dissabte, 30 de maig del 2009
FORA ELS PEATGES. FOMENT DEL TRANSPORT PUBLIC
En canvi tenim autopistes per a poder-nos desplaçar, però cal pagar per circular. Defensem el dret a poder circular lliurement. Després de 20 anys de cobrament per l’ús de les autopistes catalanes, ven segur que les empreses constructores han fet més que el negoci. Una cosa és tenir les carreteres i vials en condicions i un altra és haver de pagar per transitar. Això ha de canviar!. Fins i tot propostes con el rescat d’autopistes són propostes que si bé ajuden a la retirada del pagament en les autopistes, desvien diner públic a engreixar les butxaques de les empreses concessionàries, en lloc d’anar destinat a la creació d’infraestructures socials i sostenibles (xarxa ferroviària, vies comarcals, ampliació línies autobusos...).
És per això que Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc donem suport a aquestes reivindicacions i a la concentració que per reivindicar fora els peatges de Catalunya, s’ha convocat per diumenge 31 de maig, a les 12 del migdia, al peatge de la població tarragonina de Montblanc.
Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc
Conca de Barberà, 25 de maig de 2009
Per a prendre contacte: euia-montblanc@hotmail.com
divendres, 29 de maig del 2009
Ara Toca
“Crisis de dreta, solucions d’esquerra”. Un mot bon lema. És el que manca i convé. Podem aclarir a la gent que vol dir polítiques d’esquerres amb gestió d’esquerres.
Ja sabem que hi ha masses contradiccions, incoherències que dificulten que un bell lema sigui creïble en determinats segments socials afectats per les crisis de les empreses, o de la gent jove amb al imatge repressiva eco-violenta-mossil. Sabem que les decisions del govern temorenques sobre el Finançament, els intents d’estruç amb els ERO’s, el Quart cinturó batejat, les Incineradores, Aigua, ens fan mot de mal. Tanmateix una mobilització amb la proposta “crisis de dreta, solucions d’esquerres” és el millor antídot enfront de l’adaptació de les esquerres gestores governamentals als veritables accionistes propietaris, i als seus advocats de CiU i PP.
L’abstenció no és un arma antisistèmica, ni en el seu gruix element de rebel·lió. És desànim, submissió, resignació i impotència. Amb l’abstenció hi guanya el sistema i els seus mentors propietaris, la dreta capitalista de sempre que volem combatre i eradicar.
I ens cal la coalició. Aplegar forces en comptes de disgregar-les.
Convé vot des del jovent, de les fàbriques, per reforçar la coalició i la seva esquerra. L’argument de que no valgui la pena el vot, doncs se’n beneficia ICV, o els caps d’Interior; o aquells que aguanten totes les polítiques hegemonitzades pel PSC des del mateix govern, és literari, no real. En el cas que l’enuig, o la sana denúncia, esdevingui en un no vot, afebleix precisament al sector més a l’esquerra. Les dretes són les que més s’aprofiten del desencís general. Ja se sap, “qui amb criatures dorm, pixat s’aixeca”.
Viçens Navarro alerta des del Público: “La identificación de los partidos de centroizquierda gobernantes con las políticas liberales ha sido la causa de su enorme crisis. (...). Tales partidos de centroizquierda tendrán que hacer una autocrítica muy fuerte, abandonando el socioliberalismo si quieren recuperar el voto perdido.”
dimecres, 27 de maig del 2009
Per que no esborrin Palestina del mapa vine a construir una casa amb nosaltres: BRIGADES A ANATA
Carta de l'Enric Duran després de la sortida de la pressó
Després de 65 dies empresonat sense ser jutjat, l'audiència de Barcelona ens ha donat la raó en quana que la mesura de presó provisional sense fiança, empresa pel jutjat nº 29 era excessiva.
L'auto de l'audiència, insisteix però en el risc de fuga, parlant de declaracions meves contradictòries, sense voler reconèixer que es va tractar d'un procés en que vaig decidir tornar assumint-ne les conseqüències coincidint amb la publicació Podem! del 17 de març.
L'audiència contradiu clarament el que havia dit el jutjat d'instrucció nº 29, així si aquell deia, sense avergonyir-se'n, que un motiu per "fugar-me" és que no tenia arrelament social, aquesta diu ara que tinc "una xarxa de connexions" a la meva disposició, per marxar o per situar-me en parador desconegut, sense sortir del país. Així doncs l'audiència de Barcelona s'ha inventat "l'excés d'arrelament social" com a motiu per a prendre mesures cautelars.
En que quedem?
Encara que l'audiència ens hagi donat la raó parcialment, els 65 dies tancat, no me'ls treu ningú.
Tot i així, el meu pas per la presó ha estat una experiència enriquidora, que m'ha servit per aprendre per mi mateix, moltes coses del sistema penitenciari i de la realitat de les presons.
A nivell personal el dia a dia ha estat molt tranquil i no se m'ha fet massa dur, en part per la meva manera de ser, però també perquè no té res a veure entrar a la presó amb el suport social del que gaudeixo, que entrar-hi com el 99,9% dels interns, com a persones anònimes o senyalades com a pàries. S'ha volgut evitar que veiés, el que és la presó realment, però la meva observació i les estones compartides amb d'altres companys, m'han servit per fer-me'n una idea prou aproximada de la indefensió i la vulneració de drets fonamentals, que viuen els milers de persones recluses, en el nostre país, una falta de drets molt per sobre, del que en diuen les lleis vigents. La presó no compleix la funció de reinserció que se li suposaria sino que accentua el desarrelament social i falta de perspectives dels que hi són tancats. Aquesta experiència espero que em serveixi doncs, per poder contribuir a la defensa dels drets fonamentals dels reclusos i a crear debat social sobre la presó i les seves alternatives.
Quan la voracitat i falta d'escrúpols de la banca ha quedat el descobert i ha fet de desencadenant de la greu crisi económica actual, una majoria social, considera que els lladres són els bancs i volen per mi l'absolució.
Si la classe política desvia l'atenció ens haurem de centrar. Ja n'hi ha prou de de falses promeses, de corrupteles i d'insults entre partits. Ja n'hi ha prou de cobardia i de càlculs electorals a curt plaç. Per què no parlem de com podem fer viable la nostra societat pel 2012, de manera que ho sigui també pel 2020 i el 2040?
La repressió no ens tallarà les ales. El poder no és tal sense obediència, ni sense por. Cada vegada som més les persones valentes i ens estem organitzant.
Enric Duran
dimarts, 26 de maig del 2009
READMISION JOSE ANGEL LUQUE, SECRETARIO DEL COMITÉ DE EMPRESA DE FICO TRIAD
La política represiva de la dirección de Ficosa, al amparo de la crisis capitalista, llevó en el mes de Diciembre al despido de José Ángel Luque afiliado a CGT y amigo de Esquerra Unida. En un momento en que el ERE (expediente de regulación de empleo,) presentado por la Dirección de la multinacional fue aprobado por el Departament de Treball de la Generalitat. Para sus dos fábricas de Rubí. Y regalo de 50 millones de euros para los empresarios de FICOSA
No ha sido el único despido, hay que añadirlo a los cerca de 50 trabajadores/as del Centro tecnológico de Mollet del Vallés, con otro afiliado de EUiA expulsado de la producción de una manera arbitraria y caciquil. Y sigue la lista con unos 10 más de la planta de Sant Guim de Freixenet.
En todos los casos la excusa de Ficosa es la misma cantinela que los ricos empresarios: debida a la crisis internacional, que tanto está afectando al sector de la automoción, la empresa se ve forzada a reducir plantilla.
La posibilidad de 100 despidos en las fábricas de Rubí es una amenaza latente, lanzada también por Ficosa internacional contra los intereses de los trabajadores/as, con el objetivo de someter a la plantilla a los planes especulativos.
Esquerra Unida i Alternativa de Rubí hemos defendido constantemente, y en todas las movilizaciones, que la crisis la deben pagar los que la han creado: los ricos capitalistas, la derecha. Lamentablemente la dura realidad nos demuestra que quien la está pagando y sufre las terribles consecuencias son la clase trabajadora.
La falta de respuestas generales de movilización, y de medidas eficaces desde el Gobierno Central y el Gover de la Generalitat, nos está llevando a situaciones individuales y de temor ante la gravedad de las medidas patronales. Y aumenta la falta de confianza hacia los legisladores de turno.
Es así como la falta de una política activa y clara del Departament de Treball de la Generalitat, de no ceder a los planes y chantajes patronales y de la derecha, ha permitido la aprobación de miles de ERE.
El falso argumento de que lo es para impedir despidos cae por la misma realidad.La aprobación de los ERE ha afectado la estabilidad y ocupación de miles de trabajadores/as de las empresas auxiliares, o dependientes respecto a las empresas matrices. Esa política les ha allanado el terreno a las multinacionales y la derecha.
La primera oleada de ERE sin despidos está dando paso a una segunda donde la patronal empieza a poner sobre la mesa los despidos reales y efectivos .En bastantes casos sin pasar por ventanilla administrativa. La consecuencia de lo primero nos lleva a lo segundo. El pan de ayer se empieza a convertir hoy en el hambre del mañana.
Esquerra Unida i Alternativa de Rubí somos firmes defensores de la movilización y la lucha para presionar a los gobiernos de izquierdas a hacer otra política, para cambiar las cosas a favor de la clase trabajadora.
Y en ese sentido apoyamos la concentración que han convocado los Comités de Ficotriad y Ficotranspar ,a las 11 de la mañana del martes 26, en las puertas del juzgado nº 8 ( Ronda Sant Pere 41)
dilluns, 25 de maig del 2009
LA CANDIDATA MARIA VILÀ I EL RESPONSABLE D’ENSENYAMENT D’EUiA, GREGORIO BELMONTE, PORTARAN LES PROPOSTES DE LA "LA IZQUIERDA" A LA AUTÒNOMA (UAB)
Pakistan vist des d'aquí
Va ser un repte, doncs la immensa majoria d'assistents eren pakistanesos i con algun assistent va comentar, en intervenir: "nosaltres tenim una altra opinió sobre algunes coses, perquè les nostres fonts d'informació son unes altres..."..
A més de la presentació, que va anar a càrrec de Javed Ilyas, com president de l'ATP, van fer exposicions en Reinald Roca (sindicalista), Angels Tomas (EUiA) i Anna Ballesteros (arabista) que va fer el nucli de la conferència i van prendre la paraula més de deu persones, per exposar, per fer preguntes i també per manifestar, en alguns casos, la seva disconformitat amb alguns aspectes de l'exposició de la conferenciant.
Amb un públic molt divers, va ser una trobada molt rica en continguts i intercanvi. En acabar es va poder degustar un plat típic d'aquella zona i es va poder valorar l'activitat i continuar intercanviant opinions.
Aquestes son de les coses que ajuden a acostar cultures i a l'enteniment entre la gent autòctona i la nouvinguda.
Felicitacions!
dissabte, 23 de maig del 2009
24 de maig dia internacional de les dones per la pau i el desarmament
La Plataforma Catalana de suport a LA RUTA PACÍFICA DE MUJERES DE COLOMBIA i
DONESXDONES us convidem a les
12.00 del matí a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
On farem un ATRAPASOMNIS GEGANT que simbolitzi la possibilitat d'unitat, suport, solidaritat i sororitat per a totes les dones que en el món són víctimes de violència en zones de conflicte armat i de “pau armada”. Amb aquesta gran xarxa atraparem els nostres desitjos: per la pau, el desarmament i el final de totes les guerres.
Les forces bones i dolentes que formen el món i que sempre actuen en cercles, les podem atrapar en aquest teixit, i així escollir les positives per a dirigir-les en una bona direcció.
En acabar la xarxa, en un cercle de complicitats, farem que aquestes forces siguin les nostres forces per fer un bon ús de les idees, els somnis i les visions, i pel forat que queda al mig de l’atrapa somnis és per on se n’aniran totes les males idees.
PER UN PAÍS, UN PLANETA I UNA LLAR LLIURE DE PORS, GUERRES I VIOLÈNCIES.
L’Espai infantil (Mares i criatures) de Ca la Dona s’incorporaran també a l’acte amb els seus somnis
*Montserrat Cervera
Conferència sobre la situació política al Pakistan des del punt de vista no pakistanès.
La ponent de la conferència, Ana Ballesteros Peiró, és l’arabista de la Universitat Autònoma de Madrid, investigadora del Taller d’Estudis Àrabs e Islàmics, especialista en sectarisme islàmic, el Islam de l’Àsia Meridional, la violència grupal i el terrorisme. Experta en Prevenció y Gestió de Crisis Internacionals y membre del Observatori Electoral del Taller de Estudis Internacionals Mediterranis. Ha estat Observadora de la Unió Europea en les últimes eleccions legislatives de Pakistan....
La conferència serà seguida d'un debat on hi haurà l'aportació de diferents punts de vista sobre el tema, amb l'assistència d'Àngels Tomás (EUIA) i Reinald Roca (sindicalista), qui donaran la seva opinió de la situació actual del Pakistan.
divendres, 22 de maig del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
Totes i Tots amb el company Fulgencio Canovas
Acte europeu del Partit de l'Esquerra Europea (PEE) A Barcelona, de les eleccions al Parlament Europeu, de suport a la candidatura IU -ICV-EUiA
Acte europeu del Partit de l'Esquerra Europea (PEE) A Barcelona, davant de les eleccions al Parlament Europeu, de suport a la candidatura IU -ICV-EUiA.
Aquest acte central del PEE a l'Estat, contarà amb la participació dels següents representants internacionals:
Daniel Cirera, responsable d'Europa del Partit Comunista Francès (PCF).
i també.....
La conducció de l'acte anirà a càrrec d'en Toni Barbarà i Àngels Tomás, que son els membres d'EUiA en el Partit de l'Esquerra Europea.
Hora: a les 11 del matí
Lloc: Petit Palau del Palau de la Música Catalana (entrada per la plaça situada al carrer del Palau de la Música, 4-6. Metro Urquinaona Línia 1 i 4). Barcelona.
Cal puntualitat en l'assistència, per poder recollir l'aparell de la traducció simultània.
àngels tomás
Hble. Sr. Joan Saura i Laporta
El dimecres, dia 29 a les 16:00 h, del proppassat mes d’abril, em disposava a continuar la meva jornada laboral al Departament d’Educació abans esmentat, atès que havia d’impartir una sessió de formació a professores i professors sobre Creació plàstica, disseny gràfic i dibuix tècnic per ordinador. Al moment de voler accedir a l’edifici, vaig trobar-lo acordonat pels Mossos d’Esquadra, ja que allà hi havia concentrat un petit grup d’estudiants que es manifestaven contra el Pla Bolonya.
Permeteu-me que us digui, de bell antuvi, que la impressió que l’escena em va causar era la de ser un espectacle lamentable, el qual recordava històries de temps passat que, com aquest dia 29 d’abril, hi havia més policia –per cert, armada amb escreix-, que no pas joves concentrats.
Quan vaig voler entrar a treballar a l’edifici, vaig haver d’acreditar-me als diversos cordons de seguretat que em barraven el pas al·legant-me que la meva acreditació no tenia prou validesa, ja que en el cartronet identificatiu només hi figurava “Invitació” (com en tots els cartronets que el cos de seguretat estable del Departament d’Educació ens reparteix a totes les persones que no hi treballen diàriament, sinó a dies, visitants, etc). Les meves explicacions eren en va i vaig haver d’esperar-me una bona estona.
Mentre m’esperava, vaig aprofitar l’avinentesa per dir el que pensava sobre la situació dels estudiants que estaven concentrats, és a dir, que els nois i noies que eren allà reivindicant una sèrie de qüestions, eren els mateixos que jo com professora tinc cada dia a les classes i que, mentre el professorat els eduquem per a la llibertat i contra la violència, les forces de seguretat practicaven el contrari. Vaig afegir que em feia vergonya veure els Mossos d’Esquadra així al meu davant, precisament davant del Departament d’EDUCACIÓ, amb aquell caire d’autoritat, armats i lluny d’entendre que la violència engendra violència, que mentre el professorat dels centres educatius suporta segons quines conductes, les aguanta i intenta reeducar-les, ells no poden acceptar a quatre joves concentrats, cridant per les seves idees. Què i qui defensaven?
Finalment vaig entrar al vestíbul del Departament d’Educació amb alguna petita empenta per
part d’algun dels Mossos i també per la pròpia situació. No obstant això, vaig dir en veu alta:
- “A mí no em toqueu!”. L’agent 1707 se’m va apropar i va respondre’m amb to mofeta:
- Senyora, què més voldria vostè que algú la toqués.
Davant d’aquella flagrant manca de tot en la seva resposta, he de suposar que la meva cara va traslluir la justa indignació que no va ser passada per alt per ningú, ni pel Mosso d’Esquadra esmentat, ni pels companys i companyes del meu grup de feina que també s’esperaven, els quals poden donar testimoni dels fets.
Tothom em va suggerir que era de llei denunciar un representant de l’autoritat que utilitza aitals mètodes verbals per afavorir diguem-ne la comunicació i convivència entre la ciutadania amb una evident falta de respecte. Però atesa l’hora, les persones que m’esperaven a la sala, el mal tràngol de la situació viscuda, etc. vaig ometre-ho, però sí que no em vaig estar de pensar que les coses gairebé no havien canviat pas amb els anys, sobretot les relacionades entre la policia i la ciutadania...
Ara bé, el dijous dia 07 de maig de 2009 vaig rebre una citació del Jutjat d’Instrucció número 20, amb el següent càrrec: “Una falta de desconsideració als agents de l’autoritat”, com a denúncia provinent del Mosso d’Esquadra 1707.
El judici de faltes 1173/2009 es va realitzar 12.05.09 a les 10:35 h, a la Secció A-4. La jutgessa va retirar la suposada falta esmentada i ni els testimonis presencials van ser cridats a declarar sobre tot aquest desagradable incident. Mai no vaig insultar, ni faltar al respecte a aquesta persona ni cap del Mossos concentrats. En realitat la meva única falta és la de no haver denunciat jo l’agent 1707.
Sé que la llei no empara moltes coses, que hi ha buits sovint greus i difícils de situar en els corpus de les lleis vigents, però el cas va ser molt clar,vaig actuar dient la veritat de tot allò que pensava perquè no atemptava pas a cap tipus de falta. Penso que som en un país lliure i si alguna cosa cal afegir és el rerefons de l’agent 1707, ja que res no l’autoritzava a utilitzar contra una dona la seva actitud masclista i discriminatòria, amagada al darrere de la seva imatge d’autoritat.
Per la qual cosa demano:
- A) Que revisin l'actuació dels Mossos del dia 29/5/09 davant el Departament EDUCACIÓ de la Generalitat de Catalunya.
- B) Que sigui revisada l’actuació detallada del Mosso d’Esquadra, agent 1707, del dia
29.04.09 - C) Que l’agent 1707 sigui obligat a fer un curs de formació sobre coeducació, gènere i
violència verbal, o algun tema semblant, amb una sola finalitat: perquè treballa per a un
país lliure, en el més ampli sentit de la paraula, lliure també, però, de qualsevol tipus de
violència i discriminació.
Barcelona, a tretza de maig de dos mil nou,
Roser Pineda i Casademont
rpineda@xtec.cat
dimarts, 19 de maig del 2009
Elecciones pervertidas e ilegítimas.
El gobierno y la Fiscalía, con un Tribunal vergonzante, exprimen la antidemocrática Ley de partidos (antipartidos algunos dicen) de la forma más reaccionaria de corte dictatorial. Se pervierte el Estado democrático de cualquier derecho de la ciudadanía de participar y presentarse en unas elecciones. La ilegitimidad política ensayada en Euskadi, y de la que ha nacido el actual gobierno vasco del PSE, sostenido por el pacto antinatura con el PP, y por la UPyD de Rosa Díez, se extiende a las elecciones europeas.
Con esta prohibición de II se conculca la libertad de elección. El asunto de quienes dan los avales, o de las personas candidatas no resiste ningún análisis democrático. ¿Pretenden que haya concejalías de primer orden que puedan avalar y otras sin los mismos derechos? ¿Las personas candidatas ejercen un derecho político democrático o no? ¿A qué viene esa asimilación de una actividad política, pacífica, como es ser candidato/a en unas elecciones, al terrorismo?
Me siento prohibido.
Toca decir “todas las personas somos Iniciativa Internacionalista”
Todas las candidaturas han de ser firmes y coherentes democráticas en la defensa irrenunciable de Iniciativa Internacionalista. Toda persona candidata de izquierdas ha de condenar sin paliativos ni atenuantes, ni excusas legales. Si algo es esta barbaridad legal es la perversión de un Estado de derecho. La candidatura La izquierda (IU-ICV-EUiA) ha de liderar la defensa democrática contra este sinsentido legal, pero ilegítimo.
* Francesc Matas Salla
MANIFESTACIO CONTRA ELS PEATJES A CATALUNYA
ja esta bé d´abusar d´aquest tim legal que ens imposen per circular lliurement per el nostre Pais. en els temps de crissis que hi han seria una gran mesura social poguer aconseguir aquesta feta Historica.
per aixo volem que tú en formis part i siguis el protagonista de que en aquesta pel.licula guanyin els bons o sigui la classe obrera.
no faltis es important que tú i siguis i participis recorda el proxim dia 31 de aquest mes de Maig t´esperem a les 12:00 del mati al peatje de la poblacio Tarragonina de Montblanc.
ASSISTEIX I PASSA AQUEST MISSATJE PER TOTS ELS MITJANS POSSIBLES QUE TINGUIS AL TEU ABAST
* David Flor i Sánchez-Coordinador local EUiA de Montblanc
dilluns, 18 de maig del 2009
La cuarta candidata de " Izquierda"denuncia la prohibición de "Iniciativa Internacionalista"
Como organización democrática y socialista que represento en las Elecciones Europeas, denuncio públicamente la acción de la Fiscalía al prohibir la presentación de la candidatura de Iniciativa Internacionalista, no porque represente mis principios políticos, no porque quiera que consiga muchos votos, no porque me alegre que la izquierda se divida en cientos de candidaturas que confunden al electorado de izquierdas y debilitan a la única fuerza anticapitalista capaz de hacer frente a las políticas privatizadoras de PP y PSOE -por supuesto, me refiero a la mía: a IU-; sino porque, como demócrata, me opondré siempre a la Ley de Partidos. Toda mi solidaridad a esta represión política hacia esta candidatura. Y, por último, me remito a las palabras de mi coordinador, Cayo Lara: ¿Por qué no ilegalizar al partido que invadió Irak o no denunció la masacre de Gaza?
* Estret del bloc d'Esther López Barceló (Candidata nº 4 de "La Izquierda")
Evitar acciones antidemocráticas
Carta de Pérez Esquivel al Presidente español
Sr. Presidente del Estado Español
Don José Luís Rodríguez Zapatero
Reciba el fraterno saludo de Paz y Bien.
Me dirijo a Ud. a fin de solicitarle intervenir y evitar acciones antidemocráticas de cercenar el derecho del pueblo español a la información y libertad de expresión, de exponer sus ideas, incluso con aquellas que no compartimos.
Estamos frente a grandes desafíos y cambios cada vez más acelerados que vive la humanidad y cada uno de nuestros pueblos y necesitamos fortalecer las bases de diálogo y participación ciudadana.
Representantes del hacer cultural, educativo, social y político vienen reclamando el derecho a la participación presentando la candidatura encabezada por Alfonso Sastre, en las próximas elecciones al Parlamento Europeo, denominada -"Iniciativa Internacionalista- La Solidaridad entre los pueblos", nacida de la convergencia de diversas corrientes dentro del
marco de la ley y la democracia.
La única forma de fortalecer y avanzar en consolidar el Estado de Derecho y las libertades públicas es la participación social, el diálogo y el derecho de cada ciudadano y ciudadana en la construcción de nuevos paradigmas que permitan construir caminos de libertad y Paz.
Espero Señor Presidente que considere éste pedido. Le reitero el fraterno saludo deseándole mucha fuerza y esperanza.
Adolfo Pérez Esquivel
Premio Nóbel de la Paz
Buenos Aires, 14 de mayo del 2009
La decisió del Suprem és la prohibició directa de la candidatura Iniciativa Internacionalista. Per tant ha impedit el dret d’associació per presentar-se a les eleccions, escapça el dret democràtic d’una part de la ciutadania a votar. Això és quelcom més, qualitativament més greu, que el fet d’il·legalitzar idees, doncs a més impedeix desenvolupar-les i votar-les.
Tanmateix el coordinador d’EUiA, s’ha manifestat crític, cosa que també li correspon fer a IU. (veure la següent nota de premsa)
Miralles lamenta "la il.legalització d´idees" que representa la prohibició de la candidatura d´Iniciativa Internacionalista
El coordinador general d´EUiA rebutja una vegada més la llei de partits
El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha lamentat avui en nom de la formació que “es tornin a il.legalitzar idees i persones”, en referència a la prohibició per part de la fiscalia de la candidatura a les europees d´Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles, encapçalada pel dramaturg Alfonso Sastre. Miralles ha recordat que la seva formació sempre ha estat contrària a la llei de partits, i que aquesta impugnació n´és una conseqüència més”.
CONCENTRACIÓ HOMENATGE A LES DONES ASSASSINADES
divendres, 15 de maig del 2009
No hi volem l’exèrcit, el volem per a la ciutat
Podeu llegir Manifest ciutadà pel Castell de Montjuïc.
Programació:
dijous, 14 de maig del 2009
Ja tenim el resultat de la SEGONA enquesta del bloc de BASTIDA
Tal i com s'està desenvolupant l'acció del Govern d'Entesa de La Generalitat , quina decisió creus que s'hauria d'adoptar des d’EUIA-ICV?
El resultats de l'enquesta són els següents:
- 51% Abandonar el Govern, donant recolzament parlamentari quan calgui i hagi acord.
- 22% Seguir en el Govern, abandonant la Conselleria d'Interior per altra amb caire més directament social, tot aprofundint en politiques d'esquerra en la seva acció de Govern.
- 19% Seguir en el Govern amb les mateixes Conselleries , però amb altres politiques i altres formes de fer.
- 6% Paciència (inclús en algún cas no canviar la forma de governar ni les politiques) per frenar la "sociovengència".
Extrapolant aquest resultat (amb totes les salvaguardes metodològiques possibles al tractar-se d'una enquesta en un bloc), existeix quasi un empat entre l’opció d’abandonar el Govern de Generalitat i el sumatori de respostes que tenen en comú continuar en el Govern. En tot cas , l'opció de no canviar res de res, dins o fora del Govern, és molt minoritaria.
Si voleu fer algún comentari sobre els resultats o qualsevol cosa relacionada amb l'enquesta podeu fer-ho amb un comentari.
Us convidem a la nova enquesta, que tractarà sobre les Eleccions Europees del 9 de Juny. Sobre aquesta enqüesta volem precisar que tot i que la opció de Bastida és la candidatura de "la Izquierda", reconeixem que la diversitat de pensament critic i d'esquerres de la gent que segueix aquest bloc pot coincidir o no amb la nostra opció, en tot cas, és una qüestió opinable, no?
Fins d'aqui unes setmanes...
* Toni Campos
CONCENTRACIÓ HOMENATGE A LES DONES ASSASSINADES
PER DEMOSTRAR EL NOSTRE REBUIG!
TRENQUEM EL SILENCI! PROU AGRESSIONS!
Us esperem a totes i a tots!!!
PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
61 anys de la Nakba Palestina
- - Reen Hazzan, activista política i membre de Women Against Violence
- - Yossef Schwartz, de la Junta de l'Alternative Information Centre
- - Alberto Arce, periodista i testimoni de l'ocupació
L'activitat té el suport de la Campanya Amb Palestina al Cor.T'esperem, doncs, divendres 15 de maig a les 19h a l'Auditori del MACBA (plaça dels Àngels, 1)Més informació: http://www.sci-cat.org/
16 de maig: commemoració a Barcelona de la Naqba Palestina
Serà una jornada lúdica i cultural per recordar el que el poble palestí considera la ?catàstrofe?: l?inici de l?ocupació dels territoris palestins arran de la creació de l?Estat d?Israel, i l?èxode massiu que va comportar.
El proper dissabte 16 de maig, la Campanya "Amb palestina al cor" organitza a Barcelona una jornada lúdica i cultural per commemorar el 61è aniversari de la Naqba (Catàstrofe), que va significar un èxode massiu del poble palestí arran de la creació de l'estat d'Israel, i va suposar l'inici de la ocupació dels territoris palestins i més de 4 milions de persones refugiades a l'exterior.
L'acte lúdic i cultural està obert a la participació de tothom! Es realitzarà de les 12 del migdia a les 8 del vespre, a la Plaça del Pou de la Figuera (Forat de la Vergonya).
Durant el matí s'hi realitzaran activitats infantils (conta-contes, taller de cal·ligrafia àrab, teatre...) i per la tarda s'oferiran projeccions de documentals i xerrades sobre la Naqba, destacant la presència d'Aida Tuma, de l'organització palestina Women Against Violence i la presentació de dos llibres de l'escriptor palestí Ghassan Kanafani, a càrrec de Salah Jamal.
L'acte també inclourà una presentació sobre les estratègies de BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), exposicions, actuacions de Dansa del Ventre a càrrec del grup Amal i concert de música Palestina a càrrec del grup Bauasel, ambdós de la Casa Palestina.
El programa previst serà el següent:
12'00h: Presentació
12'10h: Dansa del ventre a càrrec del grup Amal de la Casa Palestina
Activitats per a infants:
12'30h-14h: activitats per a infants: Conta contes, taller de cal·ligrafia àrab, globus, exposicions interactives i representacions de teatre
14h-15'30h: Degustació de menjar palestí
15'30-17h: Projecció de documentals
17h-18'30h: Xerrades sobre la Nakba palestina:
-"La dona palestina durant la Nakba", a càrrec d'Aida Tuma de l'organització palestina Women Against Violence-Presentació dels llibres "Retorn a Haifa" i "Homes a sota del sol" de l'escriptor palestí Ghassan Kanafani, a càrrec de Salah Jamal-"Estratègies de BDS (Boicot, Desinversions i Sancions Internacionals a Israel)", a càrrec de Salah Jamal
18'30h-18'45h: Dansa del ventre a càrrec del grup Amal de la Casa Palestina
18'45h-20h: Concert en directe de música palestina a càrrec del grup Bauasel de la Casa Palestina
El proper dissabte 16 de maig tothom està convidat a commemorar la Naqba palestina! Recordeu: de les 12 del migdia a les 8 del vespre, a la Plaça del Pou de la Figuera (Forat de la Vergonya).
Més info a www.palestina.cat
dimarts, 12 de maig del 2009
Mosso amb prepotència masclista
"Senyores, senyors,
Sóc docent i la meva feina l’alterno al llarg de la setmana, entre l’Institut de Secundària, El Palau, de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i la formació del professorat dels projectes de coeducació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (Via Augusta 202 de Barcelona).
El dimecres, dia 29 a les 16:00 h, del proppassat mes d’abril, em disposava a continuar la meva jornada laboral al Departament d’Educació abans esmentat, atès que havia d’impartir una sessió de formació a professores i professors sobre Creació plàstica, disseny gràfic i dibuix tècnic per ordinador. Al moment de voler accedir a l’edifici, vaig trobar-lo acordonat pels Mossos d’Esquadra, ja que allà hi havia concentrat un petit grup d’estudiants que es manifestaven contra el Pla Bolonya.
Permeteu-me que us digui, de bell antuvi, que la impressió que l’escena em va causar era la de ser un espectacle lamentable, el qual recordava històries de temps passat que, com aquest dia 29 d’abril, hi havia més policia –per cert, armada amb escreix-, que no pas joves concentrats.
Quan vaig voler entrar a treballar a l’edifici, vaig haver d’acreditar-me als diversos cordons de seguretat que em barraven el pas al·legant-me que la meva acreditació no tenia prou validesa, ja que en el cartronet identificatiu només hi figurava "Invitació" (com en tots els cartronets que el cos de seguretat estable del Departament d’Educació ens reparteix a totes les persones que no hi treballen diàriament, sinó a dies, visitants, etc). Les meves explicacions eren en va i vaig haver d’esperar-me una bona estona.
Mentre m’esperava, vaig aprofitar l’avinentesa per dir el que pensava sobre la situació dels estudiants que estaven concentrats, és a dir, que els nois i noies que eren allà reivindicant una sèrie de qüestions, eren els mateixos que jo com professora tinc cada dia a les classes i que, mentre el professorat els eduquem per a la llibertat i contra la violència, les forces de seguretat practicaven el contrari. Vaig afegir que em feia vergonya veure els Mossos d’Esquadra així al meu davant, precisament davant del Departament d’EDUCACIÓ, amb aquell caire d’autoritat, armats i lluny d’entendre que la violència engendra violència, que mentre el professorat dels centres educatius suporta segons quines conductes, les aguanta i intenta reeducar-les, ells no poden acceptar a quatre joves concentrats, cridant per les seves idees. Què i qui defensaven?
Finalment vaig entrar al vestíbul del Departament d’Educació amb alguna petita empenta per part d’algun dels Mossos i també per la pròpia situació. No obstant això, vaig dir en veu alta:
- "A mí no em toqueu!". L’agent 1707 se’m va apropar i va respondre’m amb to mofeta:
- Senyora, què més voldria vostè que algú la toqués.
Davant d’aquella flagrant manca de tot en la seva resposta, he de suposar que la meva cara va traslluir la justa indignació que no va ser passada per alt per ningú, ni pel Mosso d’Esquadra esmentat, ni pels companys i companyes del meu grup de feina que també s’esperaven, els quals poden donar testimoni dels fets.
Tothom em va suggerir que era de llei denunciar un representant de l’autoritat que utilitza aitals mètodes verbals per afavorir diguem-ne la comunicació i convivència entre la ciutadania amb una evident falta de respecte. Però atesa l’hora, les persones que m’esperaven a la sala, el mal tràngol de la situació viscuda, etc. vaig ometre-ho, però sí que no em vaig estar de pensar que les coses gairebé no havien canviat pas amb els anys, sobretot les relacionades entre la policia i la ciutadania...
Ara bé, el dijous passat dia 07 de maig de 2009 vaig rebre una citació del Jutjat d’Instrucció número 20, amb el següent càrrec: "Una falta de desconsideració als agents de l’autoritat", com a denúncia provinent del Mosso d’Esquadra 1707. El judici de faltes 1173/2009 està previst per al dia 12.05.09 a les 10:35 h, a la Secció A-4.
En realitat la meva única falta és la de no haver denunciat jo l’agent 1707. En canvi, tinc testimonis presencials de tot aquest desagradable incident. Mai no vaig insultar, ni faltar al respecte a aquesta persona. Sé que la llei no empara moltes coses, que hi ha buits sovint greus i difícils de situar en els corpus de les lleis vigents, però no tinc cap por a haver dit tot allò que pensava perquè no atemptava pas a cap tipus de falta. Penso que som en un país lliure i si alguna cosa cal afegir és el rerefons de l’agent 1707, ja que res no l’autoritzava a utilitzar contra una dona la seva actitud masclista i discriminatòria, amagada al darrere de la seva imatge d’autoritat.
Per la qual cosa
DEMANO
- A) Que em sigui retirada la falta esmentada i la consegüent presència al Jutjat d’Instrucció
núm 20 el dia 12.05.09 a les 19:35 hores, a la Secció A4. - B) Que sigui revisada l’actuació detallada del Mosso d’Esquadra, agent 1707, del dia
29.04.09 - C) Que l’agent 1707 sigui obligat a fer un curs de formació sobre coeducació, gènere i
violència verbal, o algun tema semblant, amb una sola finalitat: perquè treballa per a un
país lliure, en el més ampli sentit de la paraula, lliure també, però, de qualsevol tipus de
violència i discriminació.
Barcelona, a onze de maig de mil nou-cents nou,
Roser Pineda i Casademont
rpineda@xtec.cat
NOTA DE BASTIDA: Celebrem que en el Judici de faltes d’aquest matí, s’hagi absolt a la mestre Roser Pineda.
Rebut de Ca la Dona: www.caladona.org
dissabte, 9 de maig del 2009
Maria: Una Candidata Jove
Degut a la meva formació acadèmica i professional, m’he vist envoltada d’un ambient internacional i molt especialment europeista. He estudiat i viscut els mecanismes i vies de participació que tenim els europeus per decidir quines línies polítiques es prenen a casa nostra, i l’importància d’aquestes decisions preses al parlament europeu, que encara que ens quedi molt llunyà influencia directament al nostre dia a dia, amb clars exemples com el pla Bolònya o la proposta de la jornada laboral de 65 hores.
Quan em van plantejar l’oportunitat de ser candidata a les eleccions hem va semblar una bona ocasió per visualitzar tota la feina amb la que estic compromesa: el foment de la cultura per la Pau, el treball de denuncia de la situació amb Palestina i Afganistan, o la lluita per la eradicació de la violència de gènere.
La reflexió va anar més enllà de tot això, ja que vaig ser una de les agredides el 18 de març, en les càrregues policials dels mossos contra els estudiants. Aquest fet, que es pot veure com anecdòtic simbolitza d’una banda el compromís amb el moviment estudiantil i d’altra banda el rebuig i la condemna a aquest tipus d’accions, responsabilitzant directament als dirigents polítics pertinents.
M’agradaria representar a la joventut d’esquerres, desenganyada amb les polítiques actuals, que vol un canvi, un gir a l’esquerra com a solució a la crisis actual.
Maria Vilà Miras
Candidata suplent a les eleccions al Parlament Europeu, 07 de juny del 2009
Acte sobre la crisi a NOU BARRIS (Barcelona)
dimecres, 13 de maig de 2009 a les 18.30h
Núria Lozano, Candidata núm. 2 d’ICV-EUiA a les eleccions europees.
Cayo Lara, Coordinador general d’IU.
Jordi Miralles, Coordinador general d’EUiA.
(Parc tecnològic Zona nord. C/ Marie Curie, s/n.
Metro Llucmajor, linea 4. Ronda de dalt sortida 3, pg Valldaura)
més informació a http://www.euia.cat/
Gat per llebre
Una bona part de gent plantejarem que els arguments de la dreta i les imatges procedien d’uns fets violents i agressius que bevien i practicaven models repressius de dretes. Palesarem el rebuig a fórmules governamental de CiU, o amb CiU (socialvergència). Ans negar els fets era impossibilitar-ne corregir les conseqüències nefandes. El model d’eco-seguretat ha fet fallida. Aleshores proposarem prendre distància d’Interior: que la coalició sortís d’aquestes cloaques repressives, que la imatge d’ICV estava incrustada de l’eco-violència contra jovent indefens.
La direcció d’EUiA, amb un simulacre de debat maldestre i mancat de temps per les reflexions serenes, finalment va donar suport a la seva gent agredida pel Mossos del 18 M, i a les denúncies personals que es pensaven fer.
Francesc Matas Salla
divendres, 8 de maig del 2009
El Salvador: De la guerra a l'esperança
Intervindran:
Francisco MENA (excomandante del FMLN)
Organitzan: Assemblea Bolivariana de Catalunya Central de los Trabajadores Argentinos (CTA)
Desde estas páginas les hago un llamado urgente por la unidad latinoamericana. En cada uno de nuestros territorios se juega el futuro de todos ellos y mucho mas en Centroamérica, patria de pueblos pequeños y heroicos. El imperialismo quizás agoniza, pero es una fiera que corrompe y mata, que a través de la propaganda masiva infiltra las conciencias del mundo pretextando una democracia que no practica en su propia casa.Francisco Emilio Mena Sandoval De su libro "Del ejercito nacional al ejercito guerrillero?
EUiA ratifica la seva candidatura a les eleccions al Parlament Europeu
Els documents presentats son clars, i en la discussió es va reforçar que cal una campanya de proximitat, molt enganxada al territori i a les empreses, és a dir, als treballadors i treballadores, que cal que en la mateixa expliquem quina Europa volem, defensors a fons de lo social, de tot lo públic, d’una Europa de pau i contraris a totes les desigualtats socials . I també senyalar les propostes que hem defensat en contra de les polítiques que venen d’Europa, que son moltes (privatització de serveis públics, defensa de l’OTAN, directiva de les 65hores – definitivament retirada-, mercantilització de l’ensenyament –Bolonya-, directiva de retorn, Bolkestein... ). Es va aprovar per unanimitat.
També es va ratificar la candidatura que havia assumit el coordinador J.Miralles, en aquestes eleccions. Ens ‘toquen’ dos + una persona suplent. Núria Lozano, Antoni Barbarà i Maria Vilà es la proposta feta que es va votar. Va contar amb el vot en contra de Francesc Matas, que va senyalar la seva disconformitat fonamentalment amb les formes i el mètode empleat en aquest procés per a arribar a conformar la candidatura i que no treballar consensos genera dissensos.
Va participar com a convidada la companya Maria Vilà , en tant que candidata.
Amb l’elecció de la candidatura, que és la de tota l’organització, ara toca treballar de valent per assolir uns bons resultats que ajudin a reforçar l’esquerra transformadora a Europa, per frenar les polítiques neoliberals que surten del Parlament europeu.
Àngels Tomás
Les col·lectivitzacions de 1936
A això vam voler contribuir amb la xerrada del passat 29 d'abril a Rubí.
Una bona eina per entrar en contacte amb el que van ser les col·lectivitzacions és l'EXPOSICIÓ que hi ha al local social impulsat per EUiA, al carrer Justícia 11, Rubí, oberta cada dia de 6 a 8,30 h de la tarda (inclòs dissabtes).
Albert Martí, de la Fundació Andreu Nin.
dimecres, 6 de maig del 2009
Dret d’avortament lliure i gratuït.
Per poder anar a aquesta possible negociació o senzillament per marcar la nostra posició a l’inevitable debat parlamentari cal que la nostra organització tingui una postura clara i definida sobre aquesta qüestió i, tot i que sabem que no es podrà aprovar la llei que nosaltres voldríem, és l’horitzó al qual ens hem de dirigir i per això cal que l’expliquem.
L’avortament hauria de sortir totalment del codi penal i s’hauria de regular com un acte mèdic decidit per les dones i el personal sanitari que les atenen. Així mateix, hauria de fer-se en la xarxa de salut pública, cosa que no impedeix que hi pugui haver establiments privats que també en facin, igual que passa amb la majoria d’actes mèdics. Però això s’hauria de regular, de manera que no es posessin traves al fet de fer-ho a la xarxa de salut pública, tal com està passant en aquest moment. Caldria garantir que el dret a l’objecció de consciència no fos en cap cas un impediment per a l’obtenció de l’acte mèdic.
Ara bé, vist que en aquests moments això a l’estat espanyol no és possible, donada la posició que sembla estar defensant el PSOE des del govern de l’estat, exposem a continuació el punts que creiem que hem de defensar d’una manera ferma i sense renunciar-hi; ja hi ha prou pusil·lanimitat en el govern de l’estat espanyol per temor a posar-se en contra la dreta, l’església, els poders econòmics i fàctics, etc., com perquè nosaltres també mostrem aquesta mateixa feblesa i falta de fermesa en les conviccions que tenim per intentar fer d’aquest un món millor per als més desafavorits. Els esmentats punts són els següents:
- 1.- Cal que l’avortament deixi d’estar tipificat com un delicte regulat en el Codi Penal, mentre no es faci contra la voluntat de la dona o per imprudència. Per a això han de suprimir-se els articles 145 del Codi Penal vigent i el 417bis del Codi Penal del 1973.
- 2.- Que es garanteixi la interrupció voluntària de l’embaràs a la xarxa sanitària pública i per a això caldrà regular l’objecció de consciència del personal sanitari, que no podran invocar els centres sanitaris.
- 3.- Pel que fa al dret de les dones a decidir, es podria anar a un model de termini de lliure decisió fins a les 24 primeres setmanes més les indicacions per malformació fetal i greu risc per a la salut de les dones embarassades sense límit.
- 4.- En relació al període de reflexió previ a l’IVE, creiem que torna a ser un tutelatge intolerable i un qüestionament de la capacitat de les dones de prendre decisions i no hi hauria de ser.
- 5.- També ens sembla important reconèixer l’autonomia de decisió de les menors a partir dels 16 anys, sense que calgui cap autorització externa per practicar-se una IVE. Per a això cal que es modifiqui la llei 41/2002 d’Autonomia del Pacient, suprimint la IVE de l’apartat 4 de l’article 9.
- 6.- És necessari que l’anticoncepció tingui el mateix tractament finançat que altres productes de farmàcia i parafarmàcia dins el sistema sanitari públic.
- 7.- S’ha d’incloure l’avortament en els estudis de medicina, infermeria i altres professions sociosanitàries, que capacitin per a dur-los a terme quirúrgicament i farmacològicament.
- 8.- Finalment, cal que en la nova llei hi hagi les mesures administratives necessàries per donar una educació afectivo-sexual a l’ensenyament primari i secundari. Cal que sigui fet de manera obligatòria i transversal des d’un punt de vista holístic i de gènere.
Aportació de Betty Alsina, de l’Assemblea de Gràcia de Barcelona d'EUIA.
Aquest document es presenta per al seu debat i per ajudar a clarificar la postura d’EUiA pel que fa a l’avortament.
Presentació del 2on. Curs Català-Urdú
La presentació anirà a càrrec del senyor Oriol Amoròs, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya. Esperem que ens complagueu amb la vostra assistència, que agraïm per endavant.
Javed Ilyas, president de l'ATP
Esquerra Anticapitalista
Aquesta nova candidatura està promoguda pe Espacio Alternativo, abans corrent d'Izquierda Unida i per Revolta Global-Esquerra Alternativa, una part també havien estat a EUiA.
EA defensarà propostes que compartirem. Malauradament la seva realitat, i el fet d'haver-se negat a compartir coalició i campanya amb IU, aflora la divisió i l'afebliment de la representació política de l'espai social i electoral en que ens basem l'esquerra transformadora, anticapitalista, socialista. Es tracta d'un segment treballador, i sobretot de jovent. A més, també haurem de concórrer amb una altra candidatura anomenada Iniciativa Internacionalista.
Si més no, és palès i innegable el fet positiu de que milers de persones conscienciades aportin el seu suport, ni que sigui en la forma de signatures, a una candidatura anticapitalista. És un compromís que es confronta amb el passotisme, i ampli ventall de tendències abstencionistes.
Ans alhora situa un element negatiu a l'entrà en competència electoral de vots amb la candidatura "La izquierda" d'IU-ICV-EUiA.
La cosa és de fer-s'ho mirar. Des de diferents indrets i ha intents d'obrir una perspectiva diferent a la refundació des d'IU. El problema es concreta quan les diferències es presenten com alternatives, en comptes d'avançar a un sa procés de confluència, d'esforç de mobilització unitària per enfortir conjuntament l'esquerra més combativa i conscient.
Francesc Matas Salla
Demanda d’una escola bressol per Montblanc
El creixement del barri Sol de l’Horta junt amb el de Sant Maties fa que el projecte d’una escola bressol sigui una necessitat. Ja està bé que hi hagi una llar d’infants al centre del poble, però hi ha més necessitats derivades del creixement demogràfic i en extensió de la capital de la Conca de Barberà que han de ser ateses per l’ajuntament.
Hi ha recollides ja unes dues-centes signatures que reclamen una escola bressol en el Sòl de l’Horta. Els projectes que hi ha sobre la taula en el consistori no contemplen en llar desplaçament que suposa per a dur la quitxalla d’un barri a un altre, en cotxet, per una zona on no hi ha voreres per caminar i cal fer-ho per la calçada, amb un perill considerable per a criatures i grans. Per tant, si no és possible la construcció d’una escola bressol, es demana sigui suplert amb transport escolar gratuït per als nens i nenes d’aquesta zona.
Montblanc, maig 2009.