dimarts, 29 de març del 2011

PRIMARIES A CERDANYOLA.

Per falta de consens per escullir el segon de la llista d’EuiA a Cerdanyola s’ha tingut de recorre a unes primaries celebrades el passat dissabte 26 de març amb una participació de 20 persones, 18 dels quals amb dret a vot. El resultat ha sigut de 11 vots favorables al candidat de EuiA (Bastida) Manel Navarro per lo que ocupará el 9e puesto en la llista de la coalició amb una possible obció a una regiduria tal com indican les espectatives de les eleccions municipals a la localitat si recordem en el 2003 ja se va pressentar també el 9e de la llista i la coalició EuiA/IC va obtenir 7, en el 2007 va ocupar el 11e puesto i la coalició va obtenir 9 regidors. Actualment es el principal grup de l’oposició municipal i els sondejos son favorables. Manel Navarro a desenvolopat en aquesta ùltima etapa la lluita per agrupar els aturats i aturades del municipi participand activament en la IIª Marxa contra l’atur i la precarietat, actualment esta col-laborand amb l’associació d’afectats dels desnonaments per les hipoteques así com impulsand la movilització, desde la plataforma en defensa de la sanitat publica per l’hospital comarcal “Ernest Lluc” presviste en el 2007 . Eixos principals dels problemes qu’abordara en la campanya municipal.

divendres, 18 de març del 2011

Trobada de Reflexio sobre els moviments pels drets de les dones














FUNDACIÓ SOCIALISME SENSE FRONTERES
Assessora: Associació Hèlia
Ponències, Tallers, Plenari i Conclusions.
Trobada de reflexió sobre els moviments pels drets de les dones.
Alternatives estratègiques, ideològiques i socials.
US CONVIDA A
· Montserrat Vilà. Moviments de transformació social.
· Lidia Puigvert. Presentació tesi “Otras mujeres” i perspectives.
· Marisa Fernández. Pràctica i alternativa feminista en la defensa del dia a dia dels drets de les dones.
· Patrícia Melgar. Joves investigadores compromeses amb superar els rols tradicionals de feminitat i masculinitat hegemònica.
· Adriana Sabater. Acció sindical en l’àmbit laboral per a la igualtat.

Inscripció gratuïta: helia@heliadones.org / t:616554967.
Organitza: Fundació Socialisme sense Fronteres
Tindrà lloc el dissabte 2 d’abril de 10:00 a 17:30
Al Centre Cívic La Sedeta · Carrer de Sicília, 321 · Metro: L4 Joanic / L2 i L5 Sagrada Família Dinar al pati de La Sedeta.

Propostes polítiques i coalicions municipals


Coordinació membres de Bastida i del Consell Nacional d’EUiA, 16.03.2011.
Preparació Consell Nacional del proper dilluns dia 21.

Sobre la taula s'exposen propostes i situacions a Rubí, Terrassa, Salt, Sabadell, Granollers, L'Hospitalet de Ll, Torrelles de Ll, Llagostera, Girona, Cerdanyola, Barcelona, Montblanc, Gavà, Esplugues del Ll, Badalona.

Es valora l'evolució política, amb les retallades governamentals de CiU, la crisis general, les imposicions patronals i financeres UE i del govern de l'estat, la desmobilització pels pactes però també per la situació obrera que s'expressa en la Nissan i la desmantellament de les tres fàbriques de les dues rodes de Catalunya (Honda, Yamaha, Derbi), la fallida del govern de les esquerres de què està pendent fer el balanç de l'experiència i de les seves polítiques, la crisis al PSC i ERC, amb la feblesa d'ICV i EUiA per representar una alternativa, la dificultat de ser coherent en les polítiques i la mobilització amb el dèficit de credibilitat que ocasiona, quan les esquerres han estat la govern.

A tall de resum es comparteix el següent.

• Promoure les propostes polítiques locals entorns les prioritats establertes a la Convenció municipalista d'ICV i EUiA, amb l'atenció preferent als llocs de treball, joventut, drets dones i contra la violència masclista, i drets immigració. El Programa de l'esmentada convenció ofereix molta documentació pels programes municipals.

• Acord amb formalitzar la coalició ICV-EUiA municipal per part de la direcció nacional, amb els acords de les respectives assemblees locals.

• Les negociacions empreses i la coalició ha de pretendre reforçar l'esquerra local amb la coalició, i a les assemblees d'EUiA.

• Recolzem les negociacions d'EUiA Salt per encapçalar la coalició, i esperem una bona resolució local, en tot cas seguirem recolzant aconseguir la representació electa pel candidat d'EUiA. Recolzem EUiA Montblanc. Bona entesa local a Rubí, amb un suport potent de gent jove compromesa. de dirigents sindicals i veïnals.

• A Terrassa considerem necessari el procés de progrés de l'assemblea des del projecte d'EUiA i de la coalició, amb consens de totes les parts sense exclusions.

• Demanem a la direcció d'EUiA tingui més en compte, i així consti en l'agenda general i dels òrgans, que el tercer dilluns de cada mes hi ha a les 20 h la concentració d'homenatge a les dones assassinades per la violència masclista, organitzada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere.

dijous, 17 de març del 2011

Euia entrega a l´ajuntament 200 signatures per demanar una escola bressol a Montblanc


La responsable de premsa d´euia de Montblanc Antònia Segura i el coordinador local i comarcal d´euia de Montblanc i Conca de Barberà en David Flor han entregat aquest mati dia 16 de març 200 signatures per demanar una escola bressol als barris de Sant Maties, Horta Vinyols i Sol de L'Horta o la possibilitat de ficar un transport escolar gratuït per els infants de la zona. Argumentant que aquesta zona queda molt abillada del centre del poble i la canalla que no te la possibilitat que els seus pares els portin en cotxe ho tenen que fer caminant en el greu risc que corren tan ells com els seus pares al no existir cap vorera en condicions. En aquest manifest que han signat molts veïns de Montblanc també es demana la reobertura de l'antiga carretera C-14 que va de Montblanc a Vilaverd. Des de EUIA de Montblanc creiem que aixo beneficiaria molt als veïns de aquestos tres barris al estalviar-los casi quatre quilometres per vindre i lo mateix per anar Direcció Reus o Tarragona. A mes també seria una bona sortida per els cosos d'Emergència com ambulàncies, bombers o Policia en cas d'Un accident, a vegades la diferencia de un minut pot salvar moltes vides. També deixem clar que aturem de moment aquesta campanya fins que s'acabin les eleccions municipals.

dimarts, 15 de març del 2011

Movilització antinuclear i en solidaritat amb el poble de Japó

Concentració el 17 a les 17:00 h. Consulat del Japó a Barcelona . Av. Diagonal 540

Per un canvi radical en el model energètic, un decreixement del consum i per l’abandonament de l’energia nuclear i de les energies fòssils. No ens podem permetre el risc d’un accident nuclear. No podem seguir provocant el Canvi Climàtic. Per una Catalunya 100% renovable.

Concentració el 17 a les 18.30 hores a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per denunciar els perills que malauradament de nou
s’han repetit en aquest cas al Japó.

Convoquen:
Ecologistes en Acció de Catalunya
Repsol Mata
Entrepobles
Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització

dijous, 10 de març del 2011

CONVOCATÒRIA DE CONCENTRACIÓ PER L'ASSASSINAT D'UN JOVE PAKISTANÈS

Dijous dia 10 de març a partir de les 19h00 hem convocat una concentració de condemna per l'assassinat del nostre company, Sr. Ali Akbar, davant de la botiga, situada al numero 16 del carrer Sant Pere Més Alt.
L'acte, convocat per l'Associació de Treballadors Pakistanesos i altres associacions, federacions i comunitat pakistanesa,on s'encendrà espelmes i s'oferiran flors en senyal de condol i condemna.
Esperem comptar amb la vostra presència i suport.


CONVOCATÒRIA DE CONDEMNA I CONDOL PER L'ASSASSINAT DEL NOSTRE COMPANY
Lloc: 16, sant Pere més Alt
Hora: 19h00

dimarts, 8 de març del 2011

Avui 8 de Març


NOTA:
Des de l'Àrea de Solidaritat i Pau d'EUiA ens informen que la convocatòria del 20 de març coincideix amb la que s'està organitzant a nivell general en solidaritat amb els pobles en lluita, també pel matí del dia 20, segons la crida realitzada per l'Assemblea de moviments socials del FSM en Dakar. Potser caldrà fer-ne una fussió.

Seguirem informant!


8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
NOSALTRES EXIGIM, UNIDES DECIDIM!
LES DONES CONTRA LES RETALLADES SOCIALS



Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs actuals, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?
Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal•lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats... Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l'ajuda quan ja és massa tard, si és que l'arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.
A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral... Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?
I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil•litats de certs desigs masculins... Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.
Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar... o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!
Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre... i com recorden les nostres companyes italianes, si no és ara, quan?
És ara i sempre!
Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!
Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta greu xacra social.
Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de la riquesa!
Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!
Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!
Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!
Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit !
VISCA LES LLUITES FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU !



Comissió 8 de Març

dimecres, 2 de març del 2011

Forum Social Mundial – Dakar 2011.

Forum Social Mundial – Dakar 2011.

Un altra bona experiència dels moviments socials.

Les dades de la present edició son: 75ooo participants, corresponents a 132 països i amb unes 1200 activitats autoorganitzades. En la marxa d’inici, que va ser diumenge 6, van participar unes 70 mil persones.

Si hi ha una frase que pot resumir aquest 10è Fòrum social Mundial, és Ha estat un fòrum on no sols s’ha fet a Àfrica, sinó que ha estat realitzat amb la participació dels africans i les africanes.

Hi havia molta gent de Senegal, però també molta d’arreu d’aquest continent, tan oblidat i saquejat, de Mali, de Mauritània, Ruanda, Sud-àfrica, Nigèria, Algèria, Marroc, Togo, Guinea, Sàhara Occidental, Kenya, de Burkina-Faso .....

El FSM es va realitzar dins del Campus universitari, mentre els universitaris tenien les seves classes. El primer dia va ser com un caos, però després del segon els joves estudiants es van imbuir de l’esperit del FSM i varen començar a barrejar-se amb els i les activistes altermundialistes i començaren a reivindicar les seves demandes (necessitem més aules, dormitoris estudiantils,..) i va ser fantàstic

Va estar molt present la solidaritat amb Egipte i Tunísia, durant tot el fòrum. Va coincidir el dia que tothom pensàvem que Mubarak se n’anava amb la realització de l’Assemblea dels Moviments Socials i això va repercutir fins i tot amb les intervencions sobre tots dels delegats egipcis, palestins, algerians....

Una taca negra va ser l’actitud de la delegació marroquina que va impedir que s’ha arribessin a realitzar els tallers programats sobre la sobirania del Sàhara Occidental i aquest conflicte va arribar fins i tot a que no es pugues aprovar, per consens, la declaració final de les dones. Es va improvisar una manifestació de suport al poble sahrauí, per denunciar l’actitud repressiva dels integrants de la delegació marroquina. Jo vaig participar-hi juntament amb l’eurodiputat de IU i altres integrants de la delegació de l’estat i del PEE.

Va haver molta participació de dones i també amb l’organització de tallers. Hi havia de tota mena. Ens varem trobar tallers de denúncia sobre la mort de dones durant el part, a càrrec d’un grup de llevadores. Feien una crida a lluitar per aconseguir serveis i drets per a les dones ... explicant que per això cal participar en política perquè sols les dones treballaran per les necessitats prioritàries de les dones. Per exemple, tenien clar que els homes no lluitaran perquè hi hagi recursos per què les dones puguin anar a l’hospital.

Transform! que és la fundació del Partit de l’Esquerra Europea va organitzar tot un seguit de seminaris i activitats, molt interessants, amb participació diversa, entre els ponents hi havia Samir Amin, Bernard Cassen i també el president del PEE, Pierre Laurent.

Nosaltres varem formar part de la àmplia delegació catalana que amb més de cent persones conformarem la presència de Catalunya a Dakar.

L’assemblea dels moviments socials va aprovar, com és habitual el seu manifest, en el que a més de les diferents reivindicacions i lluites, hi ha dues dates de referència i centralització a nivell internacional, són el 20 de març, jornada global d’acció de solidaritat i suport al procés revolucionari en curs en el mon àrab i el 12 d’octubre, dia de la Mare Terra i jornada d’acció global contra el capitalisme i que s’inscriu en el marc de la setmana d’acció contra el deure i les institucions financers internacionals.

