Demà 14 M, volem la manifestació “Plantar cara a la crisi” com una posada de llarg. Cal escalfar motors i lubrificar tots els engranatges per una mobilització sostinguda, generalitzada, unitària i potent. Sinó els Senyors de la crisi la faran pagar, i ben cara, fins l’última gota de sang, a la gent treballadora. A aquestes sangoneres de la crisi no els afecta els planys del president Montilla pidolant finançament, sinó la mobilització treballadora.
Les demandes sindicals són clares. Ara, ens cal posar èmfasi en que la crisi la pagui qui l’ha 
provocat, qui ha fet beneficis extraordinaris durant les últimes dècades, i si mes no qui te els diners, és a dir les grans empreses multinacionals i les primeres fortunes d’arreu.
provocat, qui ha fet beneficis extraordinaris durant les últimes dècades, i si mes no qui te els diners, és a dir les grans empreses multinacionals i les primeres fortunes d’arreu.Es participa de la il·lusió de sostenir el capital d’empreses i bancs per assegurar els llocs de treball. I els 3,5 milions i mig de persones aturades? És inacceptable. Planeja el miratge de que la crisis passarà i aviat tot tornarà a ser com abans. Els governs alimenten amb diners les sangoneres, aproven els EROs, compleixen lleis sensibles als poders econòmics, abaixen la fiscalitat, i incompleixen les que afavoreixen un xic els aspectes socials (Dependència, Educació, Universitats, Finançament, Infraestructures, Salut, Recerca, Contractes precaris, Contra la violència masclista, etc.).
Mentre la gent treballadora no s’arrenqui les sangoneres que l’escolen, seguiran xuclant i exhaurint els fruits del treball.
Hem de començar a plantar cara, a les empreses, al carrer, i també posant distància amb pactes, polítiques i governs que fan cas i beneficien les sangoneres.
Francesc Matas Salla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada