Solidaritat amb la lluita dels pobles àrabs

Catalunya s’ha mostrat solidària amb les importants mobilitzacions de Tunísia i Egipte que van acabar amb els règims dictatorials de Ben Ali i de Hosni Mubarak i amb la lluita d’aquests pobles pels drets i les llibertats democràtiques. A ambdós països la gent jove i la classe treballadora ha jugat un important paper.

Les revoltes de Tunísia i d’Egipte han estat l’espurna que ha causat que una onada de protestes contra les dictadures que els estan governant arribin i recorrin altres països de l’Orient Mitjà. És el cas d’Algèria - on els manifestants són reprimits i on entre les víctimes s’hi troben també dos diputats-, de Líbia -amb protestes des de fa quatre dies, amb forts enfrontaments, centenars de morts i un crit unànime de ‘fora Gadaffi’-, de Jordània -on davant el temor al contagi de les mobilitzacions dels països veïns, fa uns dies va es va fer dimitir el govern i escollir un altre amb l’encàrrec de transitar cap a reformes-, de Bahrein -on porten més d’una setmana de mobilitzacions, amb milers de persones al carrer cridant “volem la caiguda del règim”-, del Iemen -on les manifestacions diàries son reprimides brutalment per forces militars i paramilitars-, d’Irak -on les mobilitzacions exigint llibertats estan arribant fins el Kurdistan-, i del Marroc, que va començar amb mobilitzacions diumenge i ja s’ha cobrat diversos morts al nord del país. En tots aquests països la resposta del poder a la demanda de democràcia, llibertats i justícia, està sent la repressió, amb un balanç de centenars de morts i ferits.

Els pobles àrabs s’aixequen contra les dictadures que els han estat governant i oprimint durant anys. Mentre, ni els governs europeus ni EEUU diuen res, resten muts. Per què? Perquè han estat còmplices d’aquestes dictadures, perquè el més important és el negoci, el petroli i les altres matèries primeres, com aconseguir-les. Hi havia vulneració dels drets humans, però es mirava cap un altra banda... En tot cas es tractava d’un dany col•lateral. Són països que varen patir el colonialisme, i ara l’han estat patint en la nova versió de l’època de la globalització neoliberal i les multinacionals.

És una vergonya que tot el que s’han atrevit a fer el Parlament Europeu és condemnar la morts d’alguns manifestats i considerar que s’ha fet un ús excessiu de la força per part de les autoritats.

Esquerra Unida i Alternativa ens solidaritzem amb la lluita que estan duent a terme els pobles d’aquests països, amb especial protagonisme dels joves i la classe treballadora, alhora que els animen a seguir, com estan fent milers i milers de treballadors a Egipte, que després d’haver aconseguit enderrocar el règim de Mubarak i defensar les llibertats, continuen en vaga en demanda de millores laborals i socials.

Donem suport a les reivindicacions dels ciutadans i ciutadanes dels països àrabs que lluiten per deslligar-se de l’imperialisme i per les seves aspiracions nacionals i democràtiques.

EUiA es solidaritza amb les organitzacions polítiques, sindicals i socials progressistes que estan lluitant a cadascun d’aquests països per les llibertats democràtiques, els drets humans i la transformació social, i amb els ciutadans i ciutadanes de tots aquests països que resideixen a Catalunya i que d’una o altra manera formen part d’aquest procés democràtic i transformador.

Barcelona, 23 de febrer de 2011.