Entrevista amb el dirigent de l'esquerra abertzale Txelui Moreno

Avui EUiA ens hem entrevistat amb el dirigent de l’esquerra abertzale, Txeliu Moreno. Representant a la nostra formació, el coordinador general Jordi Miralles i la responsable de solidaritat, pau i moviments alternatius, Àngels Tomás. Aquesta, forma part d’una tanda de entrevistes amb les diferents organitzacions polítiques, activitat que es va regularitzant periòdicament per compartir opinió i valoracions polítiques.

Moreno ha volgut agrair personalment el suport rebut en relació a la legalització de Bildu, tan a nivell personal com institucional. Ens ha explicat que existeix una certa confusió, doncs Bildu és més que l’esquerra abertzale. Bildu és l’opció electoral en la que es troben gents que son abertzales i que no. “Treballem per seguir engrandint l’espai de Bildu”, ha explicat.

En el nou escenari de no violència al País Basc, hi ha alguns temes importants sobre els que caldria donar un pas endavant per a normalitzar políticament la situació com que es resolgui la legalització de Sortu i que en la política penitenciària s’apliqui la legislació vigent (derogació de la doctrina Parot, presos malalts, preventius, macrojudicis, acostament del presos,..). Continuar la pressió. Des de Catalunya es pot ajudar.

També hem compartit valoració en relació a les properes eleccions generals i el comprimís de tornar a trobar-nos d’aquí uns mesos.

*Àngels Tomás

LLibertat detingudes i detinguts al Pais basc: Adherir-se al manifest

L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona del Raval va acollir ahir nit un acte de solidaritat que sota el títol “Democràcia per a Euska Herria – Llibertat detingudes i detinguts” va portar fins a Barcelona Miren Legorburu, regidora en l’ajuntament d’Hondarribia, que va explicar la situació actual que es viu avui en el País Basc, començant per afirmar que al País Basc hi ha un conflicte polític i la solució sols podrà ser política. Afirmació compartida per Esquerra Unida i Alternativa. I també que estan treballant per aplegar i fer coincidència amb el màxim de forces que estan pel Dret a decidir del poble.

La responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA, Angels Tomás, que va assistir a l’acte, va trametre-li a la regidora d’Hondarribia, la solidaritat de la nostra organització vers les persones detingudes i el nostre posicionament clar d’antuvi en favor de la derogació de la llei de partits
S’ha endegat una campanya de recollida de signatures, que estarà activa durant tres setmanes, que conté les següents denúncies i demandes:

Les persones i organitzacions sotasignats volem expressar amb la major contundència la nostra indignació i alarma davant el gravíssim atemptat que signifiquen les darreres detencions i empresonament de dirigents de l’esquerra independentista basca.

• Que la detenció hagi estat en una seu sindical i que entre els detinguts estigui l’exsecretari general de LAB, Rafa Díez Usabiaga, ens produeix una especial preocupació.


• Denunciem la política repressiva exercida per l’Estat espanyol que priva de l’exercici dels seus drets democràtics fonamentals a una part molt important de la societat basca.


• Exigim la derogació de la llei de partits, rebutgem que la repressió sigui la via per solucionar el conflicte polític basc i estem convençuts que només es pot resoldre mitjançant una via democràtica que doni la veu al poble.

Des d’aquí fem una crida a adherir-se a aquest manifest, que es pot ser tant d’organitzacions com a nivell individuals. L’enllaç és suport.euskalherria@gmail.com.

Més informació: http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1279

PPSE

“El voto de Ezker Batua será un NO rotundo al gobierno PPSE, pero materializado en un voto en blanco” explica el nou coordinador general Mikel Arana (segons el reglament parlamentari basc no es pot votar contra, només presentar candidats alternatius)

És un pacte diabòlic entre el PSOE-PSE-PP. El PSOE ha cedit. Amplifica a Euskadi amb escreix el fet a Nafarroa. El PSE (PSOE) es recolza a fons amb el PP per aprofundir la perversió democràtica esdevinguda a partir del desgavell de la prohibició de participar a les eleccions autonòmiques als hereus de Batasuna.

Els vots totals no han gairebé variat. La majoria cívica i social segueix essent la que correspon al vot “pel dret de decidir i la consulta basca”, és a dir els nacionalistes i al federalisme d’EBB. El que ha variat és la representació parlamentària dins cadascun d’aquests dos segments. El PNB ha guanyat lloc d’EA, “Batasuna”, Aralar de Batasuna i una mica d’EBB; el PSE ha xuclat del PP, i una mica d’EBB.

La fragant contradicció entre societat i representació política institucional i governamental, ja ens la trobarem en una situació difícilment governable. Però l’efecte immediat és ja que el PP salva els mobles i bastant més, sobretot amb el culebró de corrupció que ara finalment ha aflorat amb vigor.

El PSOE salva la cara al PP. I la ciutadania pot pensar que tant se’n dóna esquerres que drets, que “tanto monta monta tanto el PP como el PSOE”.

A l’estat significa més accent ver a la dreta, una recepta allunyada de les necessitats treballadores, si més no pel que fa a la crisi econòmica (ara comença a saltar la situació financera a les Caixes).

Per Catalunya és un nou impuls al assetjament del govern tripartit de la Generalitat per part del PSOE, del PP, del govern de l’estat en ple, sense mancar la dreta catalana, CiU, i per acabar d’adobar-ho, les pròpies polítiques dretanes del govern Montilla, amb uns aliats que no hi poden fer gaire, o fins i tot aplaudir el camí cantat a l’ascens de la socialvergència.

