Els organismes participants han volgut organitzar un programa ric en continguts i memòria que portaran a terme prop d’una trentena de persones de diverses entitats d’arreu de Catalunya. Breument:
- a 2/4 de 2, es començarà amb un dinar popular (amanida verda, fideuà de la Casa, postre, aigua, vi i cafè) a preus populars (no caldrà demanar cap hipoteca a la banca que ara, pobre, com es sabut, passa per mals moments...). Cal fer reserva de tiquets a soarpal@hotmail.com o jcolome2@xtec.cat o trucant als telèfons 972 162 626 o 628 299605 (Quico)
- a 2/4 de 5, allà mateix, iniciarem l’activitat que integrarà cinc apartats:
1. Presentació: Cronologia bàsica de la Revolució (treball de Pep Caballé, amb la col·laboració de Sebas Parra -guió- i Natàlia Zaro -veu-)
2. Lectura de textos: Eduardo Galeano cuenta la historia de la Revolución Sandinista(treball de la gent del teatre, d’Arbúcies)
3. Música de la Revolució (Beto, cantarà 5-6 temes representatius)
4. Lectura d’imatges: 15 x 15 (15 persones trien i comenten 1 imatge: Mª Antònia Benavent. Margarita Pelegrí, Jaume Soler i Gemma Castanyer de SOARPAL, Marta Navarro i Genís Otalora de l’AEPCFA-Barcelona, Joan Colomer, Pep Caballé I Sebas Parra de l’AEPCFA-Girona, Josep Cullell de l’Agermanament Vic-Somoto, Ramon Carbonell i Jordi Gascón d’Amics de Puerto de Vilafranca del penedés, Enric Font i Carolina Aguado de la Casa de Nicaragua de Catalunya i Mª Rosa terradellas de la Universitat de Girona)
5. Expo: Nicaragua: llegir per a viure(treball de Juli i Dolors d’IperS sobre el mètode d’alfabetització Yo, si puedo a Nicaragua)
6. Espai final obert i participatiu: acomiadament
S’ha fet una crida a tothom i, especialment, a brigadistes i persones relacionades amb les entitats de cooperació i els agermanaments amb municipis nicaragüencs o organismes de solidaritat. No es tracta, però, d’alimentar cap mena de nostàlgia envers un fet històric segurament irrepetible i ja mig perdut en la memòria d’una època desmemoriada. Malgrat que cal reconèixer que Nicaragua fue un saber, com diria en Manuel Vázquez Montalbán, i que la Revolució Sandinista o la Cruzada Nacional de Alfabetización són noms propis en les pàgines de les històries personals d’una o dues generacions de gent catalana i d’arreu. I ho són perquè vam poder viure una experiència intensa i dolorosa, combativa i alegre, solidària i plena de tendresa, però sobretot, sobretot, plena de saber i d’esperança. De saber que un altre món, on David venç en Goliat, és possible i d’esperança que, malgrat la força de l’imperialisme, la sobirania i la revolució és possible, que tot està per fer i tot és possible... Amb la celebració d’Arbúcies més aviat es pretén, doncs, la renovació de l’esperança, l’educació continuada de l’esperança... L’ocasió mereix deixar de banda la mandra i les excuses, retrobar-nos i tornar a ser els joves que vam ser i no hauríem d’haver deixat de ser mai...
EL DISSABTE TOTHOM A ARBÚCIES!!!
1 comentari:
Penso anar-hi, després del Consell Nacional d'EUiA, Salut. Francesc Martínez
Publica un comentari a l'entrada