Encara amb la ressaca de la bona Festa anual d'EUiA, dilluns ens varem veure el consell nacional d'EUiA. Es tracta del primer consell del nou curs polític.En el ordre del dia teníem el informe del coordinador, amb una proposta organitzativa de responsabilitats, la ratificació del candidat cap de llista a eleccions autonòmiques i un document sobre el tributs..
Va estar bé el debat sobre l'informe, un document preparat amb sugerències diverses amb esperit positiu de consens, amb quasi vint paraules sobre el mateix, i el fet que el coordinador recollís la majoria de propostes que es van fer. En Jordi López -els eixos de la seva intervenció els reprodueixo a baix- i en Martin Pretel, varen situar temes com que cal ser més autocrítics amb les polítiques del govern que no es fan be i que EUiA ha de donar una perspectiva social i també política de futur, a l?esquerra i social, encara que avui no estigui en l'horitzó.
El PSUC viu va proposar fer la votació per separat del document, la proposta organitzativa i la ratificació del candidat, cosa que es va acceptar. Va manifestar que calia haver fet primàries encara que fora amb un candidat únic, com farà Iniciativa.
La gent de Bastida varem votar favorablement els dos primers punts (Informe i responsabilitats) i ens varem abstenir en la ratificació del candidat (52 a favor i 17 abstencions, i altres 3 persones que no varen votar) perquè s?havien arribat a uns acords polítics i organitzatius, que per la nostra part hem complert (no varem presentar candidat a primàries) però l'altra part, de moment encara no.
El document sobre els tributs, bastant treballat col·lectivament després de debatre es va aprovar per unanimitat.
Finalment es va informar sobre el concert contra la violència de gènere que es varà el dimecres 14 d'octubre de Luz de Gas, per recollir fons per a programes de prevenció ("Trenquem el silenci") a les escoles.
Els eixos de la intervenció d'en Jordi López son aquests,
Notes sobre l'informe al Consell Nacional
En l'apartat de la crisi: Sembla una resposta massa defensiva. D'acord que la posició que s'ha imposat majoritàriament és acceptar/esperar una sortida "capitalista" de la crisi (és a dir, que "l'economia" millori, que les empreses i els bancs tornin a tenir beneficis perquè així no collin tant als treballadors), però, carai!, som un moviment d'esquerres i anticapitalista.... Encara que aquesta posició, avui, sigui minoritària entre els treballadors, cal dir que les crisis capitalistes només es ressolen en favor dels treballadors si s'avança cap al canvi de sistema, cap al socialisme.. Si no és així, a la sortida de la crisi caurem en una derrota dels treballadors, amb el resultat d'atur, pobresa i violència per a tota una generació, mentre els capitalistes renoven la seva capacitat d'explotació i guanys màxims. No oblidar aquí que els bancs a Espanya no han tingut encara pèrdues malgrat la crisi, sinó beneficis més baixos.
Sobre els impostos, no m'estenc perquè ja ho vam parlar l'altre dia.
Sobre el punt de les eleccions, cal afegir un punt de crítica/autocrítica. No podem deixar d'assenyalar els punts negatius del govern d'Entesa. Com a mínim, distanciar-nos de les mancances i errades que no han estat responsabilitat d'EUiA i reconèixer alguns errors propis o de la coalició, com l'assumpció de la conselleria d'Interior. Si no ho fem, com afrontarem les crítiques legítimes que ens faran els treballadors i la gent d'esquerres durant la campanya. (Per exemple, a BCN-Ciutat Vella, els veïns saben que no ens vam oposar a l'hotel del Palau de la Música per "compromisos polítics". Cal explicar-ho i rectificar, encara hi som a temps).
En el punt 8, sobre el cas Millet, estic d'acord amb el què es diu, però caldria precisar que aquest afer mostra l'entranya profundament corrupta de la burgesia catalana. L'escàndol recorre tot l'espectre de la dreta catalana, des de les FAES-PP fins a les fundacions afins a CDC i les seves maniobres per combatre l'aliança de sectors catalanistes amb l'esquerra. Els diners bruts del Palau no han anat a organitzacions de treballadors ni populars, sinó de les dretes, els banquers i els poderosos de Catalunya.
El punt 9, la llei d'estrangeria la deixo pel Martín Pretel, suposo que cal expressar una posició política més rotunda en aquest tema com en el de l'avortament. Potser ja es preveu fer-ho i el que tenim és només un guió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada