Vaga indefinida a ACC-SPAIN (Unidad Hermética)

Els treballadors de ACC-Spain (la antiga Unidad Hermética) estan en vaga indefinida i ocupant la fàbrica per evitar que els propietaris puguin treure la maquinaria i el material. El dijous 19 de febrer els treballadors de l?empresa quirzetenca ACC Spain han tallat durant prop d?una hora la carretera de l'aeroport de Sabadell a Bellaterra, després d'una marxa que han realitzat aquest matí des de la factoria, fet que ha provocat cues a l'autopista C-58 i a bona part de la ciutat. Aquesta acció de protesta és una més que se suma a la vaga que estan realitzant els treballadors per l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que va presentar la direcció d'aquesta empresa.

De http://www.netpor.org/cat/

EROs

El decàleg d'EUiA Per una economia al Servei de les persones és una eina molt positiva què ofereix criteri per enfocar la nova situació d'empreses en crisis, amb l'esforç de la mobilització sindical.
Tanmateix li cal explicitar que la crisis ja l'estan pagant els treballadors i treballadores, amb un present punyent de milions de persones abocades a l'atur. Cosa a la que les forces de les esquerres, encarà més les de l'esquerra de debò, hem de donar unes solucions. I si no se'n veuen, posar totes les energies per a la lluita i la mobilització.
Tenim la coalició ICV-EUiA al govern de la Generalitat del PSC de Montilla. Hi ha un pacte d'Acord d'Entesa que ara s'està intentant adequar a fer front a la crisi. Element exposat pel propi conseller d'Interior, Joan Saura d'ICV, alhora líder de la nostra coalició ICV-EUiA. Doncs és moment de fer propostes de polítiques que defensin les necessitats de la gent treballadora afectada. Dins d'això no és possible ni acceptable que el govern segueixi aprovant EROs, i el puguem considerar d'esquerres.
Per la gent d'EUiA és totalment incoherent, i inacceptable, que es puguin donar un doll d'euros a grups com el de la multinacional catalana Ficosa, mentre aquesta empresa està acomiadant a la seva gent treballadora Qui aprova aquest ajut a la patronal i al capital? Qui mira cap a l'altra cantó sobre el que Ficosa fa contra els seus treballadors, inclosos els representants sindicals i dels comitès? Què farà el govern perquè la seva política defensi i beneficiï als treballadors afectats pels ERO's. Què han de fer els nostres representants parlamentaris sobre això? Què hem de fer a EUiA?
Al punt 7, del nostre decàleg, s'ha de millorar quan al final diu: 7.- ... Més control sobre els Expedients de Regulació d?Ocupació (ERO).

A més del control cal esmentar les condicions en que no s'acceptaran en cap cas. També que tot el tràmit ha de tenir la participació, i fins i tot la capacitat de veto, de la part sindical treballadora. I en el cas de que no hi hagi manera per la imposició patronal, hem de promoure la mobilització generalitzada, amb la desolidarització pública i crítica dels nostres parlamentaris i dels consellers de la coalició, davant la submissió, o dependència, del govern vers la patronal.


La manifestació del 14 de març és un bon pas, després de la del Vallès a Sabadell.



Francesc Matas Salla *

Sisè aniversari del tancament de Egunkaria

Organizado por un grupo de destacadas personalidades de la cultura, la Universidad, el deporte y la política del País Vasco.
Rueda de prensa.
Tema: Presentación de una declaración de solidaridad con los procesados en el ‘caso Egunkaria’, coincidiendo con el sexto aniversario del cierre del periódico.

Firman el escrito una treintena de personalidades, entre las que se hallan Pedro Miguel Etxenike (catedrático de la Materia Condensada y premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica); Daniel Innerarity (profesor de filosofía de la universidad de Zaragoza), Bernardo Atxaga ( escritor), Jonan Fernandez (ex-coordinador general de Elkarri), Jose Azurmendi (catedrático de Filosofía de la UPV-EHU), Mariasun Landa (escritora), Iñaki Goirizelaia (rector de la UPV-EHU); Carlos Garaikoetxea (ex lehendakari del Gobierno Vasco), Jose Antonio Ardanza (ex lehendakari del Gobierno Vasco), Xabier Arzalluz (ex presidente del PNV), Rafa Diez (ex-secretario general del sindicato LAB), Jesus Uzkudun (miembro del Comité Ejecutivo de CCOO de Euskadi) Baltasar Errazti (ex-presidente de la asociación empresarial vasca Confebask), Jesús María Zamora (ex-futbolista de la Real), Montxo Armendariz (director de cine), .......

Comparecerán: Pedro Miguel Etxenike, Daniel Innerarity y Juan Ignacio Perez (ex-rector de la UPV-EHU), acompañados de una decena de firmantes del escrito (Carlos Garaikoetxea, Xabier Arzalluz. Jesús María Zamora, Montxo Armendariz, Puy Oria, Jonan Fernandez, Jesus Uzkudun, Laura Mintegi, Joxe Azurmendi, Mariano Ferrer...).

Fecha: Miércoles 25 de febrero, a las 11:00 horas
Lugar: Madrid, Hotel NH Embajada (Santa Engracia, 5. Tlf.915940213)
Para más información: Xabier Oleaga (665 706796)

Trailer sobre Gaza

Trailer del documental que filmado en Gaza. Transmite una perspectiva realista y desde dentro, a través de la única cámara extranjera que filmó el ataque en su totalidad.

Clicad en este enlace: http://www.wipeoffthemap.com/

Contacto: nonviolenceproject@gmail.com

Enviado por Alberto Arce.

Missatge de "Mujeres de Negro"

Respecte a l'acció de boicot a Israel que es va organitzar a Barcelona amb motiu del partit de basquet de la liga EUROPEA entre el Barça y el Maccabi de Tel Aviv, Hannah Safran de Mujeres de Negro (Haifa) ha enviat aquest missatge:

"Muchas gracias. La acción salió en todas las noticias en Israel. Esto es muy importante y debería ocurrir en todas partes donde los Israelíes se presentan en público."

Enviat per: Aturem la Guerra (Luis)

Jornada d' Anàlisi i alternatives a la crisi

Jornada :Anàlisi i alternatives a la crisi
7 de març, de 10 h a 14 h
Espai 210, al c/ Padilla 210, Metro: Sagrada Família, Encants.

Organitza: la Fundació Socialisme sense Fronteres

La Inspección confirma que Michelin usó amianto sin proteger a su plantilla

NEWS- Viernes, 20/2/2009
La Inspección confirma que Michelin usó amianto sin proteger a su plantilla.Abre la vía al reconocimiento de la enfermedad profesional a un obrero fallecido.

PEDRO GOROSPE - Vitoria - 20/02/2009

La Inspección de Trabajo de Álava ha concedido, aunque sea a título póstumo, la razón a Francisco Javier Martínez Díaz de Zugazua, el trabajador de 55 años de la planta vitoriana de Michelin que falleció el pasado noviembre a causa de un mesotelioma de pulmón, un tipo de cáncer asociado a la exposición al amianto.

Enviat per Redes-IU

27 de Febrer: Actes de Suport al Poble Palestí.

Brigades reconstrucció cases i Vacances per la Pau
Divendres 27 febrer, 19h a l’Ateneu de Rubí
Xerrada - conferencia de sensibilització.
BRIGADES a PALESTINA: Per reconstruir cases palestines amb ICAD (Comité contra la demolició de Cases Palestines).
VACANCES per la PAU: Per a nenes i nens palestins, que puguin respirar en un ambient no bélic.
Per Maria Vilà Miras (Presidenta de PAU ARA)
Organitza: Rubí per Palestina

Enviat per Martín Pretel

Palestina. Una visió de dona
Divendres 27 de febrer de 2009a 2/4 de 9 del vespre

Biblioteca pública, c/ Sant Antoni 1 (Salt-Girona)

Amb: Montserrat Vilà Planas. De la Plataforma unitària contra les violències de gènere. Present a Palestina a l'inici de l'atac de l'exèrcit israelià a Gaza el 27 de desembre del 2008. Mentre feia una vista a associacions de dones de la resistència.

