A Barcelona i convocats per La Fundació l’Alternativa, Esquerra Unida i Alternativa, el Partit de l’Esquerra Europea i la col.laboració de DEMPEUS per la Salut Pública, ens hem reunit per tal de tractar al llarg d’una jornada de treball el tema de “SALUT I DETERMINANTS SOCIALS A EUROPA”. I fer-ho de forma col·lectiva, sumadora i atenent les diverses experiències aportades. Amb la voluntat d’homogeneïtzar el llenguatge i d’arribar a unes propostes comunes i pensades per i des de l’Europa real i social de la que nosaltres en fem part.
El present text és el producte, en forma breu i concisa, de l’elaboració d’un treball més ampli (el document base de la Declaració de Barcelona) que permet oferir a l’esperança d’assolir a Europa una millor salut i una major equitat, una fonamentació acadèmica i científica. científic annexat que ens permet donar a l’esperança d’una Europa millor en salut, fonamentació científica. Aquest porta el títol ‘La Salut Pública i l’equitat en salut a Europa’ i constitueix la base rigorosa i en profunditat que fonamenta les reivindicacions polítiques que en aquesta declaració s’expressen.
Les conclusions del debat realitzat són el fonament argumentals per a la present DECLARACIÓ:
a) Hem pogut avaluar, amb una gran coincidència d’aportacions dels diferents territoris geogràfics, culturals i històrics europeus, la present situació de degradació pel que fa al dret a la salut, de pèrdua de la seva qualitat i accessibilitat i de l’increment de les desigualtats en salut. També constatem l’atac que suposa la mercantilització flagrant del sector sanitari, i la presència cada cop més agressiva dels interessos corporatius i amb afany de lucre amb la conseqüent pèrdua de qualitat i equitat pel que fa als serveis públics.
b) Ens manifestem, en l’acord i el seguiment de la legislació i les normatives internacionals i europees que promouen el caràcter públic, universal i de qualitat de la promoció, la protecció i les atencions a la salut i a tots els seus determinants: la Carta de Drets Humans de Nacions Unides, la Declaració d’Alma-Ata, Carta d’Ottawa, la Carta Social europea o les darreres recomanacions de la pròpia OMS denunciant aquesta mercantilització mitjançant la Comissió de Determinants Socials de la Salut (2008). O la mateixa Carta de Barcelona sobre ‘Precarietat i Salut’ que vam confeccionar i editar en aquesta ciutat el juny de 2007.
c) La salut ve determinada per elements de caràcter econòmic, cultural i polític. L’enfocament en salut ha de ser intersectorial i interdisciplinar, seguint el consell de la Comissió de Determinants Socials en Salut de la OMS.
Dit això com a marc i posició col·lectiva, reivindiquem la justícia, la necessitat i la viabilitat de reivindicar els següents punts:
1.- La Salut tal com la defineix l’OMS, és un DRET social i no una mercaderia. Quan es confronten interessos o interpretacions del binomi “Salut dret- Salut mercat” la primacia de l’exercici del dret ha de prevaldre legítimament i en tots els casos.
2.- Estem doncs, tractant la salut com un dret, un valor, un objectiu social primordial i exigible que aporti la major protecció, promoció, garantia i cura per a totes les persones. I això és particularment cert i vàlid per Europa i, en definitiva, per la UE que volem construir.
3.- Hem constatat una manca objectiva de sistemes d’informació i l’ avaluació de polítiques en matèria de salut i dels seus determinants a nivell del territori europeu. Avui no disposem d’una veritable eina de treball imprescindible per a una “diagnosis” contrastada i complerta que permeti plantejar en la forma més adient una posterior acció a escala UE. Màxim si considerem la complexitat afegida per la heterogeneïtat nacional. És una necessitat bàsica el dotar-nos d’un Sistema u Observatori europeu que ofereixi la garantia i rigor necessaris, que faciliti un alt nivell d’informació sobre els factors més rellevants i que es realitzi amb ple control públic i democràtic. Des d’una instància instrumental d’aquest tipus SÍ es podrà estudiar i avaluar l’ evident “Impacte en la Salut i l’equitat” de totes les accions i les polítiques desenvolupades en l’àmbit europeu, un impacte que s’haurà inexcusablement d’annexar en totes les propostes, directives i regulacions europees, siguin de l’àmbit que siguin.
4.-Reivindiquem també la garantia a la protecció de la salut i l’accés universal als serveis sanitaris a tots i cadascun dels països i territoris de la UE. Això permetrà una atenció i assistència digna a tota persona que la necessiti. Aquesta prestació ha de venir avalada i protagonitzada pel Sistema Nacional i Públic de salut a cada país –l’única forma que així ho garanteix- , i ha de ser integral, i de qualitat.
Especial atenció mereixen actualment les patologies més prevalents, les malalties emergents, així com les malalties infreqüents o insuficientment conegudes i tractades. En aquests casos caldrà abordar-les amb més mitjans públics, inclosa l’assistència, la formació, la informació i la recerca, sostingudes i garantides des de les Administracions públiques.
5.- El finançament s’ha de generar necessàriament des de les diverses fonts del sistema fiscal de cada país, i de la UE. Neguem que el sector públic de salut no sigui sostenible. Com a dret de ciutadania ha de rebre, també, finançament de manera especial de la tributació de les rendes del capital financer insuficientment gravat i especialment protagonista i impulsor de la globalització neoliberal.
6.- Rebutgem frontalment totes les formes de mercantilització de l’atenció sanitària sota paranys mitjançant “CO- pagaments” i complementarietats, que no són altra cosa que “RE- pagaments”.
7.- Dins la concepció més ampla i valuosa de la salut,aquella que la defineix com una forma de viure que és autònoma, solidaria i joiosa, i en harmonia amb l’ entorn social i mediambiental, ens pronunciem per les intervencions necessàries i pertinents en tots i cadascun dels seus determinants, sense oblidar els factors socials i que són a la fi la causa fonamental de l’estat de salut i equitat d’una societat. L’ocupació, el treball, el gènere, el medi ambient, la etnia, la nacionalitat, la discapacitat, la cultura, la protecció social, la classe social, l’urbanisme o l’habitatge, son els veritables definidors de la salut pública i això suposa la necessitat ineludible de tractar tots aquests temes des de la transversalitat, la intersectorialitat i la major amplitud participativa i transdisciplinària. En aquest sentit es manifesta la OMS quan demana i proposa l’objectiu d’ “acabar les desigualtats en salut en una generació” arreu, i també a Europa. Considerem les inequitats en salut com un indicador clau de desigualtat social, una xacra que cal i que podem superar.
8.- Per desenvolupar aquests objectius és imprescindible la participació social. Ens referim a una forma nova i activa de participar, des del poder popular i la democràcia directa, la coresponsabilització, el respecte democràtic a les diferències, el compromís de transparència, amb el seguiment i participació de la ciutadania. Els ciutadans i les ciutadanes d’Europa, actuant en la salut i els seus determinants son l’agent imprescindible, l’ agent socio-sanitari i de salut fonamental, però són encara més, un agent clau d’ identitat en la construcció dinàmica de l’Europa social que nosaltres volem i estem construint.
9.- La salut no té fronteres, com no les tenen tampoc les malalties i les agressions ecològiques i econòmiques de les polítiques neoliberals. És tot el planeta, globalment, el que se’n sortirà o sucumbirà en l’empresa. Igualment en el camp de la salut reclamem que es realitzin les anàlisis i pràctiques que assumeixin aquestes situacions a escala internacional i ho facin amb la prioritat de la justícia, l’ equitat i la solidaritat entre territoris, però també entre pobles i a la fi entre persones.
Per tot això PROPOSEM traslladar i usar com eina, com instrument concret, aquest text declaratiu:
A) A escala europea, possibilitant la tramitació i la gestió escaient a les instàncies pertinents, i en particular al Parlament Europeu on disposem del suport manifestat pels eurodiputats presents del GUE/EVN que la podrà utilitzar per a la interpel·lació a la resta de Grups de la Cambra per a un anivellament a l’alça de les conquestes assolides en tots i cadascun dels territoris europeus.
B) Difusió a tots els nivells d’ estaments, institucions i organitzacions competents en matèria de salut. Ja siguin professionals, acadèmiques, o Governs locals, regionals, estatals i europeus.
C) Estendre aquesta Declaració (BCN-Salut) a tota la base social. Fer-ne difusió, en les diverses llengües de la UE a tota la ciutadania per al seu coneixement, pronunciament i suport si ho consideren. Recuperant una forma activa de fer societat “Dempeus” des de l’empoderament autònom i l’exigència democràtica, explorant la perspectiva de mobilitzacions a tots els nivells possibles, estudiant la viabilitat de promoció d’Iniciatives Legislatives també des de la població, reprenent aquelles pràctiques d’implicació de l’“Europa partisana”, tancant files en la defensa del caràcter públic de la salut i protegint-la de les noves onades parasitàries, privatitzadores i mercantilistes de l’actual Europa neoliberal i capitalista
¡ Podem ! ¡ És clar que podem, i és, a més, el nostre deure .
Barcelona, a 27 de febrer de 2010
dilluns, 15 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada