El brindis republicà a la terrassa del Museu d'Història ens transportà per uns moments al somni de la revolució dels anys trenta del segle passat. Amb l?anhel de que d'una manera o altra, la revolució socialista s'obrirà pas en el segle actual.De les converses encetades, vull compartir la preocupació d'una part del jovent, doncs era vers les eleccions europees del 7 de juny.
Als conversadors/es els hi preocupava què proposaríem a la campanya. Però sobretot el que més èmfasi feien era sobre el fet d'haver-la de portar junt amb ICV. Com podrem demanar el vot a la gent jove, amb la imatge manporrera que encara planeja? Com podrem competir amb el PSC i ERC si anem tant plegats i dòcils, que la gent del carrer no s'adona de les tremendes diferencies existents a les propostes i als projectes polítics? Com podem fer entendre que som junt als estudiants que volen la Universitat pública, els que es mobilitzen contra el Pla Bolonya, junt la gent treballadora i enfront dels aliats parlamentaris i governamentals que aproven els ERO'S?
Quan vaig dir que la coalició, si més no era necessària per no dividir l?espai social, i aconseguir persones electes eurodiputades, em van contestar que era bàsic el contingut, la coherència, la credibilitat, sinó per eurodiputats/des ja hi havia el PSC-PSOE, i per només propaganda l'esquerra anticapitalista.
I tenien tota la raó. Necessitem aplegar forces. La coalició ens val per aconseguir més força, més coherència i credibilitat. Però per anar i per fer polítiques d'esquerres. No pas per aconseguir electes hostatges i gestors dels pactes i de les polítiques continuistes amb les de les dretes.
Tindrem una campanya dura, difícil, euroescèptica. Posem-se les piles. Treballem sobretot amb la nostra gent la campanya pròpia. Posem certes distàncies amb les pràctiques i les conseqüències governamentals que no son ben acollides per la gent treballadora.
Francesc Matas Salla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada