dissabte, 7 de març del 2009

Día Internacional de la dona treballadora

12 h Manifestació, plaça Universitat (Barcelona)

Manifest
Crisi total al sistema patriarcal


És irònic que parlem d’una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi en majúscules, constant: la del menjar diari, la de l’educació dels fills i les filles, la de l’autoestima, la de l’abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.

I és per això que cada dia que passa esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.

De les boques de les persones que pateixen les conseqüències de la crisi surten moltes preguntes: per què les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per què es permet l’oportunisme de les empreses, que utilitzen aquesta crisi per fer realitat tants i tants acomiadaments; per què aquest suport incondicional dels estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de violència de gènere, ni per assegurar l’accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d’haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.

Fins a data d’avui les dones seguim sent les més pobres. Seguim sent mares i cuidadores fonamentals de totes les societats: un treball imprescindible de sostenibilitat de la vida que no és reconegut ni pagat i que els homes, i tampoc el Capital ni el Govern, no comparteixen amb les dones. Seguim sent mà d’obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A treball d'igual valor, igual retribució!
Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia, la transfòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per a resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora, que avui a l’Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!
Ens sentim identificades i donem tot el nostre suport a les dones de tot el món que resisteixen i actuen per la pau i la justícia en temps de guerra. Aquest any, de manera especial, volem fer visibles les nostres germanes de Gaza i el Congo, les dones que travessen fronteres admninistratives en pasteres arriscant les seves vides i totes les que se'n surten del cercle de la violència patriarcal i fan avançar la llibertat de totes les dones. No més violència contra les dones. Ni un arma ni un euro per a la guerra: pressupostos militars per despeses socials!

La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat, i afrontem aquesta crisi amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del capitalisme patriarcal.

Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, enfoquem la crisi amb actitud transformadora i voluntat de participar actívament en l'elaboració d'un nou sistema social.

Per això avui, 8 de març, i com la resta de dies de l'any, sortim al carrer per reivindicar nostre dret a viure en llibertat construint alternatives feministes al sistema patriarcal.

Comissió 8 de Març