pon las tuyas a remojar”.Somiar o emmirallar-se amb l’oasi català pot ser més temptador que prendre nota del destret i aprendre’n les lliçons per corregir l’orientació política. La davallada d’EBB no és pas cap miratge. És un nou cop, prou dur, que em dol i colpeix profundament. I, malgrat les grans diferències, no puc menys de veure-hi com aflora la crisis d’una esquerra que no troba el camí d’impulsar la mobilització social, i representar les seves necessitats als Parlaments i Municipis.
IU no sembla pas que hagi tocat fons, si més no en la davallada electoral. Encetar el procés de refundació esdevé cabdal.
Els milions de gent aturada alerta de qui i com s’està pagant la crisis dels capitalistes. En la destrucció de llocs de treball, quan els EROs es reprodueixen, el govern tripartit es percep com còmplice del capital de les empreses. La Generalitat resta paralitzada alhora d’aconseguir el finançament establert a l’Estatut. A l’Ensenyament, a la Universitat, a l’Habitatge de lloguer, als Transports públics, Sanitat, Cinturons, les polítiques d’esquerres, ni que siguin amb el vernís social-liberal, es sotmeten una i altre vegada a les imposicions dels poders econòmics, via pactes nacionals o dels fets consumats.
La renovació de l’Acord d’Entesa de progrés, és potser l’element que podem aprofitar per denunciar àmpliament el continuisme nefast de les polítiques hegemonitzades pel “montillisme”. Proposem un gir a l’esquerra (de debò, si us plau) de l’Acord d’Entesa, o som hostatges de la gestió continuista possibilista?
Ens cal reflexionar si no comença a ser temps de cercar distància i diferència amb les polítiques i amb el govern.
Francesc Matas Salla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada