dimarts, 30 de juny del 2009

Festa a la seu de Rubí


Un nou concepte de seu, local… quelcom útil per la gent Jove… i la gent jove i participa….

Es farà sentir. Amanda, Ivan , Esther, Irene… Felicitats, a tothom que la llista és llarga. I visca els/les torners i fressadors què fan de crissol.

Aquesta gent Jove… Van forts…

El diumenge nit els percussionistes a Rubí, a la seu oberta del carrer "Justícia" han posat geni i figura, duende, he disfrutat de valent. I la nordamericana recent arribada amb qui hem anat ho ha considerat també de qualitat. Felicitats de nou!

Una passada Rubí, la Festa, la percussió al nou espai d'esquerres del i pel jovent.

Neix un nou espai cívic-social. Omple la recent oberta seu d’EUiA, del carrer Justícia. Vibracions d’esquerra potent a ritme África i de blues.

Em van fer omplir el postkit per posar nom a l’espai: La cova R (de “R”ubí, i tb de “R”evolució).

dijous, 25 de juny del 2009

Acte LEC

Acte sobre la LEC
Dimarts 30 de Juny.
19 Hores
Sala de Actes de l'Edifici de la UPF. Estació de Fraça.
Passeig de Circumval.lació nº 8 de Barcelona

dimarts, 23 de juny del 2009

SALVEM LA ILP SOBRE TRANSGÈNICS













MANIFESTACIÓ ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’
Diumenge, 28 de Juny de 2009.12:00h. Plaça Catalunya - Barcelona


Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi i el futur de la pagesia tradicional.

Per intentar evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.

NO ALS ACOMIADAMENTS A REPROGRAFIA de la UAB

Divendres passat, les nostres companyes, Amparo i Yolanda, que treballen al servei de reprografia de Lletres i Ciències, respectivament, van rebre per part de l’empresa OCÉ la comunicació del seu acomiadament definitiu. Ambdues tenen un contracte indefinit de caràcter fix discontinu i una antiguitat superior als 20 anys.
És important recordar que el servei d’OCÉ a la UAB és una concessió administrativa realitzada per concurs i sota unes condicions concretes en relació a número de centres i treballadores. OCÉ no pot modificar aquestes condicions sense el vist i plau de la UAB. Això implica que la UAB està consentint els acomiadaments.
La UAB és part implicada en aquest conflicte i no pot ser-ne neutral i, molt menys, còmplice d’una reestructuració salvatge, que encén totes les alertes, ja que pot implicar més acomiadaments, a més dels tancaments dels punts de fotocòpies de les facultats de dret i de psicologia, i la supressió del personal de reprografia a les biblioteques, amb la conseqüent pèrdua de qualitat del servei.
Des de les seccions sindicals CAU, CCOO, CGT, UGT reclamem la retirada immediata dels acomiadaments. No acceptem que una multinacional com OCÉ, que te signat un acord de responsabilitat social corporativa i amb una facturació de més de 100 milions d’euros a Espanya i Portugal, aprofiti la situació econòmica actual per dur a terme els seus plans d’acomiadaments, fent pagar a la part més feble, les treballadores del servei de reprografia de la UAB , les mancances de la seva gestió.
Les treballadores d’OCE desenvolupen la seva feina al nostre costat, ens donen suport en les nostres tasques quotidianes i compartim amb elles temps i espais. Malgrat que la seva nòmina vingui d’un altre empresa o que els seus drets laborals es regeixin per un altre conveni SON LES NOSTRES COMPANYES i no ens farem còmplices dels acomiadaments amb la nostre indiferència.
Així doncs, una crida a tot el PAS i PDI a participar en les concentracions per la readmissió de Yolanda i Amparo i en contra dels acomiadaments al servei de reprografia.

Dijous 25 de juny, 13.30 hores al Rectorat.
Us esperem!!!

* Enviat pèr l'Angels Tomas

Èxit de la vaga d'autobusos TMB

Avui una aturada parcial ha convocat un milers de conductors de TMB davant de magistratura, on han realitzat una assemblea on s'ha explicat com està la negociació del conveni, les amenaces de la direcció de l'empresa a part de la plantilla i la repressió sindical cap alguns delegats del comité d'empresa. Ha hagut moltes intervencions.

En acabar, s'ha marxat en manifestació per la Ronda Sant Pere fins a la Plaça Catalunya.

Visca els 2 dies! a lluitar, a mobilitzar, a guanyar!

Des del Comitè del Conveni es demana solidaritat i l'enviament missatges a
l'alcalde de Barcelona, a la Directora General de TMB i al Director General d'Autobusos.

Aquestes son les adreces:
Alcaldía@bcn.cat
ciac@tmb.net
iarmengol@tmb.cat
con copia a nicoduro@hotmail.com
I aAquest és el text que es proposa, però pot ser qualsevol altre:

A la atención de:
Alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu
Directora General de TMB, Sra. Assumpta Escarp GIbert
Director General de Autobuses, Sr. Ignasi Armengol
Ante la campaña de acoso y represión que están padeciendo los representantes de los trabajadores de TMB ( Transports Metropolitans de Barcelona) exigimos que cese de inmediato esta persecución sindical.
Los trabajadores tenemos derecho a expresarnos libremente y a ejercer nuestros derechos, sin por ello tener que sufrir acoso, persecución y sanciones.
Aprovechamos la oportunidad para reclamar de los representantes del Ayuntamiento y de la Dirección de TMB, que retomen el camino de la negociación del convenio colectivo, con el objetivo de que los conductores disfruten de un digno descanso semanal.
Firma:

dissabte, 20 de juny del 2009

Finances

Obama enceta el que es presenta com una profunda reforma del sistema financer.

La capa financera, tot i esser un sector molt selecta i reduït, és la que predomina i hegemonitza a la classe burgesa, els seus estats. És a dir, el capital financer és el que concentra el moll de l’os del sistema capitalista del lliure mercat. Això en el sentit del profit i del poder econòmic. Alhora quest sement financer, és la casta més paràsita de tota la burgesia. Aquella que xucla la major part de la plusvàlua del treball de les classes productores, dels sectors primaris, secundaris i terciaris.

Escapçar el cap financer del complexa entramat de la societat i de l’estat burgès, segueix essent una fita revolucionària cabdal.

Però, aquestes sangoneres paràsites, són de les què es te més cura. Fins i tot la ciutadania les considera un factor vital i motor de tota l’economia; de les empreses, de totes les activitats productives, accessòries, i també destructives –armes, drogues, trata de dones, enverinament de la Natura-.

El reformador imperialista Obama, anuncia pel sistema financer estadounidens, més intervenció, més regulació, major protecció dels consumidors, menys riscos a costa de menys beneficis financers.

Fet i fet, un lliure mercat amb certes normes pels més destralers o agosarats. Per a preveure i evitar les conseqüències com la tremenda crisis en que estem immersos.

El president USA, cerca una sostenibilitat financera del capitalisme. Proclama que el remei existeix: arrancar les urpes i mandíbula a les finances.

Podrà sotmetre a la dominant casta financera? S’acosta la política d’Obama a la reforma del capitalisme de Sarkozi? Pretenen emmanillar les finances per millor profit dels altres sectors burgesos considerats per com a productius? No es convertiran alhora aquests en les nous financers?

Potser estan innovant cap un post-neo-liberalisme de “lliure mercat autoregulat sostenible?

A les classes realment productives, les treballadores, és qui pertoca arranjar això. L’Obama no podrà. La socialdemocràcia perd peu.

Necessitem base social, moviment, mobilització, per forjar esquerra coherent, ferma, que planti cara i foragiti a paràsits i classes paràsites. En això estem. En diem fer EUiA més moviment.

Anar a refundar l’esquerra.

* Francesc Matas Salla

dimarts, 16 de juny del 2009

Celebra a Girona els 30 anys de la Revolució Sandinista


Acte: "El sistema financer davant la crisi econòmica".

La Fundació L'Alternativa i l'Agrupació d'EUiA-SAF (bancs, caixes, oficines, TIC, registres, notaries, etc), us volen convidar al debat que sobre el sistema financer davant la crisi han organitzat per al proper dimecres dia 17 a les 18 h. a la seu d'EUiA (Dr. Aiguader 10 - Barcelona) - Metro Línia 4 - Barceloneta.

Volen compartir les preocupacions al voltant de la situació del sistema financer (bancs i caixes), el paper que ha jugat i juga en la crisi econòmica, quines mesures podrien prendre’s, quines perspectives per als treballadores i treballadores del sector.Es vol fer col·lectivament comptant amb l'experiència de companyes tant reconeguts al nostres sectors com l'Andrés Hidalgo i en Litus Alonso.

Agrupació SAF-EUiA - a/e: saf.eua@gmail.com Esquerra Unida i AlternativaC/Doctor Aiguader, 10 - 08003-BarcelonaTel 933 170 034 - Fax: 933 179 251 - euia@euia.org

Caja Madrid

La segunda Caja de ahorros en España acaba de firmar un pacto para asegurar la estabilidad de sus órganos de dirección. Pacto promovido desde la presidencia de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre del PP, en el que ha entrado IU-Comunidad de Madrid con una vicepresidencia. La imagen está servida. Aunque más que pinza, como se ha dicho en prensa, quizás parezca succión. Revuelo en el PP, pues el Alcalde de Madrid se queda fuera del pacto como perdedor. También el PSOE se queda al margen. ¿Qué dice a esto el coordinador federal de IU, Cayo Lara? Hace poco Cayo sostenía, de manera para nosotros muy acertada, que asumir la Consejería de Interior de la Generalitat de Catalunya era un error estratégico por parte del dirigente de ICV, Joan Saura. Nos gustaría opinara igual de estabilizar una Entidad financiera de la envergadura de Caja Madrid.

En la lista RedesIU, hermana de BastidaEUiA, han empezado a aparecer reflexiones y un debate crítico sobre el hecho y sus consecuencias.




dilluns, 15 de juny del 2009

Dissabte 13 de juny, Consell Nacional d’EUiA.

Amb un punt únic: Valoració de les eleccions europees del 7 de juny.

Una trobada important doncs era l’espai per a valorar la feina feta, els resultats obtinguts, com encarar la situació, contribuir a ampliar la participació social i política,... per això em va sobtar-me l’assistència en aquest Consell Nacional.

Es va presentar a discussió una extensa resolució i un informe sobre la feina feta. Trenta-una paraules en poc més de tres hores i mitja, es una breu mostra de la intensitat de la reunió.

La resolució amb 18 punts, que es podrà consultar en breu a la web d’EUiA http://www.euia.org/ , partia de la resolució aprovada en la Permanent de dilluns, situant la preocupació d’EUiA pel guany de la dreta en la Unió Europea (UE), la dretanització institucional a Europa que parteix de diversos factors, l’abstenció a nivell europeu, a nivell de l’estat espanyol i encara més important a Catalunya... ens ha de fer reflexionar...

La resolució expressa que el desgast de la socialdemocràcia a l’estat espanyol i la desmobilització de les seves bases, no suposa més vot cap a l’esquerra. La abstenció enregistrada és un problema polítics, no només electoral. Es va recollir que hi ha una part de ciutadans i ciutadanes que no poden votar, encara que volguessin: la població immigrada.

La resolució es mostra crítica amb determinades acords polítics i parlamentaris del Govern que obren espais polítics, socials i comunicatius a CiU. Cal un gir a l’esquerra del govern, sense anar contra el govern.

Cal lluitar per avançar socialment, respondre a les necessitats i preocupacions de la gent treballadora...

Va ser una pena que al final de la discussió no es pogués arribar a un consens global. La responsable del desacord va ser la frase del punt 15è., subratllada i en negreta.

