Mobilització davant el judici a Bateragune a Barcelona

Divendres es va presentar en roda de premsa a Barcelona, un manifest de suport a les persones encausades del sumari Bateragune. La declaració s'adhereix a la manifestació convocada per la ciutadania basca, avui a Donosti, sota el lema "No als judicis polítics".

El manifest i la relació de signatures íntegra, que trobareu més a baix, compta entre d’altres amb el suport del coordinador de EUiA, Jordi Miralles i les signatures de persones amigues com l'actriu Carme Sansa, el dibuixant Arnal Ballester, l'activista per l'alfabetització a Nicaragua, Sebas Parra o la del company Francesc Matas,...

A Catalunya, la mobilització de suport està convocada per al proper dimarts 5 de juliol, a les 20h. a la Plaça Sant Jaume, una concentració solidària, sota el lema “No als judicis polítics. Autodeterminació.

Àngels Tomás.

------------------------------

Declaració i mobilització davant el judici a Bateragune.

El passat 27 de juny va arrancar a l’Audiència Nacional un judici la sentència del qual pot establir un precedent referencial de transcendència cabdal per al País Basc. En un doble sentit: jurídic, en relació amb els casos de presumpta il·legalització pendents de resoldre; i polític, en definitiva, per la gran repercussió que pugui tenir en l’actual procés de configuració de l’escenari polític basc.

Ens referim al cas ‘Bateragune’, on es troben encausades vuit persones, dues d’elles de particular significació com són Arnaldo Otegi, empresonat des de la seva detenció el 13 de octubre de 2009 i Rafa Díez Usabiaga, en llibertat provisional sota fiança rere sis mesos de presó. La resta de persones processades són Arkaitz Rodriguez, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta, empresonades des de la data referida, així com Txelui Moreno, Amaia Esnal i José Manuel Serra, en llibertat provisional sota fiança.

Com amb en tots els processos vinculats a la il·legalització d’organitzacions i partits polítics, entenem que suposa una flagrant violació dels Drets Humans, com ara els de la llibertat d’expressió o d’associació, factor que li confereix una extrema gravetat des del el punt de vista democràtic. Aquest és es el motiu que ens impulsa, als sotasignants del present manifest, a adoptar la present iniciativa.

No és, d’altra banda, un procés que freturi de paradoxes cridaneres. En sentit oposat a les instàncies judicials espanyoles, la generalitat del país concedeix credibilitat al fet de que les persones processades es trobaven en el moment de la detenció plenament implicades en un projecte de gran abast, la finalitat evident del qual és un escenari democràtic definitiu per a Euskal Herria, sense violència política en general, sense violència d’ETA en particular.

Aquest projecte, on els processats han desenvolupat un particular protagonisme, es troba en l’origen d’esdeveniments com la declaració d’Altsasu o la ponència que va donar peu al document Zutik Euskal Herria, així com a pronunciaments i compromisos tan significatius como la declaració del Palau Euskalduna del 7 de febrer passat, i fins i tot d’una una alternativa electoral com Bildu, legalitzada a instàncies del Tribunal Constitucional.

Tampoc no deixa d’ésser un contrasentit flagrant que, esperant encara la sentència del Tribunal Constitucional relativa a la legalització de Sortu, l’Audiència Nacional pretengui prendre davantera accelerant la vista oral d’aquest judici.

Es necessari alliberar el present, i sobretot el futur, de les cadenes del passat. Els sumaris heretats de situacions anteriors s’haurien de resoldre en la direcció dels nous temps, sense donar espai a que nostàlgics de l’ahir assetgin des de l’àmbit judicial l’actual esperança de tot un país, de tota una societat.

És necessari posar fi als judicis que obstaculitzen la nostra esperança i substituir-los per iniciatives de resolució que facilitin la canalització definitiva del conflicte polític en termes exclusivament democràtics.

Des d’aquesta convicció, aquelles i aquelles que firmem aquest document ens sumem a la crida a la ciutadania basca per que es manifesti sota el lema ‘No als judicis polítics’, que el proper 2 de juliol recorrerà Donosti.

La transcendència d’allò que ens juguem és massa gran. La consciència crítica del conjunt de la societat basca al respecte ha d’arribar de manera nítida a les instàncies polítiques i judicials de l’Estat espanyol. Situar-se a l’alçada dels esdeveniments exigeix donar un pas endavant. És el moment del protagonisme actiu. Heus aquí una bona oportunitat per a que, també des de la societat catalana, ens afegim a la denúncia d’un procés contra aquells dirigents polítics que, responsablement, estan rere el nou escenari d’esperança que es viu al País Basc. Escenari que en bona mesura va ser avalat, de forma clara, el passat 22M a les eleccions municipals.

Barcelona, a 1 de juliol de 2011

[Grup impulsor]

Gemma Calvet, advocada

Josep-Lluís Carod Rovira, ex vicepresident de la Generalitat de Catalunya

August Gil Matamala, jurista

Jaume Asens, advocat, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats

Josep Maria Terricabras, filòsof

Vicent Partal, periodista

Jordi Muñoz, mestre i membre del moviment antimilitarista

Humbert Roma, periodista

Jordi Miralles, diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA

Marc Sanglas, diputat al Parlament de Catalunya per ERC

Anna Simó, diputada al Parlament de Catalunya per ERC

Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya per ERC

Antoni Strubell, diputat al Parlament de Catalunya per SI

Adam Majó, regidor de la CUP a Manresa i membre del Secretariat Nacional

Albert Botran, regidor de la CUP a Molins de Rei i membre del seu Secretariat

Gabriela Serra, membre del moviment pacifista

David Fernandez, periodista

Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans

Intersindical CSC, Intersindical Alternativa de Catalunya i CATAC

[Primeres adhesions rebudes]

Joan Puigcercós, secretari general d’ERC i diputat al Parlament

Joan Tardà, diputat per ERC al Congrès

Sixte Garganté, advocat gabinet juridic CCOO.

Xavier Badia, ex-Director de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Dolors Camats, diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA

Xavier Bohigas, Professor de física a la UPC Marta Clapès, advocada Joan Boada i Masoliver, diputat del Parlament de Catalunya pel Grup ICV-EUiA

Maria Ferrer, Associació Memòria Contra la Tortura

Ramon Piqué, Associació Memòria Contra la Tortura

Josep Ma Navarro, president de Sodepau

Xavier Giró, professor de periodisme, UAB

Carme Sansa i Albert, actriu.

Carles Riera, President CIEMEN

Pere Ortega, President de la Federació d'ONG per la Pau

Xavier Masllorens, president de la Fundació per la Pau

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau

Antoni Segura, historiador

Ricard Vilaregut, doctor en ciències polítiques UAB

Lluïsa Domingo i Hernando, advocada

Oleguer Preses, futbolista

Xavier Muntanya, periodista i escriptor

Jordi Muñoz, politòleg

Gemma Ubasart, politòloga

Matthew Tree, escriptor

Pere Martí, periodista

Maria Folch Moldes, periodista

Miquel Sellarès i Perelló, periodista

Joan Serra Guixà, periodista

Feliu Ventura, cantautor

Xavier Sarrià, músic i escriptor (Obrint Pas)

Oriol Cortacans, periodista

Luis Blanco, sindicalista de la IAC

Sergi Beberide, Sec. Gral. de CATAC-IAC

Edu Lucas, sindicalista de la IAC

Gemma Garcia Fàbrega, periodista

Laura Riera, expresa política

Shaudin Melgar-Foraster, Professora i escriptora Toronto (Canadà)

Sebas Parra. - Nucli Paulo Freire de la FEP-Universitat de Girona

Angels Tomas i Gonzalo - sindicalista CCOO / responsable Solidaritat EUiA

Quim Arrufat, regidor CUP Vilanova i la Geltrú

Xavier Navarro i Domènec, regidor de la CUP a Vilafranca del Penedès

Llorenç Casanova, regidor de la CUP a Vilafranca del Penedès.

Eva Fernàndez Lamelas, antropòloga i activista veïnal.

Pepe Beunza Vazquez

Francesc Matas, POR

Elisabet Puiggròs, mestra.

Mariona Baraldés Cabarrocas, CUP- Ripoll

Rolando d'Alessandro, intèrpret

Guido Ramellini, AltraItalia

Irina Tasias i Compte

Bel Zaballa, periodista

Albert Garcia Catalan, periodista

Arnal Ballester, dibuixant

Alejandro Forero. Universitat de Barcelona-Facultat de Dret

Jordi Panyella Carbonell, periodista

Rafael Calderón, advocat

David Prats i Fornés, membre de la Mesa Nacional d'Endavant OSAN). Pedreguer.

Albert Puig i Hernàndez (Coordinadora Obrera Sindical)

Jordi Salvia Cuadras, membre del Secretariat Nacional de la CUP

Sergi Picazo Guillamot, periodista

Teresa de Fortuny, físic

Tomàs Gisbert, economista i membre del Centre d'Estudis per la Pau JM Delás.

Consol Casals, moviment feminista

Josep Maria Hosta, moviment de solidaritat