Francesc Ortega Cortijos* Al 1936 cap país europeu va tenir escrúpols en enviar la seva delegació esportiva a les Olimpíades de Hitler. Nomes a Barcelona es va tenir prou coratge com per organitzar unes Olimpíades Populars alternatives en solidaritat amb les víctimes del nazisme; i en especial amb als esportistes jueus que, pel seu orígens, tingueren vetada la seva participació al gran acte d’hipocresia orquestrat a Berlín.
La resposta de molts d’aquests esportistes va ser la de romandre a Catalunya en esclatar la guerra i agafar un fusell per combatre les tropes de franquistes equipades per Alemanya i Itàlia. És aquest esperit, l’esperit de la Barcelona solidària i antifeixista, la que avui ens empeny a organitzar accions com les que un grapat de joves vam protagonitzar al encontre Barça-Maccavi, un acte de protesta cívica orientat a cridar l’atenció envers la situació que el poble palestí, en especial la Franja de Gaza desprès dels darrers atacs.
“No cal barrejar política i esport!” diuen mentre alguns jugadors del Maccabi de Tel Aviv visiten a Gaza els soldats que estaven perpetrant les massacres. No cal barrejar política i esport? I per què doncs les precàries instal·lacions esportives de la Ciutat de Gaza (descampats a cel obert, amb uns postes que fan de porteria) esdevenen objectiu militar dels tancs israelians? Tenen dret a exigir respecte pels seus equips esportius aquells que no permeten ni que la mainada palestina doni quatre patades a una pilota?
Cal que les nacions, d’una vegada per totes, aprenguin dels seus errors; encara som a temps d’evitar que d’aquí 70 anys ens vegem obligats a commemorar l’aniversari de l’Holocaust Palestí.
* A la foto, Francesc Ortega, d'EUiA de Salt (Girona), és el primer activista a pitjar el camp en l'acció de boicot pacífic,en el partit Barcelona-Maccavi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada