Distància

És temps de distanciar-se. Hi ha fets i moments polítics que ens imposen certes obligacions. Per respecte a la gent que som. Per coherència a la nostra política. Per imatge de credibilitat. Per immersió amb la gent que volem representar i la que correspon a la base social treballadora. Per un jovent com cal. Ens convé distanciant-se dels Mossos d’Esquadra, és a dir de les pràctiques agressives i violentes contra els joves d’un model policíac que prové i beu de les fonts de l’estil Valdecasas. De la dreta pura i dura repressiva.
Les càrregues agressives, violentes, indiscriminades, i planificades dels Mossos d’Esquadra del 19 M no poden ja ser una més.
No son tolerables. Són intolerables. Per tant fins aquí hem arribat. EUiA ens hem de plantar. Hem de prendre distància pública i notòria d’aquesta onerosa conselleria d’Interior. Un cost sobretot polític, encara que a voltes també físic, i crematístic. Fer a més de dir.
Podem començar per un bon judici de denúncia política a la repressió i als plans dels Mossos (i caps), amb la nostra gent jove agredida. Així començarien a fer fets, que estan ben a l’abast de la nostra mà, d’EUiA.

Amb el dany públic a la credibilitat que s’ha fet, les declaracions i les excuses estant bé. Són necessàries però alhora completament insuficients. No es tracta d’errors. Ojalà fora així. El que hi ha són pràctiques polítiques de dretes de sempre, que les esquerres no poden gestionar sense presentar una imatge de dretes.

La millor manera que el govern de l’estat espanyol, el PSOE, el PP, CiU, i el propi PSC, no ensorrin el govern actual tripartit i obrin de bat a bat les portes a CiU (amb socialvergència o sense), és prendre la iniciativa en dos terrenys: en la renovació del pacte de govern (5 mesos negociant! El què?), i que la coalició, o si més no EUiA, recuperem la coherència per aconseguir de nou credibilitat d’allò d’esquerres de debò, o del nostre sempre a l’esquerra.

Francesc Matas Salla