No a la reforma de la Llei d’Estrangeria

Està sobre la taula una nova reforma de la Llei d’Estrangeria. En un moment en el que el govern de Rodríguez Zapatero hauria pogut presentar una reforma que donés igualtat de drets laborals, polítics i jurídics a les persones immigrades, presenten una reforma on la tendència és a unes lleis sobre immigració més restrictives. En desembre del 2008 el govern de l’estat va donar-li el tret de sortida a aquesta nova reforma. En els més de quaranta articles que es reescriuran hi ha de tot. Alguns dels temes s’han de retocar:

- Perquè venen marcats per haver dictaminat, el Tribunal Constitucional en l’any 2008, inconstitucionals vuit articles de la modificació de la llei aprovada pel PP en 2001;

- Altres modificacions tenen el seu origen en el fet que el govern central, en 2006, havia d’haver transposat la directiva europea sobre lliure circulació i de treball per als residents extracomunitaris;

- En tercer lloc, pel fet que l’any passat el Parlament Europeu va aprovar –amb els vots de CiU, PP i dels eurodiputats socialistes espanyols- la Directiva de Retorn, també coneguda com Directiva de la vergonya, que contempla, entre d’altres aspectes, incrementar el temps de detenció fins a 18 mesos en el centres d’internament.

La lluita pels drets de les persones immigrades no s’atura.

Fa uns mesos, a Catalunya, un bon nombre d’associacions i entitats d’immigrants i/o vinculades a la defensa dels drets de les persones immigrades varen mobilitzar-se, lliurant a la Delegació del Govern un document on aquestes entitats, entre les que hi havia des de CCOO, SOS Racisme, ATIMCA, l’ATP fins el Col·lectiu Maloka, senyalaven que la incorporació dels drets de reunió, vaga, associació, sindicació i assistència jurídica son d’obligada aplicació, en virtut de la sentència del Tribunal Constitucional. És a dir que no son un regal del govern. Com també és d’obligada aplicació els permisos de llarga durada (Directiva Europea)....

Alhora que rebutjaven les retallades en el dret de viure en família que afecta principalment a pares i mares i molt especialment l'augment del termini en què els immigrants irregulars poden estar ingressats en centres d'internament que passarà dels 40 dies actuals, a 60 més 10 dies prorrogables sota autorització judicial.

El responsable d’Immigració de Comissions Obreres de Catalunya, Gassan Saliba, ha manifestat el caràcter restrictiu del text presentat respecte a l’actual Llei d’Estrangeria. A més dels punts ja esmentats ens ha senyalat d’altres importants, com és el de l’Arrelament laboral, on fins ara poden obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen, i que demostrin l'existència de relacions laborals la durada no sigui inferior a un any. En el nou text el termini d’un any corre perill de desaparèixer. També està en perill el supòsit derivat de la col·laboració amb la Inspecció de Treball. Son temes vinculats a la Directiva Europea sobre Treball il·legal

.... I sobre el Dret a l’habitatge? Fins ara és igual per a tothom. És a dir cal els mateixos requisits tan per a immigrants com per autòctons, però en el nou text les persones amb permís temporal (fins a 5 anys) tenen dret sols a ajuts per a l’accés a un habitatge i les persones amb permís permanent necessitaran els mateixos requisits que les espanyoles. Aquesta limitació restringeix l’accés a l’habitatge d’una part de la gent immigrada. Trenca amb el principi d’igualtat.

Esmena a la totalitat.

El passat 10 de juliol el grup parlamentari en el Congrés dels Diputats format per IU, ICV i ERC va presentar una Esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei orgànica de Reforma de la Llei d’Estrangeria. Entre els motius principals hi ha que la normativa europea NO obliga a incrementar el període de retenció i passar de 40 a 60 dies d’internament. S’endureix l’article relatiu a l’hospitalitat,..... s’imposa la tendència a legislar a cop de codi penal. Si les lleis civils i mercantils son les mateixes pels estrangers i pels espanyols, perquè no han de ser també iguals en l’àmbit laboral i fins o l’humà i amb els drets polítics i de participació pública. Cal la modificació de l’Article 13.2 de la Constitució.

Els treballadors i treballadores immigrants son víctimes de la crisi, com qualsevol altre treballador o treballadora. No son màquines per usa i llençar, per això les normes i lleis sobre les quals ens regim han de ser les mateixes.

Marxa a Madrid, per la Igualtat. Per una llei Justa

Per continuar la sensibilització i la lluita en favor de la igualtat de drets, diverses associacions d’immigrants encapçalades per la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès han organitzat una Marxa per la Igualtat a Madrid, Per una Llei Justa d’Estrangeria, que parteix de Barcelona el 23 de setembre i te previst arribar a Madrid el 21 d’octubre (Torrejón de Ardoz)

Àngels Tomás i Gonzalo

Barcelona, Setembre de 2009.