Marxa per la Igualtat - Nota 3a.

Aquesta crònica, de dos dies, l’envia un company que s’ha acostat fins a la Marxa, dos dies, per tal acompanyar els marxaires, compartint la seva lluita. Els queda molt encara per caminar.

2 d’octubre de 2009

Es Bel.loch d’Urgell un bon punt de trobada, amb els companys i companyes de la marxa en terres Lleidatanes, lloc on aturar-se per descansar desplegar els estris de cuina i fer un bullit d’arròs i llenties, per recuperar forces per continuar la caminada en la que cremar energies sense que afecti l’ànim dons aquest augmenta pas a pas poble a poble.

A un quart de quatre a un hora en que el sol tot just a creuat el zenit, tothom s’aixeca i pren un lloc en l’allargada comitiva amb vehicles davant i darrera uns d’oficials altres solidaris que fan la marxa mes segura i protegida i inclús mes visual.

Camí d’asfalt a tocar de cases i polígons industrials on els crits dels qui ens manifestem atrauen a qui treballen o es recullen de la tarda xafogosa, surten escolten i molta gent aplaudeix i saluda als que sense atur caminen.

A les portes de la Ibèrica Iltrida, Cartaginesa, Romana, Musulmana, Aragonesa, Catalana,...plural, es fa el traspàs d’escorta, moment que els despuntis autoritaris son diluïts per l’esperit assembleari, on es pacta un camí, camí aquest que ha de ser proper a la gent fins arribar al cort de la ciutat, privilegiada, Paera.

Recorrent carrers rambles alguns d’ells amb nom de generals incapaços d’aturar la marxa amb la senyera de la dignitat la de la igualtat, animat a la gent principalment a la immigrant a sumar a unir-se al seguici contra la llei d’estrangeria pel tancament dels centres d’internament.

Es la plaça de Sant Joan lloc de trobada amb gent solidaria d’altres contrades, lloc de concentració i de visualització de les nostres reivindicacions amb lectura de manifest.

D’ací recorrent els carrers estrets de comerços i consum el que afavoria la proximitat, amplificant els crits i missatges de la marxa fins arribar a la plaça dels Dipòsits, en la part elevada, costanera, de la ciutat en lloc i barriada popular gents de pell fosca que s’apropen que apropen les criatures per escoltar les noves que la marxa porta per entendre el que passa per preparar-se informats a enfrontar-se a la duresa d’una llei injusta.

Els marxants son convidats a prendre una dutxa i a curar les ferides que la dura caminada produeix en els cossos.

Ens esperen els fogons i la gent de la Maranya, centre social autogestionat, on relaxar-se seure en mig del carrer sense interrompre el pas de ningú, convidant a participar es barreja el cus-cus pacientment, sense preses amb acurada elaboració, amb la poesia recitada en àrab, cantada amb força en castellà, amb veïns i veïnes que miren i escolten curosos respectuosos, propers.

Ja de matinada ens acull l’edifici amb una creu roja en la façana, per unes hores facilita el sostre sota el que descansar.


3 d’octubre de 2009

Aixeca el dia, ens aixequem ajudats per l’aigua allunyem dels nostres rostres els senyals de cansament, ens reguem a l’aire lliure amb l’esmorcar que com en un conreu del que floreix un dia mes l’esperit solidari.

Recollir no es feina, tothom sap que cal fer, tothom fa el que cal, no hi ha ordres no hi ha qui mana, torna l’autoritat per consensuar com y per on caminar, arrenca amb crits, amb força d’un nou dia la Marxa no tots seguim a peu encara que si de cor ens abracem ens desitgem el millor, ens comprometem a tornar-nos a trobar, ja marxen en Pablo en Xavi l’Oleger en Nourdin, en Benjamin les anònimes companyes, fins una trentena de persones dons si ha sumat nova gent, a una Marxa Internacionalista per els seus participants per els seus missatges.

Fent esquena amb esquena que no donant-nos-la, es pot veure la Catedral de Lleida amb els nius d’orenetes arrenglerats amb els nius i cigonyes a costat i costat, com la Marxa com símbol de que tots i totes som migra’ns tots i totes estem de pas i es Lleida ciutat acollidora sinó mireu les cigonyes els coloms i les orenetes. Tardor 2009

Eduard