LA MEVA ESPANYA “UNIDA I ROJA” – “VISCA ESPANYA CEIBE”

La Puerta de Alcalá era viva i roja… El 12 del 12 a les 12.
Congelats i destemplats pel viatge matiner, arribant després d’una bona caminada pel centre de Madrid amb la nostra pancarta de CC.OO. de TV3 i Catalunya Ràdio desplegada, retrobant companys de lluita de tota la vida… Espe, Xavi, tots els del sindicat, també desconeguts còmplices que es pengen de la nostra pancarta, que intercanvien pegatines…
I allà a la Puerta de Alcalá, mentre un grup de rumba hip-hop anima l’escenari, al meu costat una noia rossa entrellaça la seva bandera roja de CC.OO. de Galícia amb la meva roja del País Valencià que havia recollit de terra. Ella riu i crida: ”Viva España unida!!” i jo afegeixo somrient “…y ROJA”. Ella i les seves amigues han vigut en bus des de Lugo i comencem a cridar “Galicia ceibe”.
Què bonica està la Puerta de Alcalá! Treballadors vinguts de tot arreu, acabem com un arbre de Nadal amb banderes de CC.OO. del País Valencià, pegates de CC.OO. de Sevilla, al costat dels companys d’UGT de Castilla y León, voltats de banderes republicanes.
Ja era hora de recuperar el carrer!! Semblava que ja només es manifestaven els bisbes i la carcúndia antiabortista. Ls mobilització d’ahir era per una sortida de la crisi que no retalli més drets als treballadors. Però, per sobre d’això, el més important és acumular forces, tornar a sentir que encara podem construir alguna cosa col·lectiva contra el capitalisme neoliberal.
Només per la sensació de caminar per Madrid trobant a cada cantonada companys amb banderes rojes i republicanes valia la pena el viatge.
Madrid ahir va ser el meu Madrid roig intens, aquell que l’any 36 van anar a defensar uns milicians armats com podien i que ahir vam prendre uns milers en representació de moltes altres persones que volen una altra vida més plena.
I com va dir el rapero ahir a l’escenari: ” Ahora bajad por un momento las banderas y miraos a los ojos, frente a frente. Porque detrás de las banderas, hay personas”.
Persones, treballadors d’aquí i d’allà units a la Puerta de Alcalá.
Mentre escric, per davant de casa passa un grupet de fachas amb banderes monàrquiques cridant “Cataluña es España” contra les consultes populars d’avui. És evident que hi ha les dues Espanyes. I jo sé de quina banda estic, a quina banda pertanyo!
VISCA LA MEVA ESPANYA UNIDA I ROJA!
VISCA ESPAÑA CEIBE!