Presenta: Teresa Cairó. Coordinadora local d'EUIA a Salt

Enviat per EUIA Salt

14 Març

La crisi reclama respostes per la part treballadora i ciutadana. El govern engoleix els marges financers de superàvits i deute. S’apuntala el sistema financer (bancs i “confiança” del mercat); però encara es resisteix als clams sobre acomiadament lliure i barat, pensions. Quan durarà? Doncs la pressió d’avançar vertiginós cap els quatre milions d’aturats i aturades comença a sentir-se a les reivindicacions, a les preocupacions majoritàries, a certes mobilitzacions.
De moment, el gruix treballador encara te treball, o subsidis, ans la massa aturada, i el doll d’empreses en crisis i ERE’s, mostra qui paga de cert la crisi no és pas qui la provoca.
Volem que la crisis la paguin qui tenen les propietats de les empreses i dels diners, sense avals i socors de les institucions estatals, què a la fi el que faran es doldre’s dels acomiadaments, confessar-se, fabricar diners i endossar-los a la gent treballadora saquejant el fruit del seu treball.

La convocatòria unitària sindical de CCOO i UGT, “Contra la crisis, plantem cara”, te unes bones consignes positives, posant l’èmfasi en els llocs de treball la inversió i els serveis públics, i les polítiques socials.

La mobilització en forma de manifestació pel 14 de març, ha estat immediatament aprofitada per les AAVV, amb la CONFAVC incorporant-se, amb les seves pròpies reivindicacions veïnals.
L’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Mundial de Belem, Brasil, ha proposat també un important ventall de reivindicacions i d’agenda mobilitzadora. El 14 M és una bona data i lloc per confluir. La unitat i confluència enforteix una sortida de la crisis ben diferent a la que pretenen els poderosos. Per l’esquerra es tracta d’unes polítiques que facin esment i afavoreixin a la gent treballadora.

Francesc Matas Salla

La revolta de les Antilles

Les illes caribenques de Guadeloupe i Martinica, formalment departaments francesos d'Amèrica i regions ultraperifèriques de la UE, no solen ser portada dels grans mitjans de comunicació. Però des de fa un mes, la greu crisi econòmica i social que viuen ha situat en el mapa aquests petits territoris sota administració francesa, amb 850.000 habitants en conjunt. Tot va començar el 20 de gener a Guadeloupe (Gwadloup, en crioll) quan la plataforma Liyannaj Kont Pwofitasyon (LKP, 'moviment contra l'explotació') va declarar una vaga general indefinida contra l'encariment de la vida. Els establiments i les escoles de Guadeloupe són tancats des d'aleshores i la important indústria turística és paralitzada. Les manifestacions, a més, han augmentat de to aquesta setmana, amb incidents violents i la mort, avui mateix, d'un sindicalista per arma de foc. La protesta es va estendre el 5 de febrer a la Martinica i, si no canvien les coses, pot saltar també al territori sud-americà de la Guaiana i a l'illa de la Reunió, a l'oceà Índic, el quart departament d'ultramar francès. Els alts índexs de desocupació i d'inflació expliquen parcialment la revolta, però les arrels són més profundes, com expressa el novel·lista martiniquès Patrick Chamoiseau: 'Es deu a la tutela colonial que ens manté en la irresponsabilitat i la dependència'.

A les Antilles sota administració francesa, denuncien els vaguistes, s'aplica l'apartheid social, propi del colonialisme, segons el qual 'una casta deté el poder econòmic i n'abusa'.

La publicació de l'últim baròmetre Eurostat sobre la desocupació a la UE, dilluns, sols ha confirmat la greu situació econòmica dels departaments francesos d'ultramar: Reunió, Guadeloupe, Martinica i Guaiana són les regions amb les taxes d'atur més altes el 2007, amb el 25,2%, el 25%, el 22,1% i el 21%, respectivament. Guadeloupe, a més, és la regió comunitària amb més joves desocupats (de 15 anys a 24), amb el 55,7%. Les xifres macroeconòmiques també són desfavorables quant a salaris, més baixos que a França, i inflació (al voltant del 10% als quatre departaments, des de 2005).

L'LKP, una àmplia plataforma integrada per sindicats, associacions, moviments polítics i grups culturals de Guadeloupe, es va constituir el desembre passat arran de les protestes contra l'encariment de la benzina a l'arxipèlag. El portaveu és Elie Domota, secretari general del sindicat majoritari UGTG. Per aturar la vaga, l'LKP demana un centenar llarg de reivindicacions, que s'engloben en deu grans apartats: el nivell i les condicions de vida, l'educació, la formació professional, l'ocupació, els drets i llibertats sindicals, els serveis públics, la producció agrícola i pesquera, el territori i les infrastructures, la cultura (amb la demanda de promoure la llengua i la cultura de Guadeloupe als mitjans), i la fi de l'explotació.

A banda les desenes d'organitzacions integrades a l'LKP, aquest col·lectiu va rebre dilluns el suport explícit de vuit intel·lectuals antillencs (entre els quals hi ha Patrick Chamoiseau), per mitjà d'un manifest (podeu traduir-lo automàticament ací) que expressa el descontentament de la població local respecte al nivell de vida, la justícia social i la dignitat com a poble. També ha rebut el suport de l'extrema esquerra francesa, que es va manifestar també dilluns amb el convenciment que la vaga de Guadeloupe 'mostra la via per reclamar millors salaris i ocupació', en un moment en què a França els sindicats plantegen una vaga general per al 19 de març. La solidaritat ha arribat fins i tot d'organitzacions i personalitats de l'estranger.

La situació de Sayed Parwez Kambakhsh serà explicada a Barcelona

El 26 de febrer Yaqub Ibrahimi serà a Barcelona per explicar la situació de Sayed Parwez Kambakhsh i, sobretot, exigir la seva llibertat immediata i sense condicions.

Sayed Parwez Kambakhsh és un jove periodista afganès empresonat al seu país des de l'octubre de 2007. Se l'acusa d'haver distribuït un article sobre la relació entre l'opressió de les dones i la religió.

Un tribunal el condemnà a mort en primera instància. La pressió nacional i internacional aconseguí que li commutessin la pena de mort per 20 anys de presó. El mateix sistema judicial afganès que conculca els drets més bàsics a aquest informador (i molts d'altres) rep tot el recolzament polític, institucional i econòmic dels governs occidentals.

En realitat, el càstig contra Sayed Parwez Kambakhsh és una excusa per mirar de tapar la boca del seu germà gran, Yaqub Ibrahimi, conegut periodista afganès que treballa per al britànic Institute for War and Peace Report, per a qui ha escrit molts articles en el decurs dels darrers anys explicant allò que passa al seu país entre els senyors de la guerra, l'opi, els talibans i l'ocupació.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils, el PEN Català, la Comunitat Afganesa a Catalunya i la Plataforma Aturem la Guerra convoquen auna roda de premsa per denunciar la repressió del periodisme i en defensa de la llibertat d'expressió a l'Afganistan.

Dijous 26 de febrer 12h Col·legi de Periodistes de Catalunya

Hi intervindran:
Rita Marzoa, periodista i realitzadora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio
Yaqub Ibrahimi, periodista afganès de l'Institute for War and Peace Report

El mateix dia 26 a les 19:30 farà una conferència al Centre Cultural Francesca Bonnemaison de Barcelona (carrer Sant Pere més Baix, 7)

Llibre dels textos pedagògics y literaris de l'Andreu Nin

Continuem amb la publicació d’articles inèdits d’Andreu Nin, aquesta cop, els referents a PEDAGOGIA i LITERATURA, dos àmbits en els quals Nin va destacar i va fer notables aportacions. A través d’aquests articles podrem descobrir no només dues facetes força desconegudes de Nin, sinó també endinsar-nos en la cultura de principis del s.XX de la mà d’una valuosa i particular font documental.

Es pot adquirir aqueste 128 pàgines per 16 euros mitjançant La Librería de El Sueño Igualitario.

email. libreria@cazarabet.com ,

Tlfs. 978 849970 - 686 110069.
www.cazarabet.com/lalibreria/
La Librería de Cazarabet, c/ Plana Sancho, 17, 44564 - Mas de las Matas (Teruel).

Més informació:
http://www.cazarabet.com/lalibreria/fichas22/nin.htm

"Gaza, i després de l'invasió, què? Claus del conflicte israelià-palestí"

El dia 25 de febrer a les 19.30h al Centre Cívic La Sedeta (C/ Sicília,321).
Taula rodona:"Gaza, i després de l'invasió, què? Claus del conflicte israelià-palestí"
Hi participen.
- David Companyon (Conseller Districte de Gràcia)
- Cinta Llasat (Consellera de Dones de Gràcia)
- Àlex Hinno (Comunitat Palestina a Barcelona),
- Montserrat Vilà (Plataforma unitària contra les violències de gènere)
- Cristina Rivas, membre de l'equip del "30 minuts" de TV3
- Ferran Izquierdo (Professor d'Història de la Universitat de Barcelona)

Francesc Roma Millan, Agenda 21 a Gràcia, Contra la violència masclista
93 291 66 79 Fax: 93 291 42 02
agenda21gracia@bcn.cat
http://www.bcn.cat/gracia
http://www.mapaecologic.net/
http://www.bcn.cat/agenda21

Il•legalitzacions

Temps de democràcia retallada. L’escenari de les eleccions basques sembla un carreró sense sortida. Si a Catalunya els sis mesos d’incompliment dels terminis del nou finançament, si més no, segons l’Estatut crea ferment de crisi, neguit i paràlisi al tripartit, a Euskadi l’estat i govern espanyol punxa com estat de dret democràtic.

L’espiral d’il•legalitzacions impedeix, per la via judicial repressiva emparada per la Llei de partits polítics –titllada d’antidemocràtica per IU, EUiA i EBB-, tolerar algun tipus de Sinn Fein basc, com entitat política amb activitat democràtica, que permetés disposar d’un interlocutor vàlid, com a representant d’un segment significatiu de la ciutadania basca.

Les il•legalitzacions enguany de D3M y Askatasuna, han estat precedides per les de Batasuna (2003). EAHK, ANV, Euskal Herritarrok, Herri Batasuna, Abertzale Sozialisten Batasuna, AuB i Aukera Guztiak. No hi ha espai per aquest segment majoritari de l’esquerra independentista –abertzale- basca.

A Euskadi, com a Catalunya, no hi ha llibertat democràtica per a decidir com a poble, per imposició de la Constitució espanyola, amb la negativa d’introduir el dret a l’autodeterminació. I per el bloqueig del govern espanyol del PSOE de Zapatero que impedeix qualsevol via de consulta. Els beneficiaris d’aquesta política reaccionària són la burgesia centralista nacional espanyolista i el PP. Els perjudicats són el poble basc i l’espanyol, amb la classe treballadora arreu de l’estat.

Anem a unes eleccions truculentes i viciades. En aquest context convé defendre i sostenir les candidatures treballadores de l’esquerra transformadora basca com EBB.

Francesc Matas Salla *

Pau Ara presenta les Brigades d'estiu a Terrassa

Maria Vilà de Pau Ara a la presentació a Terrassa dels projectes sobre Afganistan, i de les brigades d'estiu de reconstrucció de cases a Palestina. Per informació a t: 619734797.

Garraf en solidaritat amb el poble palestí

Que ha passat ha Gaza? Qué esta passant? Quines solucions trobem?
La resposta a aquestes i altres preguntes han centrat l'acte organitzat per Esquerra unida i Alternativa (EUiA) del Garraf a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, que portava per títol "Aturem el genocidi a Gaza".
Una xerrada-debat a la que han intervingut el coordinador comarcal d'EUiA al Garraf, Julián Gómez, que ha fet referència al context històric en el que es va formar l'estat d'Israel, i els problemes amb el poble palestí des de la seva creació, tot desitjant la pau pel poble palestí amb paraules del poeta Salvador Espriu; la responsable de l'àrea de pau d'EUiA, Àngels Tomàs, que ha explicat el treball que ha fet EUiA en defensa de la pau a Palestina, dels drets dels pobles a la autodeterminació i de la resolució pacífica dels conflictes a l'Orient Mitjà, així com la voluntat de la formació a que aquest treball no sigui puntual, sinó a que tingui una continuïtat, i el membre de la comunitat palestina a Catalunya, Jamal Lababidi, que ha centrat l'acte.
En Jamal Lababidi a expressat la seva gratitud per les reaccions de solidaritat amb Palestina des de Catalunya i ha demanat que ens sentim partícips del problema palestí, ja que " enfront de la raó de la força, s'ha d'imposar la força de la raó"; també a explicat pel que està passant el poble palestí amb mes de 20.000 vivendes destruïdes i mes de 4.000 morts, " Gaza es avui una presó, rodejada per l'exèrcit Israel" ; ha demanat un "càstig penal pels assassins que a sobre presumeixen dels seus actes i que violen drets internacionals" i ha explicat les tres solucions, que al seu parer, té el problema palestí: la guerra a mort, que els palestins rebutgen totalment, la creació de dos estats amb un estat palestí que inclogui Gaza i Cisjordania amb capital a Jerusalem; solució que rebutja l'estat d'Israel, o be la creació d'un sòl estat, on els palestins estiguin sota bandera israeliana, però on tinguin tots els drets com un ciutadà mes, cosa que l'estat d'Israel també rebutja amb l'excusa de que els àrabs farien augmentar demogràficament l'estat i acabarien sent majoria.

A mes a mes, en Jamal no creu que els canvis a nivells internacionals com les eleccions a Israel o l'elecció d'Obama com a president dels EEUU hagin de tenir repercussions ni positives ni negatives per a la resolució del conflicte, es per això, que ha demanat als assistents, que continuï la resistència als atacs israelites, i a exigit el dret a la vida pel poble palestí.

10è aniversari de la revolució bolivariana de Veneçuela

Tramès per Sebas Parra de Girona.

Dissabte, 14 de febrer a les cinc de la tarda,
a la biblioteca pública de Salt (Girona), l'antiga fàbrica Coma Cros.
VENEÇUELA, una festa ciutadana, republicana i il·lustrada en el 10è aniversari de la Revolució Bolivariana de Veneçuela.
El convidat especial serà Luis Alegre Zahonero, doctor en filosofia i escollit pel propi Hugo Chávez com un dels seus assessors particulars. Una oportunitat única de conèixer de molt a prop, aquest procés revolucionari que està canviant, no només la societat veneçolana, si no la de tot Amèrica Llatina.
Amigues de l'ALBA

"Deu Mil a Brussel•les per l'Autodeterminació"

Benvolguts socis i amics de la Plataforma pel Dret de Decidir,
Com del cert deveu saber, ja fa un temps que s'està organitzant una iniciativa sota el nom "Deu Mil a Brussel•les per l'Autodeterminació". Aquesta iniciativa, que té un caràcter clarament transversal es durà a terme el proper 7 de març.

És una proposta nascuda de la societat civil i fonamentada en la participació activa de persones que s'han coordinat a través de la xarxa i nuclis locals o comarcals.

La iniciativa vol posar a l'agenda internacional el tema del dret a l'autodeterminació i per això fomenta una mobilització a la ciutat de Brussel·les. L'objectiu és mobilitzar persones que, sense estar sotmeses a cap sigla política – a l'igual que el projecte – vulguin dur aquest missatge al cor de la Unió Europea.

Des de la Junta de la PDD entenem que els objectius i la manera d'organitzar-ho s'adiuen perfectament a tot el que promou la PDD i per això hem animat als nuclis locals a donar-hi suport i col·laborar-hi en la mesura de les seves possibilitats.

Ara que ja queden pocs dies pel tancament de les inscripcions, volem fer una crida molt més individualitzada a la participació. Per tant, us demanem que us animeu a participar-hi. Aquesta mobilització és important pel nostre país i esperem que us podrem trobar a Brussel·les.
Animeu-vos-hi! Trobareu tota la informació a http://www.deumil.cat/
Fins llavors,

Junta de la Plataforma pel Dret de Decidir *

Per a informacions complementàries sobre la participació de la PDD podeu escriure a: Xavier Altadill, Mònica Hill, Mònica Sabata
pddnacional@gmail.com

Dempeus per la Salut Pública

Presentació del col•lectiu DEMPEUS per la Salut Pública

el proper 19 de febrer,a les 19 hores,a l’Ateneu Barcelonès,

Canuda,6.

Es tracta que arribi molt amunt el clam de, ni tocar, de treure les mans privades del calaix públic de la salut i la sanitat públiques.

Mercès per la vostra col•laboració i empatia.

Salut !! Toni Barbarà

Cal treballar perquè EUiA funcioni bé

Acta de la reunió de membres de Bastida al Consell Nacional d’EUiA

17 de Gener del 2009

Assistència: Àngels Tomás (Perm); Francesc Matas Salla (Perm); Isabel Martínez Soriano (Torrelles Ll, Regidora); Jordi López Santín (Mitjans comunicació); Jordi Matas (Anim•acció, Alt Jove); Josep Mª Gil (SAF); Maria Vilà Miras (Anim•acció, Pau Ara); Montserrat Vilà Planas (Eradicació violència dones); Toni Campos (Telecos, Transport).

Excusades: Amanda Martínez Hita (Rubí, Eradicació violència dones); David Companyon Costa (Gràcia, Com Nac); Francesc Martinez (Gironès); Ivan Hernáez (Rubí, Regidor); Martín Pretel (Rubí); Mireia Espert (Anim•acció, Eradicació violència dones); Teresa Cairó (Salt);Invitades: Alfons Bech; Joan Josep Nuet.
Modera Jordi López.
La reunió aborda dos punts:

1. . Discussió sobre eixos fonamentals de la situació política: Es debat sobre els eixos fonamentals de l’activitat política de Bastida en el sí d’EUiA:

- La negociació sobre el finançament autonòmic de Catalunya:La negociació del finançament autonòmic no es pot quedar en un debat polític entre governs i ha de baixar al carrer i tenir un reflex social

- La solidaritat amb Palestina i el moviment contra l’atac israelià a Gaza: Es valora molt positivament la manifestació per l’assistència, per l’agitació política organitzada, per la participació de joves i la necessitat d’incorporar aquestes persones al moviment. La continuïtat de la feina de solidaritat passa ara per l’organització d’actes a barris i pobles, la potenciació de les brigades “Pau ara” i el projecte de vacances de nens palestins a Catalunya

- Els ERO i la crisi econòmica: Sobre els ERO i la crisi econòmica, es senyala la necessitat de la intervenció directa d’EUiA en la lluita dels treballadors contra les conseqüències de la crisi, implicant els càrrecs públics del moviment. Cal la intervenció de l’Estat per marcar el capital privat i la inversió directa en les empreses públiques.

1. 2. Sobre el funcionament del Consell Nacional d’EUiA i de Bastida: Es debat sobre els objectius dels companys de Bastida en el Consell Nacional d’EUiA, prenent la conclusió que ens cal treballar perquè EUiA funcioni bé, ser eficaços en la distribució de la feina i exercir la crítica constructiva per a la millora de l’organisme. Bastida ha ser una tendència més àmplia que impulsi el funcionament d’EUiA com a moviment. El Consell Nacional ha de ser més efectiu, però s’ha de garantir el debat polític. També es conclou que cada àmbit ha de tenir un responsable i una comissió de treball.S’acorda la creació d’un bloc, coordinat pel Toni i la potenciació d’Infobastida, ampliant la llista de distribució als companys/es amb alguna responsabilitat dins de les assemblees de base

Durant la reunió, el senador Joan Josep Nuet va explicar la seva experiència en el vaixell de l’organització “Free Gaza” que va intentar trencar el setge israelià sobre la franja de Gaza.

Jordi López *

Barça 85, Israel...1300

Francesc Ortega Cortijos*

Al 1936 cap país europeu va tenir escrúpols en enviar la seva delegació esportiva a les Olimpíades de Hitler. Nomes a Barcelona es va tenir prou coratge com per organitzar unes Olimpíades Populars alternatives en solidaritat amb les víctimes del nazisme; i en especial amb als esportistes jueus que, pel seu orígens, tingueren vetada la seva participació al gran acte d’hipocresia orquestrat a Berlín.

La resposta de molts d’aquests esportistes va ser la de romandre a Catalunya en esclatar la guerra i agafar un fusell per combatre les tropes de franquistes equipades per Alemanya i Itàlia. És aquest esperit, l’esperit de la Barcelona solidària i antifeixista, la que avui ens empeny a organitzar accions com les que un grapat de joves vam protagonitzar al encontre Barça-Maccavi, un acte de protesta cívica orientat a cridar l’atenció envers la situació que el poble palestí, en especial la Franja de Gaza desprès dels darrers atacs.


“No cal barrejar política i esport!” diuen mentre alguns jugadors del Maccabi de Tel Aviv visiten a Gaza els soldats que estaven perpetrant les massacres. No cal barrejar política i esport? I per què doncs les precàries instal·lacions esportives de la Ciutat de Gaza (descampats a cel obert, amb uns postes que fan de porteria) esdevenen objectiu militar dels tancs israelians? Tenen dret a exigir respecte pels seus equips esportius aquells que no permeten ni que la mainada palestina doni quatre patades a una pilota?


Cal que les nacions, d’una vegada per totes, aprenguin dels seus errors; encara som a temps d’evitar que d’aquí 70 anys ens vegem obligats a commemorar l’aniversari de l’Holocaust Palestí.

* A la foto, Francesc Ortega, d'EUiA de Salt (Girona), és el primer activista a pitjar el camp en l'acció de boicot pacífic,en el partit Barcelona-Maccavi.

En el partit Barcelona vs Maccabi es vibrà per la causa palestina

Me llena de satisfacción y orgullo que la solidaridad con Palestina, y las acciones movilizadoras como en la del Barcelona-Maccabi de Aturem la guerra y la Comunidad palestina y la Xarxa, tengan entre las y los protagonistas a una nutrida participación de miembros de EUiA, como en la foto, Francesc Ortega (en el salto al campo de juego) y Pau Gálvez (además de la Junta de Pau Ara, y miembro de Celrà per Palestina).

Àngels Tomás estaba en la pancarta de la puerta del Campo.Y EUiA e IU han influido muy positivamente en toda esta campaña, con un compromiso público declarado por la causa palestina.El campo rezumaba de banderas, la afición se implicó y animó la acción gritando las consignas palestinas como si fuera cosa propia; hubo una clara tolerancia y flexibilidad en la seguridad, trabajada en la preparación de esta movilización.

El éxito conseguido está arropado y forma parte del cambio del sentimiento popular a favor de Palestina, y el rechazo a la destrucción y asesinatos en gran escala por parte del ejército israelí en Gaza.

La difusión de esta acción facilitará fomentar las charlas unitarias. Y en ellas o de manera específica, las presentaciones de PAU ARA con la propuesta de Brigada para la segunda quincena de julio o primera de agosto, para reconstruir casas palestinas demolidas por Israel, con el programa del ICADH.

Maria Vilà (t: 619734797)*, Nil (brigadista 2008) y Lídia (brigadista 2008), están a vuestra disposición, con fotos suyas sobre el terreno palestino, para alistar a voluntarios y voluntarias para las nuevas brigadas de este verano. Unas compañeras de IU estuvieron en la delegación de mujeres del pasado verano (Laura Blázquez y Cari Baena de Madrid, Eli de la CUT Sevilla, Konxi Bilbao de EBB). Y aún otras, de la Plataforma contra las violencias de género, fueron por Navidad y estaban allí cuando empezó la masacre contra Gaza (Montserrat Vilà, Lynn Strother).

Felicidades a los combatientes solidarios, y saludos fraternales,

Francesc Matas Salla*

PAU ARA: <>