Reflexió crítica sobre l'acord de finançament autonòmic

Després de la discussió i eixos de valoració decidits a la comissió nacional del 13 de juliol, diversos companys i companyes aquests dies hem començat a estudiar el tema i hem fet algunes reflexions…..

FINANÇAMENT PER A FER QUÈ?

A Catalunya, moltes persones d'esquerra han reaccionat respirant alleujades quan han conegut l'acord de finançament autonòmic per als anys 2009-2012.

Pensen que l'acord allunya la perspectiva d'avançament de les eleccions i atura les expectatives de la dreta de tornar al govern de la Generalitat. Certament, és positiu que CiU hagi quedat en tan mala posició front a l'acord de finançament, sense ni tan sols el suport de la patronal catalana.
Però, realment aquests diners són per fer polítiques socials d'esquerres?

Efectivament, sense diners no hi ha polítiques socials. Però on és la garantia que aquests diners es destinaran a les necessitats de la població treballadora davant de la crisi econòmica? No podem confiar només en les negociacions institucionals. Com va dir Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, valorant l’acord, cal lluitar perquè el nou finançament sigui destinat a polítiques socials.
El que sí sabem de cert són alguns punts clarament negatius de l'acord:
- No es qüestiona un sistema fiscal de dretes, molt baix per a les grans fortunes i gravós per als treballadors
- Es margina els municipis del que havia de ser un acord a tres bandes Estat-Autonomies-Municipis (s’ha començat a sentir que no hi haurà negociació amb els ajuntaments abans del 2001).
- S'han incomplert els terminis de finançament marcats a l'Estatut

Aquesta valoració ens porta, doncs, a apostar per reforçar dins d'EUiA els aspectes de lluita i movilització dels moviments socials, que són l'única garantia per decantar cap a l'esquerra les polítiques institucionals.

D’altra banda la resolució proposada en la darrera Comissió Nacional del 20 de juliol avança respecte a la discussió de la setmana passada (amb bones polítiques públiques i bona gestió, optant pels serveis públics pot afectar en positiu la nostra qualitat de vida; …necessitat que les forces d’esquerres del govern d’entesa prioritzin les polítiques socials mediambientals i democràtiques pactades,… ), malgrat encara és massa optimiste, no es un finançament de tipus federal, no es diu res al retard de 2 anys en la negociació. Ha hagut un fort enfrontament entre Zapatero i Montilla. Per què no ha hagut acord abans? El tipus de fiscalitat ha de canviar… Com va dir un companys a la CN, que paguin el més rics. Cal que els que tenen més, paguin més, sempre i especialement en èpoques de crisi.. I finalment varem insistir en que la fòrmula hauria de ser, en tot cas que l’acord és més just, més transparent i més estable, en lloc de tjust, transparent i estable.
Cal ser molt contudents amb la dreta. Aquest acord els talla poder tenir iniciativa durant un temps i això és bo, si el govern d’entesa planta cara a la crisi desenvolupant polítiques d’esquerres.

* Àngels Tomás