Laïcitat

La laïcitat tal qual, es veu què no és pas del grat dels representants de CiU, de la burgesia i de la jerarquia catòlica.
Proposen com alternatives conceptuals i polítiques les de no-confesionalitat o aconfessionalitat. Potser perquè d’una manera o altra surti el concepte de confessió? Val a dir, què el referent semàntic sigui precisament la confessionalitat? Aleshores el PSC, i a darrera ERC, s’hi posen be per acceptar l’expressió laïcitat positiva. La diputada d’ICV va saltar sobre aquest destret , considerant-lo inacceptable, doncs també podria representar que hi hauria una laïcitat negativa.
El fons de l’assumpte és la separació de poders entre els civils i els eclesiàstics, precisament confessionals. Sobretot quan es finança amb recursos pressupostaris dels impostos públics a mans plenes a l’església catòlica. Una Entitat a la que t’hi entren sense permís, i que es nega acceptar-te la baixa dels seus fitxés. Per tant només per aquest concepte civil, una associació que entra a la categoria de secta.
Per tant es tracta d’una qüestió elemental democràtica.

(...)

La nota segueix en aquest enllaç:
http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_10_07_09.pdf

Francesc Matas Salla