M+M

D’ençà l’actualització recent de l’Acord d’Entesa de Pogrés, la concreció és a pas de cranc. Cap enrere.
Les polítiques anunciades pel President de la Generalitat, Montilla (Congelació salarial, Reforma laboral). Les polítiques del govern tripartit (Ampliació Incineradora Sant Adrià més una nova, Quart Cinturó-Rambla del Vallès), les lleis adoptades com la LEC. Frenar la ILP sobre transgènics. La paràlisi sobre el Finançament, amb impotència per demanar i fomentar el suport popular de la ciutadania; totes tenen un fil conductor.
L’hegemonia socialista governamental escapça i bloqueja els intents de polítiques d’esquerres, mentre pacte les polítiques amb la dreta econòmica, la social i la política, amb CiU, amb el suport d’ERC.
Esdevenen polítiques tripartides, però amb els actors polítics canviats i barrejats. Les encaixades M+M*, escenifiquen polítiques pactades i votades per PSC+CiU+ERC.
Com es podrà convèncer després a la gent que és molt diferent les esquerres de les dretes, si les polítiques es pacten i acorden solemnement amb la dreta catalana?
Potser a qui es barra el pas amb aquestes polítiques de caire socialvergent és a les polítiques d’esquerres, i amb elles a la coalició ICV-EUiA. Si les polítiques de país són amb CiU, com es podrà impedir tenir un govern de país, per tant amb CiU?
M+M són els qui obren les portes del govern a CiU. Hem, l’esquerra, de callar, no mobilitzar, no alertar a la gent, i enganxant-se com a clau roent d’aquest govern dretanitzat a ulls vista? O convé, a més de vots diferents i contraris, denunciar, conscienciar, mobilitzar, i prendre distància de les polítiques amb les dretes.
Som hostatges dels pactes amb la dreta conservadora, clerical i crematística catalana, o anem a construir alternatives amb polítiques d’esquerres?
"Cinc anys de govern d’esquerres... per una llei (la LEC) que no va be al país, una mala llei, una decepció profunda" Joan Herrera dixit (transcric de memòria).
Albert Recio explica que es demostra amb la LEC que ICV-EUiA ens hi hem oposat, qüestió molt important; però alhora es palesa que s’és impotent per influir en les coses importants; Albert Recio es planteja que cal repensar com fer-ho i amb quines formes en el futur per aconseguir coses...
En què ens afavoreix asseure’ns al govern junt amb Ernest Maragall, o en tragar amb tot el que ragi de'n M+M? Sense parlar del fiasco de la repressió i Interior.
Francesc Matas Salla
* José Montilla (PSC), Artur Mas (CiU).