El Vot

El dimarts a la Universitat de Granada, en un debat d’IU sobre i contra el Procés Bolonia, proposar el vot per IU em va representar defensar la necessitat de votar la coalició de La Izquierda, on IU va coalitzada amb ICV i EUiA.

La gent més jove de la coordinadora d’estudiants progressistes, encapçalada per una jove estudiant de dinou anys, tenien encara a flor de pell les mobilitzacions en defensa de l’estudiantat de Barcelona. A Granada, amb una important població estudiantil de setanta mil ànimes, també es van sotragar. Van identificar com a pròpies les càrregues repressives violentes de Barcelona. Va haver-hi una important manifestació contra aquesta repressió.

Amb una trobada amb aquesta gent jove, i després al debat, volien que la seva mobilització es traduís en vots joves per IU-La Izquierda. I no volien que altres candidatures aconseguissin el vot, aprofitant que en la coalició havia ICV. Resulta que tenien a ICV identificada com la repressora, a,b l’estigma de no assumir responsabilitats amb la dimissió de Joan Saura. En fi no volien ICV ni en pintura.

Durant el dia, i al debat universitari, les bases polítiques per a la defensa de la mobilització enfront l’aplicació del Pla Bolonia, ben clara i compromesa per la part d’IU, anava amb paritat amb l’assumpte rogent de la coalició.

Va començar a calar que la coalició era necessària. Per fondre en una sola representació una base social molt similar quan no igual.

La coalició representa un programa confluent, incorporat també al d’IU.
La coalició és útil, tant la component catalana amb ICV i EUiA, com l’estatal entre IU-ICV-EUiA (La Izquierda). Útil al presentar un aplegament de forces treballadores transformadores i anticapitalistes. Útil per fer escletxa entre l’omnipresent bipartidisme. Útil per la mobilització. I útil per sostenir des de cada indret els dos eurodiputats (doncs es redueix bastant el nombre de eurodiputats totals).

Va caldre aprofundir i entendre que ICV no era la repressora. El mateix coordinador federal d’IU havia esmentat que era un error estratègic assumir per part del líder d’ICV la conselleria d’Interior amb la repressió. I vaig tranquil·litzar que EUiA no havia estat i no estava d’acord amb aquesta decisió política però personal del líder de la coalició.

Aleshores, perquè no trencàvem amb aquest lideratge? Doncs perquè a més de pensar amb IU i EUiA, també teníem l’obligació política i ètica de tenir en compte les necessitats de la gent treballadora de Catalunya i de l’estat. Trencar és enguany pitjor que la paciència i treballar per assumir de manera positiva fins i tot aquests errors estratègics. Trencar és què el precari equilibri rodi cap a la dreta de cada formació política, i un regal per la dreta a Catalunya, CiU.
Per tant cal perseverança, certa distància, i que prosperin les posicions que impedeixin que l’esquerra sigui assimilada a la repressió i a la violència de les dretes. La disgregació entre totes les esquerres anticapitalistes, la distància amb el jovent combatiu, potser es directament proporcional amb la proximitat amb qui aplica polítiques de dretes. Això és un mal a guarir, i no ens convé gens estendre’l.

Les propostes, les solucions d’esquerres, són positives. És a partir d’elles que hem de treballar per coherència en dur-les a la pràctica. I ben pales, pel vot.

El 7, el vot. Sí, solucions d’esquerres i Vot per La Izquierda (IU-ICV-EUiA). A casa nostra per ICV-EUiA.

Francesc Matas Salla