dimarts, 14 de juliol del 2009

Comissió Nacional d’EUiA extraordinària

Passo unes notes sobre la reunió de la comissió Nacional d’ahir al matí, per prendre posició sobre l’acord de finançament. Va venir de convidat a fer l’explicació de l’acord en Lluís Torrens que és director de Serveis del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat.

Ens va fer una extensa explicació i va donar algunes dades i valoracions per a situar-nos. Entre les coses que vaig retenir del que va explicar està que s’augmenta la quantitat que rebrà Catalunya. (divendres estàvem a 3484 milions d’euros i diumenge nit a 3650 milions, o els 3850 milions publicitats per ERC). L’acord arriba fins l’any 2012. Catalunya conta amb el 17% de la població i contarà amb el 16,5% dels recursos. Es passarà de rebre recursos per un valor del 95% en relació a la mitjana estatal a 105% l’any 2012, encara que a l’estatut es parlava de poder arribar al 125%. I va fer la reflexió de que al final del procés quedaríem més o menys com Alemanya, encara que si no estic mal fixada el repartiment a Alemanya és 33-33-33. Mossos, llengua, transports, rodalies,... aniran en un paquet addicional. L’acord dura 5 anys i després caldrà revisar el model. Catalunya te 7.250.000 targetes sanitàries i no s’ha volgut tenir en compte la ràtio de població. S’ha fet com un mix, però se’ns dubte l’acord és millor que el del 2001 signat per CiU i el PP. Manté un criteri solidari amb la resta de l’estat, alhora que és un acord just i transparent.

A banda de la satisfacció per l’acord assolit, la majoria de les intervencions realitzades compartien les mateixes preocupacions, preguntes i reflexions. De on sortiran els diners?. Com queda el tema del finançament local?. Com queda la proposta de repartiment general del 50% estat, 25% autonomies, 25% ajuntaments? Per fer quines polítiques serviran aquests diners? Cal veure la problemàtica fiscal. Els criteris de recaptació... L’acord de finançament no solucionarà la crisi...

Des de Bastida a més de compartir aquests interrogants, varem situar que aquest sistema és + just, però no és el més just i que millora els recursos en relació als darrers anys, però que el nostre model no és el d’una negociació cada 5 anys. Una cosa és el que aspirem i un altre el que tenim. Cal ser bel·ligerants amb CiU que va negociar un mal sistema i ara diu el que sigui. ... Hi ha una trampa amb allargar l’acord fins el 2012 perquè l’Estatut de Catalunya fixava el 2011. Cal estudiar be els números i l’acord. Els números son molt interpretables....

La resposta del informant a les preguntes que s’havien anat plantejant em va generar més inquietuds que tranquil·litat. Que el finançament local es negociarà a la tardor, que el 50%, 25%, 25% ja no és així; ara passa a ser 52% i 48% i d’aquest 48% ha de sortir el finançament autonòmic i local. Em pregunto, s’hauran de barallar aleshores els ajuntaments amb les autonomies per veure quin percentatge tenen cadascuna? ... i sobre polítiques fiscals va dir ben clar que el govern central no vol ni sentir-ne a parlar de passar del 18% d’IRPF per a les rentes del capital. ...

En la votació, els companys de Bastida ens varem abstenir.

La propera Comissió Nacional aprovarà una resolució que elaborarà una comissió.

Informa:Àngels Tomás

1 comentari:

àngels ha dit...

Amiga Àngels i companys de Bastida: avui he publicat al bloc algunes reflexions sobre el model de finançament. M'agradaria molt saber què en penseu. Una abraçada!