Les col·lectivitzacions de 1936

Ara que la crisi sacseja el sistema capitalista, fins ahir incontestable, hi ha qui recorda un episodi associat a la guerra i la revolució de fa setanta anys, les col·lectivitzacions a Catalunya. Perquè és la única situació, al món occidental, en que una societat industrial s'ha organitzat durant dos anys i mig al marge del capitalisme.

Franco va guanyar la guerra, i la repressió ha afavorit l'oblit. Però no podem acceptar-lo: les col·lectivitzacions han de ser un actiu per a l'esquerra del nostre país. I per això hem d'anar més lluny de les visions més estereotipades que ens han arribat. Les col·lectivitzacions no van ser una orgia destructiva que la Generalitat va mirar d'encarrilar, ni tampoc l'aplicació d'un model socioeconòmic alternatiu tret de la capsa. La iniciativa dels obrers i les seves organitzacions sindicals i polítiques va donar lloc a una realitat molt rica i diversa, sotmesa a tot tipus de debats i tensions, dels que han quedat força documents i testimonis.

Cal que els lluitadors d'avui, els joves en primer lloc, incorporin aquesta experiència.
A això vam voler contribuir amb la xerrada del passat 29 d'abril a Rubí.
Una bona eina per entrar en contacte amb el que van ser les col·lectivitzacions és l'EXPOSICIÓ que hi ha al local social impulsat per EUiA, al carrer Justícia 11, Rubí, oberta cada dia de 6 a 8,30 h de la tarda (inclòs dissabtes).

Albert Martí, de la Fundació Andreu Nin.