“15.- Per a EUiA un govern d’esquerres i catalanista és estratègic. I contribuir a què la dreta pugui tornar al Govern de Catalunya, un error per a Catalunya i Espanya. El canvi d’esquerres i catalanista va donar-se al 2003 i va ser imprescindible per a fer fora el PP del govern espanyol després l’any 2004. És per això que, a un any i mig de les properes eleccions al Parlament, cal aquesta reflexió de les forces d’esquerres i la fermesa d’ICV-EUiA per a continuar defensant els objectius i els compromisos programàtics de l’Acord d’Entesa. EUiA torna a reafirmar-se en el compromís de fer front a l’avenç de CiU i el PPC i als acords sociovergents.

La gent de Bastida no estem d’acord amb l’actualització de l’acord d’Entesa, a més sembla fet expressament, dons des de que es va signar l’actualització el govern de la Generalitat, cada cop està defensant i aplicant polítiques més dretanes, sòciovergents, donant aire a CiU (llei d’educació, canvi de nom a coses per fer-les col·lar –incineradores, quart cinturó, MAT, llum verda a ERO’s...).

La resolució presentada en el Consell Nacional proposada, amb algunes incorporacions, va ser aprovada amb 45 vots a favor i 15 abstencions. Abans s’havia votat l’acord amb el paràgraf 15, que va tenir un resultat de 47 a favor, 5 contra i 7 abstencions.

Per consultar els resultats electorals generals i també ciutat a ciutat:

http://resultados2009.mir.es/99PE/DPE99999TO.htm


Salut,

* Àngels Tomás.

diumenge, 14 de juny del 2009

MANIFESTACIÓ PEL CONVENI COL.LECTIU DEL COMERÇ: 18 DE JUNY A GIRONA


MANIFESTACIÓ CONVENI COL.LECTIU COMERÇ
18 DE JUNY -GIRONA
Els sindicats CCOO i UGT desprès de més de sis mesos de negociació col·lectiva i un cop plantejada la proposta d’increment salarial per part dels representats hem decidit convocar una manifestació dels treballadors/es pel 18 de juny a les 11h pels carrers de la ciutat .

Amb l'oferta de 1,4% de pujada salarial, les empreses el que volen fer,
és que paguem nosaltres la crisis!
La proposta de increment de 1’4% es insultant per treballadors/es del sector. No podem acceptar de cap manera, que vulguin continuar amb els immorals beneficis a canvi de fer més pobre els treballadors/es.
En el comerç estan fent un abús de la polivalència dels treballadors/es. No han acceptat negociar les categories professionals sota cap condició. Volen el noi i noia per a tot, portis un any com trenta anys de treball!!.

A tot això, cal afegir-l’hi el fet de no voler regularitzar el descans setmanal pels centres dels municipis amb obertura comercial de dilluns a diumenge, fet que dificulta la conciliació familiar i personal.
Per aquest motiu demanem la participació i suport del conjunt dels treballadors/es del sector per aquesta manifestació que considerem serà determinant per tal d’aconseguir un conveni que dignifiqui les nostres condicions de treball i econòmiques.


EL PROPER DIA 18 DE JUNY A LES 11H
MANIFESTACIÓ A GIRONA PER UN CONVENI
COL·LECTIU DIGNE.
EL INICI DE LA MANIFESTACIÓ SERÀ AL C/ NOU DE
GIRONA FINS A LA RAMBLA DE LA LLIBERTA T.

divendres, 12 de juny del 2009

Clau Roent

D’ençà l’actualització de l’Acord d’Entesa, les polítiques més importants del govern, i les perspectives senyalades pel president Montilla (reforma laboral, congelació salaris), son de pacte de país o nacional amb la dreta catalana, amb CiU. La LEC, part dels ERE’s, 4rt Cinturó-Rbla Vallès, MAT, Incineradoresresidus, Repressió-Mossos, Xecs, Sanitat, o de pidolar al govern espanyol un Finançament, ajornat mes a mes sense mobilització.


Són alguns elements que em fan plantejar que el pacte signat s’ha esgotat abans de començar. Per tant ens cal un gir cap a l’esquerra en comptes d’un gir a posar-se en mans de la socialvengència. La nostra base social també ens envia copiosos signes que ens cal un canvi i profund. Convé esmentar que a EUiA una part de l’afiliació discrepa de l’actualització de l’Acord d’Entesa, i una altra dubte. Fins i tot que el que allà s’ha signat sigui coherent amb la 5ª Assemblea Nacional.
Els governs ZP i Montilla van en fase terminal, agònica; si més no sense perspectives de polítiques d’esquerres diferents i confrontades a les directius conservadores de la UE.
Sinó hi ha mobilització, un govern de les esquerres resta gairebé com hostatge de l’hegemonia pràctica de la dreta.
Una esquerra adaptada, temorenca, gestora de polítiques de dretes, es castra, i no engendra solucions d’esquerra. Això contribueix a desanimar i desmobilitzar la ciutadania treballadora i popular.
Els govern no són un clau roent per a resistir l’hegemonia dretana sinó mobilitzen. O hi ha mobilització, lluita, proposta real d’esquerres, o no hi ha govern que s’ho valgui. El xantatge a la consciència amb el “ve el llop” més aviat afavoreix l’immobilisme, mentre no resol pas el problema de fons, ni el diari.
No vull a la dreta ni en pintura. Per això mateix es inacceptable adaptar-se a ella, pactar amb ella, y gestionar polítiques d’ella; pactes que l’afavoreixen i perjudiquen a la gent treballadora. A voltes es justifica això com a mal menor, o en alguns beneficis secundaris par a la gent, o fins i tot per a l’organització.



El cas és que no parlo de quan s’aconsegueix una conquesta o un be popular. Tracto de polítiques a les que s’oposen els sindicats, les associacions veïnals, les entitats cíviques democràtiques, l’estudiantat, les plataformes reivindicatives al territori, i la consciència de la gent activa.
L’orientació de “solucions d’esquerres” ens obliga a canviar el rumb de la política.

http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_12_06_09.pdf






*Francesc Matas Salla

dijous, 11 de juny del 2009

Demà viurem un altre cop una de les violències més dramàtiques que pot patir un ciutadà honest: el desnonament.

Barcelona. Demà treuran de casa a l'Amadeu Padró i Picamal, de 63 anys, solter, sense fills i sense germans ni pares. Un home sol, doncs, que ha treballat tota la vida com un escarràs, des de vailet i fins que una malaltia el va deixar fora de combat, ara fa uns quants anys. Un home pobre, que viu única i exclusivament d'una pensió d'uns 400 euros aproximadament. Tanmateix és un veí sempre alegre, un jubilat ple de sentit de l'humor. I el més difícil: amic de tothom. Cada migdia feia el seu únic luxe: una cerveseta al bar del carrer d'en Bot. Al seu costat sempre hi havia un grapat de veïns fent petar la xerrada. Serà difícil tornar a trobar avui a Ciutat Vella una tertúlia popular com aquesta, veritable fórum de memòria històrica del barri.
Fa uns quants anys un grup de, diguem-ne, inversors, va adquirir la finca del passatge Magaroles on hi viu l'Amadeu.
Ja se sap: casas antigues, estat de conservació deficient, veïns vells, contractes indefinits, lloguers barats, i aquest tipus de característiques que rebaixen el valor de la finca però que una situació cèntrica i un diguem-ne ecosistema prou permisiu com per poguer anar apretant els cargols als llogaters fins buidar la finca, i acabar convertint l'operació en una oportunitat de negoci rodona.

A l'any 2003 es mitjans de comunicació varen començar per primer cop a Espanya a denunciar la existència al Barri Gòtic, d'un fenòmen nou: el mobbing immobiliari, especialment actiu en aquests carrers, però que aviat es va estendre a tot arreu. Sis anys després, totes i cadascuna de les situacions llavors denunciades han acabat amb els veïns desallotjats o bé segueixen pudrint-se. Demá, l'Amadeu Padró i Picamal es convertirá en una víctima més d'aquesta plaga que ha enriquit a uns quants i ha empobrit a una majoria.
Avui, amb el seu etern somriure, aquest home que no ha tingut mai res de seu m'ha confiat les seves possesions més valuoses: una maleta plena de records, fotos del barri en blanc i negre, dibuixos dels clients del Bar La Oficina que van fundar els seus pares, revistes dels anys 50, de quan a la plaça Vila de Madrid es van descobrir les tombes romanes, les factures dels rebuts del pis que durant anys ha hagut d'anar a pagar al Jutjat, citacions, peticions d'advocat d'ofici... res, tot plegat paper mullat.
Avui, i en una convocatòria informal feta a cuita corrents han vingut a donar-li ànims veïns del carrer d'en Bot, de la Portaferrissa, de Francesc Pujols, del passatge Magaroles, de la Plaça Vila de Madrid, companys de la mili... gent que fa més de mig segle que coneix l'Amadeu.
Pensant amb ells, per no traicionar l'estil de l'Amadeu, i per no entrebancar les gestions que fant alguns veïns que truquen totes les portes possibles a la recerca de solucions, avui acabaré aquest missatge mossegant-me la llengüa i serrant ben fort les dents.
Demá, segons vagi, veurem qué hem de fer.

Barcelona, 11 de Juny de 2009

Desnonament de l'Amadeu Padró i Picamal

avui dia 11 de juny a partir de les 8,30 del matí.
Passatge Magaroles, 1(al costat del Bar Menage a Trois, carrer d'en Bot/Plaça Vila de Madrid)
Ciutat Vella, de Barcelona

dimecres, 10 de juny del 2009

Declaració de la Permanent d’EUiA sobre les eleccions europees

* NOTA DEL BLOC DE BASTIDA: Hem volgut publicar integrament la posició i Declaració d'EUIA sobre el tema i fer-ne difussió , però tambè reflectir els matissos existents dins d'una organització diversa com EUIA. Per això hem possat les aportacions d'En Francesc Matas Salla, membre de BASTIDA i membre de la Permanent d'EUIA, en un altre color, casualment en vermell. No sabem si ens hem sortit fent això (si us aclarirà o us liarem més), i preguem ens disculpeu si veieu que no, (ens ho feu saber). De la mateixa forma que us convidem al debat d'aquesta Declaració dins d'aquest Bloc.
Declaració de la Permanent d’EUiA sobre les eleccions europees
La Permanent d’EUiA felicita la companya Núria Lozano i el conjunt de la candidatura per la bona campanya feta. Vol reconèixer i felicitar la feina feta per la nostra Comissió de Campanya i destacar la participació dels homes i dones d’EUiA i d’AJ-Joves d’EUiA en un tipus de campanya electoral --com a Coalició-- molt propera, pedagògica, de contacte directe i amb una important presència pública.
APORTACIO DE FMS: Hagués estat bé esmentar, junt amb la Núria Lozano a Toni Barbarà i la Maria Vilà. (La pluralitat real substancial a EUiA és fonamental per una nova esquerra amb mètodes diferents de moviment, equips plurals, renovada, curosa amb el gènere i jove).També felicitar a Rubí, únicapoblació de més de 50.000 habitants que ha pujat a les eleccions, amb un treball ferm vers a les fàbriques, i un míting a l’aire lliure d’unes 80 persones (tinguem en compte que a la recent inauguració de la seu a Rubí, no va poder anar-hi cap persona de la direcció nacional).

EUiA vol destacar la seva preocupació perquè la dreta guanya a l’UE i a Espanya i per l’avenç de l’extrema dreta. Un Parlament Europeu més a la dreta suposa que, institucionalment, la sortida a la crisi passarà per les forces conservadores amb les repercussions negatives en matèria econòmica, laboral, social i mediambiental.
APORTACIO DE FMS: D’acord amb la preocupació. Però la gent necessita que s’apunti’n raons. Una pot ser l’estructuració de la UE des de les multinacionals. Una altra la pròpia crisis (és el que diu el PSOE). Encara més, les politiques de les esquerres governamentals, les del PSOE, però també les del tripartit de Montilla i de la coalició. Fonamental, que es promogui mobilització per les solucions d’esquerres; per tant coherència entre les propostes de l’esquerra alternativa transformadora anticapitalista treballadora i el què es fa a les Entitats, Sindicats, Municipis, Parlaments i Govern. En principi la crisis passarà institucional i governamental per les forces conservadores... sinó hi ha un fort progrés a la mobilització.

EUiA constata i pren nota, per a una reflexió pròpia, de què el desgast de la socialdemocràcia a l’Estat espanyol i a l’UE no suposa més vots cap a l’esquerra. El desgast per les polítiques neoliberals fetes pels socialistes ha anat a parar, majoritàriament, a l’abstenció i a opcions negatives pels interessos dels treballadors/es.

Es confirma que l’abstenció és un problema polític, no només electoral. Certes pràctiques i concepcions polítiques, de fa anys, allunyen bona part de la ciutadania de la política, comportant un creixent desinterès per espais comunitaris i de participació. L’abstenció electoral popular és l’efecte d’una democràcia que no té bona salut.

EUiA, la coalició ICV-EUiA i les forces d’esquerres hem de reflexionar sobre la manera de fer política. El repte de les esquerres és aconseguir recuperar la política i augmentar la participació, tant a la societat com a les urnes. EUiA vol destacar, també, la responsabilitat en la baixa participació de certs grups mediàtics i d’alguns dissenyadors polítics de campanyes electorals, en les que han primat la politiqueria i la frivolitat.
APORTACIO DE FMS: Dins la reflexió hi entra la necessitat de ser la veu i els portaveus de polítiques reals pràctiques d’esquerres, diferenciant-se ben clar de les polítiques que siguin negatives del PSC, i mobilitzant junt o donant suport al sindicats, regidories i altres organismes socials i cívics; per impedir polítiques contraproduents per a la gent treballadora, i aconseguir polítiques que representin millores. L’acció parlamentària ha d’estar en funció d’aquesta tasca de polítiques d’esquerres i de mobilització àmplia i unitària per aconseguir-les imposar.

La Permanent considera que els objectius que s’havia plantejat EUiA s’han cobert: mantenir la representació dels eurodiputats Raül Romeva i Willy Meyer, i poder continuar contribuint a la recuperació política, organitzativa i electoral d’IU Federal.
APORTACIO DE FMS: Precisar que els objectius “en part s’han cobert a l’aconseguir mantenir les dues persones eurodiputades, malgrat passar el conjunt de l’estat espanyol de 54 a 50. Ens cal obrir la reflexió sobre la tendència a la davallada de la Coalició a Catalunya, amb un nou fort descens del 21 % menys de vots. La reflexió ha d‘incloure el treball de base, el progrés organitzatiu, la millora a la pluralitat dels equips de direcció, l’acció parlamentària, i la gestió governamental i els compromisos amb les altres forces tripartides, com amb les decisions del govern.
La feina feta en aquests mesos ens mostra la justesa de les propostes de la 5a Assemblea Nacional sobre la necessitat d’avançar en una Coalició Política. Per EUiA, la coalició ICV-EUiA té més raó de ser que mai i hem de seguir actualitzant les nostres propostes i buscant solucions d’esquerres, tant des de les institucions com des de la societat.

EUiA vol destacar que a Catalunya les forces d’esquerres som majoritàries. Però també afirma, com va dir a l’Assemblea Nacional i en el procés d’actualització de l’Acord d’Entesa, que algunes coses han de canviar, doncs totes les forces que conformen el Govern d’Entesa han baixat en percentatge i vots.
APORTACIO DE FMS: Incloure… des de l’actualització de l’Acord d’Entesa, les polítiques més importants del govern, i les perspectives senyalades pel president Montilla del PSC (reforma laboral, congelació salaris), son de pacte de país o nacional amb la dreta catalana, amb CiU (LEC, ERE’s, 4rt Cinturó-Rbla Vallès, MAT, Incineradores-residus, Repressió-Mossos), o de pidolar al govern espanyol (Finançament) sense mobilitzar; elements que ens fan plantejar que el pacte signat s’ha esgotat abans de començar; per tant ens cal un gir cap a l’esquerra en comptes d’un gir a posar-se en mans de la socialvengència. També ens cal assenyalar que dins EUiA una part de l’afiliació discrepa de l’actualització de l’Acord d’Entesa, fins i tot que el que allà s’ha signat sigui coherent amb les decisions i anàlisis de la 5ª Assemblea Nacional. Els governs ZP i Montilla estan en fase terminal, agònica, sense perspectives de polítiques d’esquerres diferents i confrontades a les directius neoliberals de la UE.

Per a EUiA les eleccions han passat, però la crisi continua. És per això que cal seguir treballant, a la societat i a les institucions, per a fer arribar les nostres propostes d’esquerres per a combatre la crisi de dretes.

La Permanent d’EUiA ha acordat convocar la reunió del Consell Nacional d’EUiA el dissabte 13 de juny, on es presentarà una resolució política per aprofundir en l’anàlisi i en les propostes, i un informe balanç de la feina feta en campanya.

Masacre al Perú: Concentració i posicionament d'EUIA




La repressió policial i militar cap a la comunitat indígena amazònica peruana s´ha saldat en el que va de mes amb 180 morts. La policia i l´exèrcit vulneren els drets fonamentals de la comunitats indígenes, les quals reivindiquen els seus drets i la seva sobirania front a les polítiques neoliberals implementades pel Govern, les quals les perjudica i beneficien el capital estranger.

