Passo unes notes sobre la reunió de la comissió Nacional d’ahir al matí, per prendre posició sobre l’acord de finançament. Va venir de convidat a fer l’explicació de l’acord en Lluís Torrens que és director de Serveis del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat.
Ens va fer una extensa explicació i va donar algunes dades i valoracions per a situar-nos. Entre les coses que vaig retenir del que va explicar està que s’augmenta la quantitat que rebrà Catalunya. (divendres estàvem a 3484 milions d’euros i diumenge nit a 3650 milions, o els 3850 milions publicitats per ERC). L’acord arriba fins l’any 2012. Catalunya conta amb el 17% de la població i contarà amb el 16,5% dels recursos. Es passarà de rebre recursos per un valor del 95% en relació a la mitjana estatal a 105% l’any 2012, encara que a l’estatut es parlava de poder arribar al 125%. I va fer la reflexió de que al final del procés quedaríem més o menys com Alemanya, encara que si no estic mal fixada el repartiment a Alemanya és 33-33-33. Mossos, llengua, transports, rodalies,... aniran en un paquet addicional. L’acord dura 5 anys i després caldrà revisar el model. Catalunya te 7.250.000 targetes sanitàries i no s’ha volgut tenir en compte la ràtio de població. S’ha fet com un mix, però se’ns dubte l’acord és millor que el del 2001 signat per CiU i el PP. Manté un criteri solidari amb la resta de l’estat, alhora que és un acord just i transparent.
A banda de la satisfacció per l’acord assolit, la majoria de les intervencions realitzades compartien les mateixes preocupacions, preguntes i reflexions. De on sortiran els diners?. Com queda el tema del finançament local?. Com queda la proposta de repartiment general del 50% estat, 25% autonomies, 25% ajuntaments? Per fer quines polítiques serviran aquests diners? Cal veure la problemàtica fiscal. Els criteris de recaptació... L’acord de finançament no solucionarà la crisi...
Des de Bastida a més de compartir aquests interrogants, varem situar que aquest sistema és + just, però no és el més just i que millora els recursos en relació als darrers anys, però que el nostre model no és el d’una negociació cada 5 anys. Una cosa és el que aspirem i un altre el que tenim. Cal ser bel·ligerants amb CiU que va negociar un mal sistema i ara diu el que sigui. ... Hi ha una trampa amb allargar l’acord fins el 2012 perquè l’Estatut de Catalunya fixava el 2011. Cal estudiar be els números i l’acord. Els números son molt interpretables....
La resposta del informant a les preguntes que s’havien anat plantejant em va generar més inquietuds que tranquil·litat. Que el finançament local es negociarà a la tardor, que el 50%, 25%, 25% ja no és així; ara passa a ser 52% i 48% i d’aquest 48% ha de sortir el finançament autonòmic i local. Em pregunto, s’hauran de barallar aleshores els ajuntaments amb les autonomies per veure quin percentatge tenen cadascuna? ... i sobre polítiques fiscals va dir ben clar que el govern central no vol ni sentir-ne a parlar de passar del 18% d’IRPF per a les rentes del capital. ...
En la votació, els companys de Bastida ens varem abstenir.
La propera Comissió Nacional aprovarà una resolució que elaborarà una comissió.
Informa:Àngels Tomás
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Amiga Àngels i companys de Bastida: avui he publicat al bloc algunes reflexions sobre el model de finançament. M'agradaria molt saber què en penseu. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada