dijous, 19 de febrer del 2009

La revolta de les Antilles

Les illes caribenques de Guadeloupe i Martinica, formalment departaments francesos d'Amèrica i regions ultraperifèriques de la UE, no solen ser portada dels grans mitjans de comunicació. Però des de fa un mes, la greu crisi econòmica i social que viuen ha situat en el mapa aquests petits territoris sota administració francesa, amb 850.000 habitants en conjunt. Tot va començar el 20 de gener a Guadeloupe (Gwadloup, en crioll) quan la plataforma Liyannaj Kont Pwofitasyon (LKP, 'moviment contra l'explotació') va declarar una vaga general indefinida contra l'encariment de la vida. Els establiments i les escoles de Guadeloupe són tancats des d'aleshores i la important indústria turística és paralitzada. Les manifestacions, a més, han augmentat de to aquesta setmana, amb incidents violents i la mort, avui mateix, d'un sindicalista per arma de foc. La protesta es va estendre el 5 de febrer a la Martinica i, si no canvien les coses, pot saltar també al territori sud-americà de la Guaiana i a l'illa de la Reunió, a l'oceà Índic, el quart departament d'ultramar francès. Els alts índexs de desocupació i d'inflació expliquen parcialment la revolta, però les arrels són més profundes, com expressa el novel·lista martiniquès Patrick Chamoiseau: 'Es deu a la tutela colonial que ens manté en la irresponsabilitat i la dependència'.

A les Antilles sota administració francesa, denuncien els vaguistes, s'aplica l'apartheid social, propi del colonialisme, segons el qual 'una casta deté el poder econòmic i n'abusa'.

La publicació de l'últim baròmetre Eurostat sobre la desocupació a la UE, dilluns, sols ha confirmat la greu situació econòmica dels departaments francesos d'ultramar: Reunió, Guadeloupe, Martinica i Guaiana són les regions amb les taxes d'atur més altes el 2007, amb el 25,2%, el 25%, el 22,1% i el 21%, respectivament. Guadeloupe, a més, és la regió comunitària amb més joves desocupats (de 15 anys a 24), amb el 55,7%. Les xifres macroeconòmiques també són desfavorables quant a salaris, més baixos que a França, i inflació (al voltant del 10% als quatre departaments, des de 2005).

L'LKP, una àmplia plataforma integrada per sindicats, associacions, moviments polítics i grups culturals de Guadeloupe, es va constituir el desembre passat arran de les protestes contra l'encariment de la benzina a l'arxipèlag. El portaveu és Elie Domota, secretari general del sindicat majoritari UGTG. Per aturar la vaga, l'LKP demana un centenar llarg de reivindicacions, que s'engloben en deu grans apartats: el nivell i les condicions de vida, l'educació, la formació professional, l'ocupació, els drets i llibertats sindicals, els serveis públics, la producció agrícola i pesquera, el territori i les infrastructures, la cultura (amb la demanda de promoure la llengua i la cultura de Guadeloupe als mitjans), i la fi de l'explotació.

A banda les desenes d'organitzacions integrades a l'LKP, aquest col·lectiu va rebre dilluns el suport explícit de vuit intel·lectuals antillencs (entre els quals hi ha Patrick Chamoiseau), per mitjà d'un manifest (podeu traduir-lo automàticament ací) que expressa el descontentament de la població local respecte al nivell de vida, la justícia social i la dignitat com a poble. També ha rebut el suport de l'extrema esquerra francesa, que es va manifestar també dilluns amb el convenciment que la vaga de Guadeloupe 'mostra la via per reclamar millors salaris i ocupació', en un moment en què a França els sindicats plantegen una vaga general per al 19 de març. La solidaritat ha arribat fins i tot d'organitzacions i personalitats de l'estranger.