EUiA es solidaritza amb les més de 180 víctimes assassinades en les darreres incursions policials i militars i amb la denúncia i mobilització que es desenvolupa a Perú i a nivell internacional per a què surtin a la llum els fets succeïts en els darrers dies i per a què es condemnin els responsables d´aquests. També exigeix la restitució de les garanties constitucionals i dels drets humans que estan sent vulnerats en aquest país Llatinoamericà. D´aquesta manera, la formació també dóna suport a la lluita del moviment indígena i al Manifest de Bagua.

Convocatòria a Barcelona :
Concentració davant el Consolat del Perú
Avinguda de Roma 157 (entre Muntaner i Casanova)
Dimecres 10 de juny de 20h a 24h.
Dijous 11 de juny a les 13 h. entrega del manifest.


Manifest de Bagua
http://www.pangea.org/asplenty/Castella/indice.htm

http://www.euia.org/noticia_final.jsp?id=966




dilluns, 8 de juny del 2009

Acte: "Ni Otan ni Guerres"


Dimarts 9 de juny, a les 19:30h.

En el marc del 60è aniversari de l´OTAN, es realitza a Sabadell l´acte "Ni OTAN ni GUERRES. Un altre món és possible", amb les intervencions d’Enric Prat, historiador i membre del Centre d´Estudis sobre Moviments Socials de la UPF i Paco Fernández Buey, Catedràtic de Filosofia Política i coordinador de la Càtedra UNESCO.


Des de la filera Zero intervindran entitats de la ciutat i de Catalunya que treballen des del món de la cultura de la pau (Francesc Tubau per la Plataforma Aturem la Guerra, Nasir Karim per la Comunitat Afganesa de Catalunya, Reinald Roca de l’Àrea de Pau d´EUiA, Lliga dels Pobles, Altre Món Possible, CCOO...)

Resultats de l'enquesta Electoral del Bloc de BASTIDA sobre les eleccions Europees del 7 de Juny

Durant aquest mes vam estar preguntant a aquest mateix bloc la següent qüestió:

El diumenge 7 de Juny hi ha Eleccions al Parlament Europeu. Qui na serà la teva opció o vot?

El resultats de l'enquesta són els següents:



  • 81% La Izquierda (IU-EUIA-ICV).

  • 6% Altres candidatures (II, ERC, PSC)

  • 6% Abstenció

  • 2% Revolta Global-Esquerra
Està clar que no podem extrapolar aquest resultat a la resta de la societat, tot i que ens serveix una mica per coneixer la gent que segueix aquest bloc . Sobre aquesta enqüesta volem precisar que tot i que la opció de Bastida era la candidatura de "la Izquierda", reconeixiem que la diversitat de pensament critic i d'esquerres de la gent que segueix aquest bloc podia coincidir o no amb la nostra opció, en tot cas, voliem mostrar que és una qüestió opinable.

Us convidem a la nova enquesta, que tractarà sobre la valoració dels resultats de "La Izquierda" a les Eleccions Europees del 9 de Juny. Hem intentat diferenciar la valoració dels resultats globals de la candidatura (de tot l'Estat), dels resultats a Catalunya, per veure si hi ha alguna diferencia o no. Preguem la vostra participació. Com sempre si trobeu a faltar alguna cosa a l'enquesta , ens ho feu saber al nostre email: bloc@bastidadeuia.cat

Fins d'aqui unes setmanes...


* Toni Campos

divendres, 5 de juny del 2009

De Miting

Al parc de l’estació de Rubí, a l’aire lliure, amb una potent megafonia que bramava i feia tremolar el sol, vaig tenir la satisfacció de compartir ahir dijous míting amb Salvador Milà. Milà és diputat d’ICV, i conseller defenestrat del primer govern tripartit, per les pressions dels poders econòmics. Varen presentar el regidor jove d’ICV, i el d’EUiA, Ivan Hernáez. La càlida presentació de l’Ivan em va fer enrojolí, alhora que em feia ben grat tornar a estar a Rubí, amb el seu jovent, i sindicalistes com els de Ficosa i les altres empreses. A Rubí EUiA a inaugurat seu; estan ben cofois i crescuts. La seu la gestionen la gent jove amb una tarannà de centre obert amb activitats socials. Publiquem els quinze minuts d’intervenció.

Unió Europea de les multinacionals i la crisi o Europa dels drets i de les solucions d’esquerres.
Aquestes eleccions són europees. I ens afecten de manera decisiva a la vida quotidiana.
El resultat de les eleccions donarà el to en que s’enfoqui la greu crisi econòmica i financera d’arreu, amb el greuge de l’escandalós atur a les nostres terres.

És que potser es pot pensar que el grup europeu afí al PP, o l’eurogrup del PSOE, poden resoldre la crisis favorable a la gent treballadora? De cap de les maneres.

El PP brega per consolidar el sistema polític i econòmic de les grans multinacionals.
El PSOE, i el PSC amb el president Montilla al capdavant, està proposa’n una reforma laboral!!! Perquè la crisis la pagui els recursos de l’estat i vosaltres, la pròpia gent treballadora. Aquest deu ser l’europeisme ranci al què es refereix Felip González. Congelar els sous, abaratir l’acomiadament, i finançar als rics?
Ens calen solucions d’esquerres, no minsos xecs de dretes, puntual i limitats. Ens cal un grup europeu de diputats i diputades compromesos amb la lluita treballadora, amb la mobilització sindical i ciutadana. Amb unes propostes anticapitalistes transformadores. I no hi ha governs d’esquerres sense propostes i polítiques d’esquerres. No ens enganyem!

Aquí a Rubí, amb vosaltres, sindicalistes, activistes veïnals, jovent rebel i combatiu, us demanem, us demano, el vostre vot, els de la vostra família, els dels vostres amics i amigues, els de tothom a les empreses, per a sostenir els dos actuals eurodiputats de la coalició de l’esquerra, d’IU, ICV-EUiA. I, com em fet en la porra prèvia, si s’escau millorar-los.

Aquí des de Rubí, nucli obrer i ciutadà, senyalem que el camí a fer és el que marca la manifestació europea sindical què es va fer amb èxit a Madrid. Uns quants de vosaltres hi vareu participar, sabeu i heu explicat com va anar. Així, sí! Els sindicats van escalfant els motors de la mobilització. Ens cal ampliar aquesta via. Sabeu com n’és de difícil, la gent està espantada, hi ha crisi identitària treballadora, amb la gent aturada desfeta. Ens cal anar cap a mobilitzacions general. Ens cal mesurar les forces per, com comencen a plantejar alguns dirigents sindicals, i alguns polítics, preparar el terreny per una vaga, una Vaga general: Pel treball, pels sous, pels serveis i drets públics.

Els governs, les polítiques dels governs, o giren a l’esquerra, o se’ls ha d’obligar amb la mobilització general. No volem promeses, estem farts de bones intencions i cants de sirena. Volem Fets. Fets!

Companys/es.
La crisi econòmica es molt profunda. La fallida de la General Motors a USA afecta a tot el món, i no només a Saragossa, també aquí, a Rubí. És l’ensorrament d’un model de desenvolupament industrial capitalista de més d’un segle.

Però... aquest caos en el lliure mercat capitalista, enguany apuntalat per intervencions financeres dels estats, no comporta per si mateix la desaparició, el canvi, la substitució, a un nou model econòmic, a un nou sistema social, a una veritable democràcia política. I nosaltres diem ben clar i alt, que el nou sistema econòmic i social no és una refundació del capitalisme com planteja el conservador i reaccionari francès Sarkozi; ni un imperialisme civilitzat com propaga Obama; ni una nova economia sostenible com defensa Zapatero, i a la par Montilla, amb la seva reforma laboral. Nosaltres, ICV-EUiA, defensem una Europa, amb un nou sistema social favorable i en funció de la gent i la població treballadora.

Companys/es.
Sí. Som aquí amb vosaltres perquè defensem una Europa social ben diferent a la Unió Europea de les multinacionals de la crisi econòmica.

Els grups capitalistes breguen per adobar i sostenir el seu sistema social amb injeccions econòmiques. Diners que provenen per una part de les reserves públiques, del deute estatal, de les privatitzacions neoliberals, d’acréixer l’explotació i la productivitat amb el sofriment de la gent treballadora.

Parlen de “Brotes verdes”. Campanes al vol per una disminució momentània a l’increment de l’atur. Tothom s’alegra d’una cosa així! La gent treballadora la primera. Ara, la cosa va més enllà. Però els més de 4 Milions de gent aturada ens mostra de manera colpidora i punyent que és el poble treballador qui està pagant ben cara la crisi dels capitostes capitalistes. Són les regulacions, la destrucció de treball industrial i terciari, l’allau d’EREs, qui paga la crisis. Què hi fa a això el govern PSOE de Zapatero? Què hi fa el govern PSC de Montilla, i la seva aportació de reforma laboral?

Les Ficosa ens fan palpar com es tracta a la gent treballadora. Vosaltres ho sabeu millor que ningú. A la fi, no ho dubteu pas, vosaltres sou que genereu la riquesa real i veritable. I com us ho agraeixen? A vosaltres és a qui ha de fer cas i defensar la gent parlamentaria i les polítiques de govern per a ser d’esquerres de debò! O hi ha polítiques d’esquerres o s’és una altra cosa!
La crisi que la paguin els més rics, els bancs, les grans multinacionals.

Companys/es.
Gent treballadora de Ficosa, sindicalistes de les empreses amb regulacions i conflictes de Rubí, d’arreu d’Europa, de la gent que li allarguen la jornada laboral, la gent que li escurcen el sou, li retallen els serveis públics. La Unió Europea no és vostra, és d’ells, dels vostres patrons, d’ells. Per representació i vot, la UE és del PP, del PSOE-PSC, de CiU. La UE és de la dreta i és de la dreta de l’esquerra!

La vostra Europa és, i serà, una altra, molt diferent, millor. ICV-EUiA compartim l’objectiu d’aquesta altra Europa.

La manifestació sindical a Madrid va marcar un altra ruta, una altra Europa.
Una Europa del treball. Una Europa social on les multinacionals no exerceixin de sangoneres, de dèspotes sense control cívic i social. Una Europa treballadora, dels serveis i drets públics. Una Europa mediambiental. En fi, una Europa democràtica.

I es poden aconseguir coses importants, de les que afecten profundament. La directiva de les 65 H ha quedat invalidada. Te a veure amb la mobilització sindical arreu d’Europa. Te a veure amb el treball del grup parlamentari de l’esquerra que ha posat veu i denúncia. Una esquerra europea i europeista forta, un avenç d’ICV-EUiA, aniria com a propera fita a aconseguir derogar la Directiva Bolkestein. La directiva amb la que se empara i apliquen les privatitzacions dels serveis públics. Una directiva que el PSOE i el PSC van votar a favor, junt amb el PP i CiU. Escolteu això, malgrat les propagandes, els frecs reals, a la UE aquests partits han votat junts tot el que és fonamental, l’establiment de l’Estratègia de Lisboa, el Tractat, la Directiva de la vergonya-contra els drets de la immigració, la Directiva Bolkestein, la Directiva de les 65 H! No són els seus vots qui paren aquestes agressions a la població, és la mobilització sindical i la pressió popular qui ho aconsegueix, la vostra mobilització i no cap altra cosa.

Una esquerra forta seria un complement poderós a la mobilització sindical europea. Una esquerra forta impulsaria millor les mobilitzacions perquè la crisi la paguin aquells que l’han provocat, els poderosos i les seves grans multinacionals.

Sabem que hi ha altres candidatures alternatives i anticapitalistes. No hem aconseguit ajuntar les forces en el camp electoral, però ho farem a la mobilització; sense cap dubte. Però a banda de la propaganda electoral cal el vot per obtenir eurodiputats i eurodiputades. Molt francament, nosaltres us demanem i necessitem el vostre vot per a sostenir els dos eurodiputats existents.
Davant la crisis vota pels teus drets!

A Crisis de dretes, Solucions d’esquerres!
Vota a Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, L’esquerra! I a l’estat a IU-ICV-EUiA!

dimarts, 2 de juny del 2009

El Vot

El dimarts a la Universitat de Granada, en un debat d’IU sobre i contra el Procés Bolonia, proposar el vot per IU em va representar defensar la necessitat de votar la coalició de La Izquierda, on IU va coalitzada amb ICV i EUiA.

La gent més jove de la coordinadora d’estudiants progressistes, encapçalada per una jove estudiant de dinou anys, tenien encara a flor de pell les mobilitzacions en defensa de l’estudiantat de Barcelona. A Granada, amb una important població estudiantil de setanta mil ànimes, també es van sotragar. Van identificar com a pròpies les càrregues repressives violentes de Barcelona. Va haver-hi una important manifestació contra aquesta repressió.

Amb una trobada amb aquesta gent jove, i després al debat, volien que la seva mobilització es traduís en vots joves per IU-La Izquierda. I no volien que altres candidatures aconseguissin el vot, aprofitant que en la coalició havia ICV. Resulta que tenien a ICV identificada com la repressora, a,b l’estigma de no assumir responsabilitats amb la dimissió de Joan Saura. En fi no volien ICV ni en pintura.

Durant el dia, i al debat universitari, les bases polítiques per a la defensa de la mobilització enfront l’aplicació del Pla Bolonia, ben clara i compromesa per la part d’IU, anava amb paritat amb l’assumpte rogent de la coalició.

Va començar a calar que la coalició era necessària. Per fondre en una sola representació una base social molt similar quan no igual.

La coalició representa un programa confluent, incorporat també al d’IU.
La coalició és útil, tant la component catalana amb ICV i EUiA, com l’estatal entre IU-ICV-EUiA (La Izquierda). Útil al presentar un aplegament de forces treballadores transformadores i anticapitalistes. Útil per fer escletxa entre l’omnipresent bipartidisme. Útil per la mobilització. I útil per sostenir des de cada indret els dos eurodiputats (doncs es redueix bastant el nombre de eurodiputats totals).

Va caldre aprofundir i entendre que ICV no era la repressora. El mateix coordinador federal d’IU havia esmentat que era un error estratègic assumir per part del líder d’ICV la conselleria d’Interior amb la repressió. I vaig tranquil·litzar que EUiA no havia estat i no estava d’acord amb aquesta decisió política però personal del líder de la coalició.

Aleshores, perquè no trencàvem amb aquest lideratge? Doncs perquè a més de pensar amb IU i EUiA, també teníem l’obligació política i ètica de tenir en compte les necessitats de la gent treballadora de Catalunya i de l’estat. Trencar és enguany pitjor que la paciència i treballar per assumir de manera positiva fins i tot aquests errors estratègics. Trencar és què el precari equilibri rodi cap a la dreta de cada formació política, i un regal per la dreta a Catalunya, CiU.
Per tant cal perseverança, certa distància, i que prosperin les posicions que impedeixin que l’esquerra sigui assimilada a la repressió i a la violència de les dretes. La disgregació entre totes les esquerres anticapitalistes, la distància amb el jovent combatiu, potser es directament proporcional amb la proximitat amb qui aplica polítiques de dretes. Això és un mal a guarir, i no ens convé gens estendre’l.

Les propostes, les solucions d’esquerres, són positives. És a partir d’elles que hem de treballar per coherència en dur-les a la pràctica. I ben pales, pel vot.

El 7, el vot. Sí, solucions d’esquerres i Vot per La Izquierda (IU-ICV-EUiA). A casa nostra per ICV-EUiA.


Francesc Matas Salla

dilluns, 1 de juny del 2009

Els camps de refugiats a Palestina


Dia 4 juny a les 10 hores

Xerrada per a 1er i 2on de batxillerat IES Eugeni d'Ors (personatge que per cert era una mica...)

La podeu seguir des de la distancia en directe i fer les vostres aportarcions en directe via email: http://www.eugenidors.net/ (web) i radio@eugenidors.net (email)



Nota Aclaratoria del Bloc de Bastida: No és que en aquest bloc parlem unicament de la Maria Vila, és que aquesta noia no para...

Maria Vila i Montblanc

Ahir diumenge, 31 de maig, vaig participar a l'acte de campanya que Euia-Montblac va organitzar amb motiu de les eleccions europees.
Varem parlar del temes que ens preocupen a totes i tots: de la crisis, de l'atur de la manca de transport public. Però vam enfocar la xerrada als problemes a la capital de la Conca del Barberà, Montblanc.

En aquesta població el tema dels transports públics es especialment greu, ja que esta practicament aillats de la resta de la comarca i els pocs transports públics que funcionen son escasos, pel que si no es disposa d'un vehicle propi es practicament imposible moures enlloc. Una regulació europea exigint un transport públics i de qualitat en petites i mitjanes poblacions sería especialment útil en casos com els de Montblanc.


Varem parlar també de la situació a Afganistan i Palestina, i de la posició que poden pendre les institucions europees, que en cap cas volem que s'alininin amb els interesos de la OTAN, que per una banda esta ocupan Afganistan sense reconstruir-lo, causant constantment baixes civils, i per altre pren una posició totalment pasiva davant del genocidi de l'estat d'Israel.


Varem parlar també de diversos temes socials: la situació de les dones i la proposta de la coaliciao ICV-EUIA en el programa d'aquestes eleccions europees, de les 24 setmanes per baixa de maternitat.


Varem finalitzar parlant de la situació del immigrants de la nostra oposició com a coalició a la directiva de la vergonya que criminalitza els immigrants, així com a la tarja blava, que fomenta una immigració d'elit cap a europa, foementant la fuga de cervells dels païssos menys desenvolupats i discrimina donant més oportunitata a aquells que més n'han tingut.


Maria Vilà i Miras

Candidata a les eleccions europees per ICV-EUIA