Ara toca i val la pena. Fer crossing per demanar i aconseguir el vot. Un vot per sostenir els dos actuals eurodiputats d’IU-ICV-EUiA, de la coalició “La Izquierda”.“Crisis de dreta, solucions d’esquerra”. Un mot bon lema. És el que manca i convé. Podem aclarir a la gent que vol dir polítiques d’esquerres amb gestió d’esquerres.
Ja sabem que hi ha masses contradiccions, incoherències que dificulten que un bell lema sigui creïble en determinats segments socials afectats per les crisis de les empreses, o de la gent jove amb al imatge repressiva eco-violenta-mossil. Sabem que les decisions del govern temorenques sobre el Finançament, els intents d’estruç amb els ERO’s, el Quart cinturó batejat, les Incineradores, Aigua, ens fan mot de mal. Tanmateix una mobilització amb la proposta “crisis de dreta, solucions d’esquerres” és el millor antídot enfront de l’adaptació de les esquerres gestores governamentals als veritables accionistes propietaris, i als seus advocats de CiU i PP.
La pataleta indignada, o el recurs a l’abstenció, o fins i tot la dispersió del vot en mil i una candidatures de propaganda, resulta negatiu per construir alternativa, moviment, mobilització.
L’abstenció no és un arma antisistèmica, ni en el seu gruix element de rebel·lió. És desànim, submissió, resignació i impotència. Amb l’abstenció hi guanya el sistema i els seus mentors propietaris, la dreta capitalista de sempre que volem combatre i eradicar.
I ens cal la coalició. Aplegar forces en comptes de disgregar-les.
Convé vot des del jovent, de les fàbriques, per reforçar la coalició i la seva esquerra. L’argument de que no valgui la pena el vot, doncs se’n beneficia ICV, o els caps d’Interior; o aquells que aguanten totes les polítiques hegemonitzades pel PSC des del mateix govern, és literari, no real. En el cas que l’enuig, o la sana denúncia, esdevingui en un no vot, afebleix precisament al sector més a l’esquerra. Les dretes són les que més s’aprofiten del desencís general. Ja se sap, “qui amb criatures dorm, pixat s’aixeca”.
Viçens Navarro alerta des del Público: “La identificación de los partidos de centroizquierda gobernantes con las políticas liberales ha sido la causa de su enorme crisis. (...). Tales partidos de centroizquierda tendrán que hacer una autocrítica muy fuerte, abandonando el socioliberalismo si quieren recuperar el voto perdido.”
L’abstenció no és un arma antisistèmica, ni en el seu gruix element de rebel·lió. És desànim, submissió, resignació i impotència. Amb l’abstenció hi guanya el sistema i els seus mentors propietaris, la dreta capitalista de sempre que volem combatre i eradicar.
I ens cal la coalició. Aplegar forces en comptes de disgregar-les.
Convé vot des del jovent, de les fàbriques, per reforçar la coalició i la seva esquerra. L’argument de que no valgui la pena el vot, doncs se’n beneficia ICV, o els caps d’Interior; o aquells que aguanten totes les polítiques hegemonitzades pel PSC des del mateix govern, és literari, no real. En el cas que l’enuig, o la sana denúncia, esdevingui en un no vot, afebleix precisament al sector més a l’esquerra. Les dretes són les que més s’aprofiten del desencís general. Ja se sap, “qui amb criatures dorm, pixat s’aixeca”.
Viçens Navarro alerta des del Público: “La identificación de los partidos de centroizquierda gobernantes con las políticas liberales ha sido la causa de su enorme crisis. (...). Tales partidos de centroizquierda tendrán que hacer una autocrítica muy fuerte, abandonando el socioliberalismo si quieren recuperar el voto perdido.”
I ara toca treballar el vot.
Ben distanciats i diferenciats dels centre esquerra esmentat.
Sí, Vot, i solucions d’esquerres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada