dissabte, 20 de juny del 2009

Finances

Obama enceta el que es presenta com una profunda reforma del sistema financer.

La capa financera, tot i esser un sector molt selecta i reduït, és la que predomina i hegemonitza a la classe burgesa, els seus estats. És a dir, el capital financer és el que concentra el moll de l’os del sistema capitalista del lliure mercat. Això en el sentit del profit i del poder econòmic. Alhora quest sement financer, és la casta més paràsita de tota la burgesia. Aquella que xucla la major part de la plusvàlua del treball de les classes productores, dels sectors primaris, secundaris i terciaris.

Escapçar el cap financer del complexa entramat de la societat i de l’estat burgès, segueix essent una fita revolucionària cabdal.

Però, aquestes sangoneres paràsites, són de les què es te més cura. Fins i tot la ciutadania les considera un factor vital i motor de tota l’economia; de les empreses, de totes les activitats productives, accessòries, i també destructives –armes, drogues, trata de dones, enverinament de la Natura-.

El reformador imperialista Obama, anuncia pel sistema financer estadounidens, més intervenció, més regulació, major protecció dels consumidors, menys riscos a costa de menys beneficis financers.

Fet i fet, un lliure mercat amb certes normes pels més destralers o agosarats. Per a preveure i evitar les conseqüències com la tremenda crisis en que estem immersos.

El president USA, cerca una sostenibilitat financera del capitalisme. Proclama que el remei existeix: arrancar les urpes i mandíbula a les finances.

Podrà sotmetre a la dominant casta financera? S’acosta la política d’Obama a la reforma del capitalisme de Sarkozi? Pretenen emmanillar les finances per millor profit dels altres sectors burgesos considerats per com a productius? No es convertiran alhora aquests en les nous financers?

Potser estan innovant cap un post-neo-liberalisme de “lliure mercat autoregulat sostenible?

A les classes realment productives, les treballadores, és qui pertoca arranjar això. L’Obama no podrà. La socialdemocràcia perd peu.

Necessitem base social, moviment, mobilització, per forjar esquerra coherent, ferma, que planti cara i foragiti a paràsits i classes paràsites. En això estem. En diem fer EUiA més moviment.

Anar a refundar l’esquerra.

* Francesc Matas Salla