Il•legalitzacions

Temps de democràcia retallada. L’escenari de les eleccions basques sembla un carreró sense sortida. Si a Catalunya els sis mesos d’incompliment dels terminis del nou finançament, si més no, segons l’Estatut crea ferment de crisi, neguit i paràlisi al tripartit, a Euskadi l’estat i govern espanyol punxa com estat de dret democràtic.

L’espiral d’il•legalitzacions impedeix, per la via judicial repressiva emparada per la Llei de partits polítics –titllada d’antidemocràtica per IU, EUiA i EBB-, tolerar algun tipus de Sinn Fein basc, com entitat política amb activitat democràtica, que permetés disposar d’un interlocutor vàlid, com a representant d’un segment significatiu de la ciutadania basca.

Les il•legalitzacions enguany de D3M y Askatasuna, han estat precedides per les de Batasuna (2003). EAHK, ANV, Euskal Herritarrok, Herri Batasuna, Abertzale Sozialisten Batasuna, AuB i Aukera Guztiak. No hi ha espai per aquest segment majoritari de l’esquerra independentista –abertzale- basca.

A Euskadi, com a Catalunya, no hi ha llibertat democràtica per a decidir com a poble, per imposició de la Constitució espanyola, amb la negativa d’introduir el dret a l’autodeterminació. I per el bloqueig del govern espanyol del PSOE de Zapatero que impedeix qualsevol via de consulta. Els beneficiaris d’aquesta política reaccionària són la burgesia centralista nacional espanyolista i el PP. Els perjudicats són el poble basc i l’espanyol, amb la classe treballadora arreu de l’estat.

Anem a unes eleccions truculentes i viciades. En aquest context convé defendre i sostenir les candidatures treballadores de l’esquerra transformadora basca com EBB.

Francesc Matas Salla *