Carta abierta a los medios de comunicación en motivo de la marcha a Gaza 2009 y la huelga de hambre emprendida por Teresa Sala

La Marcha por la Libertad de Gaza es una convocatoria pacífica -formada por participantes de más de 40 nacionalidades diferentes- que tenía previsto salir el pasado 27 diciembre de El Cairo (Egipto) rumbo a la Franja de Gaza. El objetivo de la marcha era doble, por una parte recordar el salvaje ataque israelí que dejó más de 1400 muertos (de ellos casi un tercio niños) hace un año, y denunciar, al mismo tiempo, el bloqueo absoluto al que se ve sometida la región desde 2007.

Tras el ataque de la Navidad del 2008, que hundió aún más (si ello era posible) la ya paupérrima economía de la Franja, Estados Unidos y la Unión Europea garantizaron que la población palestina no se vería abandonada. Pero un año después, los hechos avergüenzan a las palabras y las iniciativas encaminadas a aliviar la situación humanitaria de la Franja han sido tan tibias como
ineficaces. Y mientras el bloqueo sigue dejando virtualmente aislada a la Franja, los acuerdos preferentes de la UE con Israel no se han visto modificados en una sola coma.

Nuestro gobierno, por su parte, no se ha distinguido más que por la preparación de nuevos y generosos acuerdos de venta de armamento con Israel, y en servir en bandeja (con una inexplicable indiferencia mediática) la anulación del concepto de Justicia Universal con el que los magistrados españoles pretendían fiscalizar la actuación de los dirigentes y oficiales israelíes.

En estas circunstancias, cuando nuestros gobernantes rompen sus compromisos, cuando hacen dejación reiterada de sus funciones, cuando el cinismo y la indolencia es la única política en la que recrean, la sociedad civil no puede más que hacerse oír con fuerza. Y es por ello que 50 españoles -a pesar de la prohibición explícita del gobierno egipcio y de la recomendación en sentido
contrario del ministerio de Asuntos Exteriores- han viajado a El Cairo para acompañar al resto de participantes -hasta un total de 1400- y sumarse a la marcha por Gaza.

La situación en estos momentos de la marcha es crítica: los activistas se encuentran bloqueados o retenidos en diferentes puntos del territorio egipcio, y se ha impedido el paso a la Franja a todos ellos (juntamente con el material de ayuda humanitaria que les acompaña). Como medida de presión, un grupo ha acampado frente a la sede de Naciones Unidades de la capital egipcia, y ocho de ellos se han declarado en huelga de hambre. Entre los huelguistas, encabezado
por Hedy Epstein (superviviente del holocausto judío y a sus 85 años una activista de larguísima trayectoria en la defensa de los derechos humanos), se encuentra la española Teresa Sala, proveniente de Mollet del Vallés (Barcelona).

Desde la distancia apoyamos la decisión de Teresa y el resto del grupo (mención especial merece sin duda la lucha de Hedy Epstein), nos sentimos orgullosos de una decisión que desde aquí compartimos por completo y con la que sólo podemos solidarizarnos.

Antonio Sánchez, marido de Teresa Sala
Sandra, hija de Teresa Sala
Arnau, hijo de Teresa Sala

Paraules des de Gaza

La coordinadora de la Plataforma contra les violències de gènere està aquests dies a Palestina formant part de la gira de la Plataforma de mujeres artistes contra la violencia de género. Ens ha enviat unes cròniques diàries que pensem que són de força interès sobre les activitats i la quotidianitat de la vida a Palestina. En l’aniversari de la massacre a Gaza i els obstacles per el desenvolupament de la Marxa a Gaza... Agraïm a tothom que a fet possible que podem gaudir d'aquest testimoni començant lògicament per la Montserrat Vila, que era qui feia les cròniques.

sábado, 27 de diciembre de 2009

Crónica 6 de Montserrat desde Betlem.

En Tel Aviv con mujeres israelíes y palestinas. A un año de la masacre de Gaza, vimos necesario definir mejor que significaba Paz para cada una de las partes. Emoción al llegar una compañera de Nablús. Hoy domingo, último día de la gira, el lunes será de vuelta todo el día.
Avui diumenge, l'últim dia de la gira, ha estat amb les Associacions de dones israelianes i palestines a Tel Avi. En aquesta complexa i desigual lluita per la pau, avui hem fet exercici i intent en quatre taules sobre temes candents: 1) la trata de dones en la prostitució i en el lloc de treball 2) La discriminació i assetjament al treball, 3) La lluita per la Pau, 4) Cercles o xarxes de dones.
Com era d'esperar al tercer punt es difícil d'arribar a conclusions. A un any del genocidi de Gasa les coses continuen molt malament pel poble palestí, com es va veure ahir amb la represàlia de l'exèrcit amb els sis assassinats. S'ha arribat a la conclusió que havíem de definir mes que volia dir la pau per cadascuna de les parts.
Ha estat molt emocionant quan ha aconseguit arribar una companya de Nablús, de l'associació Cercles de família. Per les dificultats habituals dels punts de control no ha pogut arribar fins la tarda, quan nosaltres portaven parlant des de les 11h del mati. Es una associació de familiars de morts, tant israelites com palestines, que fan sensibilització entre els nens i nenes per lluitar per la pau i l'acabament del conflicte, també ajudant en els problemes psicològics i a les famílies.
Dema ja tornem. Molts records i petons a tothom.
Montserrat
Dissabte 26 de desembre de 2009
Crònica 5. Des de Betlem

No podrem anar a Nablús. Ayer el ejército israelí asesinó en Nablús a tres activistas de las brigadas de Al Aqsa de Al Fatah; y a tres trabajadores palestinos en Gaza. Intercambio con mujeres de Jericó. Vigilia en Betlem por el bombardeo de Gaza hace un año.
Avui Jericó. No podrem anar a Nablús. Ahir l'exèrcit va entrar a casa de tres activistes de les brigades de Al-Aqsa de Al Fatah i els han assassinat a sang freda, en diuen represàlia. També han assassinat a tres treballadors palestins a Gaza.
Avui hem tingut el mal despertar de sis assassinats palestins com a represàlia pel colon d'abans d'ahir. El que el va matar esta detingut, però l'exèrcit israelià ara inicia les seves incursions punitives, i això per la comunitat internacional no es terrorisme. Es l'eufemisme de "defensa".
Hem estat amb associacions de dones de Jericó. Hem intercanviat les situacions que viuen elles i les que vivim nosaltres allà. La companya de la Unió de les treballadores, ens deia que viuen la doble opressió de l'ocupació i a dins de casa, amb matrimonis forçats i maltractes.
Ha estat molt profitós i hem establert llaços per continuar treballant des de cada lloc.
Ara a la mitja nit anirem a fer una Vetlla a la placa de Betlem en record del bombardeig de Gasa ara fa un any. Cal dir que també hi érem, ens varen haver d'evacuar de Nablús, varem anar a donar sang als hospitals, varem fer també una Vetlla amb espelmes de denúncia i protesta. Un horror i terror sionista que tenim l'obligació moral de difondre arreu.
Molts records a tothom. Montserrat.

Divendres, 25 de desembre de 2009

Cronica nº 4. Visita a Jenin i dinar a Guilvoa

Jenin es tota la regió del nord de Cisjordania (265.000 h i 83 municipis) que va resistir a la ocupació al 2002 en un combat amb molts morts i ferits. Actualment amb el mur mes llarg de Cisjordania, des del Jorda fins Turkamen.A la trobada han parlat les dones i una advocada, presidenta de l associació treballadora de Jenin, ha explicat que les lleis no defensen els drets de les dones i que per canviar/les i fer una Constitució, fa falta tenir un Estat palestí lliure.La resta amb estat amb una escola de nenes i nens cecs, amb dinat allà amb la peculiaritat que hi ha dos pobles un palestí i un israelià que s han unit per un projecte turístic, i avui hem dinat amb els dos governadors junts en una mostra de la possibilitat de conviure. Al menys això han dit, encara que es poden comptar amb els dits d una ma ells llocs on es possible quelcom semblant.Avui volia anar a Nablus, però no ha estat possible perquè ahir varen matar a un colono a Turkamen i avui estaven tots els Punts de control molt lents i no ens asseguraven que poguéssim tornar a Betlem. ho intentarem dema.Des de Betlem una abraçada. Montserrat

Divendres 25 de desembre de 2009

Cronica nº 3.Plantant oliveres a prop de Betlem

Hola bona nit del tió,No tinc skipe i els horaris son molt poc regulars per lo que es molt difícil saber quan tindre possibilitat de estar al ordinador ja que nomes n hi ha un per tot el hotel.Be ara l’he pogut agafar.Avui hem fet una acció contra la ocupació anant a plantar oliveres a una muntanya a prop de Betlem.Es la tàctica de l estat d Israel, primer amb l exercit, els hi barren el pas als pagesos perquè no puguin tenir cura dels camps. al cap d un temps legalment diuen que els camps estan descuidats i ja no son de ningú i passen a ser de l estat. Al ser de l estat ja poden construir un assentament i per tenir cura de la seguretat dels colons annexionen un tros mes de terra per separació amb els palestins. Mica en mica ja tenen dins de Cisjordania un gran territori que han robat als palestins.Es el cas del turo i el poble que esta al costat de Betlem i que hem anat a plantar oliveres en un lloc que volen fer el cementiri de l assentament que ja tenen construït al costat. Hem plantat oliveres i l exercit ha vingut mentre les plantàvem a preguntar que fèiem. Ens han deixat vigilant de lluny però de ben segur que els aniran a arrencar.A dins del poble han construït una llambrada i no els hi deixen cultivar els seus camps. Hem fet una manifestació de rebuig tocant amb els gaiteres fins el límit de les alambrades.A la nit Concert a la Placa de Betlem. Ha estat forca animat i molt plena tota la placa, doncs aquests any fa molt bona temperatura.Una vegada mes hem cridat per la pau i per la llibertat del poble palestí.Montserrat

Dimecres 23 de desembre de 2009

Crònica nº 2: Avui Betlem casa acollida i taller amb dones

Hola des de Betlem,Primer de tot dir que el conflicte d ahir ha estat resolt amb les dones politiques palestines i les dones de la Plataforma. S han assentat tranqui-les i han estat d acord amb un manifest que ajudi a trencar la opressió que pateixen les dones per part dels homes i que al mateix temps ajudin a lluitar contra la ocupació. Avui hem estat a la casa d acollida Menhar de Betlem. Es la única a tot Palestina i tot un repte per la difícil situació de les dones que pateixen violència i per les que les volen ajudar.Amb la ocupació la població palestina te molts pocs recursos i sobre les dones recau una gran part de la lluita per la supervivència i per la resistència. Els últims anys hi ha un reforçament de la família molt gran com a defensa davant la ocupació, però sovint va en detriment de la possibilitat de desenvolupament de les dones. No hi ha feina ni per dones ni per homes, pero afecta mes a les dones i a mes han de donar menjar i tenir cura cada dia als seus fills.A la casa hi fan falta recursos per poder fer programes amb les dones. De fet nomes arriben a poder garantir la seva seguretat, però això es fa difícil de suportar per elles que es queden rescloses en quatre parets.Avui ha estat molt gratificant poder fer un taller de aproximació amb els gestos del cos i musica, hem fet un original adaptació de la primera coreografia de les Dones de Blanc i els hi ha agradat molt. Desprès ens han explicat les seves pors i problemes. Ens han demanat poder venir al concert de dema a la nit a Betlem i sembla que ho estan negociant i serà possible que vinguin. Ja us ho explicaré.A la tarda hem fet un profitós taller de canvi d impressions amb dones del moviment social de Betlem i rodalies. Ens hem vist agermanades en els conflictes de violència de la estructura social en les que les dones vivim i em parlat de solucions per la pau del conflicte.Aquest vespre he anat a veure els grafits que han fet al mur els gratiteros que portem en el viatge.abraçades. Montserrat

Dimecres, 23 de desembre de 2009.

Crònica nº 1: De Montserrat Vilà Planas de Betlem a Ramahala.

Matí hem fet el taller amb nenes d'una escola de Kalila. Concert amb mil persones a Ramahala. Manifest contra la violència a les dones, derogació dels permisos per circular pel territori. Les i els palestins exigien fi de l'ocupació i ser un poble lliure.
Bona nit, Ahir dilluns vam arribar a Betlem al cap de 20 hores de viatge des de Barcelona. Ens posaven al llit a la 1,30 h de la matinada dia 23..
Ramahala. Avui 23 ha estat el primer dia de ruta. Són les 1,44 h de la matinada i ara puc connectar-me per fi a Internet.
Al matí hem fet el taller amb nenes de una escola de Kalila, un poble a prop de Ramahala. Ha estat molt enriquidora la gran participació de les nenes als jocs. Al fer els murals moltes pinten la bandera palestina, però també els hi ha agradat molt pintar/se i fer se fotos que després hem passat a un PC i les han vistes projectades.
Hem anat a preparar el taller de les dones. Mentre hi hagut la recepció amb la ministra de Igualtat i l'alcaldessa de Ramahala, amb els corresponents ministres homes. Tensió quan s'ha proposat un manifest contra la violència a les dones; en un punt conflictiu en el que s'expressava que no haguessin de demanar permís per circular per el territori s'han encès els ànims palestins, ells no volen permisos sinó que acabi la ocupació i sigui un poble lliure.
S'ha acusat al govern espanyol de si intercanvia armes amb Israel. Hem aconseguit consens amb el manifest. Es fa palesa certa ingenuïtat de voler plantejar les coses d'un conflicte tant difícil, com si nomes existís la violència contra les dones, i no un conflicte armat i una ocupació de 60 anys.
Només podem enfocar les coses con intercanvi de les experiències d'unes i d'altres doncs no venim a donar lliçons. De fet el que venim es a sensibilitzar sobretot a les dones en un tema molt delicat i en el que hem de ser molt respectuoses.
Ens hem de fer fermes en el tema de la solidaritat entre les dones.
Hem fet el primer concert a Ramahala, amb un auditori que estava ple (unes mil persones) i que ha estat ple d'emocions amb les artistes i cantants.
Molt be els contactes que estic fent pel projecte de l'estiu de la Delegació de Dones sobre violència de gènere, per començar a Ramahala i a Betlem. He de concretar Nablus i somio amb Gaza. S'ha suspès la anada demà, tanmateix hi aniré .
S' han fet les dues de la matinada i estic mig dormida,
Montserrat,

Dimarts 22 de desembre del 2009

Arribada
Bona nit,Ahir vam arribar al cap de 20 hores de viatge des de Barcelona. ens posaven al llit a la 1,30 de la matinada.Son les 1,44 de la matinada i ara puc contactar pe fi a internet.RAMAHALAAvui ha estat el primer dia de ruta.Al mati hem fet el taller amb nenes de una escola de Kalila, un poble a prop de Ramahala. Ha estat molt enriquidora la gran participació de les nenes amb els jocs que han participat. Al fer els murals moltes pinten la bandera palestina, però també els hi ha agradat molt pintar/se i fer se fotos que després hem passat a un PC i les han vistes projectades.Desprès hem anat a preparar el de les dones. Mentre hi hagut la recepció amb la ministra de Igualtat i l’alcaldessa de Ramahala, amb els corresponents ministres homes. hi hagut tensió quan s ha proposat un manifest contra la violència a les dones. en un punt conflictiu en el que s expressava que no haguessin de demanar permís per circular per el territori s han encès els ànims palestins atacant ja que ells no volen permisos sinó que acabi la ocupació i sigui un poble lliure.Aquí s ha enredat la troca. Atac al govern espanyol de que també ha estat en alguns moments de la historia invasor de pobles, que si intercanvia armes amb Israel, que .... be ja ho explicaré millor amb el manifest davant i amb mes informació de que al final hi hagut consens amb el manifest. Ha estat com sempre ingenuïtat per part del moviment (en aquests cas la Plataforma) de voler plantejar les coses d un conflicte tant difícil com si nomes existís la violència contra les dones i no un conflicte armat i una ocupació de 60 anys. Nomes podem enfocar les coses con intercanvi de les experiències d unes i d altres doncs no venim a donar lliçons. De fet el que venim es a sensibilitzar sobretot a les dones en un tema molt delicat i en el que hem de ser molt respectuoses, Ens hem de quedar en el tema de la solidaritat entre les dones. A la que passem a donar-les peu les politiques i politics han aprofitat per donar altaveu a les seves queixes al govern espanyol.Be ja ho explicaré millor. ara estic molt cansada.Desprès hem fet el primer concert a Ramahala amb un auditori que estava ple (unes mil persones) i que ha estat ple d’emocions amb les artistes i cantants.Molt be els contactes que estic fen per el projecte de l’estiu. Tinc ja varis a Ramahala i a betlem. Ara hem queda veure com arribo a Nablus per parlar amb la germana i cunyada de la Salam.Pel que fa a Jerusalem avui han canviat el programa i s’ha suspès la anada dema i no s ha programat per un altre dia. Haure d’espavilar-me.Ja aniré explicant les novetats. S’han fet les dues de la matinada i estic dormideta,Montserrat

http://www.violenciadegenere.org/

Resultats de l'enquesta sobre el nou model de finançament de Catalunya

Davant la pregunta de "Quina valoració fas de l'Acord sobre el Nou Sistema de Finançament de Catalunya " els resultats de la nostra enquesta han sigut els seguents:

Els resultats obtinguts han sigut :

• 54 %Globalment Insuficient, tot i que té aspectes positius


• 22% Una pressa de pel


• 13 % Globalment és bó, tot i que té aspectes a millorar


• 9 % Molt Positiu


• 0 % No m'interesa el tema

Segons aquesta enquesta queda clar que la gent que segueix regularment aquest blog, valora com a insuficient el nou model de finançament. Aquesta visió dista molt de la posició oficial de EUIA.

Agraïm la vostra participació, tot i que ens agradaria que apart del vostre vot , també ens donessiu el vostre comentari, ja que el debat seria molt més ric.

La propera enquesta que proposem va sobre la situació a Palestina... Esperem la vostra participació tant quantitativament com qualitativament.

Salut

*Toni Campos

Defensem la Marxa a Gaza

La marxa internacional no-violenta “Gaza Freedom March” comptarà amb la presència de 25 catalans, 25 participants de la resta de l'Estat espanyol i un total de 1.400 persones de 43 països diferents. Amb l'objectiu de solidaritzar-se amb la població palestina de la Franja de Gaza, la marxa sortirà des de El Caire el dia 28 i té previst arribar a la frontera de Rafah el 28 de desembre, amb la intenció d'entrar a Gaza. El govern egipci ja ha prohibit la marxa i ha amenaçat de reprimir-la per tots els mitjans, adduïnt que la frontera està tancada i que així romandrà durant les properes setmanes.

El Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació espanyol ja ha comunicat a tots els espanyols participants a través d'una nota a la seva pàgina web que desaconsella viatjar a Egipte amb fins polítics per correr el risc de ser detinguts:
“Se informa a todos aquellos ciudadanos españoles que tenían previsto participar en la Marcha por la Libertad de Gaza (…) que esta marcha ha sido prohibida por las autoridades egipcias. Así pues, cualquier extranjero que realice actividades de tipo político en cualquier parte de Egipto se arriesga a ser detenido. En consecuencia, el Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación desaconseja a los ciudadanos españoles su traslado a Egipto con el fin de participar en cualquier iniciativa de carácter político.”
Les organitzacions sotasignants exigim:
-Que el règim egipci permeti la marxa no-violenta cap a Gaza
-Que Egipte i Israel aixequin el bloqueig que la Franja de Gaza està patint des de fa més de 3 anys i mig
Recordem que la Marxa per Gaza Lliure coincideix amb el primer aniversari de la massacre de més de 1.400 civils palestins de Gaza i que Israel ha desoït les crides internacionals per deixar entrar material per a la reconstrucció de les infraestructures de la franja.

Per més informació: http://www.palestina.cat/ , http://www.noviolencia.nova.cat/ , http://www.gazafreedommarch.org/
Per contactar amb els participants a la marxa, es poden dirigir a: marxagaza@gmail.com

També podeu trucar als responsables de comunicació de la Marxa a Catalunya al 932187248 / 671869616 / 635437485

Juantxo Lopez Uralde en casa por Navidad y Año Nuevo

"La Cumbre de Copenhague de NN UU sobre el Cambio Climático ha finalizado sin ningún acuerdo sustancial para hacer frente a esta grave amenaza contra la Humanidad. Millones de personas se verán afectadas por esta falta de voluntad política de las grandes potencias para priorizar los intereses de la inmensa mayoría frente a quienes sacan beneficios de la contaminación.

Por el contrario, las autoridades danesas, responsables y anfitrionas de la Cumbre, no han dudado en limitar la libertad de expresión, reunión y manifestación de los miles de ciudadanos de todo el mundo que han acudido en representación de la sociedad civil a Copenhague a exigir un acuerdo internacional para la lucha contra las consecuencias del Cambio Climático. En un estado miembro de la Unión Europea se ha suspendido el Habeas Corpus, se ha restringido la libertad de circulación y se ha detenido diariamente a cientos de personas.

La policía danesa quiere ahora hacer de Juantxo Lopez Uralde, activista de Greenpeace, un caso ejemplar y escarmentar en su persona a los miles de ciudadanos que han expresado en Copenhague su protesta y preocupación, con el mensaje de que la movilización en defensa de los intereses de la gran mayoría se paga con la cárcel. Quiere con ello desviar la atención de la responsabilidad política de las autoridades danesas por su fracaso diplomático como anfitrionas de la Cumbre y de la propia policía por las graves violaciones de los derechos democráticos en nombre de la seguridad de la Cumbre.

Por auto-invitarse a la cena de los jefes de gobierno en el Palacio Real de Copenhague y mostrar su pancarta, quieren condenar a Juantxo hasta seis años de cárcel por falsificación de invitación, falsificación de matriculas y allanamiento de morada. Y le han negado la libertad condicional.

Queremos a Juantxo Lopez Uralde en casa por Navidad y Año Nuevo.

Exigimos a las autoridades danesas su inmediata puesta en libertad y la retirada de todos los cargos. Queremos que el Gobierno danés actue como el anfitrión que se comprometió a ser cuando recibió el mandato de NN UU de organizar la Cumbre.

Pedimos al Gobierno español que haga cuantas gestiones considere necesarias para defender a este ciudadano español y europeo, cuyo unico delito es defender los intereses de todos y el bien común."

* Propuesta desde la Lista RedesIU de declaración para ayuntamientos y organizaciones sociales

Egunkaria, som tothom

El dimarts va començar el Judici al primer diari en euskera Egunkaria al Tribunal de l'Audiència Nacional.
Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Xabier Oleaga, Joan Mari Torrealdai y Txema Auzmendi son encausats com a responsables d'Egunkaria per "pertinença a organització terrorista", i també en una segona causa "per delictes econòmics "en relació a organització terrorista", en referència a ETA.
Egunkaria va ser sancionada, clausurada i prohibida, fent ús de la Llei de partits polítics que limita, restreny i nega els drets democràtics d'associació, expressió, premsa i manifestació a Euskadi i al conjunt de l'estat espanyol.
Iñaki Uria va negar rotundament que ETA ordenés o tingués algun tipus d'influència a "Egunkaria", ni que l'organització armada fos la que proposés als responsables. Va explicar alhora les tortures sofertes al ser detingut per la Guàrdia Civil.
Martxelo Otamendi va declarar "que no hauria acceptat" intervenció d'ETA a Egunkaria.
EUiA ha sostingut des del primer moment la solidaritat i la mobilització democràtica per Egunkaria. El coordinador d'EUiA, Jordi Miralles, va ser l'únic diputat que recolzà enseguida des de la seva constitució la primera plataforma de suport a Catalunya. I EUiA hem estat sempre uns interlocutors de Martxelo Otamendi i companys disposats i compromesos en la seva defensa activa. Primer per que s'aixequessin les sancions i el dictat de clausura, i després per exigir el sobreseïment d'un Judici fet a l'antiga normativa franquista. Hem denunciat la repressió judicial, governamental i policíaca contra els drets fonamentals democràtics, per tant la Llei de partits polítics. Hem rebutjat que els indicis i els raonaments deductius es converteixen en falses probes, en cap cas verificades i demostrades.
Demà dissabte a Bilbao hi ha una gran manifestació solidària, on EUiA hi hauria de ser-hi, com en altres ocasions solemnes, junt amb totes les forces de l'esquerra transformadora de l'estat i democràtiques. Una manifestació que aplegarà des de la dreta burgesa del PNB, passant per la nostra germana EBB, amb el suport dels sindicats nacionalistes i federals, fins l'esquerra abertzale. Una mobilització nacional i d'esquerres per la llibertat d'expressió i de premsa simbolitzada per Egunkaria.
Amb ells demano el sobreseïment del Judici, i la restitució de l'honor de les persones encausades.
Ahir erem "Tots i tots som Aminetou Haidar". Demà pertoca "tots i totes som Egunkaria".
Francesc Matas Salla
http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_18_12_09.pdf

Aminetou sana i estalvia a El Aaiún

Ha ganado, han ganado, hemos ganado. Aminetou Haidar aterriza a El Aaiún. Una victoria para la causa saharaui. Una victoria de la movilización solidaria.
Una nueva lección de la necesaria combinación entre movilización y presión política y negociación. Con gente con convicciones democráticas y revolucionarias profundas, comprometida en los derechos humanitarios y en causas como la saharaui, en todos los niveles, desde la calle, hasta el Parlamento y en la diplomacia. Una valiosa experiencia de acción unitaria, al menos entre los sindicatos, un gran tejido civil, de concejalías y diputados y negociadores. Un nuevo toque de atención sobre que la división debilita la movilización y la consecución de los objetivos: La vuelta de Aminetou digna y viva a El Aaiún y la causa del Referéndum y la libre autodeterminación del pueblo saharaui. Y para eso se necesitaba un frente unitario saharaui, con el Frente Polisario, sindical con CCOO y UGT, de la solidaridad saharaui municipalista y parlamentaria en su inmensa mayoría socialista, y el segmento de Izquierda Unida (bien unida y compacta para encarar el proceso de refundación de la izquierda).
Una movilización con una bandera irreductible como ha sido la heroína saharaui Aminetou Haidar.
La movilización y la conciencia han de situar el siguiente paso para la población saharaui, en el Sahara Occidental se realice el Referéndum según el derecho de autodeterminación, para decidir de forma soberana democrática y poder vivir.
Enlaces:
http://imagina-e.blogspot.com/2009/12/aminatu-vuela-casa-una-victoria-de-la.html
http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2009/12/18/aminatu-haidar-torna-a-casa
Foto al salir del hospital.

Soc una defensora dels drets humans d’una forma no violenta. Soc una pacifista. He escollit com a via de resistència el pacifisme”

SALVEM LA VIDA
D’ AMINATU HAIDAR. Totes som Aminatu Haidar
DIJOUS DIA 17/XII/09 A LES 19.30 A LA PLAÇA SANT JAUME
PORTEU ESPELMES I FLORS

Com deia la nostra amiga Carmen Magallon al Publico” La determinació i valentia de Aminatou Haidar per a portar a terme una acció no violenta tan potent com una vaga de fam, amb el dramatisme que imposa la decisió de posar en joc la vida per a defensar el dret a viure en la seva terra, ha posat sobre la taula un conflicte que duu anys en l'ombra: la situació del Sàhara Occidental, l'únic territori africà pendent de descolonització. Des de la perspectiva dels drets humans, sancionats per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Declaració Universal aprovada el 10 de desembre de 1948, pot un Estat deportar a una persona sense el seu consentiment? Pot un Estat negar a algú el dret a viure en la seva terra?

Com a feministes antimilitaristes estem al costat de l’Aminatu i de la seva filla i el seu fill... Us convoquem a totes i tots a donar suport a aquesta dona activista pels drets legítims del poble saharahui i pel dret de tota persona de viure a casa seva.

Dones x Dones i la Marxa Mundial de dones

Egunkaria, solidaritat desde Barcelona

Ahir dia 15 de desembre, va començar el judici en l'Audiència Nacional espanyola sobre el cas Egunkaria. Els acusats son Martxelo Otamendi exdirector del diari euskaldun i Txema Auzmendi, Joan Mari Torrealdai, Xabier Oleaga i Iñaki Uria.

El més gruixut del tema, és que mentre la fiscalia va demanar l’arxiu de la causa, l’acusació particular, formada per AVT i Dignitat i Justícia, demana penes de fins a 70 anys de presó per impulsar i treballar a favor del periòdic en euskara.
El judici ha començat després de sis anys i deu mesos de la clausura, per part de la Guardia Civil, de l’únic diari en euskara.

Per a mostrar el rebuig a aquesta situació i la solidaritat amb els encausats, s’ha convocat diverses mobilitzacions, des de la que s’espera macro manifestació a Bilbao pel proper dissabte, passant per la de Madrid –que ja ha estat prohibida per la Delegació del Govern- i o la concentració convocada ahir nit a Barcelona.
Sota el lema “Contra la llei del silenci: no al judici a Egunkaria” es va recordar el que succeeix i els suports que des del inici han rebut els encausats, d’una bona representació de la societat catalana i el periodista Vicent Partal va fer lectura del manifest, alhora se s’informava que aquest era el primer d’un seguit d’activitats que s’aniran organitzant durant el mes de gener.
Com va ocórrer ahir, també en les properes convocatòries, Esquerra Unida i Alternativa hi participarà.

*Àngels Tomás

Carme Sansa & Mercè Rodoreda

Cinco conocidas actrices, en la foto, de izquierda a derecha, Carme Sansa, Sílvia Bel, Rosa Novell, Rosa Renom y Mercè Pons, ayer en la librería Bertrand de Barcelona para presentar el audiolibro con textos de Mercè Rodoreda "Dotze dames i una reina".
Carme Sansa, conocida intérprete de Bertolt Brecth, Intérprete de Mercé Rodoreda, siempre dispuesta a poner voz e imagen desde la campaña contra el cáncer de mama, el Fòrum contra la violència de gènere, hasta la movilización más comprometida por la libertad de Cataluña, o toda causa solidaria (Bosnia, Chechenia, Palestina, Kosova, Sahara, Afganistán, Euskadi). Sansa fue la que leyó el Manifiesto en el inmenso 15 de febrero contra la guerra de Irak en Cataluña y en la gran manifestación por el derecho a decidir.

AUTOR: A.A.V.V.
EDITORIAL: INSTITUTO ESTUDIOS CATALANES
ISBN: 978-84-412-1895-6
EAN: 9788441218956
PRECIO: 17.89 €
AÑO: 2009

LA MEVA ESPANYA “UNIDA I ROJA” – “VISCA ESPANYA CEIBE”

La Puerta de Alcalá era viva i roja… El 12 del 12 a les 12.
Congelats i destemplats pel viatge matiner, arribant després d’una bona caminada pel centre de Madrid amb la nostra pancarta de CC.OO. de TV3 i Catalunya Ràdio desplegada, retrobant companys de lluita de tota la vida… Espe, Xavi, tots els del sindicat, també desconeguts còmplices que es pengen de la nostra pancarta, que intercanvien pegatines…
I allà a la Puerta de Alcalá, mentre un grup de rumba hip-hop anima l’escenari, al meu costat una noia rossa entrellaça la seva bandera roja de CC.OO. de Galícia amb la meva roja del País Valencià que havia recollit de terra. Ella riu i crida: ”Viva España unida!!” i jo afegeixo somrient “…y ROJA”. Ella i les seves amigues han vigut en bus des de Lugo i comencem a cridar “Galicia ceibe”.
Què bonica està la Puerta de Alcalá! Treballadors vinguts de tot arreu, acabem com un arbre de Nadal amb banderes de CC.OO. del País Valencià, pegates de CC.OO. de Sevilla, al costat dels companys d’UGT de Castilla y León, voltats de banderes republicanes.
Ja era hora de recuperar el carrer!! Semblava que ja només es manifestaven els bisbes i la carcúndia antiabortista. Ls mobilització d’ahir era per una sortida de la crisi que no retalli més drets als treballadors. Però, per sobre d’això, el més important és acumular forces, tornar a sentir que encara podem construir alguna cosa col·lectiva contra el capitalisme neoliberal.
Només per la sensació de caminar per Madrid trobant a cada cantonada companys amb banderes rojes i republicanes valia la pena el viatge.
Madrid ahir va ser el meu Madrid roig intens, aquell que l’any 36 van anar a defensar uns milicians armats com podien i que ahir vam prendre uns milers en representació de moltes altres persones que volen una altra vida més plena.
I com va dir el rapero ahir a l’escenari: ” Ahora bajad por un momento las banderas y miraos a los ojos, frente a frente. Porque detrás de las banderas, hay personas”.
Persones, treballadors d’aquí i d’allà units a la Puerta de Alcalá.
Mentre escric, per davant de casa passa un grupet de fachas amb banderes monàrquiques cridant “Cataluña es España” contra les consultes populars d’avui. És evident que hi ha les dues Espanyes. I jo sé de quina banda estic, a quina banda pertanyo!
VISCA LA MEVA ESPANYA UNIDA I ROJA!
VISCA ESPAÑA CEIBE!

Cros contra la violencia

Concentracio Solidaritat amb Egunkaria

El proper 15 desembre arrenca a l'Audiència Nacional el judici contra Egunkaria.Des de la solidaritat catalana, recordant l'onada de protesta que el febrer de 2003 va recórrer els Països Catalans, s'ha convocat una concentració de protesta per al mateix dia a la plaça Sant Jaume.

Contra la llei del silenci, totes les veus compten. Esperem poder comptar amb vosaltres un cop més. Ara o mai: Egunkaria lliure.

EGUNKARIA LLIURE!

Contra la llei del silenci, no al judici a Egunkaria

Dimarts 15 de desembre, 20.00 hores

Plaça Sant Jaume Barcelona

Concentracions Aminetu Haidar

Ahir, a la concentració, en suport a la lluita pel retorn a casa seva, de l’activista Aminetu Haidar, a Rubí es van reunir davant l’ajuntament de Rubí més de cinquanta persones. La sorpresa favorable va ser que van participar alguns veïns de la ciutat, marroquins i també diversos saharauís, que amb la seva indumentària tradicional van posar un punt de color a la concentració.

A Barcelona, el Comitè Català pels Drets Humans al Sàhara va convocar la concentració en motiu del 61è aniversari de la proclamació dels Drets Humans. La concentració va ser seguida per unes 500 persones del moviment solidari català.
que lluiten pel retorn d'Aminetu al Sahara Occidental.

A banda dels parlaments,es va llegir una carta signada per la mateixa Aminetu Haidar adreçada al moviment solidari.

La trobareu en aquest enllaç: http://storico.blogspot.com/2009/12/carta-abierta-de-aminetu-haidar-la.html

Més fotos de la concentració aquí:
http://picasaweb.google.es/ACAPS.WAP/CONCENTRACIOBARCELONAAMINETUHAIDAR10122009

Però la solidaritat no s’acaba i demà 12 de desembre, per la tarda, també a Badalona hi ha convocada concentració.... i una àmplia delegació de dones catalanes te previst desplaçar-se fins a Lanzarote el proper dilluns 14 ....

Al punto que s’ha arribat, ara fins i tot a nivell internacional comencen a ‘posar-se les piles’ per a pressionar els governs marroquí i espanyol.

Ja se sap que totes les coses que tenen a veure amb la reivindicació del dret d’un poble, una majoria intenta mirar cap un altre costat, però la realitat es cabuda i abans o després els temes tornen a estar plantejats sobre la mesa.

Volem que l’Aminetu pugui tornar a casa seva, digna i viva, a El Aaiun.

Com dui l’enganxina de la coalició: Volem l’Aminetu a casa.
Dret d’autodeterminació per al Sàhara Occidental.

Dijous 10 de desembre, noves convocatòries de suport a Aminatu Haidar.

En el seu 23 dia en vaga de fam, les mostres de solidaritat i de posar la situació del Sàhara Occidental en primera plana de tots el mitjans de comunicació, Aminatu Haidar continua la seva lluita per a denunciar la situació. Vol tornar a casa seva, al costat de la seva família, a El Aaiun.

El moviment de Solidaritat amb el poble Sahrauí fa una crida a recolzar àmpliament les accions solidàries ver aquesta activista sahrauí dels DDHH i tots els presos polítics sahrauís.


Dijous 10 de desembre, a les 19 hores

Barcelona: Concentració de suport a Aminetou Haidar i tots els presos politics Sahrauís
Lloc: Subdelegació del Govern. Avda. Marquès de l’Argentera – Plaça de davant. Barcelona


Rubí: Davant l’Ajuntament de Rubí. Convoca: Rubí Solidari

Ambdues convocatòries, Esquerra Unida i Alternativa, dóna suport.

Més informació:
Participació d’EUiA en la concentració de dilluns a Barcelona
http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1393
Francesc Matas Salla en el seu blog
http://francescms.blogspot.com/2009/12/bandera-viva.html
Carta de Saramago a Aminetu Haidar http://francescms.blogspot.com/2009/12/saramago-aminatou-haidar.html
Entrevista de SinPermiso a Agustín Santos http://francescms.blogspot.com/2009/12/violacion-del-derecho-la-libre.html

Concentració de solidaritat amb AMINETU HAIDAR

Dilluns 7 de desembre, a les 19 hores, davant la Delegació del Govern a Catalunya. Carrer Mallorca 278 de Barcelona.

És molt important mostrar la solidaritat, i fer pressió perquè aquesta activista sahrauí del DDHH. Davant la gravetat de la situació que pateix AMINETU HAIDAR, que sols demana el retorn al seu país, el Sahara Occidental, sense condicions prèvies i complint la legislació internacional, el conjunt del moviment solidari amb el SAHARA a Catalunya fa aquesta convocatòria.

Després de més de 20 dies en vaga de fam, en qualsevol moment es pot donar una situació irreversible.

Tota la pressió que puguem fer per a una sortida favorable, endavant!

La pressió cal fer-la en dos direccions, vers el govern espanyol i el marroquí. Trobo a faltar, en les convocatòries que s’estan fent arreu la pressió cal el Marroc.... quan és qui està impedint que Aminatu torni a casa seva, a El Aaioun.

És important no oblidar aquesta vessant.

* Àngels Tomás.

EL SÀHARA GUANYARÀ:EL SÀHARA GUANYARÀ

Dijous, dia 3 de desembre, a les 7 de la tarda, davant l’Ajuntament de Rubí, convocats per Rubí Solidari, una trentena de rubinencs i rubirenques es van concentrar per solidaritzar-se amb Aminetu Haidar.
L’activista sahrauí, després de 18 dies, continua en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote després d’haver estat expulsada del Sàhara Occidental pel Govern marroquí. Per donar suport i solidaritzar-se amb la causa que defensa l’activista saharauí Aminatou Haidar, en el decurs de la concentració a la que EUiA va donar el seu suport, es va acordar traslladar un manifest que ses va llegir públicament perquè l'alcaldessa, Carme García Lores, l'adreci al Ministeri d'Assumptes Exteriors del Govern espanyol i, si la situació no continua, repetir la convocatòria dijous vinent.

FICOSA: Aturades per exigir el pagament rigorós i puntual de les nòmines

Les plantilles de Fico Transpar i Fico Triad.(grup FICOSA) de Rubí han convocat aturades de dues hores diàries per torn, com a conseqüència del retard del pagament dels sous mensuals. Situació injustificable ja què recentment s’ha aprovat el conveni de requalificació dels terrenys i s’han assabentat de que en altres plantes internacionals estan pagant al dia.

La gent d´ICV-EUiA de Rubí ha acordat la declaració conjunta reproduïda més a baix, amb la que volen mostrar la seva solidaritat, exigir el pagament puntual de les nòmines, alhora que explicar el vot de la coalició en el ple extraordinari municipal.


POR EL PAGO RIGUROSO Y PUNTUAL DE LAS NOMINAS EN FICOSA

A los trabajadores y trabajadoras de Fico Transpar y Fico Triad…

Nuevamente la patronal de la principal multinacional catalana incumple su responsabilidad con el derecho de los obreros y obreras del grupo Ficosa , en el pago legal de las nóminas.

Nuevamente la dirección del grupo intenta crear malestar, división y confrontación entre los propios trabajadores/as, Y lo hace jugando con la necesidad básica de todo empleado/a a percibir rigurosamente, en el tiempo estipulado, las percepciones económicas, fruto de su esfuerzo y trabajo.

Es intolerable, el abuso de poder otra vez, esta actitud de los patronos hacia las plantillas.
Es canallesco, igual que en el verano, que en periodo pre-vacacional se juegue con la gente trabajadora. Con la incertidumbre de si se podrá hacer frente a todas las necesidades básicas, y más en las fechas que se aproximan y en los tiempos que corren.

La coalición Iniciativa Verds – Esquerra Unida i Alternativa de Rubí, damos todo nuestro apoyo a las jornadas de lucha, que a tal fin, han convocado los Comités de Fábrica, con el respaldo unánime de las asambleas de trabajadores/as .Y que se concretan con paros de dos horas , en todos los turnos, los días 4, 9, 10 y 11 de Diciembre y en la franja horaria de 07.00 a 08.00 - 12.00 a 13,00 - 16.00 a17.00 – 20.00 a 21.00 - 00.00 a 01.00 - 04.00 a 05.00 horas.

La coalición ICV-EUiA , fiel a los intereses de la clase obrera , volvemos a manifestar nuevamente, como lo hemos hecho siempre y también en el pleno municipal, del 5 de Noviembre, nuestra voluntad de continuar estando con las plantillas de Ficosa y por la continuidad de las fábricas.

Pero Esquerra Unida e Iniciativa no quisimos mezclar, en ese pleno del 5 de noviembre, los intereses legítimos de las plantillas de Ficosa con los intereses especulativos, de la familia Pujol, cajas e inmobiliarias. No quisimos avalar con nuestro voto, con las prisas de tres días, la propuesta poco clara del equipo de gobierno del PSC-ERC de mezclar el acuerdo -convenio de los Comités de Empresa con la dirección de Ficosa-, con el incierto y claramente mejorable plan urbanístico de la zona de St. Genis .Por eso nos abstuvimos.

Y por eso ahora presentamos alegaciones al Plan, para hacerlo realmente interesante para la ciudad y para que incluya nuevas medidas que permitan atar más al grupo Ficosa a quedarse en Rubí. Dijimos que continuaríamos, como otras veces, apoyando las luchas de los trabajadores y trabajadoras de las empresas del grupo Ficosa.

¡AQUÍ ESTAMOS COMO SIEMPRE CON TODOS VOSOTROS Y VOSOTRAS!

Rubí 4 de Diciembre del 09

La nova biblioteca de Ciutat Vella a les Rambles rebrà el nom d’ANDREU NIN

El Ple del Districte I de Barcelona del 2 de desembre, va acordar, que la nova biblioteca que hi haurà a Ciutat Vella dugui el nom de Biblioteca Andreu Nin – Gòtic, per a l’equipament situat la Rambla , en el núm. 30-32.
La proposta va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups, excepte el Partit Popular que va votar en contra. Ara es donarà trasllat a la Xarxa de Biblioteques d’aquesta aprovació.
En la presentació de la proposta es va destacar la figura d’Andreu Nin en tant que lluitador i a la vegada un intel·lectual que va traduir al català obres de la literatura universal. La consellera de Districte de Ciutat Vella, Rut Garrido, va defensar el seu vot favorable en nom de la coalició ICV-EUiA, pel fet que un equipament que estarà situat en un dels carrers més coneguts del món rebrà el nom d´Andreu Nin i això, per ICV-EUiA, és una contribució indiscutible a la memòria democràtica del nostre país. L'enuig del PP va ser greu, mostrant la ignorància de que Andreu Nin va ser assassinat per sicaris de la GPU, donada la denúncia de Nin i la discrepància del POUM, del que era dirigent, amb el règim dictatorial stalinista i els Judicis de Moscou, i el compromís ferm amb el procés de la revolució espanyola.

EUiA va convidar la Fundació Andreu Nin a participar en el Ple del Districte, sent representada pel company Juan Antonio Herrero .

Ens congratulem per aquest nou reconeixement cap el revolucionari internacionalista i català, Andreu Nin.

MANIFESTACIÓ DEL DIJOUS 3 DESEMBRE

CCOO i UGT convoquen una important mobilització el dia 12 del 12 a Madrid a les 12 h.
"PER PLANTAR CARA A LA CRISI"

Però, abans del dia 12, a Catalunya tenim una cita important: és el dia 3 de desembre, a les 18 h. a Ronda Sant Pere / Plaça Catalunya. (BARCELONA)

És important que participem el màxim de treballadors i treballadores per plantar cara a la crisi que estem pagant fins ara, fonamentalment, la classe treballadora.

Hi ha molts motius per a mobilitzar-se. Els sindicats assenyalen 12, però nosaltres podem afegir-ne més. I a més, a Barcelona, podem -i devem- exigir en primer lloc a la patronal catalana -i també a la Generalitat- la quota de responsabilitat i de respostes a la mateixa que tenen. És per això que els sindicats convoquen la manifestació del 3 de desembre.

Fem una crida a participar tothom, en la manifestació, independentment de la central sindical a la que pertany cadascú i cadascuna de nosaltres, perquè hi ha importants motius per fer-ho, les reivindicacions i també la necessitat de sumar forces, que ajudin a reforçar a la classe treballadora.

TOTS I TOTES JUNTES MOBILITZEM-NOS PER PLANTAR CARA A LA CRISI
I EXIGIR:

- Renovació dels convenis col·lectius pendents

- Cap ERO ni tancament sense justificació

- Plans de xoc per a reindustrialització de les comarques amb més atur

- Protecció social per a les persones aturades

* àngels tomás

Solidaritat amb Aminetu Haidar

Aminetu Haidar, activista defensora dels drets del poble sahrauí porta disset dies en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote per exigir el retorn al seu país, el Sàhara Occidental, de la que va ser expulsada il·legalment per part de les autoritats marroquines d’ocupació, després de retirar-li el passaport i per exigir-li al govern espanyol que la va admetre a Espanya irregularment, que la retorni a l’aeroport del Aaioun, ciutat on sempre ha viscut i on viuen els seus fills i que requereixi a les autoritats marroquines el ple respecte a la seva persona i a les seves activitats pacífiques en defensa del respecte als Drets Humans.

El problema és polític, Aminatou Haidar te el a viatjar i a residir en la seva terra, El Aaioun. El poble sahrauí ha de poder decidir lliurement el seu destí, fora de l’ocupació militar del Marroc, que explota, ven i espolia els recursos sahrauís (fosfats, petroli, gas, pesca,...). Marroc incompleix sistemàticament els acords internacionals presos sobre el Sàhara Occidental.....

Volem veure l’Aminetu a casa seva, sana i estalvi.

Hi ha una campanya de recollida de signatures de suport. Més enllà del text de la carta, és important que rebi el màxim de solidaritat.

Per a signar. Enviant un correu amb nom i DNI a aquesta adreça. todosconaminatou@gmail.com
Més informació: http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1337

àngels tomás