Lynn Strother

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones del mon.
http://fsm2011.org/es/noticias/carta-de-solidaridad-con-la-lucha-de-las-mujeres-del

La declaració dels moviments socials.
Adjunta.

Signa Manifest demanant millors condicions de vida a Guinea Ecuatorial


Us enviem el link del manifest que en Juan Tomás Ávila Laurel ha escrit per demanar millors condicions de vida a Guinea Equatorial, un país en dictadura que ha sofert enormement i que continua fent-ho gràcies també a les grans potencies mundials per negoci del petroli. Costa 2 minuts signar-lo. Moltíssimes gràcies. Si podeu feu-ne la màxima difusió.

http://www.petitiononline.com/AVILALAU/petition-sign.html



Este manifiesto denuncia la deplorable situación política, social y económica de Guinea Ecuatorial, y condena la complicidad de los países occidentales con la dictadura, al mismo tiempo que pide a la comunidad internacional y a todos los hombres y mujeres del mundo aunar esfuerzos para abrir caminos a la libertad en Guinea.
La desesperante y alarmante situación social, económica y política de Guinea Ecuatorial, provocada por la gestión autocrática del General Obiang Nguema, nos llevó a declararnos en huelga de hambre para protestar, aprovechando la visita al país del Presidente del Congreso de los Diputados español, D. José Bono, a quien pedimos que hiciera entrega de una carta en la que recogíamos nuestro deseo de que mediara para iniciar una transición política y una salida honrosa para el mencionado Obiang y los componentes inmediatos de su régimen.
La petición, pese a ser justa, no sólo no fue atendida, sino que en las horas siguientes a la misma vivimos en carne propia el profundo desinterés de los representantes diplomáticos de Estados Unidos y de España. Esta actitud, claramente opresiva contra la libertad, nos reafirma en la idea, cada vez más creciente, de la conspiración mundial de las potencias para evitar el desarrollo y la democratización de amplias zonas geográficas.
La explotación del petróleo y gas por empresas norteamericanas supuso para Estados Unidos un cambio en su trato con el Gobierno de Guinea, casi cortejado por embajadores serviles, y por parte de España, por continuos y estériles esfuerzos por acercarse a los miembros del clan que controla el poder en Guinea Ecuatorial. En ambos casos, el interés lucrativo de los Gobiernos “amigos” es patente, quedando relegado a un segundo plano la preocupación de los derechos humanos básicos.
El perpetuo acoso a los inmigrantes y a las personas de minorías raciales y étnicas en toda Europa y en los países occidentales desarrollados sería la consagración del racismo global perpetrado por naciones occidentales y de raza blanca en contra de la gente de otros países de escaso desarrollo económico. Se evita, pues, su desarrollo para tener una excusa para su marginación. De esta manera el usufructo de sus recursos sería permanente, ayudado por las oligarquías corruptas que se enriquecen a su costa, pese a la miseria de la población.
Ante este estado de cosas, se plantearía en todo el mundo la necesidad de que los países “pobres, pero con recursos” cambien relaciones diplomáticas y económicas con los países “ricos, pero en crisis”, toda vez que las mismas, en el caso de las primeras, son para afianzar en el poder a los dictadores que sojuzgan a los ciudadanos, y las segundas para enriquecerlos como pago a su consentimiento tácito.
En nuestro caso, si Estados Unidos y España no tienen ningún interés en el desarrollo y democratización de Guinea, y sí en el robustecimiento de su amistad con los líderes que nos sojuzgan, entonces no deben tener las relaciones diplomáticas o económicas que mantienen con Guinea. Esto sería una componente de lo que se llamaría un nuevo orden mundial, un orden donde quepan todos los mundos posibles y no apenas el del interés que subyuga pueblos en el mundo en nombre del imperialismo euro-americano.
Este es un manifiesto que ningún Gobierno debe dejar de someter a reflexión. Haremos traslado del mismo a todos los organismos mundiales y pedimos para ello su firma.

Sincerely,

Acte a Horta (Barcelona): Propostes per canviar el Mon








La presentació de l'acte va a càrrec de la companya Lynn Strother, participant també en la darrera edició del FSM 2011.
Membre de la Plataforma Horta-Carmel-Guinardó ¨un altre món és possible" i de l'assemblea d'Horta - Guinardò d'EUiA.