
La carta que segueix expressa la posició d’un afiliat d’EUiA que viu al poble.
“Moltes gràcies per avisar-me d’aquest debat. Intentaré assistir. Però sincerament no puc deixar d’expressar el meu desencís sobre el seu enfocament.
A la primera assemblea auto convocada per tirar endavant la campanya de la consulta ja vaig expressar el meu desacord sobre el tipus de pregunta que es feia. Per a mi el més important no era ara fer una pregunta directa sobre la independència de Catalunya, sinó sobre el dret de Catalunya a decidir sobiranament sobre totes les coses que l’afecten. És a dir, el dret a decidir sobre formar o no un estat propi, el dret a establir relacions d’igualtat amb els altres pobles que poden ser no només la independència sinó també el federalisme o el confederalisme, el dret a decidir sobre el tipus de règim polític i econòmic (monarquia o república, capitalisme o socialisme), etc.
Vaig acceptar, com tots els presents, “pujar-me al carro d’una campanya que ja estava en marxa” i que havia començat amb la consulta d’Arenys de Munt. Per tant, vaig acceptar que la pregunta fos sobre la independència en ares al consens.
Però sí recordo que vam quedar que s’organitzarien debats. I també era de consens que interessava apropar a la població, a la ciutadania, sobre la importància de fer valer el seu dret a decidir i, per tant, participessin a la votació. Recordo que l’argument principal per fer aquests debats era el d’interessar fins i tot els que pensaven que no convenia a Catalunya la independència, o els que parlaven castellà, o fins i tot els immigrants que ni parlen gaire bé castellà. I semblava que havia consens sobre això doncs els vots negatius i en blanc donen també legitimitat a una consulta, es deia.
Malauradament l’únic debat que tindrà lloc es fa des de l’òptica potser més restrictiva possible. No es fa des del punt de vista democràtic del “dret a decidir” d’un poble, sinó des del punt de vista dels interessos d’un sector molt reduït del poble català que són els empresaris independentistes.
Si s’invita els empresaris, per què no els sindicats? Si el tema és la sostenibilitat de Catalunya, per què no també mostrar les diferents alternatives possibles de relació amb altres pobles i estats, com independència, federalisme i confederalisme? Si, finalment, els promotors de la campanya són gent d’uns partits determinats o molt propera, per què no s’obre el debat per conèixer què diuen tots els partits que actuen en el àmbit del poble de Torrelles?
No estic doncs d’acord amb el tipus de campanya i de debat. Però aniré a votar i estic fermament convençut que el poble de Catalunya conquerirà el dret a decidir el seu futur.
Alfons Bech”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada