PPSE

“El voto de Ezker Batua será un NO rotundo al gobierno PPSE, pero materializado en un voto en blanco” explica el nou coordinador general Mikel Arana (segons el reglament parlamentari basc no es pot votar contra, només presentar candidats alternatius)

És un pacte diabòlic entre el PSOE-PSE-PP. El PSOE ha cedit. Amplifica a Euskadi amb escreix el fet a Nafarroa. El PSE (PSOE) es recolza a fons amb el PP per aprofundir la perversió democràtica esdevinguda a partir del desgavell de la prohibició de participar a les eleccions autonòmiques als hereus de Batasuna.

Els vots totals no han gairebé variat. La majoria cívica i social segueix essent la que correspon al vot “pel dret de decidir i la consulta basca”, és a dir els nacionalistes i al federalisme d’EBB. El que ha variat és la representació parlamentària dins cadascun d’aquests dos segments. El PNB ha guanyat lloc d’EA, “Batasuna”, Aralar de Batasuna i una mica d’EBB; el PSE ha xuclat del PP, i una mica d’EBB.

La fragant contradicció entre societat i representació política institucional i governamental, ja ens la trobarem en una situació difícilment governable. Però l’efecte immediat és ja que el PP salva els mobles i bastant més, sobretot amb el culebró de corrupció que ara finalment ha aflorat amb vigor.

El PSOE salva la cara al PP. I la ciutadania pot pensar que tant se’n dóna esquerres que drets, que “tanto monta monta tanto el PP como el PSOE”.

A l’estat significa més accent ver a la dreta, una recepta allunyada de les necessitats treballadores, si més no pel que fa a la crisi econòmica (ara comença a saltar la situació financera a les Caixes).

Per Catalunya és un nou impuls al assetjament del govern tripartit de la Generalitat per part del PSOE, del PP, del govern de l’estat en ple, sense mancar la dreta catalana, CiU, i per acabar d’adobar-ho, les pròpies polítiques dretanes del govern Montilla, amb uns aliats que no hi poden fer gaire, o fins i tot aplaudir el camí cantat a l’ascens de la socialvergència.

Francesc Matas Salla