Fòrum Social Català

Aquest cap de setmana FSCAT, és a dir el Fòrum Social Català, aprofitant que enguany es fan descentralitzats arreu.

Un Fòrum social casolà representa una bona oportunitat per les organitzacions de l'esquerra. Un moment per trobar-se i dialogar amb altres grups i gent de tota mena. El bon gust de boca, i de consciencia lluitadora, que en va deixar la primera edició, fa que aquest segon comenci en bon peu a les seves expectatives.

Per l'esquerra transformadora que pretén impulsar moviment, moviment social, sindical, polític, com és el cas d'EUiA, el FSCAT és un espai on palpar en quines coses posa interès, i esmercen hores d'activisme i treball, una bona part de la flor i nata de la gent jove que es mou i mobilitza, amb una consciència de que cal canviar les coses, remoure el sistema social i polític.

L'àmbit FSCAT és molt crític, i desconfiat com gat escaldat, amb les esquerres que s'adapten tant a les institucions que costa reconèixer-les com esquerres. Les esquerres institucionals i institucionalitzades, dediquen tantes hores a pactes i consensos amb els poderosos i grans propietaris, amb els poders fàctics econòmics i el veritables senyors de l'estat, que s'obliden, angoixen i atemoreixen de tractar i anar a frec amb la gent jove més combativa.

Hi ha gent d'esquerres que tracten com a col·lega, dia sí i dia sí, a l'empresari, a l'especulador, al cap militar i policíac, al bisbe, al jutge, a la persona diputada de la dreta. Xoquen la ma amb educació, s'abracen i petonegen, dinen i bromegen junts. Alguns paren la ma i tot. Arreu els protocols fomenten un tracte que se'n diu políticament correcte, o també es permet un altre políticament incorrecte. Com que es fa el possible (tot?) doncs es dóna pel sac a la base social força sovint. I sinó s'aixeca el san crist de la famosa correlació de forces, parlamentàries, patronals, i altres, per poder dormir tranquils. A les properes eleccions, o a les revistes que ens posen a les bústies, un es meravella de saber el be de Déu de societat (quasi socialista sinó fora que sempre manca millorar una mica més), i les miraculoses polítiques i fets del govern d'aquestes esquerres sotmeses al consens de les dretes.

Per sort no és pas el cas de la gent revolucionària que mobilitzem des de l'esquerra transformadora. Ens trobem molt millor entre jovent combatiu i crític, que vol remoure-ho tot, i fer, esser protagonistes d'un món diferent, favorable a la majoria de la gent modesta del planeta.
Allà, a la Universitat de Barcelona, a l'Edifici històric de la Plaça Universitat ens trobarem.

*Francesc Matas Salla