosos respectuosos, propers.

Ja de matinada ens acull l’edifici amb una creu roja en la façana, per unes hores facilita el sostre sota el que descansar.


3 d’octubre de 2009

Aixeca el dia, ens aixequem ajudats per l’aigua allunyem dels nostres rostres els senyals de cansament, ens reguem a l’aire lliure amb l’esmorcar que com en un conreu del que floreix un dia mes l’esperit solidari.

Recollir no es feina, tothom sap que cal fer, tothom fa el que cal, no hi ha ordres no hi ha qui mana, torna l’autoritat per consensuar com y per on caminar, arrenca amb crits, amb força d’un nou dia la Marxa no tots seguim a peu encara que si de cor ens abracem ens desitgem el millor, ens comprometem a tornar-nos a trobar, ja marxen en Pablo en Xavi l’Oleger en Nourdin, en Benjamin les anònimes companyes, fins una trentena de persones dons si ha sumat nova gent, a una Marxa Internacionalista per els seus participants per els seus missatges.

Fent esquena amb esquena que no donant-nos-la, es pot veure la Catedral de Lleida amb els nius d’orenetes arrenglerats amb els nius i cigonyes a costat i costat, com la Marxa com símbol de que tots i totes som migra’ns tots i totes estem de pas i es Lleida ciutat acollidora sinó mireu les cigonyes els coloms i les orenetes. Tardor 2009

Eduard

Classe, Nació i Revolució 1934-2009

Els joves historiadors y els fets d’octubre 1934 a Catalunya

Activitat de la Fundació Andreu Nin a Barcelona: "Clase, Nació i Revolució 1934-2009: Els joves historiadors y els fets d’octubre 1934 a Catalunya". Es tracta de la vissió de quatre joves historiadors sobre aquest tema.

Dimarts, 6 / octubre / 2009
Hora: 19:00
Lloc: La Torna
Adreça: c/ Sant Pere Màrtir 37 - Barcelona

La Marxa per la Igualtat fa camí

Avui, divendres 2 d’octubre hem pogut contactar amb els participant en la Marxa per la Igualtat que es dirigien cap a la ciutat de Lleida, cap a la plaça Panera, on passaran avui la nit.

En contacte telefònic, el company Hugo Colacho, de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès Occidental, entitat impulsora d’aquesta marxa ens ha explicat que en aquell moment composaven la marxa unes 70 persones, entre les que van caminant (48) i les que duen els cotxes acompanyant-los.

Els ànims estan molt bé. Que els ajuntaments es mouen una mica i en alguns llocs els faciliten el lloc per dormir. La policia municipal dels pobles i també els Mossos els fan acompanyament. La Creu Roja està col•laborant i cada nit quan arriben a la ciutat corresponent els fan un reconeixement, uns massatges als peus,...

Per les ciutats on passen planten una olivera, com a símbol de que estan fent arrels en aquesta terra.

Mentre parlàvem s’han afegit a la Marxa 22 pakistanesos de Lleida. Hi ha marxaires de Colòmbia, d’Equador, d’Uruguai, de Nicaragua, de Mali, de Burkina, Nigèria, Bolívia, Argentina, Marroc,....

Hi ha 60 entitats a l’Aragó que els donen suport....

Cada mostra de solidaritat va molt. Com els aliments que els van fer arribar a Montserrat fa uns dies els companys de l’Associació de Treballadors Pakistanesos (20 kg d’arròs i 10 kg de dàtils).

Endavant!

àngels tomás

Activitats de PAU ARA, dissabte 3 d’octubre 09

Hola a totes i tots!!

Després de la intensitat de les brigades d'aquest estiu ens retrobarem per posar en comú tot allò que hem viscut i volem compartir. També per planificar i per explicar a tantes persones com sigui possible les vivències en terres palestines. Per això ens reunirem el dissabte dia 3 d'octubre, a la casa palestina, a les 11 del matí. Durant el matí farem l’avaluació i planificació de les brigades.

Per la tarda celebrarem l’assemblea oberta de Pau Ara a tothom que vulgui participar. Serà en l'espai de l’assemblea on tindrem que escollir els càrrecs directius de l'entitat i els equips de treball.

La Casa Palestina ens ha ofert quedar-nos a dinar allí, el preu es de 12 € i pot venir tothom qui vulgui, avisant això si.

L’assemblea de la tarda serà un moment important per l'entitat, per això es important que passeu la convocatòria i animeu a tothom que creieu que pugui estar interessat en col·laborar de qualsevol manera.
Comptem amb totes i tots, una abraçada
Pau Ara

Primera activitat:

Dia: Dissabte 3 / octubre / 2009 11:00h.

Lloc: Casa Palestina – Leopoldo Alas, 12 baixos- Barcelona

Segona activitat:

Dia: Dissabte 3 / octubre / 2009 18:00h.

Lloc: el mateix, a la Casa Palestina

Netejem el nostre sector de precarietat i salaris baixos!!!

Aquesta tarda s’han manifestat a Barcelona les treballadores i treballadors del sector de la neteja, per demanar un conveni que reguli el sector per a tot Catalunya. Afectarà a unes 150.000 persones.

Sota el lema NETEJEM EL NOSTRE SECTOR DE PRECARITAT I SALARIS BAIXOS!!!!! Unes 2000 persones s’han manifestat fins a la Plaça Sant Jaume on l’han escombrat....

READMISION ¡YA!DE LOS 12 TRABAJADORES DESPEDIDOS DE ICMA SA

Ahir EUiA - Rubí va repartir aquesta declaració a les portes de ICMA i RUFFINI, animant a participar en la mobilització organitzada per avui contra els acomiadaments en portes.

TODOS Y TODAS A LA CONCENTRACIÓN DEL JUEVES 1 DE OCTUBRE

¡ A los trabajadores /as de las empresas Ruffini ¡ A toda la clase trabajadora

El pasado mes de Agosto, y en pleno proceso vacacional de la plantilla, la dirección de la empresa ICMA.SA. , y siguiendo las directrices canallescas de la gerencia del grupo Ruffini a la que pertenece, comunicó a 12 trabajadores, la mayoría afiliados a CGT, sus rescisiones de contrato .Despido a todas luces ilegal pues se hace contraviniendo la resolución del Departamente de Treball , que en este caso rechazó el expediente de eliminación de puestos de trabajo.

Entre los despidos hay también representantes sindicales de los trabajadores. UNA PURA Y DURA PROVOCACION.

Esquerra Unida considera, y lo decimos siempre, que hay que responder, con la lucha y la movilización, a todas las provocaciones patronales, que no son pocas. Sean empresas pequeñas, medianas o grandes.

Solo la lucha, lo más coordinada y extensa posible, comenzando con las del mismo grupo o propietario, con el máximo de unidad sindical. Puede permitir logros y ciertas victorias para los asalariados.

Y CON LA SOLIDARIDAD ACTIVA DE LOS OTRAS FABRICAS, SINDICATOS Y ORGANIZACIONES QUE SE RECLAMAN DE LOS TRABAJADORES Y LA IZQUIERDA.

Durante estos años de crisis capitalista. asistimos en cada vez más cortos periodos de tiempo, a despidos de más trabajadores y trabajadoras en los centros de trabajo.
Unas veces directamente, con expedientes aprobados por el Departament de Treball , otras indirectamente amenazando a las plantillas y llevando la presión, a nivel individual , forzando así el despido mal llamado ¨voluntario o no traumático¨.

Los patronos capitalistas conocen muy bien, y temen, la fuerza imparable, de la clase obrera. Es con esa división, empresa por empresa, con esa individualidad del sálvese el que pueda con la que juegan, y aplican.

Este jueves 1 de Octubre, a las 12 del mediodía., los compañeros despedidos, que llevan semanas luchando y defendiendo sus derechos, llaman a una concentración de apoyo y solidaridad, en las puertas de la fábrica. Es en Can Jardí, enfrente de Ruffini. Av. Bizzet ,2

Rompamos las barreras que nos impone la patronal, rompamos los prejuicios que nos atan a la división sindical, demos esos primeros pasos. Los intereses de la clase trabajadora son comunes, démosles apoyo asistiendo y estando a su lado. Y en primer lugar los delegados/as y trabajadores/as de las otras fábricas del grupo.Y los de la misma ICMA.

Esta triste realidad nos está provocando una sangría de despidos y cierres de empresas. Esta dura situación nos debe hacer reflexionar. Se nos ha hecho creer en la eternidad de las bonanzas del sistema burgués. Su economía especulativa les ha comportado grandísimos beneficios y ahora es parte de su crisis, que recae sobre nuestras espaldas y bolsillos.

Y se nos está haciendo pagar a los de abajo: con despidos, y millones de parados sin perspectivas de futuro, con perdida de poder adquisitivo con bajos salarios y pensiones, la subida de impuestos directos e indirectos, y grandes beneficios para las grandes fortunas y la banca, y además con dinero público.Y añadido al deterioro y recorte de las prestaciones sociales o asistenciales, etc. O sea más miseria.

Derechos y no caridad marginal debemos exigir los trabajadores a los gobiernos que se reclaman de izquierdas. Y en primer lugar al PSOE. Y para eso impuestos directos a los más ricos, a las grandes fortunas, a la banca, a las multinacionales. Y si eso no basta, Nacionalización de la banca bajo control de las organizaciones de los trabajadores.

Esto es todo lo contrario de lo que el gobierno neoliberal del PSOE intenta imponer en sus presupuestos.

Y después esos mismos capitalistas, que nos hacen pagar su crisis, que nos imponen sus miserias. Con sus grandes medios de comunicación y partidos de derechas, como el PP, dirán que los culpables son los trabajadores inmigrantes. Y también desde las leyes, como la de extranjería el gobierno del PSOE les hace el juego.

Desde su poder, la derecha y el capital, incita al odio contra la inmigración y sus familias, desde su poder apoyan a grupos fascistas y xenófobos contra los trabajadores/as inmigrantes.

Comisió Permanent de Esquerra Unida i Alternativa de Rubí. 28/09/09