Francesc Matas Salla

Barbes

Ve al cas del sotrac d’EBB (de 3 a 1 diputat) allò de “cuando las barbas del vecino veas cortar pon las tuyas a remojar”.

Somiar o emmirallar-se amb l’oasi català pot ser més temptador que prendre nota del destret i aprendre’n les lliçons per corregir l’orientació política. La davallada d’EBB no és pas cap miratge. És un nou cop, prou dur, que em dol i colpeix profundament. I, malgrat les grans diferències, no puc menys de veure-hi com aflora la crisis d’una esquerra que no troba el camí d’impulsar la mobilització social, i representar les seves necessitats als Parlaments i Municipis.
IU no sembla pas que hagi tocat fons, si més no en la davallada electoral. Encetar el procés de refundació esdevé cabdal.

Els milions de gent aturada alerta de qui i com s’està pagant la crisis dels capitalistes. En la destrucció de llocs de treball, quan els EROs es reprodueixen, el govern tripartit es percep com còmplice del capital de les empreses. La Generalitat resta paralitzada alhora d’aconseguir el finançament establert a l’Estatut. A l’Ensenyament, a la Universitat, a l’Habitatge de lloguer, als Transports públics, Sanitat, Cinturons, les polítiques d’esquerres, ni que siguin amb el vernís social-liberal, es sotmeten una i altre vegada a les imposicions dels poders econòmics, via pactes nacionals o dels fets consumats.

La renovació de l’Acord d’Entesa de progrés, és potser l’element que podem aprofitar per denunciar àmpliament el continuisme nefast de les polítiques hegemonitzades pel “montillisme”. Proposem un gir a l’esquerra (de debò, si us plau) de l’Acord d’Entesa, o som hostatges de la gestió continuista possibilista?

Ens cal reflexionar si no comença a ser temps de cercar distància i diferència amb les polítiques i amb el govern.

Francesc Matas Salla

Sisè aniversari del tancament de Egunkaria

Organizado por un grupo de destacadas personalidades de la cultura, la Universidad, el deporte y la política del País Vasco.
Rueda de prensa.
Tema: Presentación de una declaración de solidaridad con los procesados en el ‘caso Egunkaria’, coincidiendo con el sexto aniversario del cierre del periódico.

Firman el escrito una treintena de personalidades, entre las que se hallan Pedro Miguel Etxenike (catedrático de la Materia Condensada y premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica); Daniel Innerarity (profesor de filosofía de la universidad de Zaragoza), Bernardo Atxaga ( escritor), Jonan Fernandez (ex-coordinador general de Elkarri), Jose Azurmendi (catedrático de Filosofía de la UPV-EHU), Mariasun Landa (escritora), Iñaki Goirizelaia (rector de la UPV-EHU); Carlos Garaikoetxea (ex lehendakari del Gobierno Vasco), Jose Antonio Ardanza (ex lehendakari del Gobierno Vasco), Xabier Arzalluz (ex presidente del PNV), Rafa Diez (ex-secretario general del sindicato LAB), Jesus Uzkudun (miembro del Comité Ejecutivo de CCOO de Euskadi) Baltasar Errazti (ex-presidente de la asociación empresarial vasca Confebask), Jesús María Zamora (ex-futbolista de la Real), Montxo Armendariz (director de cine), .......

Comparecerán: Pedro Miguel Etxenike, Daniel Innerarity y Juan Ignacio Perez (ex-rector de la UPV-EHU), acompañados de una decena de firmantes del escrito (Carlos Garaikoetxea, Xabier Arzalluz. Jesús María Zamora, Montxo Armendariz, Puy Oria, Jonan Fernandez, Jesus Uzkudun, Laura Mintegi, Joxe Azurmendi, Mariano Ferrer...).

Fecha: Miércoles 25 de febrero, a las 11:00 horas
Lugar: Madrid, Hotel NH Embajada (Santa Engracia, 5. Tlf.915940213)
Para más información: Xabier Oleaga (665 706796)

Il•legalitzacions

Temps de democràcia retallada. L’escenari de les eleccions basques sembla un carreró sense sortida. Si a Catalunya els sis mesos d’incompliment dels terminis del nou finançament, si més no, segons l’Estatut crea ferment de crisi, neguit i paràlisi al tripartit, a Euskadi l’estat i govern espanyol punxa com estat de dret democràtic.

L’espiral d’il•legalitzacions impedeix, per la via judicial repressiva emparada per la Llei de partits polítics –titllada d’antidemocràtica per IU, EUiA i EBB-, tolerar algun tipus de Sinn Fein basc, com entitat política amb activitat democràtica, que permetés disposar d’un interlocutor vàlid, com a representant d’un segment significatiu de la ciutadania basca.

Les il•legalitzacions enguany de D3M y Askatasuna, han estat precedides per les de Batasuna (2003). EAHK, ANV, Euskal Herritarrok, Herri Batasuna, Abertzale Sozialisten Batasuna, AuB i Aukera Guztiak. No hi ha espai per aquest segment majoritari de l’esquerra independentista –abertzale- basca.

A Euskadi, com a Catalunya, no hi ha llibertat democràtica per a decidir com a poble, per imposició de la Constitució espanyola, amb la negativa d’introduir el dret a l’autodeterminació. I per el bloqueig del govern espanyol del PSOE de Zapatero que impedeix qualsevol via de consulta. Els beneficiaris d’aquesta política reaccionària són la burgesia centralista nacional espanyolista i el PP. Els perjudicats són el poble basc i l’espanyol, amb la classe treballadora arreu de l’estat.

Anem a unes eleccions truculentes i viciades. En aquest context convé defendre i sostenir les candidatures treballadores de l’esquerra transformadora basca com EBB.

Francesc Matas Salla *