Andreu Nin. Una vida al servei de la classe obrera

Una component de la Memòria històrica a voltes difuminada. És la component del marxisme revolucionari, del comunisme heterodoxa, crític i compromès contra la nit de la dictadura staliniana a la URSS del “socialisme en un sol país”, i la seva diplomàcia arreu del món.
Andreu Nin. Una vida al servei de la classe obrera. Pelai Pagès. Ed. Alertes. 374 pag. 22 EU.

Andreu Nin ha estat una de les personalitats més lúcides del pensament marxista espanyol durant els anys de la Segona República i la guerra civil. La seva trajectòria dins del moviment obrer i el seu assassinat per l'stalinisme durant la guerra l'han convertit també en un personatge emblemàtic de la història universal del segle xx.

Personalitat de dilatada militància, va iniciar la seva lluita política durant la primera dècada del segle xx a les files del republicanisme catalanista. Després d'un breu pas per la Federació Catalana del PSOE, a partir de 1919 va destacar com a dirigent de la CNT. Fou en aquest marc que va ser un dels sindicalistes catalans que es van sentir atrets per la revolució russa de 1917. Delegat de la CNT a Moscou, el 1921, va ocupar càrrecs importants fins que, a partir de 1925, en el marc de les lluites que enfrontaven Stalin amb Trotski, es decantà per aquest darrer. Va viure al país dels soviets fins a 1930.

Retornà a Catalunya en vigílies de la proclamació de la Segona República, impulsà la formació de l'Esquerra Comunista d'Espanya, i, després dels fets d'octubre de 1934, coincidí amb Joaquim Maurín i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol en la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el setembre de 1935. En esclatar la guerra civil, el juliol de 1936, esdevingué conseller de Justícia de la Generalitat, però la seva actitud favorable al procés revolucionari que s'estava desenvolupant a la rereguarda republicana i la seva posició antistalinista motivaren una intensa campanya en contra d'ell desplegada pel Partit Comunista i pel PSUC que, després dels fets de maig de 1937, desembocà en la persecució contra el POUM i l'assassinat de Nin.

Propagandista prolífic i teòric brillant, entre altres llibres va escriure Les dictadures dels nostres dies (1930) i Els moviments d'emancipació nacional (1935).

* * * Pelai Pagès i Blanch és professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i va començar a treballar en la personalitat d'Andreu Nin a partir de 1970. L'any 1975 va publicar la primera biografia Andreu Nin: su evolución política (1911-1937). Als anys 70 i 80 fou el responsable de diverses edicions d'antologies d'escrits i llibres de Nin. Especialista en història del moviment obrer i del segle xx, entre els seus darrers llibres destaquen Guerra, franquisme i transició als Països Catalans (2006), que dirigí, Cataluña en guerra y en revolución, 1936-1939 (2007), La Guerra Civil als Països Catalans (2007), que també dirigí, i La Comissió de la Indústria de Guerra de Catalunya (1936-1938) (2008). Ha organitzat diversos congressos sobre la guerra civil, el franquisme i la transició i és el codirector d'Ebre 38, la revista internacional sobre la guerra civil.