Sóc docent i la meva feina l’alterno al llarg de la setmana, entre l’Institut de Secundària, El Palau, de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i la formació del professorat dels projectes de coeducació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (Via Augusta 202 de Barcelona).
El dimecres, dia 29 a les 16:00 h, del proppassat mes d’abril, em disposava a continuar la meva jornada laboral al Departament d’Educació abans esmentat, atès que havia d’impartir una sessió de formació a professores i professors sobre C
reació plàstica, disseny gràfic i dibuix tècnic per ordinador. Al moment de voler accedir a l’edifici, vaig trobar-lo acordonat pels Mossos d’Esquadra, ja que allà hi havia concentrat un petit grup d’estudiants que es manifestaven contra el Pla Bolonya.Permeteu-me que us digui, de bell antuvi, que la impressió que l’escena em va causar era la de ser un espectacle lamentable, el qual recordava històries de temps passat que, com aquest dia 29 d’abril, hi havia més policia –per cert, armada amb escreix-, que no pas joves concentrats.
Quan vaig voler entrar a treballar a l’edifici, vaig haver d’acreditar-me als diversos cordons de seguretat que em barraven el pas al·legant-me que la meva acreditació no tenia prou validesa, ja que en el cartronet identificatiu només hi figurava “Invitació” (com en tots els cartronets que el cos de seguretat estable del Departament d’Educació ens reparteix a totes les persones que no hi treballen diàriament, sinó a dies, visitants, etc). Les meves explicacions eren en va i vaig haver d’esperar-me una bona estona.
Mentre m’esperava, vaig aprofitar l’avinentesa per dir el que pensava sobre la situació dels estudiants que estaven concentrats, és a dir, que els nois i noies que eren allà reivindicant una sèrie de qüestions, eren els mateixos que jo com professora tinc cada dia a les classes i que, mentre el professorat els eduquem per a la llibertat i contra la violència, les forces de seguretat practicaven el contrari. Vaig afegir que em feia vergonya veure els Mossos d’Esquadra així al meu davant, precisament davant del Departament d’EDUCACIÓ, amb aquell caire d’autoritat, armats i lluny d’entendre que la violència engendra violència, que mentre el professorat dels centres educatius suporta segons quines conductes, les aguanta i intenta reeducar-les, ells no poden acceptar a quatre joves concentrats, cridant per les seves idees. Què i qui defensaven?
Finalment vaig entrar al vestíbul del Departament d’Educació amb alguna petita empenta per
part d’algun dels Mossos i també per la pròpia situació. No obstant això, vaig dir en veu alta:
- “A mí no em toqueu!”. L’agent 1707 se’m va apropar i va respondre’m amb to mofeta:
- Senyora, què més voldria vostè que algú la toqués.
Davant d’aquella flagrant manca de tot en la seva resposta, he de suposar que la meva cara va traslluir la justa indignació que no va ser passada per alt per ningú, ni pel Mosso d’Esquadra esmentat, ni pels companys i companyes del meu grup de feina que també s’esperaven, els quals poden donar testimoni dels fets.
Tothom em va suggerir que era de llei denunciar un representant de l’autoritat que utilitza aitals mètodes verbals per afavorir diguem-ne la comunicació i convivència entre la ciutadania amb una evident falta de respecte. Però atesa l’hora, les persones que m’esperaven a la sala, el mal tràngol de la situació viscuda, etc. vaig ometre-ho, però sí que no em vaig estar de pensar que les coses gairebé no havien canviat pas amb els anys, sobretot les relacionades entre la policia i la ciutadania...
Ara bé, el dijous dia 07 de maig de 2009 vaig rebre una citació del Jutjat d’Instrucció número 20, amb el següent càrrec: “Una falta de desconsideració als agents de l’autoritat”, com a denúncia provinent del Mosso d’Esquadra 1707.
El judici de faltes 1173/2009 es va realitzar 12.05.09 a les 10:35 h, a la Secció A-4. La jutgessa va retirar la suposada falta esmentada i ni els testimonis presencials van ser cridats a declarar sobre tot aquest desagradable incident. Mai no vaig insultar, ni faltar al respecte a aquesta persona ni cap del Mossos concentrats. En realitat la meva única falta és la de no haver denunciat jo l’agent 1707.
Sé que la llei no empara moltes coses, que hi ha buits sovint greus i difícils de situar en els corpus de les lleis vigents, però el cas va ser molt clar,vaig actuar dient la veritat de tot allò que pensava perquè no atemptava pas a cap tipus de falta. Penso que som en un país lliure i si alguna cosa cal afegir és el rerefons de l’agent 1707, ja que res no l’autoritzava a utilitzar contra una dona la seva actitud masclista i discriminatòria, amagada al darrere de la seva imatge d’autoritat.
Per la qual cosa demano:
- A) Que revisin l'actuació dels Mossos del dia 29/5/09 davant el Departament EDUCACIÓ de la Generalitat de Catalunya.
- B) Que sigui revisada l’actuació detallada del Mosso d’Esquadra, agent 1707, del dia
29.04.09 - C) Que l’agent 1707 sigui obligat a fer un curs de formació sobre coeducació, gènere i
violència verbal, o algun tema semblant, amb una sola finalitat: perquè treballa per a un
país lliure, en el més ampli sentit de la paraula, lliure també, però, de qualsevol tipus de
violència i discriminació.
Barcelona, a tretza de maig de dos mil nou,
Roser Pineda i Casademont
rpineda@xtec.cat
1 comentari:
Sempre hi ha algun masclista que aprofita qualsevol ocasió per fer comentaris suposadament "divertits" i del tot fora de to, però quan es tracta de qui ha de fer respectar la convivència em sembla especialment denunciable. Com a mínim que demani disculpes a la professora, i l'inflin de cursets d'educació per la ciutadania... Fins que n'aprengui...(hi ha casos que s'hi hauran d'estar tota la vida...!)
Publica un comentari a l'entrada